Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Santa Maria de Covet. Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà

 

Santa Maria de Covet. Conca de Tremp, Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet.

Santa Maria de Covet. Conca de Tremp, Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet.

 

Santa Maria de Covet, església romànica del segle XII, se situa al poble de Covet, al municipi d’Isona i Conca Dellà, a la Conca de Tremp, a la cara nord del Montsec de Rúbies, sota la Serra de Comiols. Formà part del Priorat de Covet, canònica agustiniana depenent d’Àger, fruit del trasllat des de Sant Sadurní del Castell de Llordà, en no poder mantenir-s’hi, per qüestions de senyoriu, una comunitat canonical.

D’aquesta església procedeix el Sant Crist de Conques, talla gòtica cremada el 1936 durant els avalots de la guerra civil espanyola i venerada a l’església de Sant Miquel de Conques on hi ha ara una imatge reproduïda, molt diferent de l’original. L’edifici de l’església de Santa Maria de Covet fou declarat Monument Nacional per Reial Ordre de l’11 de gener del 1921. El 13 de juliol de 1986, es constituí l’Associació d’amics de Covet per tal de recuperar, mantenir i potenciar el patrimoni cultural d’aquesta joia del romànic català.

 

L’interior del Santa Maria de Covet

És un edifici de nau única encapçalada per un absis semicircular amb transsepte, en els braços del qual s’obren dues absidioles més. L’edifici té un tret que el caracteritza, una galeria amb arcs de mig punt oberta al mur interior de la façana i a la que hom pot accedir per unes escales de cargol obertes en uns cossos que flanquegen aquesta façana. Rere la rosassa de la façana hi ha una galeria interior, oberta parcialment al mur de ponent, que està formada per quatre arcs sostinguts per columnes de gran volum. S’hi pot accedir a través d’unes escales de cargol als flancs de la façana.

L’absis central trobem una imposta bellament decorada amb elements vegetals, animals, geomètrics i també algun cap humà. En la part central trobem animals fantàstics, petits cercles on es van esculpir diversos motius, algun cap humà, una flors de sis pètals, un palmell de la mà estès (la mà de Déu), etc.

 

Un senglar, un cérvol, una gallina, un gall i motius vegetals. Santa Maria de Covet. Conca de Tremp, Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet.

Un senglar, un cérvol, una gallina, un gall i motius vegetals. Santa Maria de Covet. Conca de Tremp, Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet.

 

A l’interior del temple, els arcs doblers es recolzen en semicolumnes adossades a pilastres rectangulars. Aquestes tenen els seus capitells esculpits amb fulles d’acant, animals afrontats, personatges agafats, volutes amb figures humanes, etc. Però sens dubte, el que més ens crida l’atenció del seu interior és la galeria elevada que trobem en el mur oest. En aquest moment constructiu no existeixen triforis en els temples catalans, a diferència del que ja començava a succeir en la resta d’Europa. Això fa que aquesta galeria, juntament amb la de la Seu d’Urgell, siguin dos elements únics i excepcionals a Catalunya.

Totalment recomanable pujar fins aquest espai per poder veure amb tot detall les figures esculpides en els capitells que recolzen les columnes d’aquesta galeria elevada. Es poden observar, un au que picoteja una planta en el costat occidental, mentre que en la cara frontal veiem un simi ajupit. En la cara oriental hi ha una bèstia i un home.

En el segon capitell trobem dos lleons afrontats, que comparteixen el cap i tenen com a presa un home. En les altres cares s’han esculpit motius vegetals i petits caps humans que surten entre les fulles. També hi ha lleons enfrontats en el tercer capitell. En la cara més septentrional veiem un home lluitant amb un lleó.

 

Home lluitant amb un lleó. Santa Maria de Covet. Conca de Tremp, Pallars Jussà. Montsec de Rúbies o de Meià.

Home lluitant amb un lleó. Santa Maria de Covet. Conca de Tremp, Pallars Jussà. Montsec de Rúbies o de Meià.

 

El següent capitell sembla inacabat. S’hi poden veure pinyes i rosetes en unes cares sense decorar. En les altres dues veiem una figura humana vestida amb túnica, que agafa pels cabells a un altre. A l’altre mà té un garrot. El darrer capitell té esculpides unes fulles d’acant que sembla menjar-ne algunes. També veiem a dos ocells enfrontats i que es mengen una planta que creix entre tots dos. Aquí es veu representat el cíclic pas de les estacions sota el mític Rapte de Prosèrpina. Aquesta semblar ser l’única representació del Mite de Prosèrpina en el romànic peninsular.

En dues de les seves cares apareixen esculpits els protagonistes en l’escena culminant del mite. Prosèrpina amb espigues de blat a la mà esquerra (representen a la seva mare Demèter, deessa de l’agricultura), és arrossegada pels cabells per Hades (déu del món subterrani en la mitologia grega), per ser portada a regnar el món dels morts. En la resta de cares del capitell apareixen molt ben definides les flors representatives de les estacions d’estiu i primavera quan Prosèrpina i la seva mare Ceres regnen a la terra, mentre que a les cares corresponents a les estacions on res germina, es mostra amb la manca de elements ornamentals, tan sols la magrana que va ser ingerida per Prosèrpina ens recorda que és fruit sagrat del gèlid hivern. Antigament hi havia la creença sobre que els aliments vermells només es podien oferir als morts, i se suposava que la magrana, un fruit de l’inframón, naixia de la sang d’Adonis.

 

La portada de Santa Maria de Covet

Un altre element a destacar és la seva portada que estilísticament es podria datar al voltant dels anys 1150 i 1160. El seu programa iconogràfic és força ampli. A la portalada principal hi ha un conjunt escultòric, força original dins el romànic català, amb figures de l’Antic i el Nou Testament i d’altres que estan fora de l’ortodòxia catòlica, com els motius de la dualitat de Gèminis, que es repeteixen a l’ornamentació.

 

Santa Maria de Covet. Conca de Tremp, Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet.

Santa Maria de Covet. Conca de Tremp, Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet.

 

 

L’absis Exterior de Santa Maria de Covet

A l’exterior, l’absis central presenta decoració recolzada en mènsules esculpides. Trobem figures humanes en accions quotidianes. La seva factura, és simple, com la de la imposta de l’interior, el que fa pensar que van ser fetes pel mateix taller. Es poden trobar caps d’animals treient la llengua, caps humans fent ganyotes i altres expressions, bèsties devorant animals, homes tocant instruments de vent, caps oposats en forma de mitja lluna, caps tricèfals, éssers demoníacs amb actitud burlesca, contorsionistes, cares humanes amb altres cares, o altres parts del cos, sortint de les galtes o del front

Malauradament, de l’antic cenobi només s’ha conservat l’església. Dins el temple es troben dues làpides romanes i una reproducció de la talla policromada de la Mare de Déu, l’original de la qual, del segle XII, s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

 

Santa Maria de Covet. Conca de Tremp, Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet.

Santa Maria de Covet. Conca de Tremp, Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet.

 

 

La Mare de Déu de Covet

La imatge original de la Mare de Déu de Covet fou (afortunadament) venuda a un marxant d’obres d’art antic, al 1924 i, potser, pel mateix enigmàtic Mr. Dupont que intervingué a l’espoli del frontal de l’altar de Benavent de la Conca i, finalment també adquirida pel coŀleccionista d’art català Lluís Plandiura i Pou. Més tard, aquest ven tota la seva coŀlecció a la Junta de Museus de Barcelona per set milions de pessetes de l’any 1932.

Mare de Déu de Covet. Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà. Montsec.

Mare de Déu de Covet. Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà. Montsec.

La imatge de la Mare de Déu de Covet és una talla policromada amb el dors buidat parcialment, datada al segle XII- XIII i de fusta d’àlber. És una Mare de Déu amb Nen; Santa Maria es troba asseguda al tron decorat amb dibuixos geomètrics sobre fons blau. Porta una magrana a la mà dreta (no pas la bola del món, ja que no creien que aquest fos rodó) i amb l’esquerra suporta el Nen damunt del seu genoll. Duu una túnica i mantell amb vel blanc guarnit amb ratlles, fulles blanques i està coronada. Descansa els peus damunt d’un doble sòcol. El Nen, coronat també, beneeix amb la mà dreta i porta un llibre a l’esquerra. El daurat de les corones fou renovat modernament. Hi manca la part inferior dels costats del tron. Aquesta imatge formà part d’un grup d’escultures que, potser, sortiren plegades d’un mateix taller i que –d’un aspecte més rústic- són conservades al Museu Diocesà de Lleida.

La talla romànica original de la marededéu es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona. El 26 d’agost de 1989 l’Associació d’amics de Covet lliurà a la parròquia de Covet una rèplica de la imatge de la Mare i el Nen, per al seu dipòsit dins de l’església. Una primera ullada al conjunt ens pot donar la impressió que es tracta d’una obra d’un artesà popular. Com destaquen alguns estudiosos, remarcarem que la corona és massa gran per la mida del cap i tapa un vel senzill. La decoració alegre i cridanera del tron contrasta amb la extremada senzillesa de la túnica de la mare.

 

Home sent devorat per una fera. Antic carcanyol avui desaparegut. Foto: Gonzalo Reparaz (1930). Institut Cartogràfic de Catalunya. Santa Maria de Covet. Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet.

Home sent devorat per una fera. Antic carcanyol avui desaparegut. Foto: Gonzalo Reparaz (1930).
Institut Cartogràfic de Catalunya. Santa Maria de Covet. Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet.

 

Com visitar l’església de Santa Maria de Covet

Malauradament les visites a l’església de Santa Maria de Covet és molt restringida. Des del 2015 se celebra un aplec al mes de maig per tal de potenciar i donar a conèixer aquest indret. Sigui estiu o hivern s’ha de concertar visita amb dies d’antelació.

 
 


Fotografies de Santa Maria de Covet. Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies i Sant Mamet.
 


 
 


Situació en el Mapa de Santa Maria de Covet. Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies i Sant Mamet.
 


 
 

 


 





SerradelMontsec.cat

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com Els Asptres de la Noguera (o del Montsec) . Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement per donar a conèixer al món la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.

Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *