Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Congost de Mont-rebei

 

Vessant sud del Congost de Mont-rebei. Montsec d'Ares i Montsec de l'Estall, amb la torre del castell de Girbeta (Viacamp i Lliterà, Ribagorça) al fons

Vessant sud del Congost de Mont-rebei. Montsec d’Ares i Montsec de l’Estall, amb la torre del castell de Girbeta (Viacamp i Lliterà, Ribagorça) al fons.

 

El Congost de Mont-rebei, suposa un dels patrimonis naturals paisatgístics i històrics més important del Prepirineu. El camí clàssic del congost de Mont-rebei (sender GR1) és una de les rutes més espectaculars entre Catalunya i Aragó. En l’actualitat, el Congost de Mont-rebei suposa un actiu i un dels principals signes d’identitat del territori, no únicament des del punt de vista ecològic, paisatgístic, històric, arqueològic sinó també geològic i espeològic. Mont-rebi, no fa gaire, també va ser escenari del record del món de “rope jumping”.

Situat dins de la Serra del Montsec, aquest congost és un dels espais naturals més singulars des del punt de vista paisatgístic i de biodiversitat que tenim a Catalunya. Està catalogat com a Reserva Natural Parcial, Zona ZEPA, Zona PEIN i Xarxa Natura 2000. Fins i tot hi ha un compromís institucional i governamental de declarar el Montsec com a Parc Natural, del qual ja s’estan realitzant els estudis de base. També ha estat proposat com a patrimoni de la humanitat a la UNESCO.

El Congost de Mont-rebei és el pas natural que separa el Montsec d’Ares, a la província de Lleida, entre les comarques de La Noguera (municipi d’Àger) i el Pallars Jussà (municipi de Sant Esteve de la Sarga) i el Montsec de l’Estall, situat a l’Aragó, província d’Osca, comarca de la Ribagorça (municipi de Viacamp i Lliterà). Constitueix, sense cap mena de dubte, un espai natural singular, al ser l’únic gran congost lliure d’infraestructures, per la seva gran biodiversitat d’hàbitats, i per comptar amb la presència d’espècies en perill com són la llúdriga o el trencalòs. Hi ha pocs espais amb tantes figures de protecció que magnifiquin la seva gran importància ambiental:

  • L’any 1987 es va declarar el Congost de Mont-rebei Reserva Natural, per a la conservació de la llúdriga.
  • L’any 1992 el Congost de Mont-rebei es va incloure al PEIN, dins la Serra del Montsec.
  • L’any 2004 el Congost de Mont-rebei era incorporat a la Xarxa Natura i fou declarat també com a ZEPA (Zona Especial de Protecció d’Aus) de la UE.
  • El govern de la Generalitat va subscriure el compromís de declarar el Montsec com a Parc Natural, i en l’actualitat s’han encarregat els estudis de base per la seva declaració.
  • L’any 2015 es va iniciar la candidatura a la UNESCO per incloure el Congost de Mont-rebei (juntament amb altres zones) dins del Projecte Geoparc de Conca de Tremp – Montsec. L’àmbit territorial del projecte comprèn: El Pallars Jussà; Baix Pallars al Pallars Sobirà; Coll de Nargó a l’Alt Urgell; Vilanova de Meià, Camarasa i Àger a La Noguera.

 

Vessant nord, coneguda com Portell del Congost de Mont-rebei. Montsec de l'Estall i Montsec d'Ares.

Vessant nord, coneguda com Portell del Congost de Mont-rebei. Montsec de l’Estall i Montsec d’Ares.

 

El recobriment vegetal del congost és marcat per una banda a la vessant sud, on domina la vegetació mediterrània: alzina de carrasca, garrigues, brolles i prats secs, i per altre banda, el vessant nord, on domina la vegetació eurosiberiana de caràcter submediterrani amb predomini de les rouredes de roure de fulla petita i rouredes de roure martinenc.

Destaquen diverses espècies endèmiques com la raríssima Petrocoptis monsticciana , així com la Corona de Rei (Saxifraga longifolia), l’Orella d’Ós (Ramonda myconi) , l’Eriçó (Erinacea anthyllis), el Faig (Fagus sylvatica), l’Alzina Litoral (Q. ilex ssp. ilex), l’Alzina Carrasca (Q. ilex ssp. rotundifolia), la Boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), l’Auró Negre (Acer monspessulanum), l’Auró Blanc (Acer campestris), el Corner (Amelanychis ovalis), l’Arç Blanc (Crataegus monogyna), la Jonça (Aphyllanthes monspeliensis), els Til·lers (Tilia cordata), etc.

També té un gran atractiu per a escaladors, espeleòlegs i arqueòlegs, ja que s’hi troben excel·lents parets, avencs i coves, com la Cova Colomera. El manteniment de la reserva és a càrrec de la Fundació Catalunya-La Pedrera. En tota la Serra del Montsec, l’abundància de roques carbonatades propicia la infiltració de l’aigua, formant nombroses coves i avencs (anomenats gralleres), amb surgències a nivell dels rius.

 

Història de Mont-rebei

Mont-rebei, o Mont-rebeig és un despoblat del terme de Sant Esteve de la Sarga, dins de la zona d’influència d’Alsamora. Juntament amb aquest poble pertanyé al bisbat de Roda d’Isàvena i més modernament al de Lleida, al qual foren traspassades les parròquies del primer a suprimir-se, ja en època medieval. Tot i que pertany administrativament al Pallars Jussà, des del punt de vista geogràfic era un poble ribagorçà. Tot i que al llarg de la història s’havia decantat cap al Pallars, la proximitat del Pont de Montanyana es feia notòria, sobretot pel que fa al comerç.

 

Antiga Masia de Mont-Rebei. «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.

Antiga Masia de Mont-Rebei. «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.

 

Mont-rebei, fou un dels ajuntaments constituïts amb el desplegament de la Constitució de Cadis, el 1812, i pervisqué com a municipi independent fins que el febrer del 1847 foren suprimits els ajuntaments que tenien menys de 30 veïns (caps de família), en aplicar-se la nova llei municipal del 1845. Mont-rebei fou unit a Alsamora, que el 1920 canviava de nom i capitalitat municipal, passant així a l’actual de Sant Esteve de la Sarga. La Masia de Mont-rebei feia de cap d’aquest poble. Les seves restes resten a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, en un lloc que on moltes vegades les aigües del Pantà de Canelles inunden, quan aquest s’omple. Es troben just al lloc on el barranc Gros s’aboca a la Noguera Ribagorçana.

El 1848, Mont-rebei encara tenia tres cases, un molí fariner i un de nocs (primeres indústries tèxtils). Actualment només queden les ruïnes del molí fariner i del seu mas principal, que tenia una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aquesta capella té l’origen en època medieval, però no semblava conservar res de la primitiva construcció just abans del seu total ensorrament. Els altres masos, més allunyats i enlairats, com ara el Mas de Sant Jaume, lo Pinell, la Masieta, la Casota, la Torreta, Ca de Boïls, etc. són tots també abandonats i rònecs. Per tant, el poble de Mont-rebei és quasi del tot desaparegut, avui dia: només queda la masia antigament anomenada de l’Agustí, actualment en femení: Mas de l’Agustina.

El Congost de Mont-rebei era la via obligada per a pujar Ribagorça amunt arran de la Noguera Ribagorçana, aquest pas impressionant també era utilitzat antigament per a baixar de la Vall d’Aran vers BalaguerAl congost, el riu discorre pel fons d’un canó de fins a 500 metres d’alçària amb llocs on l’amplada no passa dels 20. És l’únic gran congost de Catalunya que es manté verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament hi passa un camí de ferradura, parcialment excavat a la roca, que permet gaudir d’una manera molt espectacular d’aquest indret.

Pel congost discorre la Noguera Ribagorçana, riu nascut a Era Val d’Aran, als quatre estanys situats sota el pic de Molières (3010 m.). Des de la seva construcció l’any 1959, ara són les aigües de l’embassament de Canelles, les que veiem circulant tranquil·lament, al fons del congost i depenent de l’estiatge, el nivell de les aigües és molt variable. Mont-Rebei era intransitable fins al 1924 quan, per iniciativa de la Mancomunitat s’hi construí un camí de bast pel marge esquerre, excavant-lo a la roca viva, a la paret de Catalunya. Aquest camí va permetre des de l’any 1924 una continuació a peu, ràpida i senzilla entre Pont de Montanyana i Àger.

 

Antic camí de la Mancomunitat (inferior a l'actual d'ENHER), Congost de Mont-rebei. Montsec de l'Estall i Montsec d'Ares.

Antic camí de la Mancomunitat (inferior a l’actual d’ENHER). Congost de Mont-rebei. Montsec de l’Estall i Montsec d’Ares.

 

Però amb la construcció de l’Embassament de Canelles es van perdre moltes comunicacions i relacions de veïnat. Cal recordar que fins a l’any 1959 els pobles de l’Estall, Casserres del Castell, Fet, FinestresMontfalcó es relacionaven des de sempre amb Àger, que actuava de capital econòmica i social de la rodalia. I era així, ja des de temps antics en què aquests pobles pertanyien a l’arxiprestat d’Àger. L’any 1977 amb l’augment de la capacitat del Pantà de Canelles, el camí de la Mancomunitat quedà sota les aigües.

Gràcies a les gestions empeses per una comissió d’entitats excursionistes de Catalunya, l’empresa elèctrica Enher construeix un nou camí, excavat a la roca, 30 metres per sobre de l’antic, que s’inaugura pel novembre de 1982. Van trigar més d’un any i va incloure el pont de ferro sobre el barranc de Sant Jaume. Més tard, el 1999 la Fundació Territori i Paisatge (Caixa de Catalunya) adquirí unes 600 hectàrees a la riba esquerra que inclouen tant el mateix congost i les ribes del riu, com els espadats meridionals i la part de la suau vessant obaga del Montsec d’Estall, amb l’objectiu de preservar els seus valors naturals i de paisatge.

 

El Petó de Mont-rebei

Hi ha una llegenda que diu que fa miler d’anys, Ares i Estall havien estat dos amants apassionats. Les seves roques estaven unides i no es diferenciaven l’un de l’altre. Però van ser castigats pels déus i se’ls va obligar a quedar separats, just a l’instant en què es besaven. D’aquesta forçada separació es va formar el profund i ombrívol Congost de Mont-rebei. Quan això succeí, tot just s’estaven fent un petó. Ara mateix ells se segueixen estimant, com així ha de ser per tota la eternitat. Si guaiteu amb molta cura durant la nit, i molt especialment a les nits de lluna plena, tot mirant cap al congost des del Roure, veureu les seves siluetes amb detall, i descobrireu com estan situats, amb l’actitud de tornar a apropar-se, per tornar-se a fer un petó.

 

Congost de Mont-Rebei. Montsec de l'Estall i Montsec d'Ares.

Congost de Mont-rebei. Montsec de l’Estall i Montsec d’Ares.

 

La Cova Colomera

També es coneix com a cova Palomera o cova de les Gralles. Dins la cova, es poden veure sots profunds plens de taques blanques, són els excrements d’una colònia d’avions roquers (gralles) que fan els seus nius als forats de la cova, molt nombrosos i amagats. Al sostre de la cova, es poden veure moltes franges tacades de negre: són restes de fum d’antigues fogueres. Una mica més endins també hi ha una reixa metàl·lica que protegeix la part més profunda i fosca de la caverna. Convé no saltar aquesta reixa perquè darrera hi ha un jaciment arqueològic de gran valor on s’han trobat restes del Neolític Antic, Neolític Final i Edat de Bronze. De les excavacions arqueològiques s’estan obtenint dades de les condicions ambientals dels darrers 7.000 anys que permeten entendre el canvi climàtic.

Està situada a 545 m. alt., en el marge esquerra del Congost i el seu accés és a través del corriol obert a la cara llevantina del congost. Oberta en terres calcàries, és una cova molt complexa, amb diferents vies internes. L’entrada és una gran escletxa oberta en diagonal, que arriba als 48 m. d’alçada i als 35 d’amplada. A l’interior, es troba una estreta galeria paral·lela a la cinglera. que en uns 15 m. de recorregut puja un desnivell de 15 m. Es tracta d’un camí ple dels excrements de les gralles que viuen en aquell lloc. S’arriba doncs a un gran rebedor, d’uns 33 metres de longitud, d’on surten les diferents galeries que recorren l’interior de la cova, anomenades Via Àngels, Via Centenari i Via Final.

El refugi natural que proporciona aquesta cova ha estat utilitzat pels humans des de l’antiguitat: la cova Colomera es va convertir en un punt de pas fonamental per a les rutes de transhumància i per a la comunicació entre el nord i el sud, entre la zona dels Pirineus i el Pla de Lleida. Des de dins la cova estant, si mirem cap enfora, el clarobscur que se’ns presenta és fascinant: emmarcades per les negres parets de roca que tenim a contrallum, es veuen, salvatges, els precipicis de més de 500m de la banda aragonesa del congost amb centenars d’alzines que s’arrapen al poc espai que els hi ofereixen les cornises.

 

El Congost de Mont-rebei vist des de la Serra del Savinós. Montsec de l'Estall i Montsec d'Ares.

El Congost de Mont-rebei vist des de la Serra del Savinós. Montsec de l’Estall i Montsec d’Ares.

 

Origen Etimològic de Mont-rebei

Tot i que Joan Coromines baralla la hipòtesi que aquest topònim ve de Monremei (sentit al Bisbe d’Urgell dels anys 50 del segle XX i també a un fill del veí poble de Castissent, ell mateix es decanta sense gaires dubtes a una altra hipòtesi: Mont-rebei ve de Monte rapidiu, és a dir, la muntanya dels rabeigs (pronunciat rabeis a la zona). I és un nom del tot descriptiu, atès que els rabeigs els forma la Noguera Ribagorçana escolant-se entre muntanyes molt altes, on sembla que l’aigua es complagui, rabejant-s’hi, és a dir l’aigua estar estona circulant entre rocs i fent festa de l’estretor del lloc per on circula.

Altres estudis, com el de Jordi Mir i Parache, el fan venir de l’evolució per metàtesi (canvi d’ordre de sons o de síl·labes) de Bon remei, com és freqüent que passi en català (també és freqüent la conversió en m d’una b inicial, cosa que aniria a favor d’aquesta hipòtesi. L’autor, a més, argüeix que a l’altre extrem del Montsec, prop de Comiols, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs, que molts pallaresos pronuncien Mon repòs. Segons aquesta altra hipòtesi, la grafia correcta del topònim hauria de ser Monrebei.

 

Perspectiva que mostra ambdós camins: a baix l'antic camí de la Mancomunitat i a dalt el camí d'Enher. Congost de Mont-rebei. Montsec de l'Estall i Montsec d'Ares.

Perspectiva que mostra ambdós camins: a baix l’antic camí de la Mancomunitat i a dalt el camí d’Enher. Congost de Mont-rebei. Montsec de l’Estall i Montsec d’Ares.

 

Geologia de Mont-rebei

La serra del Montsec és un imponent relleu que suposa una part substancial del Pirineu meridional lleidatà. És una serra orientada de llevant a ponent i tallada perpendicularment per les valls del rius Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa. Geològicament correspon al front d’una de les làmines encavalcants principals de la vessant sud pirinenca, amb uns magnífics afloraments de la sèrie mesozoica d’aquesta regió. L’escadussera cobertora vegetal i els enlairats penya-segats deixen a la vista les formacions rocoses en un paisatge que combina a l’hora una gran bellesa amb un notable valor científic i didàctic.

Mont-rebei es situa a la part occidental de la Serra del Montsec, al vessant esquerre del riu Noguera Ribagorçana. Aquesta zona queda situada entre el Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La solana de la serra és abrupta, sovint descoberta de vegetació i amb grans penya-segats a diferents nivells. El vessant obaga del nord, més boscós, descendeix de forma progressiva cap a la conca de Tremp. Les alçades culminants de la serra en aquesta zona es troben a més de 1400 m.

 

La Paret d'Aragó i la Tartera Xica, Congost de Mont-rebei. Montsec de l'Estall i Montsec d'Ares.

La Paret d’Aragó i la Tartera Xica, Congost de Mont-rebei. Montsec de l’Estall i Montsec d’Ares.

 

El fons de la vall del Noguera Ribagorçana està actualment embassat pel Pantà de Canelles, on el nivell de les aigües es situa a una cota als voltants de 500 m. Pel nord, aquesta zona està limitada pel barranc transversal de la Juriana, després dels relleus del Montsec d’Alsamora,  a la zona de Catalunya i pel Barranc de Montgai  i la Serra de Montgai, a la zona de l’Aragó, mentre que cap el sud, el límit de la zona s’ha establert en funció de criteris geològics (traça de l’encavalcament del Montsec) al vessant meridional de la Serra del Castell de Corçà, a la part Catalana, i la Serra de Santa Quitèria, a la part de l’Aragó, en els contraforts meridionals del Montsec.

El clima de la regió es mediterrani amb tendència continental, amb màxims estacionals extremats de temperatura, i mitjanes properes als 10 graus. La cobertura vegetal és escadussera, dominada per alzinars, rouredes i pinedes.

 

Esquema geològic simplificat de la Serra del Montsec

Esquema geològic simplificat de la Serra del Montsec.

 

L’interès geològic es centra en aspectes sedimentaris i tectònics, ja que proporciona l’oportunitat de reconèixer una sèrie estratigràfica de referència del Mesozoic sudpirinenc, especialment pel que fa al Cretaci. Hi trobem roques calcàries i margoses alternants, amb una gran expressió en el paisatge, i en detall amb restes fòssils que permeten la seva atribució cronostratigràfica de forma precisa. Dins de la successió cretàcica hi ha una discordança angular (entre el Cretaci inferior i el superior) que és un testimoni valuós, per poc freqüent, de l’activitat tectònica extensiva preorogènica del domini pirinenc. D’altra banda, el conjunt dels materials es troba plegat i fracturat en el bloc superior d’una gran estructura encavalcant (encavalcament del Montsec), que es també una de les principals estructures tectòniques del Pirineu meridional. L’aflorament de les relacions estructurals és molt clar i pedagògic.

Des del punt de vista didàctic i científic te un gran interès tant en els ensenyaments secundaris com en els universitaris, com acredita el fet que ha estat objecte de visites regulars i treballs de camp per estudiants de diverses universitats espanyoles i estrangeres. Aquest fet és també palès en la publicació de la guia geològica divulgativa de Joan Rosell i Sanuy i Carme Llompart (Guia geològica del Montsec i de la Vall d’ÀgerBarcelona, 1998) en la que es descriu un itinerari que travessa de nord a sud la geologia de la zona seguint el camí del congost, itinerari que es pot considerar com un clàssic.

 

Mare de Deú del Congost Vella. Vessant Aragonesa del Congost de Mont-rebei. Montsec de l'Estall i Montsec d'Ares.

Mare de Deú del Congost Vella. Vessant Aragonesa del Congost de Mont-rebei. Montsec de l’Estall i Montsec d’Ares.

 

La successió mesozoica de la Serra del Montsec s’inicia amb materials lutítics i guixosos de colors rosats pertanyents al Triàsic (fàcies Keuper), normalment molt deformats a causa de constituir el nivell de lliscament dels encavalcaments. Per sobre, el Juràssic és representat per roques d’origen marí: calcàries oolítiques, margues, i dolomies grolleres de color gris fosc. El Cretaci inferior és constituït per calcàries, margues i lignits que testifiquen unes condicions de sedimentació palustres. Aquests lignits van ser objecte d’explotació antigament en les mines de Corçà, la boca de les quals està avui inundada sota l’aigua del Pantà de Canelles.

 

RESERVA D’APARCAMENT

Reserva la teva plaça d’aparcament pel pàrquing de La Masieta.

Recorda:

Decideix el dia, tingues en compte que per tenir una millor experiència a l’espai natural intenta evitar dies festius molt assenyalats ja que es concentra molta gent i no gaudiràs de ple de l’espai. Consulta calendari i horari d’obertura de l’aparcament.

 

  • La reserva és no reembossable.
  • La reserva és vàlida per un vehicle i per un dia.
  • Porta el localitzador de la reserva que t’hem enviat el dia que vinguis.
  • En arribar, personal de l’espai t’indicarà on aparcar.
  • Pàrquing amb horari de tancament.
  • No és permesa la pernoctació i acampada a l’aparcament.
  • Recomanable arribar entre 9:30 i 11:00 hores.

 

Amb la teva aportació estàs contribuint al manteniment i cura de l’espai natural. Qualsevol dubte pots enviar un mail a info@congostdemontrebei.cat

Si sou un grup organitzat o nombrós, tingueu en compte que:

  • És aconsellable que aviseu amb anticipació (5/6 dies) de la vostra arribada enviant un mail a info@congostdemontrebei.cat
  • Si ets una autocaravana tingues en compte que:
  • Si el teu vehicle supera els 2,30 metres NO pot accedir a l’aparcament (existència barrera d’alçada).
  • No està permesa la pernoctació ni l’acampada a l’aparcament.
  • Si ets un autocar tingues en compte que:
  • No podràs entrar a l’aparcament i per tant no cal que reservis la teva plaça.
  • Hi haurà un lloc específic proper a l’entrada per poder fer baixar a les persones que transportes.

 

Per realitzar reserves: Fundació Catalunya La Pedrera

 

Fauna i Flora de Mont-rebei

El Congost de Mont-rebei, és un indret d’indubtable valor ecològic per la fauna salvatge que alberga, entre la qual cal destacar les aus rapinyaires, i per la bellesa del seu paisatge agrest.  El recobriment vegetal del congost és marcat per una banda a la vessant sud, on domina la vegetació mediterrània: alzina de carrasca, garrigues, brolles i prats secs, i per altre banda, el vessant nord, on domina la vegetació eurosiberiana de caràcter submediterrani amb predomini de les rouredes de roure de fulla petita i rouredes de roure martinenc.

 

  • Trencalòs (Gypaetus barbatus)
    D’enorme grandària i silueta esvelta. S’alimenta principalment d’ossos, que s’empassa sencers o trenca deixant-los caure des de gran alçada.

 

 

 

  • Àguila daurada (Aquila chrysaetos)
    Àguila de grans dimensions, que viu en zones muntanyoses amb cingles. És caçadora i també menja carronya. Pot arribar a volar a 240 km/h.

 

 

 

  • Aufrany (Neophron percnopterus)
    El més petit dels voltors europeus, s’alimenta de deixalles i petites carronyes. Migrador, passa els hiverns a l’Àfrica.

 

 

 

  • Llúdriga (Lutra lutra)
    És un mamífer carnívor, que s’alimenta de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics. Són grans nedadores i poden romandre submergides fins a 6 minuts sense sortir a la superfície per respirar.

 

 

 

  • Tritó pirinenc (Euproctus asper). Viu als rierols d’aigües fredes i oxigenades, on camina pel fons cercant aliment.

 

 

 

  • Corona de rei (Saxifraga longifolia)
    Planta endèmica dels Pirineus, que viu a les fissures de les roques en substrats calcaris. Floreix entre els mesos de maig i agost.

 

 

  • Orella d’ós (Ramonda myconi)
    Viu a les esquerdes de les roques ombrejades dels Pirineus i de zones muntanyoses de la meitat est de Catalunya. Floreix de maig a juliol, quan adopta unes coloracions violetes, i després s’asseca per tornar a brotar amb les pluges de la tardor.

 

 

 

  • Roure martinenc (Quercus pubescens)
    Arbre caducifoli mitjà que pot arribar a 25 metres, i que a Catalunya es troba als boscos de muntanya mitjana. Tal com indica el seu nom llatí, els branquillons i el revers de les fulles són peluts.

 

 

 

  • Petrocoptis (Petrocoptis monsticciana)
    Planta rupícola endèmica, única al món. Catalogada com a protegida.

Petrocoptis (Petrocoptis monsticciana)

 

Recordeu que aquest és un espai protegit i fràgil. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

Natura 2000
 

 

 


Fotografies del Congost de Mont-rebei. Montsec d’Ares i Montsec de l’Estall.


 


Situació en el Mapa del Congost de Mont-rebei. Montsec d’Ares i Montsec de l’Estall.


 

Fonts:

 


 





SerradelMontsec.cat

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com Els Asptres de la Noguera (o del Montsec) . Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement per donar a conèixer al món la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.

Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




1 Comment

  1. Bon dia, estic intentant reservar plaça d´aparcament per visitar el congost, però no em deixa posar la hora.
    agrairia ajuda en aquest punt doncs no puc acabar la reserva per al dia 30 de maig
    salutacions,
    Anna

Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *