Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera

 

Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d'Ares.

Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d’Ares.

 

A 30 minuts caminant des de Vilanova de la Sal, seguint el camí cap a l’ermita de Montalegre i el cim de la Serra del Mont-Roig, agafant un desviament a l’esquerra, es troben les restes de l’església de Santa Margarida de Privà.

Sobre un turó al costat del Barranc de la Ribera, són les úniques restes, d’empeus encara, de l’antic poble i castell de Privà. El passeig és sensacional, està ben senyalitzat i a mig camí es pot trobar el centenari i impressionant Roure Monumental de Fontanelles.

Una vegada a arribats a lloc, la sensació de tranquil·litat i misteri que envolta aquest turó es inquietant sobretot si s’observen les marques dels picapedrers i els grafits de la portalada de l’evangeli, que sembla deutora de l’anomenada Escola de Lleida, amb arquivoltes de dibuixos geomètrics amb curiosos relleus de castells i flors de lis, i abundants marques de picapedrers.

 

 

Vilanova de la Sal, o Vilanova de les Avellanes, és un poble del municipi de Les Avellanes i Santa Linya, a la comarca de La Noguera, entre l’Aiguabarreig del Segre – Noguera Pallaresa i la Serra del Montsec d’Ares. Antic municipi independent, al 1857 fou annexat a Les Avellanes. Vilanova de la Sal, s’originà a Privà, un poble medieval fundat a mig segle XII pel comte d’Urgell. A mitjans del segle XIV, la població començà a establir-se en terres més senzilles de cultivar, fent el nucli de Vilanova de Privà, i l’antic poble de Privà acabà en ruïnes. Només se’n conserven les restes de l’església de Santa Margarida de Privà.

La població de Vilanova de la Sal, consta ja a l’any 1036 com a fita meridional dels termes del castell de Santa Linya. Aquesta fita meridional del castell de Santa Linya, pres el 1035 per Arnau Mir de Tost, era nomenada monte Salabro, que s’identifica amb una muntanya de sal. La sal, producte importantíssim al llarg de tota la història de la humanitat, per ser un conservant dels més bàsics, era un punt de referència geogràfic que trobem sovint a la documentació medieval.

De l’extens territori de Santa Linya fou retallat, l’any 1085, el castell de Privà, els límits meridionals del qual eren els mateixos: la Serra de Mont-Roig, el coll de Llorenç (damunt del mas de Rúbies) i el cim del Celabro com diuen els documents.  Per això el nom tradicional d’aquest poble, segons la documentació medieval fou el de Vilanova de Privà.

 

Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d'Ares.

Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d’Ares.

 

Les restes del castell i l’església de Santa Margarida de Privà es troben en un turó, dominant el barranc de la Ribera, única via de comunicació des del riu Noguera Pallaresa cap a Vilanova de la Sal.  Es conserven escasses restes visibles del castell de Privà, a causa principalment de dos factors; l’espessa vegetació de la zona que fa difícil distingir els elements constructius i l’acció humana que ha saquejat els murs i ha reaprofitat els carreus. Sembla que el castell es trobava perfectament adaptat a la topografia allargada del sector septentrional del turó més alt de la Serra de Santa Margarida.

Es conserven restes de la muralla a la cara oest fins a una alçada d’entre 1,20 i 1,60 m; és feta de maçoneria irregular de pedra calcària i argamassa de guix i calç. Sembla que es pot afirmar l’existència d’habitacions rectangulars adossades a la muralla de la cara oest i el material ceràmic que s’ha trobat fins ara per tota la superfície indica una ocupació feudal durant els segles XIII i XIV.

 

Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d'Ares.

Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d’Ares.

 

Església de Santa Margarida de Privà

L’església de Santa Margarida de Privà és un bell exemplar del darrer romànic, de transició al gòtic (gòtic primitiu, doncs) i totes les solucions arquitectòniques adoptades indiquen una datació de ben avançat el segle XIII. La primera dada d’aquesta església és la donació que féu Ermengol V d’Urgell de l’església de Privà a Santa Maria de Solsona l’any 1093.

L’església de Privà passà a ser sufragània de la propera parròquia de Santa Maria de Santa Linya i per aquest motiu, tot i ser patrimoni de la canònica solsonina, no apareix en les butlles de l’any 1151 ni en l’acta de consagració de Santa Maria de Solsona de l’any 1163. La vinculació de Privà a la parròquia de Santa Linya és coherent amb el fet que al segle XI el castell de Privà apareix integrat al terme de Santa Linya.

L’església es de planta rectangular amb una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular del qual només es conserva l’arrencada de l’angle nord-est. La nau presenta una volta de canó apuntada, pràcticament ensorrada i sembla mentida que encara aguanti, que carrega directament sobre els murs laterals, molt gruixuts, i que era reforçada per dos arcs torals, l’un situat al punt de carregament de l’ absis amb la nau i l’altre al punt central de la nau.

 

Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d'Ares.

Capella lateral de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d’Ares.

 

De les dues capelles laterals obertes prop de l’ absis, només se’n conserva la capella del mur septentrional, amb arc apuntat adovellat. A la nau resten tres columnes adossades, de les quals la columna central del mur nord està decorat amb dents de serra. El punt de contacte entre els murs verticals i l’arrencada de la volta és marcat en tot el perímetre conservat per una doble motllura.

La porta d’accés al temple s’obre a l’extrem oest del mur septentrional. Com que tot l’edifici és situat en una zona topogràfic pendent, el nivell de la zona nord i est és més alt que e l’oest, i per tant es van adoptar mesures per salvar aquesta diferència que es veuen reflectides tant a l’interior de la nau (graons d’accés) com, sobretot, al mur meridional, on a l’angle se disposen de quatre a sis podis esglaonats.

És en aquest angle on es troba el campanar avui parcialment enderrocat i del qual sols es conserva l’escala de cargol per a accedir-hi. De planta rectangular, sobresurt del mur de l’església, però en canvi disposa d’una bona fonamentació esglaonada adaptada a la topografia. Al campanar es pot veure l’escala de cargol desplaçada de l’eix central i l’estreta porta d’ingrés, que no conserva la forma original.

 

Porta d'accés a l'escala de cargol del campanar de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d'Ares.

Porta d’accés a l’escala de cargol del campanar de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d’Ares.

 

A la part superior del mur meridional, prop del campanar i a l’exterior, es conserven sis de les mènsules que formaven la cornisa exterior; totes sense decoració. L’aparell constructiu és molt acurat, fet a base de carreus rectangulars ben escairats de pedra calcària blanca tant a la cara interior com a l’exterior. Tot i que una observació atenta del parament sud del temple revela un canvi en la qualitat de la talla i acabat i es veuen carreus discordants.

L’inici de la nau el construeixen uns picapedrers que marquen amb una “V” i una “L” tombada, tallen molt fi i ajunten els carreus. A partir de cert moment el tallat és més bast i no es rejunta. Les marques canvien per a cada mur. Al sud un marca amb una “A” basca, un altre amb una creu grega i un tercer amb una fletxa de punta oberta. Són els que tallen el campanar de base esglaonada que veiem. Pràcticament tots els carreus tenen marca de picapedrer, de les quals se n’han identificades fins a tretze de diferents.

 

S'han contabilitzat fins a 13 marques de picapedrer diferents als carreus de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d'Ares.

S’han contabilitzat fins a 13 marques de picapedrer diferents als carreus de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d’Ares.

 

La Porta de l’evangeli de Santa Margarida de Privà

Aquesta portada, que ja es pot considerar d’estil gòtic, presenta quatre arcs de mig punt lleugerament apuntat en gradació interior. La porta d’accés al temple, porta de l’evangeli, s’obre a l’extrem oest del mur septentrional i és una portalada magnífica, molt maca, plena de símbols gravats als carreus que la fan molt especial. La decoració d’aquesta porta és similar a la es del romànic de Lleida però emprant arcs apuntats.

A la comarca de La Noguera hi ha dos exemples (Sant Miquel de Castelló de Farfanya i Santa Margarida de Privà) amb arcades similars: quatre arcs en degradació, motllures amb dents de serra, fretes gòtiques, dovelles planes, bossells i cavets. Aquesta porta, sent del gòtic primitiu (absis rodó i volta apuntada), barreja arcs de mig punt amb d’altres apuntats. L’arc de l’intradós i el de les fretes són clarament apuntats, per la resta l’apuntament és tan lleuger que el de l’extradós és pràcticament de mig punt.

 

Porta de l'evangeli a l'extrem oest del mur septentrional plena de símbols gravats als carreus que la fan molt especial. Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d'Ares.

Porta de l’evangeli a l’extrem oest del mur septentrional plena de símbols gravats als carreus que la fan molt especial. Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d’Ares.

 

Té quatre arcs en degradació. De fora a dins trobem una motllura, un bossell i una cinta de dents de serra fent ribets l’arc exterior de dovelles planes amb marques de picapedrer. Un segon arc, en degradació, està format per bossells i cavets. Al tercer és on hi ha les fretes formades per arcuacions apuntades sobre bossell. A més hi ha rústecs dibuixos representant un ocell, una fruita, un peix, una papallona i una flor de sis pètals inscrita en un cercle.

El quart i últim arc és de dovelles planes decorades amb un cercle cadascuna. De la decoració dels cercles sols es conserva la de la tercera dovella, començant per l’esquerra, amb tres flors de lliri. Les marques de picapedrer es repeteixen i acaba amb un bossell a l’angle definitivament apuntat i flanquejat per cavets.

 

Decoració dels muntants del quart arc de la porta de l'Evangeli de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d'Ares..

Decoració dels muntants del quart arc de la porta de l’Evangeli de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d’Ares.

 

Els muntants són profusament decorats. De dalt a baix, el muntant de la dreta té un rombe incís, un disseny esborrat, un escut amb un castell de dues torres, un altre escut d’armes esborrades flanquejat pel sol i la lluna, un escut amb cinc rodelles i l’últim carreu té dibuixos tectiformes.

Els muntants de l’esquerra, de dalt a baix, té un àguila coronada, amb les ales esteses i dues cues formant una aspa. Segueix un carreu amb una inscripció on es llegeix a la primera línia “PAX VOBIS” (salutació per donar la benvinguda als fidels) i a la segona línia alguna cosa semblant a “EUM PAT”, però no queda clar. Segueix un relleu amb un escut d’armes esborrades, un curiós disseny d’un cercle amb entrellaçats, que podrien figurar un ull amb la seva nineta, i acaba amb un escut de tres pals capçat per una creu patent (o creu pàtea com es la denomina de vegades, és aquella creu en què els braços s’estrenyen en arribar al centre i s’eixamplen en els extrems).

 

Planta de l'església de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d'Ares.

Planta de l’església de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d’Ares.

 
 


Fotografies de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d’Ares.
 


 
 


Situació en el Mapa de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d’Ares.
 


 
 

Fonts:

  • Un recorregut per les fronteres dels comtats catalans a l’època del Comte Ramon Berenguer I.. Enric Vilalta Serra. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.
  • El romànic de La Noguera. Vidal – Vilaseca. Barcelona, 1984.
  • Viquipèdia.

 


 





SerradelMontsec.cat

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com Els Asptres de la Noguera (o del Montsec) . Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.

Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *