Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà.

 

Església de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d'Ares.

Església de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d’Ares.

 

 

Si aneu al Congost de Mont-rebei teniu una ruta alternativa, fer el camí d’Els Altimiris. Les restes del poblat i les vistes des d’aquesta alçada són espectaculars, ja que aquest antic poblat està situat a 867 metres prop del cim del Montsec d’Ares, a l’extrem d’un esperó rocallós flanquejat per cingleres que es precipiten sobre el Congost de Mont-rebei i ocupa uns 9.000 m2.

Es tracta d’un assentament corresponent al període que situem entre la desintegració de l’imperi romà a finals del segle V de la nostra era i l’inici del procés de feudalització, pels volts de l’any 900. Trobareu informació de la ruta a l’àrea de lleure de la Masieta (boca nord del Congost de Mont-rebei), encara que també podeu consultar aquest itinerari de la ruta a peu.

L’indret escollit pels antics pobladors sorprèn a qualsevol per la seva localització sense camps de conreu al seu entorn, sense facilitat d’accés i sense aigua a l’abast. Es dóna la circumstància de que hi ha molt pocs assentaments arqueològics d’aquesta època i per tant, Els Altimiris té una importància cabdal per a reconstruir una part de la història de Catalunya que fins ara tenia molts interrogants.

 

Pas de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d'Ares.

Pas de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d’Ares.

 

Aquest fet i que es tracti d’un assentament prop del cim del Montsec d’Ares fa que alguns l’anomenin el Machu Picchu català, pel paral·lelisme que hi ha entre els dos assentaments arqueològics. Es podria tractar del monestir cristià més antic excavat al Prepirineu i Pirineu català durant els segles V-IX.

En definitiva, Els Altimiris és un emplaçament privilegiat, des d’on es domina el pas de Mont-rebei, té una línia de visibilitat directa amb el castell de Girbeta (o Xiriveta en aragonès), a l’altre costat del riu Noguera Ribagorçana, amb el castell d’Alsamora des d’on parteix un dels camins d’accés al poblat, el castell de Castellnou del Montsec, la Torre de Viacamp, i el castell de Castissent. També, just al davant, al fons de la vall i al marge dret del Noguera Ribagorçana, es pot veure l’església de la Mare de Déu del Congost.

 

Pas de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d'Ares.

Pas de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d’Ares.

 

L’origen d’Els Altimiris

No es disposa de documentació escrita d’aquest lloc i només s’ha pogut investigar a través de l’arqueologia des de l’any 2004 a través d’una dotzena de campanyes arqueològiques. Els arqueòlegs han identificat el poblat com un possible assentament d’origen eremític o cenobític d’època visigòtica que hauria tingut continuïtat en el moment de l’ocupació islàmica i que hauria desaparegut amb els nous corrents i repoblament amb assentaments segons el sistema d’aprisió.

Per tant, el seu origen tindria lloc durant el segle V, quan l’imperi romà cau i la població abandona les grans poblacions i acaba formant petites comunitats rurals, normalment al voltant de monestirs. El mercadeig de gran distància s’acaba i la economia es contrau i les comunitats funcionen de forma majoritària de forma autosuficient.

Així doncs es podria tractar d’un assentament fundat per alguns romans de la Vall d’Àger que, en ple declivi de l’imperi romà, van fugir a llocs més protegits, amagats i fàcils de defensar com la Cova Colomera al Congost de Mont-rebei i posteriorment a la zona d’Els Altimiris, on sembla que controlaven el pas entre el nord i el sud del Montsec d’Ares (entre la plana de Lleida i el Pirineu). Sembla ser que establiren relacions comercials amb zones properes, fet que els va permetre assolir certa importància econòmica en la seva època.

 

Alsamora vist des de Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d'Ares.

Alsamora vist des d’Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d’Ares.

 

Aquest assentament fou abandonat a l’entorn del segle IX. Les causes les hem de buscar en la dinàmica general de la societat del moment. El segle IX, en la zona que ens situem, és un segle d’expansió de l’agricultura en els fons de vall, de creixement econòmic i demogràfic. Els habitants de les muntanyes començaren a ocupar espais que fins llavors no havien estat poblats ni explotats i començaren a roturar els boscos i a consolidar una economia mixta agrícola i ramadera, sense oblidar els recursos que ofereix el bosc.

Molt probablement els habitants d’Els Altimiris s’uniren a aquest moviment i canviaren la ubicació del seu lloc d’hàbitat per un altre més proper als nous recursos que s’estaven posant en explotació. Així, doncs, pobles com Alsamora, el més proper a Els Altimiris, entre altres, degueren ser els llocs on es traslladaren aquests pobladors.

 

Església de Santa Cecília. Al fons a l'esquerra, la Torre de Girbeta (o Xiriveta) i al fons a la dreta el poble de Castellnou del Montsec. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d'Ares.

Església de Santa Cecília. Al fons a l’esquerra, la Torre de Girbeta (o Xiriveta) i al fons a la dreta el poble de Castellnou del Montsec. Els Altimiris, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d’Ares.

 

 

El Poblat d’Els Altimiris

L’accés al jaciment resulta molt dificultós al trobar-se en el cim d’esperons de roca amb precipicis considerables en tot el seu entorn. Els únics passos practicables es troben protegits, l’accés NW està protegit per una muralla que s’estén entre els dos precipicis situats al sud i al nord.

A l’extrem SE, un estret corredor entre les roques, fàcilment controlable, dóna accés al poblat. Crida molt l’atenció la seva ubicació, en els contraforts del vessant nord, a l’obaga del Montsec d’Ares, en una posició elevada respecte la vall, allunyats de les terres més aptes per al cultiu.

Els líders del grup van promocionar la construcció d’una església, potser ja dins del segle VI, ocupant l’espai central del poblat, segurament amb advocació a Santa Cecília, i amb la voluntat d’erigir-se com a comunitat monàstica.

Finalment, aquest nom es fossilitzaria amb el pas del temps, com el Pas de Santa Cecília, en forma de passadís flaquejat per roques d’uns 10 metres d’alçada des d’on es controla perfectament el pas. No existeix cap altre accés practicable, per la qual cosa el lloc d’Els Altimiris pot ser fàcilment protegit amb un control total dels seus accessos.

Els habitants d’Els Altimiris a més a més construïren un edifici de planta quadrada –que alguns anomenen torre- situat en la zona més alta del jaciment, d’uns 7 x 5,80 metres. Aquesta torre, de planta lleugerament rectangular, construïda mitjançant la tècnica de l’encofrat, amb formigó de calç i sorra de gran qualitat i duresa, barrejat amb pedres de mida mitjana, sobre un sòcol de pedres lligades amb morter de calç, es troba situada a una cota més elevada que l’església, a l’extrem oriental del jaciment, i conserva parcialment un paviment d’opus signium, una tècnica romana, com la de l’encofrat, que consisteix en una base de pedres sobre la qual es fa una base de teules triturades i per sobre un morter fi i lliscat.

 

Esquema d'una de les cisternes trobades a Els Altimiris d'uns 30 metres cúbics. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d'Ares. Font: https://altimiris.wordpress.com.

Esquema d’una de les cisternes trobades a Els Altimiris d’uns 30 metres cúbics. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d’Ares. Font: https://altimiris.wordpress.com.

 

La resta de construccions trobades són cabanes excavades a la roca completades amb materials peribles –troncs i branques- definint uns petits espais d’entre 6 i 15 metres quadrats. Per abastir-se d’aigua comptaven amb tres cisternes globulars, excavades a la roca amb una capacitat aproximada d’uns 30.000 litres cadascuna, que recollien l’aigua de pluja que s’escolava per les teulades dels edificis –l’església i la torre- i per la mateixa roca.

Dispersos per l’espai central trobem fons de cabana excavats al substrat rocós, d’entre 6 i 8 m2 de superfície, amb petites canalitzacions per drenar o dirigir l’aigua per l’exterior, forats de pal i una sèrie d’elements excavats com escales, cavitats de diferent forma i mida que podrien ser usades per a contenir aigua. El picat de la roca en els fons de cabanes i, especialment, en les cisternes, ens indica una acurada tècnica i la disponibilitat d’eines de ferro amb què procedir a excavar la roca.

Sense camps de conreu a la vora, els habitants d’Els Altimiris disposaven d’una economia eminentment pastoril, tot i que la petita Plana de Montrebei, a uns 900 m. d’altitud, podia haver estat conreada en aquells moments. La ramaderia, amb un clar aprofitament de les pastures situades als cims del Montsec d’Ares, la caça i  la recol·lecció, foren, sens dubte, la base de la seva economia.

 

Interior restaurat de l'església de Santa Cecília. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d'Ares.

Interior restaurat de l’església de Santa Cecília. Els Altimiris, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d’Ares.

 

 

Església de Santa Cecília d’Els Altimiris

L’església d’Els Altimiris té unes dimensions aproximades de 13 metres de llarg per 6 d’ample per l’exterior, amb capçalera rectangular per l’exterior i semicircular per l’interior, i amb coberta a dues aigües. Els murs són de pedres lleugerament treballades i unides amb morter de calç i sorra de bona qualitat i tenen una amplada d’uns 60cm.

L’església d’Els Altimiris està dedicada a Santa Cecília, un culte que arriba a la península cap el segle VI, i presenta la porta al costat nord i la zona d’enterrament al sud i un cancell separa la nau del presbiteri on s’ha trobat la base de l’altar i un seguit de paviments de calç i arrebossats a les parets, que donaven a aquest espai una rellevància més gran.

Els primers altars cristians eren confeccionats amb fusta i, tot i que generalment s’ubicaven al centre del presbiteri, podien ser desplaçats en funció de la litúrgia. Més endavant, però, es començaren a construir altars fixes de pedra, situats just al centre dels absis semi-circulars de les esglésies. Aquest és, precisament, el cas de l’altar d’Els Altimiris, on la llosa de la taula es va trobar a terra, reutilitzada en una fase posterior com a paviment.

 

Reproducció exterior de l'església de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d'Ares. Font: http://walvia.blogspot.com.es.

Reproducció exterior de l’església de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d’Ares. Font: http://walvia.blogspot.com.es.

 

Des del punt de vista arqueològic, el més interessant va ser la localització de murs d’estances al nord de l’església que permeten continuar pensant en un complex monàstic a l’entorn del temple. Aquestes estructures en terrasses que es relacionen amb l’església i que formaven un gran conjunt d’estances, indiquen que l’església és un element central al voltant del qual s‘adossen murs i s’articulen passadissos amb portes, que tanquen estances i conformen un conjunt monasterial amb el temple com a eix vertebrador de tot, semblant al cas de Sant Martí de les Tombetes, també al Montsec d’Ares.

L’església va patir un incendi que va afectar tota l’edificació, i després d’aquest tan sols es va habilitar la part del cor i l’absis, i es va abandonar la nau. Probablement, després de l’abandonament del lloc, s’hi mantindria algun tipus de culte, ja que al seu entorn s’han localitzat algun enterrament del segle XI. Encara queda molt per saber sobre els Altimiris. Les tretze campanyes arqueològiques que s’han fet fins al moment no són suficients per entendre’ls en la seva totalitat i en la seva complexitat. Hi treballen des de l’any 2004 un grup d’historiadors, arqueòlegs i estudiants vinculats a la Universitat de Barcelona, dirigits per Marta Sancho, Walter Alegría i Isabel Hidalgo.

Sobre la taula qüestions cabdals com ara qui eren i d’on venien els habitants dels Altimiris?  Què els portà a instal·lar-se en un lloc com aquell? Quina relació mantenien amb el seu entorn natural i cultural? Potser tot això ho acabarà resolent la pròxima campanya arqueològica.

 

Accés al jaciment d’Els Altimiris

L’accés al lloc (coordenades UTM, X: 31 308715E; Y: 46661326N) es pot realitzar per tres camins diferents:

  • El primer parteix d’Alsamora i va flanquejant el vessant nord del Montsec d’Ares entre els 900 i 1000 metres. Travessa els torrents de la Maçana i de Sant Jaume fins a la Plana de Montrebei i Els Altimiris. La duració del recorregut es 1’30 minuts aproximadament.
  • L’altre camí parteix del pàrquing de la boca nord del Congost de Mont-rebei, des de la zona de lleure de la Masieta, un cop passat el pont penjat de Mont-Rebei sobre el Barranc Fondo i s’enfila a l’esquerra, fent llaçades i en forta pendent, per un contrafort fins arribar a Els Altimiris. Recentment ha estat recuperat i netejat per iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge en col·laboració amb Ipcena. En algun dels seus trams, conserva part de l’empedrat original i el seu recorregut es pot fer en uns 60 minuts aproximadament.
  • El tercer accés es pot fer pel camí que parteix del pàrquing de la boca nord del Congost de Mont-rebei, des de la zona de lleure de la Masieta, i que recorre tota la Obaga Gran. Cal travessar els barrancs de la Maçana i de Sant Jaume i és el més llarg i més feixuc de tots, unes 2 hores mínim.

 

Visites Guiades

Durant tot l’any podeu reservar la vostra visita guiada. Una forma diferent de conèixer el patrimoni del Pallars des de l’arqueologia! Podeu reservar la vostra visita a la pàgina de Facebook d’ArqueoMontsec o per email (arqueomontsec@gmail.com). Les visites són els caps de setmana i la política de preus és de taquilla inversa.

Visites Guiades a Els Altimiris. Pallars Jussà, Montsec d'Ares.

Visites Guiades a Els Altimiris. Pallars Jussà, Montsec d’Ares.

 

 


Fotografies del Poblat d’Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d’Ares.


 


Situació en el Mapa del Poblat d’Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d’Ares.


 

Fonts:

  • Canvis en els patrons d’assentament entre l’Antiguitat i l’Alta Edat Mitjana: el cas de Els Altimiris a la llum dels primers resultats de la recerca arqueològica. Sancho i Planas, Marta.
  • Aldeas tardoantiguas y aldeas altomedievales en la sierra del Montsec (Prepirineo leridano): hàbitat y territorio. Sancho i Planas, Marta.
  • Comunitat de Muntanya – Comunitat Monàstica: Els Altimiris, un enclavament cristià a la Serra del Montsec. Alegría Tejedor, Walter; Sancho Planas, Marta. Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran. Coll de Nargó i la Seu d’Urgell. 2013.
  • Els Altimiris, un Machu Picchu al Congost de Mont-rebei.
  • Els Altimiris. Entre l’antiguitat i l’alta edat mitjana.
  • Arqueología en Mont-Rebei

.

 


 





SerradelMontsec.cat

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com Els Asptres de la Noguera (o del Montsec) . Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement per donar a conèixer al món la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.

Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *