Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Ermita de la Mare de Déu del Castell. Sant Llorenç de Montgai, La Noguera

 

Ermita de la Mare de Déu del Castell. Sant Llorenç de Montgai. Camarasa. La Noguera. La Noguera. Serra de Mont-roig. Serra del Montsec.

Ermita de la Mare de Déu del Castell. Sant Llorenç de Montgai. Camarasa. La Noguera. Serra de Mont-roig. Serra del Montsec.

 

Aigua avall de la vila de Camarasa es troba el pantà de Sant Llorenç de Montgai. Un paratge bucòlic amb un encant especial i una situació privilegiada. A la dreta del Segre, sobre el pantà de Sant Llorenç de Montgai, hi ha el poble que li dóna el nom: Sant Llorenç de Montgai (dit antigament Llorenç de Balaguer o Llorenç de Montgai). Sant Llorenç de Montgai, actualment forma part de l’Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Reserva Salvatge de L’aiguabarreig del Segre i el Noguera Pallaresa.

El castell, d’època islàmica, era ubicat en un penya segat que sobresurt de la Serra de Sant Cristòfol, dominant un ampli territori. Avui només queden alguns vestigis deteriorats. Malgrat això, al seus peus encara resta en bona estat de conservació l’església de la Mare de Déu del Castell.

 

El Castell de Llorenç
Al lloc del castell, fins i tot s’han trobat ruïnes d’un poble ibèric, amb ceràmiques ibèriques i altres de difícil identitat. El castell de Llorenç o Llorenç Vell tancava l’acostament per la vall del Segre cap a Balaguer i la seva existència es justifica plenament per la situació que gaudia com a defensa avançada de Balaguer. L’escriptor àrab Al-Udri fa referència a un castell anomenat Lurinis, situat a la vora de Balaguer i que serví de base, l’any 928, a Muhammad Ibn Lubb, per emprendre pel seu compte, una expedició contra la ciutat de Tortosa. Muhammad Ibn Lubb, casat amb la filla del comte de Pallars, és evident que va tenir ajuda i protecció de Ramon, comte de Pallars, per emprendre des de Lurinis (sens dubte ‘Llorenç’) aquesta expedició.

 

Ermita de la Mare de Déu del Castell. Sant Llorenç de Montgai. Camarasa. La Noguera. Serra de Mont-roig. Serra del Montsec.

Ermita de la Mare de Déu del Castell. Sant Llorenç de Montgai. Camarasa. La Noguera. Serra de Mont-roig. Serra del Montsec.

 

Fou l’ultim castell en caure de tota la dreta del Segre, i és aleshores quan se signa un tractat entre el comte Pere Asucrez i Ramon Berenguer III, amb motiu del qual passava a pertànyer a Balaguer. Formalment, és a partir del 1116 quan documentalment es parla del castell i del poble cristià de Llorenç.

 

Ermita de la Mare de Déu del Castell
L’església de la Mare de Déu del Castell, probablement hagués estat la parròquia del terme del Castell de Llorenç, es va construir cap al final del segle XII. Consta d’una sola nau, molt allargada, coronada a llevant per un absis semicircular centrat per una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt adovellat. Al presbiteri, separat de la nau per dos graons, hi ha obertes dues capelles: la nord, més petita és d’època romànica i al sud és posterior. Tot el perímetre exterior del temple, sota el ràfec, el recorre una cornisa motllurada, semblant a la que ressegueix la finestra geminada, segurament tardanes. Al costat sud s’alça un campanar de cadira de dos ulls, d’arc de mig punt i teulada plana.

La talla actual de la Mare de Déu del Castell és una reproducció de l’original que hi havia anteriorment i que fou destruïda, com tantes altres, durant la Guerra Civil de 1936-1939. Passada la guerra es va recuperar l’ermita, la qual estava molt malmesa. La gent del poble va treballar altruistament i la recuperació tingué un cost de 60.000 pessetes i l’aportació de 80 jornals. D’aplecs o romeries a la Mare de Déu del Castell se’n fan tres a l’any, els quals encara es continuen celebrant-se actualment. Ermita de la Mare de Déu del Castell (497 m.) situada en la carena amb unes privilegiades vistes sobre el poble de Sant Llorenç i l’embassament per un costat i la cinglera del Mont-roig per l’altre. És un edifici de factura romànica, reconstruït però encisador.

Es celebren aplecs el 17 de gener, el 25 de maig i el tercer diumenge de setembre. L’ermita té uns terrenys, el pagès que els conrea està obligat en la trobada d’hivern a donar un pa a tots els assistents i als malalts de Sant Llorenç.

 

Els Rellotges de Sol de l’ermita de la Mare de Déu del Castell de Llorenç
A l’ermita es poden trobar rellotges de sol catalogats com a canònics o de missa, rellotges que no mesuraven les hores com ara les coneixem, sinó que mes aviat marcaven moments rellevants per a realitzar alguna activitat religiosa. Són fets de manera empírica, sense cap mena de càlcul previ per la seva senzillesa i traçats pels mateixos que els havien de llegir, monjos, ermitans, etc. Encarats generalment al migdia, amb el gnòmon perpendicular i amb la indicació generalment de l’hora Tèrcia, la Sexta i la Nona, segons indica la regla de Sant Benet.

 

Rellotge de Sol de l'ermita de la Mare de Déu del Castell. Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Foto: Els Rellotges de Sol de El Sol De L'Era (http://elsoldelera.blogspot.com.es/)

Rellotge de Sol de l’ermita de la Mare de Déu del Castell. Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Foto: Els Rellotges de Sol de El Sol De L’Era (http://elsoldelera.blogspot.com.es/)

 

Rellotge de Sol de l'ermita de la Mare de Déu del Castell. Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Foto: Els Rellotges de Sol de El Sol De L'Era (http://elsoldelera.blogspot.com.es/)

Rellotge de Sol de l’ermita de la Mare de Déu del Castell. Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Foto: Els Rellotges de Sol de El Sol De L’Era (http://elsoldelera.blogspot.com.es/)

 

El primer dels rellotges situat a una alçada mitjana, és un rellotge canònic gravat sobre un carreu, amb les tres línies ben marcades i és molt probable que la resta de marques horàries hagin estat fetes posteriorment a l’execució del rellotge amb la finalitat de donar-li l’aparença d’un rellotge vertical. No conserva el gnòmon i el seu orifici, entre la junta de dos carreus i amb uns ferros rovellats, apareix en la part superior del cercle que el delimita.

El segon rellotge, el trobem ja a certa alçada, apareix gravat sobre un carreu que forma part de la cadena cantonera, mostra clarament les tres marques de les hores canòniques clàssiques, són radials respecte l’orifici del gnòmon en el centre del carreu i del cercle que el delimita, no conserva el gnòmon i també s’aprecien unes puntes de ferro a mode de gnòmon.

 
 


Fotografies de l’ermita de la Mare de Déu del Castell. Sant Llorenç de Montgai, La Noguera. Serra de Mont-roig. Serra del Montsec.
 


 
 


Situació en el Mapa de l’ermita de la Mare de Déu del Castell. Sant Llorenç de Montgai, La Noguera. Serra de Mont-roig. Serra del Montsec.
 


 
 

Fonts:

 


 





SerradelMontsec.cat


La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com els Aspres del Montsec. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.




Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *