Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Soriana, Estopanyà. La Ribagorça, Osca.

 

Santa Marina de Soriana, amb algunes cases en runes del barri superior del despoblat de Soriana. Darrera, la Serra d'Espluga, i al fons el Montsec d'Ares (dreta) i el Montsec de l'Estall (esquerra) partit pel Congost de Mont-rebei. Estopanyà. La Ribagorça d'Osca. Aragó. Montsec de l'Estall

Santa Marina de Soriana, amb algunes cases despoblades. Darrera, la Serra d’Espluga i, al fons, el Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall amb el Congost de Mont-rebei al mig. Estopanyà. La Ribagorça d’Osca. Aragó.

 

 

Hi ha llocs petits i molt amagats del Montsec de l’Estall difícils d’imaginar. Terres indòmites de secans i roquissers, accés impossible… i en canvi s’hi establiren els humans, afegint un punt més de bellesa al paisatge, fent de la natura el seu modus vivendi.

L’ermita de Santa Marina de Soriana s’aixeca de forma espectacular i protagonista sobre una roca, al costat dels restes de l’antic castell de Soriana, senyorejant sobre les restes de cases i edificacions disseminades per les vessants del roquissars. Entre dos monticles roquissers es divideixen els barris d’aquest llogarret molt petit que va arribar a tenir fins a 4o veïns a principis del segle passat.

Al costat de la Font del Francell, al poble d’Estopanyà (Ribagorça d’Osca)hi ha una carretera asfaltada durant, un parell de quilòmetres, que finalitza a la cantera l’empresa Arnó.  La carretera segueix uns tres-cents metres a la dreta, ara sense asfaltar, deixant l’entrada de la explotació a l’esquerra, fins que queda tallada per una cadena. A partir d’aquest moment s’ha de seguir 5 minuts a peu fins el pilaret de Sant Vicent Ferrer. El castell, l’església i les restes del poble de Soriana queden a baix a la dreta. Es pot accedir seguint una pista que surt a la dreta. Les coordenades són UTM 31T 0297389 i 4654782.

 

L’Aerinita

La cantera ‘Soriana’, explotada actualment per l’empresa Arnó, està dedicada a l’extracció d’àrids, i es troben mostres abundants de diòpsid (amb vidres de fins a 5 milímetres), prehnita, ilmenita, actinolita, aerinita, palygorskita i rútil.

L’Aerinita (Aerinite) és un complex inosilicat, producte d’alteració de les ofites, que no va ser reconegut com a espècie mineral fins a la dècada dels 80. Va ser descobert i descrit en 1876 en diverses masses ofítiques d’Estopanyà, sent aquesta la seva localitat model. L’estructura del mineral de l’Aerinita romania encara desconeguda al començament del segle XXI, però Jordi Rius Palleiro, al costat de Erik Elkaim i Xavier Torrelles, la determinaren i publicaren a l’European Journal of Mineralogy, Volume 16, Number 1 (2004): Structure determination of the blue pigment aerinite from synchrotron powder diffraction data: The solution of a old riddle.

Conegut des d’antic, el mineral d’Aerinita va ser utilitzat com a pigment blau pels tallers que decoraven les esglésies romàniques de molts indrets del Pirineu i Prepirineu català i aragonès, sent el seu exemple més important el Pantocràtor de Taüll. El nom del mineral d’Aerinita prové del mot grec aerinos (‘blau-cel’, en referència al seu color).

 

Mineral d'Aerinita

Mineral d’Aerinita

 

 

El despoblat de Soriana

S’ubica a sobre mateix del vell Molí de Pennavera, on existí una petita fortificació, que serví també per batanar draps. La fortificació a més de protegir el molí, hi existiria segurament per guardar el congost de la barrancada del riu Reguer i el riu Guard (frontera històrica del vescomtat d’Àger), per on discorria el camí que menava a Estopanyà i Casserres del Castell. Actualment aquest camí porta fins al Pont de Pennavera, sobre el riu Guard (o riera de Calladrons), que cal travessar per arribar al despoblat de Fet i Finestres. Quan el Pantà de Canelles és prou baix s’arriben a veure les restes del molí.

Si bé costa d’entendre com el poble de Soriana, lloc indòmit, rocós i de tan difícil accés va ser habitat durant segles, des d’un punt de vista estratègic, es pot observar com a sota mateix del poble, barranc avall pel costat nord, hi ha l’extens Pla de la Font de les Olles que continua amb una altra plana més estreta, el Pla del Regué, uns metres més avall, a la cruïlla amb el camí que va a Casserres del Castell, on és possible identificar una deu d’aigua salada i els mateixos sediments de torba que avui són aprofitats per camps.

 

Santa Marina de Soriana desde el barri superior del despoblat de Soriana, Estopanyà. La Ribagorça d'Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Santa Marina de Soriana des del barri superior del despoblat de Soriana, Estopanyà. La Ribagorça d’Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

En tots dos casos es tracta de la fondalada d’unes antigues llacunes càrstiques, dessecades artificialment fa temps. Com és natural, en el fons de les mateixes es troba una terra molt fèrtil, i també és fàcil veure sediments de torbes. A finals del segle XIX i principis del segle XX, aquestes fondalades van mantenir grans horts, i anteriorment, durant els segles XVIII i XIX existiren fins a cinc molins fariners i d’oli amb una petita bassa que s’alimentava d’aigües sobreres de les Llacunes d’Estanya.

Actualment, totes aquestes fondalades, des de la Font de les Olles fins al Pantà de Canelles, tenen un un gran valor ecològic que queda amenaçat per una granja porcina, situada només a 50 metres del cabal. Potser per aquestes terres riques d’aigua i molt fèrtils ajuden a entendre la situació geogràfica difícil del llogarret de Soriana.

Des del punt de vista històric, poques referències tenim sobre Soriana. Sembla haver estat una una de les conquestes del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. L’única referència que tenim, pertanyent a Àger, és el testament de Galceran Erimany, cavaller fidel d’Arnau Mir de Tost, el qual disposava el 1094 que en fos hereu el seu fill Galceran, juntament amb el “Castello” de Pannella en propi alou. El 1110 Galceran, fill del darrer, deixà l’alou de Soriana a la seva mare amb el pacte que fos donat a l’abadia d’Àger després de la seva mort. L’església de Sant Pere, posteriorment de Santa Marina,  amb el temps passà a dependre del convent dominicà de Benavarri.

 

Santa Marina de Soriana, mur nord on es troba la porta d'accés i el fossar. Soriana, Estopanyà. La Ribagorça d'Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Santa Marina de Soriana, mur nord on es troba la porta d’accés i el fossar. Soriana, Estopanyà. La Ribagorça d’Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

Les restes del castell són a la roca que hi ha davant de l’església de Santa Marina de Soriana, en un lloc de molt difícil accés, on acaba una estreta faixa de roques, només accessible des de l’est. Ocupava el castell un minúscul replà envoltat de precipicis i només queden unes filades del mur que l’envoltava, al sud, tot i que la gent gran encara recorda restes de murs més alts. La seva escassa grandària fa pensar que no va tenir excessiva importància malgrat és un punt d’observació increïble sobre Pennavera, el riu Reguer i el Pla de la Font de les Olles. La denominació popular que s’hi dona al roquissar del castell, és Roca dels Moros.

 

Santa Marina de Soriana

És una ermita del segle XII situada a Soriana, municipi d’Estopanyà, a la Franja de Ponent, comarca de La Ribagorça, Osca. Es d’una nau, absis semicircular i volta de canó amb arcs torals. La porta d’ingrés de la capella s’obre, per motius d’ubicació doncs queda just sobre el precipici, en el mur nord, davant del qual s’hi troba també el fossar. La portada és d’arc de mig punt i dovellada i la capella mesura 8,5 metres de llargada per 4,85 metres d’ample i el mur té una espessor de 90 centímetres.

 

Planta de Santa Marina de Soriana, Estopanyà. La Ribagorça d'Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Planta de Santa Marina de Soriana, Estopanyà. La Ribagorça d’Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

A l’interior, tanca l’arc del presbiteri una paret construïda a mitjan segle XX, per poder convertir el fons de l’absis en sagristia, encara que avui dia, més aviat s’ha transformat en traster. Al mur sud hi ha un arcosoli obert en el mur, que alberga la imatge en pedra de Santa Marina, decorat amb pintures de motius florals. En el mur nord una fornícula allargada està decorada també amb pintures (sol, lluna i estrelles) i antigament devia allotjar alguna imatge. A l’oest hi ha un senzill cor al qual s’accedeix per escala de pedra adossada al mur nord. El mur oest el corona un petit campanar d’espadanya d’un ull. A sota té un òcul, que il·lumina el cor, i, més avall, una finestra geminada amb columna i capitell trapezoïdal, actualment tapiada, que recorda molt la de Montfalcó.

 

Imatge de Santa Marina de Soriana, Estopanyà. La Ribagorça d'Osca. Aragó. Montsec de l'Estall. Font de la imatge: https://romanicoribagorzano.wordpress.com

Imatge de Santa Marina de Soriana, Estopanyà. La Ribagorça d’Osca. Aragó. Montsec de l’Estall. Font de la imatge: https://romanicoribagorzano.wordpress.com

 

 

L’església de Sant Pere, posteriorment de Santa Marina, conserva la Santa titular en pedra policromada, una talla del segle XVII. La imatge de Santa Marina, és de pedra policromada i vesteix hàbit de mantell vermell amb cenyidor. La coloració de la carn és rosada i sosté un llibre a la ma dreta, i mesura uns 70 centímetres d’alçada. El 18 de juliol van els antics veïns i se celebra missa, al mateix temps que celebren les festes del poble.

 

Per Visitar l’Ermita de Santa Marina de Soriana

L’accés no és lliure i l’ermita es troba tancada. Si voleu visitar-la, s heu de dirigir i consultar a l’Ajuntament d’Estopanyà amb dies d’antelació:

  • Carrer Major, 5; 22589 Estopanyà; Osca, Aragó
  • Telèfon: 974 43 31 75
  • Mail: estopinan@eresmas.com

 
 


Fotografies de Soriana, Estopanyà. La Ribagorça, Osca. Montsec de l’Estall.
 


 
 


Situació en el mapa de Soriana, Estopanyà. La Ribagorça, Osca. Montsec de l’Estall.
 


 
 

 


 





SerradelMontsec.cat

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com Els Asptres de la Noguera (o del Montsec) . Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement per donar a conèixer al món la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.

Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *