Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Castell de la Mare de Déu de la Torre. Alòs de Balaguer. La Noguera

 

Castell de la Mare de Déu de la Torre. Alòs de Balaguer, La Noguera. Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet.

Castell de la Mare de Déu de la Torre. Alòs de Balaguer, La Noguera. Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet.

 

El conjunt fortificat d’Alòs de Balaguer es troba a la confluència de dos barrancs amb la desembocadura al Segre, a la comarca de La Noguera. Aquesta construcció està protegida per tres costats per uns impressionants penya-segats, essent accessible solament pel costat del poble. De fet era conegut per la seva quasi inaccessibilitat.

El castell d’Alòs de Balaguer és un dels més grans i més complexos d’aquesta comarca. S’hi poden diferenciar diversos elements que poden pertànyer a moments diferents. Un primer element, però no necessàriament el més antic, és la torre circular que hi ha al cim del serrat. Un altre és la muralla en forma d’esperó truncat que hi ha a la banda nord. Un tercer element són les diverses sales repartides en dos nivells que hi ha a migjorn de la torre. A part, cal fer esment de l’ampli recinte que clou tot el serrat. I, finalment, encara, d’una fortificació ja tardana, situada a l’extrem meridional del turó.

Resten nombrosos murs del que també era conegut per “Castell de la Mare de Déu de la Torre” (o també conegut popularment com “la Carlana”), així com una torre rodona en el seu interior i alguns arcs. Es pot suposar l’existència d’una primera construcció musulmana, a la qual correspondrien part del mur nord, el petit mur nord oest, que forma l’esperó, i molt poc de la paret oest. Aquesta construcció potser fou feta el segle X.

Una vegada a dalt del cim es pot comprovar que la vista des del serrat, damunt del poble d’Alòs de Balaguer, on està assentat el castell, és vertiginosa: el curs del riu Segre, la Serra de Sant Mamet, i també es pot observar que el castell d’Alòs de Balaguer era un dels més grans i complexos qui hi havia en aquesta zona prepirinenca.

 

Història del Castell

Després de la conquesta cristiana, a l’inici del segle XI s’afegí l’alta torre circular. Aquesta torre de guaita estratègica, sembla vigilar més la zona muntanyosa que la del riu. Al final del segle XII o al segle XIII, es construïren les diverses sales meridionals, fet que segurament degué comportar la destrucció de part de la fortificació andalusina. Ja en època feudal es devien construir bona part de les muralles que veiem ara. Això no impedeix que abans no hi hagués un recinte i que anteriorment no hi hagués hagut construccions, potser habitatges, en aquest plànol. Finalment, en un moment ja tardà dins de l’Edat Mitjana, es degué bastir la fortificació que hi ha a l’extrem de migdia del serrat.

 

Castell de la Mare de Déu de la Torre. Alòs de Balaguer, La Noguera. Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet.

Castell de la Mare de Déu de la Torre. Alòs de Balaguer, La Noguera. Alòs de Balaguer, La Noguera. Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet.

 

Al segle X els àrabs bastiren la fortificació que fou conquerida juntament amb les de Montmagastre, Malagastre i d’altres, entre els anys 1015 i 1016 pel comte Ramón Borrell I de Barcelona (tutor d’Ermengol I d’Urgell), durant la famosa expedició contra els àrabs que el menà més enllà de Balaguer.

Però el castell tornà a caure en mans del àrabs en morir el comte i poc abans de l’any 1024 s’estableix un conveni entre Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol II d’Urgell, dit el Pelegrí (1009-1038) i Comte d’Urgell (1010-35), en el qual també hi figura el cabdill Arnau Mir de Tost, pel qual el comte barceloní s’avenia a donar el domini directe dels castells de Montmagastre, Rubió, Alòs de Balaguer i Artesa de Segre al comte d’Urgell, quan aquell tingués assegurat el control d’aquest territori.

En 1042 el bisbe d’Urgell i vescomte d’Osona, Eriball (1035-1040), fill de Ramon I, corregnà amb el seu germà Folc I fins a la mort d’aquest el 1040, deixà el castell al seu nebot Ramón Folc de Cardona. Cap el 1058, Ermengol III d’Urgell infeudà aquest castell a Arnau Mir de Tost. El castell fou integrat durant els segles XI-XIII al vescomtat d’Àger sota el domini dels comtes d’Urgell. El llinatge dels Alòs és documentat a Lleida fins avançada l’edat moderna. El Marquesat d’Alòs fou creat per Carles III d’Espanya.

Durant la Guerra dels Segadors, el castell d’Alòs de Balaguer serví per albergar un petit destacament contra les forces espanyoles. Pels voltants fou lliurada alguna acció important, en especial l’any 1645, quan, després que l’exercit espanyol ocupés el pont d’Alòs de Balaguer, el comte Henri de Lorraine-Harcourt aconseguí, el 22 de juny, que la seva gent (uns 12.000 soldats d’infanteria i cavalleria) travessés per aquesta banda del riu Segre i, en persecució, ocasionés, entre Sant Llorenç de Montgai i Gerb, una de les derrotes més estrepitoses d’aquella guerra.

El 7 d’agost de 1969, el BOE anuncià la subhasta del castell d’Alòs de Balaguer, partint de 5.000 pessetes. El 18 de setembre, l’endemà del dia fixat per a la venda, es va suspendre la subhasta, atesa la possibilitat que la Diputació de Lleida o el municipi de la localitat adquirissin el castell en runes. El día 5 de ferbrer de 1973, a través de cessió gratuita de l’Estat i la condició d’atendre la seva conservació i custodia, passà a formar part del patrimoni de la Diputació de Lleida.

L’ajuntament d’Alòs de Balaguer i la Fundació Castells de Catalunya tenen prevista la signatura d’un conveni per a què el castell, que data del segle XI, pugui ser visitable ben aviat, amb una oferta de visites guiades similar a la resta de castells que gestiona la Fundació. Aquest sistema de visites inclourà probablement una ruta pel ric patrimoni cultural i natural d’Alòs. La iniciativa es complementa amb el projecte de restauració que es durà a terme en els propers anys (en set fases), amb un pressupost total de 540.000 euros, que seran finançats per la Diputació de Lleida, propietària del castell. Dins d’aquest projecte, es preveu construir paviment flotant a la coberta, que s’habilitarà com a terrassa i menjador.

 
 


Fotografies del Castell de la Mare de Déu de la Torre. Alòs de Balaguer, La Noguera. Montsec de Rúbies i Sant Mamet.
 


 
 


Situació en el Mapa del Castell de la Mare de Déu de la Torre. Alòs de Balaguer, La Noguera. Montsec de Rúbies i Sant Mamet.
 


 

 





SerradelMontsec.cat

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com Els Asptres de la Noguera (o del Montsec) . Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.

Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *