Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Mare de Déu de Pedra. Àger. La Noguera

 

Santuari de la Mare de Déu de Pedra. Àger, La Noguera. Montsec d'Ares.

Santuari de la Mare de Déu de Pedra. Àger, La Noguera. Montsec d’Ares.

 

On actualment hi ha el santuari de la Mare de Déu de Pedra hi va existir un antic castell. De l’antiga església castellera, de l’època de la conquesta cristiana, finalment va quedar una ermita de devoció i acció de gràcies, l’actual Ermita de Pedra. Situant-se, a 1075 metres, als contraforts del Montsec d’Ares, entre parets nues de roca i enganxada a una cinglera, aquesta ermita contempla una vista espectacular sobre la Vall d’Àger i la Serra de Montclús. Perpètua durant segles, l’Ermita de Pedra, ha esdevingut un far de referència i veneració… un símbol de la Serra del Montsec.

La devoció a la Vall d’Àger a la Mare de Déu de Pedra és antiquíssima i si bé no es té constància de quina mena era la primera imatge venerada, sí que es coneix que des del segle XV era una talla en pedra, policromada i d’estil clàssic. Durant la Guerra Civil Espanyola de 1936, la imatge fou llençada penya-segat avall fent-se miques. Passats els anys es va refer amb una reproducció fidedigna i va ser entronitzada el 20 d’Agost de 1944. La talla de pedra de la Verge que s’hi conservà fins la darrera guerra, corresponia a un moment de plenitud del santuari, doncs fins i tot li havia concedit una butlla d’indulgències el papat per aquells que visitessin el santuari en certes festes i fins i tot hi ha documentada una comunitat de monges al segle XV. Cada any per la segona pasqua es realitza l’aplec que encara avui en dia acull a molta gent.

 

Castell de Pedra

Poc resta de l’important castell de Pedra que s’ens documenta. Dels primers de la vall, apareix lligat a la nissaga dels Exabel, família autòctona del país que ajudaria als urgellesos i més concretament a Arnau Mir de Tost a dur a terme la conquesta de la Vall d’Àger, el castell principal de la qual romania en poder àrab des de feia més d’un segle.

D’aquest important castell aixecat sobre un gran penyal de la carena del Montsec, actualment no resten ni els fonaments. Solament es conserva la capella castellera formant part del santuari marià potenciat des del segle XIII. Els actuals edificis corresponen als segles XVI-XVII, dels quals la vella capella romànica es convertí en una estança celler deixada d’us des d’època incerta per haver esfondrat la volta una roca despresa del penyal superior que li serví de temps immemorial d’aixopluc.

La primera referència sobre el castell data del 1042. Es tracta d’una carta de franquícia concedida per Arnau Mir de Tost, als Senyors de Pedra Exabel i Garoca, on els concedia franquícia de tots els alous que posseïen a la vall d’Àger, especialment dels de Claramunt i Oroners, i exceptuava el castell de la seva senyoria de Pedra. Béns que s’afirma que havien adquirit per compra i aprisio. Un treball d’antroponímia, relacionava els cognoms primitius de la vall d’Àger d’origen mossàrab, entre els quals hi incloïa els dels senyors de Pedra. El castell de Pedra seria segurament dels més primitius i també dels més importants de la Vall.

L’antic vilatge, dins del domini del castell, que tenia un ample terme, doncs abraçava des de Coll d’Ares fins el pla de la vall i termenejava amb els termes dels castells de Sant Llorenç del Montsec i Colobor, es creu que no s’ubicava pas al redós del castell, ja que no hi ha espai possible d’assentament, ni tampoc hi ha vestigis d’hàbitat.

Probablement aquest vilatge se situés prop dels actuals vestigis de la Torre del Negre, corresponents a una torre circular de guaita del segle XI. Ja que ha aparegut, no massa lluny, una necròpoli medieval de tombes de sauló semblants a les aparegudes a Agulló i Santa Coloma d’Àger. Tombes que caldria situar no més enllà del segle IX amb laudes o cobertes de doble vessant com a Santa Coloma.

A més a més, la persistència d’hàbitat als masos fins aquest darrers anys, l’existència d’una capella al mas, dedicada a Sant Pere Regalat (Torre del Negre), en la qual s’hi celebrava missa dominical fins després de la guerra, pel gran nombre de masians, ens indiquen una continuïtat d’hàbitat molt acusada. Almenys des del segle XIV-XV existí el cognom de la Torre per la nissaga dels estadants de la Torre del Negre, cognom que els propietaris actuals ostenten encara com un dels més vells de la Vall.

 

Santuari de la Mare de Déu de Pedra. Àger, La Noguera. Montsec d'Ares.

Santuari de la Mare de Déu de Pedra. Àger, La Noguera. Montsec d’Ares.

 

El Santuari de Pedra

El santuari ha viscut vaivens, però sempre a la Vall d’Àger s’ha viscut una intensa devoció mariana cap a la Mare de Déu de Pedra, la patrona de la vall. L’ermita de Pedra té una llarga història i per tant molts moments reconstructius que han requerit donacions populars. Ara mateix hi ha en marxa una campanya de micromecenatge per a la restauració de l’ermita de Pedra amb el lema “Salvem Pedra! Perquè sí, a la Vall d’Àger som de #PedraPicada” a través de les xarxes socials:

UN RESCAT DE PEDRA PICADA
El lligam del micromecenatge amb l’ermita dura des de la seva creació. Des dels inicis la gent de la vall ha fet aportacions per ampliar i mantindre aquesta perla ubicada al bell mig del Montsec. Des de la seva construcció ha estat la gent d’Àger qui s’ha cuidat d’ella. Com a una història de les que s’expliquen als contes: tot un poble unit per a fer que l’ermita de Pedra continuï desafiant la muntanya i saludant des d’allí dalt.

Avui, la coberta de l’ermita necessita ser restaurada. El pas dels anys i petites esllavissades l’han malmès de tal manera que si no es fa la coberta nova durant els propers mesos l’ermita podria desaparèixer. Per tal d’evitar un nou esfondrament, tenim molt present encara el de l’església de Rosselló, cal aconseguir els 4.000 euros que falten per a poder fer una nova teulada. I ho hem d’aconseguir, com sempre hem fet. Perquè som #depedrapicada. Els treballs han costat uns 16.000 euros i uns 7.000 s’han aconseguit gràcies a les petites donacions de mecenes anònims.

Imatge de la campanya 'Salvem Pedra' de micromecenatge per restaurar l'ermita de Pedra.

Imatge de la campanya de micromecenatge ‘Salvem Pedra’ per restaurar l’ermita de Pedra.

 

Santa Maria de Pedra

L’església presenta una peculiar i estranya planta d’una nau fruit de modificacions corresponents al segle XII, especialment en la zona de l’absis. El seu fonament rocós no ens permet, d’altra banda, fer prospeccions arqueològiques que ens permetin saber l’estructura de la planta primitiva, segurament de mesures més reduïdes. Cal dir, a més a més, que la planta s’adequa al reduït lloc d’assentament i que s’orienta canònicament. Malgrat que la porta fou destruïda posteriorment per eixamplar-la, cal convenir que se situava al mur de Ponent i no es arriscat suposar que el castell ocuparia l’actual lloc del santuari, al qual l’ermita ara s’adossa.

Cal destacar també els nínxols per les ofrenes del mur septentrional, rectangulars i triangulars, situats a mitja alçada i al tram dels peus del temple, disposició no massa usual, ja que en altres indrets com Sant Llorenç del Montsec, se solen situar en la part baixa del mur de Ponent i solen tenir sempre forma rectangular. Inclús en molts cassos circumden tots els murs de la nau, com a Santa Eugènia de la Règola.

 

Planta de l'Ermita de de la Mare de Déu de Pedra. Àger, La Noguera. Montsec d'Ares.

Planta de l’Ermita de de la Mare de Déu de Pedra. Àger, La Noguera. Montsec d’Ares.

 

La nau va coberta amb volta de canó amb dos arcs torals. El parament és de filades i el mur de l’evangeli és més rústec, treballat a cops de maceta, el de l’epístola és de pedra polida. A l’interior tot l’absis és construït en filades de pedra polida treballada a punta així com les pedres dels arcs torals. L’única pilastra que es conserva és la del costat de l’epístola de l’arc proper a l’absis.

El mur del costat de l’epístola per la part exterior té un encaix mitjançant el qual l’absis sobresurt de la nau i el mur del costat de l’evangeli pren tres direccions diferents. En aquest mur, hi ha un tros que recorda altres com el del campanar de Rubinat, o el del mur de l’epístola de Santa Margarida a Figuerola de Meià, ambdues romàniques, o l’absis de l’església del castell de Tragó de Noguera, del gòtic primitiu. Es a dir, entre dues filades de pedres horitzontals n’hi ha una de vertical, sense que arribi a anar de cap a cap de mur.

 

Santuari de la Mare de Déu de Pedra. Àger, La Noguera. Montsec d'Ares.

Santuari de la Mare de Déu de Pedra. Àger, La Noguera. Montsec d’Ares.

 

La llegenda de l’Ermita de Pedra

Es diu que aquesta imatge es va trobar al terme d’Anglesola just en el límit entre dues finques. Ambdós propietaris van discutir llarg i finalment no van acordar qui havia de ser el propietari. Van posar-se d’acord que carregarien la imatge damunt d’una mula cega i allà on es parés se li faria una ermita, pensant-se que això seria no lluny d’Anglesola. La bèstia caminà hores i hores sense cabestre ni ronsal fins que caigué morta al lloc on actualment hi ha el santuari. Llavors aixecaren l’ermita en aquell lloc.

Una altre versió diu que dos picapedrers van esculpir la imatge i que tots dos van discutir llarg per la propietat. Van posar-se d’acord que carregarien la imatge damunt d’una mula cega i casa d’aquell que anés quedaria la Verge en propietat. Però, l’animal va fer marxa fins on s’aixeca actualment el santuari.

Aquesta llegenda ja la va recollir el pare Narcís Camós a la seva obra mariana de l’any 1657 “Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña”, on descriu totes les capelles i tots els santuaris marians existents al principat de Catalunya, que ell recorregué personalment.

 

Un poble de pedra picada

El dia 28.02.2016, el diari ARA va publicar un meravellós article del periodista i escriptor Francesc Canosa i Farran (@francesccanosa). En aquest article, Canosa, reflecteix l’essència de la gent de la Vall d’Àger i del Montsec, una essència que en Francesc pentina amb paraules magistrals. Tot un homenatge a la història i la gent d’aquesta terra.

UN POBLE DE PEDRA PICADA
Una ermita en perill, una vall al rescat, una història que es perpetua. Les xarxes bullen per salvar a Àger un dels símbols del Montsec.

LES BARRES DE PA, ELS PANETS, LES COQUES, ELS CROISSANTS… VAN DESAPAREIXENT. El taulell d’El Forn és petit. Éssers de cap de setmana miren les safates mig buides. Com si no s’ho acabessin de creure. Com si llegissin un rètol no escrit que diu: cal venir aviat o encomanar. Gir de tres-cents seixanta graus. Travessen la porta amb les mans buides. Des d’una taula de tallats mig plens algun ull furtiu vigila les entrades dels forasters. Dringar de culleretes. Xirigar de cadira arrossegada. La xerrera es va coent. Una veu enrogallada s’eleva a l’aire: “¿Vols dir que els arreplegarem els set mil euros?” Pere Capdevila està dret. Se’l mira i diu: “Sí, home sí, sempre ho hem fet”. És cert: a Àger (Noguera) sempre ho han fet. Però al revés del refrany: dels pans n’han fet pedres.

En un testament del 15 d’abril de 1272 un tal Aviñonet dóna 12 diners. El 18 d’agost de 1277 Berenguera assigna 12 diners. El 6 de març de 1345 Berenguer de Montlleó en deixa 6. El 5 d’agost de 1348 Mateu Dolzina cedeix dues lliures…

Francesc Canosa i Farran

Francesc Canosa i Farran

 

Si us agrada aquesta terra i la seva gent, fareu bé de seguir llegint l’article d’en Frances Canosa, “Un poble de Pedra Picada“.

 
 


Fotografies del Santuari de la Mare de Déu de Pedra. Àger, La Noguera. Montsec d’Ares.
 


 
 


Situació en el Mapa del Santuari de la Mare de Déu de Pedra. Àger, La Noguera. Montsec d’Ares.
 


 
 

Fonts:

  • Fets, Costums i Llegendes. Joan Bellmunt. Pagès Editors.
  • Inventari d’esglésies, 2. Gavín, Josep Maria. Artestudi.
  • El Romànic de La Noguera. Vidal-Vilaseca.
  • Un poble de Pedra Picada. Francesc Canosa. Diari Ara.

 


 





SerradelMontsec.cat

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com Els Asptres de la Noguera (o del Montsec) . Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement per donar a conèixer al món la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.

Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




0 Comments

Trackbacks/Pingbacks

  1. Descubriendo Cataluña: Congos de Mont-remei | Rodando libres - […] plan de hoy es subir una ermita cuyo nombre es “Mare de Déu de Pedra” (http://www.serradelmontsec.com/2016/04/28/mare-de-deu-de-pedra-ager-montsec/), ubicada justo en…
  2. Descubriendo Cataluña: Congost de Mont-Remei | Rodando libres - […] plan de hoy es subir una ermita cuyo nombre es “Mare de Déu de Pedra” (http://www.serradelmontsec.com/2016/04/28/mare-de-deu-de-pedra-ager-montsec/), ubicada justo en…

Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *