Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Castell de Llorda. Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà.

 

Castell de Llordà. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Castell de Llordà. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

Situat al municipi d’Isona i Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà, a un quilòmetre al nord-est del poble de Llordà, el Castell de Llordà, ocupa un lloc estratègic sent present sempre en el paisatge de la Conca Dellà i la Conca de Tremp.

Domina la comunicació entre la Conca de Tremp i la Conca del Segre, a través del Coll de Comiols, el pas entre la Conca de Tremp i l’Alt Urgell, pel Coll de Bòixols, i gran part de la Conca Dellà. A finals del segle X era un punt encara més estratègic, ja que els musulmans no eren gaire lluny, doncs tenien un important centre polític i administratiu a la població d’Àger, un enclavament de difícil accés que Arnau Mir de Tost va conquerir, no sense gran dificultat, i va convertir en centre de la seva actuació.

La Conca Dellà està envoltada per diferents serralades que la delimiten, a la vegada que la defineixen com una àrea concreta. Així doncs, a l’oest ens trobem amb l’única ‘frontera’ oberta, el riu Noguera Pallaresa. Al nord ens trobem, forma continua, la Serra de Carrànima i la Serra de Carreu y Sant. A l’est, el Roc de Benavent amb el coll de Comiols, de pas gairebé obligat per l’entrada a la Conca des de l’antiguitat. A migdia ens trobem amb la imponent Serra del Montsec, l’àrea del Montsec de Meià (o de Rúbies) i Sant Mamet.

L’abandonament durant molts anys, va fer que el castell quedés amagat per un bosc d’alzines a més de quedar com un conjunt de ruïnes. Això en dificultava enormement la visita i, encara més, l’estudi. Els darrers vint anys han vist de primer la neteja de l’espai del castell, i després la seva excavació i reconstrucció, fins a arribar al moment actual, en què torna a ser visitable.

És un dels millors exemples d’arquitectura no estrictament religiosa, sinó de caire residencial, més importants d’època alt-medieval conservats a Catalunya. Aquest edifici va ser construït per Arnau Mir de Tost, una de les figures més importants dins de la política d’expansió feudal, que va senyorejar per aquestes terres durant bona part del segle XI.

 

 

Castell de Llordà. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Castell de Llordà. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

El castell de Llordà disposava de tres recintes. El recinte exterior, avui pràcticament desaparegut, tancava el turó de cingle a cingle, en ell restaven inclosos l’església de Sant Sadurní i diversos habitatges. El castell, pròpiament dit, s’aixeca en el cim del turó. El segon recinte separa l’àrea pública de la militar, aquest té una planta triangular i pel sector accessible presenta una façana flanquejada per imponents torres quadrades que vetllen per l’accés al castell sobirà. Només es conserva una de les torres. L’entrada es situava en el bell mig del mur, i era de les anomenades en colze, per garantir la defensa de l’accés.

A l’interior s’obre un ampli pati d’armes amb dependències militars annexades al mur que s’adossa a la torre quadrada. De ben segur que el recinte interior del castell de Llordà n’és l’element més rellevant. Allà s’aixeca un poderós edifici senyorial de planta rectangular, estructurat en dues plantes, extremament singular en l’època. Aquest edifici, amb aires de palau, només és comparable al que tenia el comte de Barcelona. La planta baixa és formada per una gran sala rectangular coberta amb volta de canó, aquest espai era garantia d’una gran flexibilitat d’ús. La planta superior, amb l’accés pel pati, té una gran sala senyorial que obre quatre grans finestres geminades als dominis del castell, un segon nivell de finestres i un elevat sostre, donen a la sala un aire regi.

 

 

Canònica de Sant Sadurní de Llordà. Al fons, el palau-residència d'Arnau Mir de Tost. Castell de Llordà. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Canònica de Sant Sadurní de Llordà. Al fons, el palau-residència d’Arnau Mir de Tost. Castell de Llordà. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

Història del Castell de Llordà

La importància d’aquest castell al llarg dels segles és constant. Fou donat pels comtes d’Urgell Ermengol II i la seva muller Constança a Arnau Mir de Tost i la seva muller, Arsenda, a canvi de 2.000 sous. Segurament, Mir de Tost, ja el posseïa anteriorment en feu.

Arnau Mir de Tost fou l’encarregat, a les ordres dels comtes d’Urgell, de la conquesta i repoblament del Pallars Jussà als sarraïns, i hi establí el centre neuràlgic dels seus dominis. El feia servir com a residència, i per això una part del que s’ha conservat és el palau senyorial. Tot i que més tard, desplaçaria aquest centre polític i militar cap a Àger, per la seva millor ubicació.

Fou construït entre el segle IX i el segle XII i se’n tenen notícies ja des del 973 (Castrum Lordano), i des del 949 com a lloc, però fins al 1033 no hi ha constància certa i fiable del castell.

Arnau Mir de Tost el va fer aixecar com un castell capaç d’hostatjar una guarnició important, així com una població civil, en part depenent i lligada amb la militar, amb el seu bestiar. D’aquest fet prové que encara avui dia les restes del castell de Llordà siguin imponents i extenses. A causa de la seua funció i de les seues característiques, es diferencia dels castells del segle XI, i s’assembla més a les fortificacions fetes en dates posteriors.

 

Castell de Llordà. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Castell de Llordà. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

El castell de Llordà passà, per testament, a la filla d’Arnau Mir de Tost, la comtessa Valença, muller de Ramon V de Pallars Jussà. En els anys successius, diversos conflictes jurisdiccionals (el més important, amb l’abat d’Àger) feren anar a parar el senyoriu de Llordà al bisbe d’Urgell. El 1093, el bisbe Guillem Arnau de Montferrer llegà en testament el castell al seu germà Pere Arnau. El 1128 consta com a senyor de Llordà, Bernat d’Alp, i el 1201 era empenyorat pel comte d’Urgell, Ermengol, al vescomte Guerau de Cabrera, però aviat tornà a mans de l’església, i el capítol de canonges de la Seu d’Urgell en mantingué la possessió fins a principis del segle XIX.

Fou abandonat del tot a ran de les desamortitzacions del segle XIX, i al llarg dels darrers dos-cents anys anà caient fins a convertir-se en un esquelet de castell, que, tanmateix, era visible i punt de referència des de bona part de la comarca. Havia estat declarat monument històric artístic el 1980, però fins al 1997 no se n’emprengué l’excavació prèvia a la restauració.

El Castell de Llordà, a més del conjunt principal, tenia propera una edificació militar auxiliar, l’anomenat Castelló de Llordà, que es trobava situat entre el castell principal i el de Biscarri, en un lloc aturonat entre el barranc de Castelló i el de Biscarri.

 

El Palau – Residència del Castell de Llordà

És un dels millors exemples d’arquitectura residencial d’època altmedieval conservats a Catalunya i presenta elements innovadors respecte a la tradicional arquitectura militar de frontera. Constava de tres recintes successius, al capdamunt del qual hi havia el palau senyorial.

S’ha considerat com un dels millors exemples de castells de la primera meitat del segle XI i es considera el primer exemple desenvolupat del que serà un castell residència. Mai abans de Llordà apareix un edifici semblant dins el món cristià i tampoc amb la mateixa qualitat.

El Castell de Mur, el Castell d’Àger i el Castell de Llordà sintetitzen les diverses fórmules de castell assajades en la primera meitat del segle XI. Davant de les petites fortaleses de la Catalunya Vella (especialment del comptat de Barcelona), aquests castells, dominis de Mir de Tost, signifiquen una visió nova o distinta, ja que passen del concepte de torre refugi com a centre de colonització cap al tipus de gran castell protector amb guarnició permanent. Així, el Castell de Llordà,  és el castell que millor prefigura el tipus de palau a la francesa amb gran refinament i perfecció, semblant al que deuria haver estat el d’Àger.

 

Plànol del Castell de Llordà. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Plànol del Castell de Llordà. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Cal tenir present que la zona militar, formada per la muralla, el pati d’armes i el cos de guàrdia, queden fóra de la gran edificació del palau-residència, que és l’element que podem contemplar des de diversos punts de la comarca.

La muralla marca un perímetre triangular amb tres torres quadrades, una de les quals queda a la part del darrera de l’edifici residencial. Un cop passem la tanca perimetral que encercla avui el conjunt, passem, de fet, per damunt del pati d’armes, que és colgat sota un munt de runa.

El primer que trobem és un pati que fa de distribuïdor cap a les diferents zones de l’edifici. Des d’aquest pati podem veure la torre, una de les tres que marca els angles de la muralla i que molt probablement és la part més antiga del castell.

Els experts creuen que és la torre de guaita que estaria edificada ja a final del segle X i que Arnau Mir de Tost va comprar al comte Ermengol II l’any 1033. Seria a partir d’aquesta torre que va anar aixecant la resta d’edificis i fortificacions.

Una de les coses que podem veure al pati és que el paviment no està gens anivellat, perquè en una part sobresurt la roca sobre la qual està bastit l’edifici. Una escala que arranca al pati distribuïdor ens porta a la planta noble. Se suposa que la original, que no és la que hi ha avui, era feta de fusta i, per tant, es va perdre amb el pas dels anys.

Altres habitacions que podem contemplar en la nostra visita són la cuina, amb una llar de foc de les millor conservades de l’època medieval. L’espai no és gaire gran, però seria suficient per a les necessitats del senyor del castell i la seva cort. Una altra estança, i força important i àmpliament il·luminada, és la sala noble, el lloc on es rebia els convidats i on se celebraven banquets i reunions. El paviment original de la sala és de lloses de pedra que es conserven protegides amb un plàstic per evitar que es puguin deteriorar amb l’ús.

A la part superior del palau-residència hi ha una terrassa des d’on hi ha una magnífica vista que ens permet situar i reconèixer poblacions com Isona o Tremp, el Castell de Mur, el Coll i la Serra de Comiols, el Roc de Benavent, el castell de Toló, Santa Maria de Covet, el Montsec de Rúbies (o de Meià), Biscarri el congost de Terradets, entre altres. Aquesta vista, si bé no és del tot complerta, també es pot tenir des del peu del castell.

 

 

Canònica de Sant Sadurní de Llordà. Al fons, la Serra de Comiols i la Serra del Montsec. Castell de Llordà. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Canònica de Sant Sadurní de Llordà. Al fons, la Serra de Comiols i la Serra del Montsec. Castell de Llordà. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

Canònica de Sant Sadurní de Llordà

Aquesta església, és un edifici aïllat que forma part del conjunt del castell, actualment enrunat, i que es troba en el primer recinte del castell que ocupa el planell del turó. És l’antiga església del castell de Llordà, i és esmentada el 961.

L’any 1033 el castell de Llordà i segurament l’església de Sant Sadurní, al seu costat, foren donades pels comtes d’Urgell a Arnau Mir de Tost i aquest degué posar l’església sota el domini de Sant Pere d’Àger. D’aquesta església hom té constància de la seva consagració efectuada el 1040, poc després d’haver passat a mans de Sant Pere d’Àger i de la seva reconstrucció.

Al menys des del 1062 existia una comunitat canonical a l’església. Aquesta s’hauria mostrat favorable a les pretensions del bisbat d’Urgell sobre l’església, en contra de Sant Pere d’Àger. El 1085 hi ha constància d’una segona consagració. El 1092, quan es va determinar la possessió definitiva a favor de Sant Pere d’Àger, i possiblement a causa d’això, els canonges que l’ocupaven s’haurien traslladat a la propera església de Santa Maria de Covet, que depenia del bisbe d’Urgell.

Té una planta de tres naus, amb les laterals més curtes, amb absis semicirculars, cobertes de volta de canó reforçades per arcs torals, pilars cruciformes separen la nau central de les laterals i dos arcs formers que comuniquen les naus amb la central. Les obertures són d’arc de mig punt. Aquest tipus de planta, es semblant a altres exemples de la zona com Mur o Llimiana, però una mica més reduïda degut al terreny.

Es conserva part del campanar de torre afegit a l’angle sud-oest. Aquesta torre campanar va ser pensada, segurament, per la pròpia defensa, com la de Montanyana. En els dos casos s’aprofita l’escarpat natural i es col·loca muralla per la banda més vulnerable.

Hi ha decoracions d’arcuacions i lesenes, que inscriuen l’edifici clarament en el romànic llombard. Al voltant de l’església trobem les restes d’una necròpolis vinculada al castell i al poblat existent a l’interior del recinte jussà.

 

Signatura d'Arnau Mir de Tost.

Signatura d’Arnau Mir de Tost.

 

 

Per Visitar el Castell de Llordà

Com diu JM. Mir, al seu blog (Quina la Fem?), molt encertadament:

Després de mil anys, el castell matrimonial d’Arnau Mir de Tost, un dels nostres més batalladors senyors feudals en la conquesta del sud dels antics comtats, des de l’Urgell al Pallars i la Ribagorça, torna a estar assetjat. El caminant que hi arriba s’hi topa de nassos amb una alta tanca infranquejable: només es pot visitar en èpoques determinades, i sota pagament. No ens sembla malament que hàgim de contribuir a la restauració de les antigues glòries, de la mena que siguin, però o ho fem a tot arreu o no ho fem enlloc. A més a més, uns altíssims fanals amb doble focus flanquegen tot el perímetre del castell, com si unes medievals catapultes el sotmetessin a continu càstig. La intervenció hauria pogut ésser molt menys intrusiva amb l’entorn.

I la veritat és que estem completament d’acord. Malauradament, les visites al Castell de Llordà són molt restringides. Sigui estiu o hivern s’ha de concertar visita amb dies d’antelació.

 
 


Fotografies del Castell de Llordà. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies.
 


 
 


Situació en el Mapa del Castell de Llordà. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies.
 


 
 

 


 





SerradelMontsec.cat

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com Els Asptres de la Noguera (o del Montsec) . Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement per donar a conèixer al món la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.

Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *