Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Conjunt Històric d’Àger: Castell i Canònica de Sant Pere. La Noguera

 

Conjunt Històric d'Àger: Castell i Col·legiata de Sant Pere, La Noguera. Montsec d'Ares.

Conjunt Històric d’Àger: Castell i Col·legiata de Sant Pere, La Noguera. Montsec d’Ares.

 

Àger es situa a la comarca de La Noguera, sobre un cim de 618 metres, al centre de la Vall d’Àger. El seu terme municipal està format per nou nuclis de població habitats presidits per l’imponent Montsec d’Ares, centre d’interès geològic, natural i astronòmic. Aquesta vall està limitada a l’oest i a l’est per dos congostos: Congost de Terradets i Congost de Mont-Rebei, l’únic inalterat de Catalunya. Al nord per la Serra del Montsec i al sud per la Serra de Montclús. Aquest aïllament geogràfic a marcat la extensa història d’aquesta vall (com la Via Romana d’Àger, sarcòfags romans, torres de defensa, ermites romàniques, etc.) fins al conjunt monumental de Sant Pere, declarat juntament amb el casc urbà d’Àger i l’església de Sant Vincenç, Patrimoni Arquitectònic Català. Pocs llocs de ponent tenen un passat tan ric i esclatant com Àger i la seva vall. Arribar a Port d’Àger i observar la vall als peus, és d’una bellesa corprenedora.

 

La Vila d’Àger

La vila d’Àger és una vila monumental amb vestigis que es remunten a una primera ocupació en època ibèrica (restes descontextualitzades) i que conegué una notable importància en època medieval i moderna, sobretot en base al castell i col·legiata que coronen la vila. El poble està presidit pel Castell d’Àger i la Col·legiata de Sant Pere al cim del turó central. D’aquest complex, parcialment unitari en davallen nombrosos carrers i carrerons que articulen el poble, primer vers un doble recinte emmurallat i després vers els diversos ravals que van anar apareixent.

La zona del castell, amb muralla pròpia, segurament fou el nucli més primitiu de la vila. Era formada pel castell i la canònica de Sant Pere, i per un segon recinte més ampli, a ponent (ara despoblat), on hi havia la torre major i habitatges, especialment de nobles i cavallers. Un doble recinte emmurallat envoltava el nucli, fora del qual s’anaven formant ravals: de Sant Martí a l’est, de Sant Joan o barri del Pedró al nord. El Portal de Sant Martí dóna pas al carrer de Sant Martí que arriba fins la plaça Major. Es tracta d’un carrer vorejat d’edificis de planta baixa i dos pisos, conserva la tipologia tradicional d’estabulació, habitatges i golfes. A més les seves construccions a la banda contrària del carrer dóna sobre el barranc, creant un soterrani assolellat i terrasses amb arcuacions. Nombrosos portals dovellats i amb escuts i llindes de pedra. Entre les cases destaca la de Gaspar de Portolà i d’altres amb dates a la clau de dovella d’entre el 1776 i el 1850.

A la part nord i nord-oest del castell és on es conserven els sectors més antics de muralles, fetes de grans carreus, que alguns autors han proposat de cronologia romana o andalusí. La canònica de Sant Pere, construïda el segle XI, fou reformada el segle XV. Ara és una ruïna parcialment restaurada que pot ser visitada.

 

Sarcòfag romà. Església de Sant Vicenç. Àger, La Noguera. Montsec d'Ares.

Sarcòfag romà. Església de Sant Vicenç. Àger, La Noguera. Montsec d’Ares.

 

La zona on s’assenta ara el poble és situada al sud-est del recinte sobirà i és formada per dos sectors articulats per la plaça Major. Un primer sector o espai just als peus del turó és format per dos o tres carrers que enllacen el que resta del portal de Sant Martí i del Portalet de Sant Pere amb el Portal del Pedró. Al nord i a ponent d’aquest barri queden respectivament dos trams de muralla, que alguns autors pensen que formaven part d’un recinte propi que tancava aquest espai. Un altre sector és el que correspon a l’anomenat barri de Solsdevila o de Sant Vicenç, al voltant de l’església d’aquest nom. És format bàsicament per dos carrers que van d’est a oest. S’hi conserven edificis o restes d’edificis medievals i moderns. És gairebé tot envoltat de muralles, probablement gòtiques, amb bestorres i el portal de Solsdevila, del qual hi ha l’arc desmuntat. Gran part del conjunt de muralles fou refet durant les guerres carlines.

Un dels trets més característics de la vila vella d’Àger és la presència de nombrosos espai emporxats. En destaquen per sobre de la resta els porxos del carrer Pedró amb la plaça Major i el del carrer de la Penya amb la plaça Gaspar de Portolà, potser el més famós de la vila. Es tracta de porxades relacionades entre sí que es produeixen sovint sota la cruïlla edificada de dos carrers, per tal de combinar-los. Aquestes, a més, relacionen dos nivells en alçada, creant una sèrie de graons que milloren la qualitat de l’espai. Sostre amb bigues de fusta i revoltons de rajoles del país. Portals d’entrada de mig punt recentment restaurats i portals interiors de carreus regulars i treballats.

 

Part de la muralla de la cara nord del Castell d'Àger, La Noguera. Montsec d'Ares.

Part de la muralla de la cara nord del Castell d’Àger, La Noguera. Montsec d’Ares.

 

El Castell d’Àger

El primer nucli de població va néixer entorn del castell en època islàmica. La vall i el castell van ser conquerits per Arnau Mir de Tost a l’any 1034 en una conquesta efímera i després, de manera definitiva, el 1047. Aquest senyor de la guerra va convertir Àger en el seu centre polític i residencial. A l’any 1068, Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda van cedir el castell a l’abadia. A partir de la segona meitat del segle XI la vila va viure un impuls constructiu, moment en el que es van edificar les muralles.

La part més antiga de la muralla és als sectors nord i nord-est. Al nord s’alcen tres torres, de les quals la central és una bestorre rectangular amb grans carreus a la base. A la part est, es va aprofitar com a muralla l’absis de l’església, que forma una bestorre circular. A la cara sud s’obre la porta d’entrada al recinte. La datació de la muralla indica tres etapes: la més antiga, que probablement és d’època islàmica, potser del segle IX, correspon a les torres rectangulars construïdes amb carreus molt grossos; el segon moment, el representen els murs on hi ha un aparell irregular, i, finalment, el tercer període, datat vers el segle XI, correspon al carreuat rectangular de mida mitjana.

 

Castell i Canònica de Sant Pere. Àger, La Noguera. Montsec d'Ares.

Castell i Canònica de Sant Pere. Àger, La Noguera. Montsec d’Ares.

 

Col·legiata de Sant Pere d’Àger

Segons sembla, el fundador va ser Arnau Mir de Tost i la primera comunitat, potser benedictina, s’hi va establir el 1037. El 1048 ja hi consta una comunitat de caràcter canonical, regida per un canonge. Arnau Mir de Tost aconseguí de la Santa Seu el privilegi d’exempció episcopal (vere nullius). Aquest privilegi convertí Àger en un enclavament religiós amb senyoriu d’un ampli territori dividit en quatre oficialitats: Àger, Castelló de Farfanya, Montclar i Valldellou.

Al llarg del segle XII, el domini de l’abadia d’Àger va ser cobejat pels bisbes de Lleida. Cap el segle XV els signes de decadència es van fer evidents, fruit del despoblament i la guerra civil contra Joan II. El 1592, l’abadia va ser secularitzada, i després des va convertir en col·legiata i arxiprestat. Va conservar la jurisdicció exempta fins el 1874, any en què es va unir a la diòcesi de Lleida.

 

Claustre gòtic (de doble galeria, únic al món) de Sant Pere d'Àger. Àger, La Noguera. Montsec d'Ares.

Claustre gòtic (de doble galeria, únic al món) de Sant Pere d’Àger. Àger, La Noguera. Montsec d’Ares.

 

L’església superior. Les restes, parcialment restaurades, evidencien un magnífic i singular conjunt monumental, que va tenir importants reformes entre els segles XIV i XV. Es conserva en part l’església canonical i les estructures del seu soterrani, edificades aprofitant el desnivell natural del terreny.

La planta de l’església superior era originàriament, abans de l’ampliació del segle XV, gairebé quadrada, de tipus basilical amb tres naus cobertes amb voltes de canó de perfil semicircular. Les naus tenen a llevant una capçalera que s’incorpora a las muralla del recinte casteller. Només l’absis central, més gran, sobresurt a l’exterior, on es veu un fris d’arcuacions llombardes. A l’interior, només es conserven els cinc capitells de l’absis i un dels que s’adossaven als pilars de la nau.

Les portes originals d’accés devien ser a la façana de ponent, però van desaparèixer quan es va allargar el temple cap l’oest, reforma contemporània al claustre gòtic, de doble galeria i únic al món, que devia substituir el romànic, avui totalment desaparegut.

 

L’església inferior. La zona inferior del temple, té una planta de tradició preromànica però construïda en plena època romànica, se l’anomena Santa Maria la Vella. Tres naus totalment separades entre elles. Actualment la nau central consta d’un primer tram descobert. Continua un segon tram cobert amb volta de canó. Aquest espai es comunica amb les naus laterals per dues finestres, una a cada banda. El tercer espai tenia l’estructura típica de les criptes catalanes del segle XI. A la façana nord de la nau lateral de tramuntana, s’hi obren tres finestres i una porta, d’arc de mig punt, que comunica amb l’exterior, en un sector on hi havia molts vestigis d’estructures coetànies a l’església.

 

Cripta de l'església inferior o Santa Maria la Vella. Àger, La Noguera. Montsec d'Ares.

Cripta de l’església inferior o Santa Maria la Vella. Àger, La Noguera. Montsec d’Ares.

 

La col·legiata d’Àger posseïa un dels conjunts més interessants d’escultura del segle XI a Catalunya, que es repartia per tot el temple. Encara es pot apreciar parcialment, a l’absis. altres peces (capitells, fragments d’imposta i cimacis, principalment) es troben repartides en diferents indrets, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu Diocesà de Lleida (MDL), la casa parroquial d’Àger o fins i tot en balcons de la vila.

Per altra banda cal esmentar, que l’església tenia una decoració pintada, del segle XII, els fragments de la qual es guarden al MNAC. es conserven fragments de les pintures de l’absis. El més interessant és el format per una parella d’apòstols (Judes Tadeu i Jaume) vestits a la manera clàssica romana.

 

Nau central de l'església superior. Àger, La Noguera. Montsec d'Ares.

Nau central de l’església superior. Àger, La Noguera. Montsec d’Ares.

 

La Llegenda de la Vall d’Àger i Sant Pere

Semblar ser que Sant Pere va tenir tanta feina predicant la paraula de Déu a terres catalanes que no va poder passar per aquesta vall. D’això sempre se’n va doldre i va fer propòsit de venir-hi. Temps després, quan ja era porter celestial, va assabentar-se que a la Vall d’Àger s’havia construït una bella col·legiata en honor seu i va fer desig, de nou, de conèixer la vall.

Un dia va arribar al cel un jove i li demanà permís per entrar al regne. Sant Per li va preguntar d’on venia i el jove, molt devot, li va dir: “Jo sóc un pobre estudiant, que vinc de la Vall d’Àger, i si bé poc he estudiat sempre a vós us he pregat”.

Sant Pere va recordar el seu propòsit, va deixar passar l’estudiant i va demanar a Nostre Senyor permís d’un parell de dies per recórrer la Vall d’Àger. Se li va concedir el permís a canvi de que fos puntual i no estigués fora més de dos dies seguits. Sant Pere baixar a terra i resseguí la vall de forma tan entusiasmat que va visitar Agulló, l’Ermita de la Pertusa (a Corçà), l’Ermita de la Pedra, la Règola, Millà, la meravella de Mont-Rebei i el majestuós Montsec… oblidant-se així de tornar a les portes del cel i ja havia passat una setmana.

En tornar-hi al cel, Nostre Senyor no va voler deixar-lo entrar per la seva negligència. Diuen que Sant Pere va respondre això: “Senyor, si de tothom és sabut que Vós vau fer el món en sis dies, que dos els vau esmerçar en fer aquesta bonica vall i que el setè, el dia que vau reposar, hi vau anar a descansar, com voleu que jo no m’entretingués contemplant aquesta obra vostra tan perfecta i tan bella?”

Tan afalagat es va sentir Nostre Senyor que finalment va deixar entrar de nou a Sant Pere a la glòria del cel i ocupar el seu càrrec després de fer realitat el seu somni.

 

El Joc d’Escacs d’Arnau Mir de Tost

El joc d’escacs es convertí, dins la societat feudal, en una de les distraccions més freqüents. A partir del 1100 s’havia estès arreu, especialment entre la noblesa, apareixent-ne les primeres referències al segle XI, concretament a Catalunya. Cal suposar que el joc d ‘escacs s’introduí al nostre país en el període de contacte intens amb el califat de Còrdova, quan la cultura islàmica influí poderosament el nostre àmbit i Ripoll es convertí en un dels centres culturals més brillants de l’Europa cristiana.

La primera referencia sobre peces d’escacs, existents en el tresor de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, ens la dóna Villanueva, que les veié encara a la sagristia del temple a principi del segle XIX. Ens descriu que eren «de diferentes tamaños y hechuras, cuyo uso sería inaveriguable en el día de hoy si no nos conservara noticia el inventario del siglo XVI» Inventari dels béns de Sant Pere que havia fet escriure l’abat comendatari Juan Sobrino l’any 1547, avuidesaparegut. Malgrat tot, Villanueva ens transcriu el text referit als escacs «Una caxa de fusta ab quaranta quatre peces de crestall diu-se són escacs. No se cap qui·ls donà i creu-se les dona lo comte d’Urgell». Haurem d’esperar fins a final del segle XIX per tornar a trobar notícies de les peces d’escacs. En aquest cas es tracta solament de catorze, les quals es conservaven a la parròquia de Sant Vicenç d’Àger. La noticia ens la dóna Brunet i Bellet que s’assabenta de llur existència per l’Associació Catalana d’Excursions Científiques (1887).

Sembla que sol·licità de Francesc Mora, rector d’Àger, permís per estudiar les peces i fins i tot per adquirir-les. Brunet i Bellet estava escrivint en aquell moment el llibre “El Ajedrez”, i li foren deixades les peces per dibuixar-les i estudiar-les, malgrat que no es posaren d’acord en el preu de la venda. Per aquest motiu mossèn Mora encarregà a l’antiquari Sr. Fontdevila, que vivia a Barcelona i era d’Àger, la recerca d’un comprador. No tenim documentació exacta del tràmit d’aquesta venda, malgrat que ens assabentem que a l’any 1907, formaven part de la col·lecció privada de la comtessa de París Martine-Marie-Pol de Béhague.

 

Joc d’escacs de cristall de roca tallat d’origen fatimita, l’únic trobat a Catalunya. Format per 19 peces, és la col·lecció més nombrosa de les altres dues que es conserven a l’Estat espanyol. Actualment forma part de la col·lecció del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.

Joc d’escacs de cristall de roca tallat d’origen fatimita, l’únic trobat a Catalunya. Format per 19 peces, és la col·lecció més nombrosa de les altres dues que es conserven a l’Estat espanyol. Actualment forma part de la col·lecció del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.

 

El Joc d’Escacs Islàmic d’Àger està realitzat en cristall de roca, una variant del quars, incolora i transparent, que es caracteritza per presentar un aspecte dens i compacte. Aquest mineral, en el món antic exercí una gran atracció pel seu valor estètic i per l’atribució d’estranys poders màgics. La indústria del vidre i dels objectes de cristall de roca, originària de Mesopotàmia i d’Iran, experimentà un gran creixement en l’època dels califes fatimites, una nissaga que desenvolupà la producció d’objectes sumptuosos realitzats amb la tècnica del tallat i polit del cristall de roca anomenada “Glíptica Alexandrina”. El joc d’escacs d’Àger va ser testimoni privilegiat de la Catalunya medieval. Aquestes peces de cristall van arribar a mans d’un dels principals actors de la conquesta cristiana de la Catalunya musulmana, Arnau Mir de Tost, el qual les va rebre en custodia de la seva don Arsenda d’Àger.

Acabat l’esplendor medieval, l’objecte fatimita va romandre en l’oblit durant gairebé 700 anys a la col·legiata de Sant Pere d’Àger. El conjunt del joc es disseminà i inicià dos camins: un grup de 14 peces inicià un viatge que el porta a diversos indrets del món fins arribar, l’any 1986, al Museu Nacional de Kuwait; el grup més nombrós de peces, 19 en concret, es quedaren a les terres de Lleida i són les que es troben avui a la col·lecció diocesana del Museu de Lleida, on hi ingressaren l’any de la fundació del Museu Diocesà, el 1893.

 

VISITAR LA COL·LEGIATA DE SANT PERE D’ÀGER

 

Visites Guiades. Des de Març fins l’Octubre es poden fer visites guiades els dissabtes. Els diumenges i festius, també podeu fer visites guiades de Març a Desembre. La resta de l’any es poden concertar visites de grups amb l’Ajuntament d’Àger (T. 973 455 004).

 

Visites Virtuals. A partir d’una gigafoto del poble, es pot clicar sobre la Col·legiata de Sant Pere i dins pots veure’n diversos planos i imatges: Visita virtual a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger

 
 


Fotografies Conjunt Històric d’Àger: Castell i Canònica de Sant Pere, La Noguera. Montsec d’Ares.
 


 
 


Situació en el Mapa del Conjunt Històric d’Àger: Castell i Canònica de Sant Pere, La Noguera. Montsec d’Ares.
 


 
 

Fonts:

  • El Romànic de La Noguera. Vidal-Vilaseca.
  • Fets, Costums i Llegendes. La Noguera. Joan Bellmunt i Figueras.
  • Catalunya Romànica. Pòrtic.
  • Patrimoni.Gencat: http://patrimoni.gencat.cat/

 


 





SerradelMontsec.cat

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com Els Asptres de la Noguera (o del Montsec) . Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement per donar a conèixer al món la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.

Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *