Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Llacunes d’Estanya. Benavarri. La Ribagorça. Osca

 

Llacuna Petita (o Estany de dalt). Estanya, Benavarri. Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

Llacuna Petita (o Estany de dalt). Estanya, Benavarri. Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

Al contrari que els Estanys de Basturs, envoltats de conreus i canalitzacions artificials, localitzats a Isona i Conca Dellà, al Montsec de Rúbies, les Llacunes d’Estanya, es troben en un paradís natural que s’ha conservat de forma excepcional al llarg del temps. L’aigua de l’aiguamoll no s’utilitza per al reg ja que els camps de conreu propers són de secà, tampoc hi ha granges a la zona, ni explotacions de les aigües subterrànies, ni s’utilitza l’aigua de la llacuna per a cap ús. Es consideren les llacunes d’origen càrstic més importants d’Aragó.

És una zona protegida i no està permesa ni la pesca, ni els usos recreatius, de manera que es pot visitar, però no es permet el bany, ni utilitzar embarcacions. Aquestes llacunes es consideren un aiguamoll de referència segons la Directiva Marc de l’Aigua, estan incloses en una zona declarada com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC, són tots aquells ecosistemes protegits a fi de contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en els estats membres de la Unió Europea.) i formen part de la Xarxa Natura 2000. A més a més són considerades Punt d’Interès Geològic i Zona Ramsar Europea.

 

Al fons a l'esquerra, el poble d'Estanya. A la dreta part de Llacuna Gran d'Estanya. Benavarri. Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

Al fons a l’esquerra, el poble d’Estanya. A la dreta part de Llacuna Gran d’Estanya. Benavarri. Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

Situades al municipi de Benavarri, dins la comarca de la Ribagorça d’Osca, a l’Aragó, formen part de les vessants del Montsec de l’Estall. El paisatge vegetal de les llacunes d’Estanya està dominat per un mosaic de conreus de secà amb alzinars, garrigues i càdecs, que a les zones amb millors sòls són substituïts per rouredes ben conservades. Les zones més degradades pel pasturatge estan formades per matolls mixtes amb boix, càdecs i romaní.

Els aiguamolls estan compostos per dues llacunes unides per una via o dren, una d’elles, l’anomenada Llacuna Gran (o Estany de Baix), té una longitud aproximada de 680 metres i una amplada d’uns 270 metres a la seva zona més àmplia, presentat una forma de vuit, dividida en dos cubetes amb profunditats actuals de 9 i 16 metres. La Llacuna Petita (o Estany de dalt), compta amb una profunditat d’uns 7 metres i té una morfologia entre circular i el·líptica de 120 per 215 metres, aproximadament. Aquestes tres cubetes amb un nivell de entollament variable es completen amb una quarta, la qual ja ha quedat reblida.

Hi ha qui explica que els vilatans pensaven, antigament, que les Llacunes d’Estanya eren ‘ulls de mar’, ja que tenen una profunditat notable i l’aportació d’aigües no és aparent, en provenir d’aqüífers subterranis. L’observació del paisatge i el passeig per aquesta zona, per exemple fins a la propera ermita romànica, del segle XII, de Sant Esteve (justament sobre la quarta llacuna, ja reblida, o escoltar el so de la varietat d’ocells que per aquí tenen el seu hàbitat completa una excursió obligada.

 

En front, ermita romànica del segle XII de Sant Esteve d'Estanya. A baix espai ocupat antigament per una llacuna, avui ja reblida. Estanya, Benavarri. Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

En front, ermita romànica del segle XII de Sant Esteve d’Estanya. A baix espai ocupat antigament per una llacuna, avui ja reblida. Estanya, Benavarri. Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

Actualment els habitants d’Estanya són escassos, tot i que les terres dels voltants es segueixen conreant.

Arnauau Mir de Tost va aconseguir el privilegi, concedit pel papa Nicolau II l’any 1060 i ratificat tres anys després per Alexandre II, el poder per a ell, i als seus successors, d’intervenir en el nomenament dels abats. Aconseguia d’aquesta forma un sotmetiment directe de l’abadiat de Sant Pere d’Àger i dels seus béns a la Santa Seu, deslligant-se de la jurisdicció pròpia, temporal í espiritual, del bisbat d’Urgell.

El 31 de desembre de 1060, aconseguit el privilegi esmentat de la Santa Seu, Arnau Mir de Tost i la seva muller, Arsendis, feien una nova donació a Sant Pere d’Àger, afegint un nombre important de castells: Corça, Cas, Montclús, Oroners i Estanya (conquerit cap el 1058), a les que afegien les esglésies, a més a més, de Finestres, Claramunt, Montaspre i Casserres.

L’any 1066, Arnau Mir de Tost dividia els béns del monestir de Sant Pere d’Àger en tres lots per al sosteniment de la canònica, l’abat i els canonges. Al lot de la canònica, el més abundant, hi figurava el Castell d’Estanya, sense els delmes, la meitat dels quals es concedien al canonge Reneri, gramàtic i prebost. Després es perd la pista del castell i avui dia ja no en queda res.

Des de l’emplaçament del castell, on hi ha ara el dipòsit d’aigua, hi ha línia directa visual amb els castells d’Estopanyà al SE i el del Pilzà al NO, en línia gairebé recta. La funció d’enllaç òptic era de vital importància en les terres de frontera durant aquell temps.

 

Llacuna Gran d'Estanya, Benavarri. Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

Llacuna Gran d’Estanya, Benavarri. Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

Les Llacunes d’Estanya

S’ha constatat que les llacunes tenen una resposta relativament ràpida davant de les precipitacions a causa tant de la naturalesa carbonatada-càrstica de l’aqüífer, com a causa de l’escassa extensió de la conca subterrània, i presenten una certa vulnerabilitat davant els canvis que es deriven d’una situació de sequera, així com enfront de modificacions en els usos del sòl i davant possibles processos de contaminació.

Aquest terreny és calcari, fet que suposa que l’aigua el pot dissoldre amb el seu gradual treball de milers d’anys. Es creen així unes depressions denominades dolines, més o menys profundes, típiques d’aquests terrenys. Sembla ser que l’aigua que recullen és la de les precipitacions del seu entorn i no tenen una aportació d’un aqüífer extern.

 

Esquema de funcionament hidrogeològic en l'entorn de les Llacunes de Estanya. Benavarri. Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

Esquema de funcionament hidrogeològic en l’entorn de les Llacunes de Estanya. Benavarri. Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

A la Llacuna Gran hi ha una entrada subterrània pel nord-oest d’uns 0,1 hectòmetres cúbics any i una sortida subterrània d’uns 0,04 hectòmetres cúbics any pel sud-est, mentre que el volum mitjà d’aigua és d’uns 0,85 hectòmetres cúbics any. D’aquesta manera, les principals entrades d’aigua es produeixen per la precipitació i per les aportacions subterranis, mentre que la principal sortides es deu a l’evaporació. D’altra banda, la conca subterrània és petita, de caràcter local, i no presenta connexió amb l’aqüífer d’Estopanyà, com es va creure en un inici.

Les llacunes es troben ubicades sobre materials quaternaris procedents, tant dels processos de rebliment de les dolines, com dels propis dipòsits endorreics i llacunes produïts per la sedimentació de la llacuna durant l’Holocè.

Hiha constància històrica que les mateixes han presentat en diversos períodes una extensió més gran que l’actual.

 

Llacuna Petita d'Estanya, Benavarri. Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

Llacuna Petita d’Estanya, Benavarri. Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

El principal tret geològic estructural de la zona és el Sinclinal d’Estopanyà. Aquest sinclinal presenta una orientació NNO-SSE, amb una curvatura sigmoïdal del seu eix. Des del punt de vista hidrogeològic, les Llacunes d’Estanya se situen al NE del Sinclinal d’Estopanyà, que constitueix l’aqüífer principal de la zona de. Es tracta d’un aqüífer multicapa constituït pels materials carbonatats Cretaci superior i l’Eocè, separats pels materials poc permeables del Paleocè en fàcies Garum. Les Llacunes se situen sobre materials triàsics carstificats, tant carbonatats de les fàcies Muschelkalk, com evaporítics i argilosos de les fàcies Keuper.

La zona està delimitada al N pel retroencavalcament que posa en contacte la Conca oligocena Tremp-Graus amb les Serres Marginals Pirinenques, a l’est limita amb el riu Noguera Ribagorçana i l’Embassament de Canelles, mentre que al S i O limita amb les serres de Sant Quilis i La Voltería respectivament, que s’interpreten com divisòries d’aigües superficials i subterrànies.

 

Refugi protegit ideal per l'Observació d'aus. Llacunes d'Estanya, Benavarri. Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

Refugi protegit situat per l’observació d’aus. Llacunes d’Estanya, Benavarri. Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

Flora y Fauna de les Llacunes d’Estanya

El bernat pescaire (Ardea cinerea) el balquer, anàtides, o la tortuga d’estany són alguns exemples la fauna que es troba a les llacunes d’Estanya. Existeix una cabana-refugi de fusta a la Llacuna Gran, que fa les funcions d’observatori d’aus.

També es fàcil veure l’aligot comú (Buteo buteo), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), fotjes (Fulica atra), l’ànec collverd o ànec de bosc (Anas platyrhynchos), l’arpellot de marjal, arpella o milana voltonera (Circus aeruginosus), el martinet blanc (Egretta garzetta), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el milà reial (Milvus milvus), el cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) i l’ànec cullerot, cullerot o bec d’espàtula (Anas clypeata).

 

Llacunes d'Estanya, Benavarri. Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

Llacunes d’Estanya, Benavarri. Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

També hi ha més de 90 espècies de fitoplàncton. A les llacunes d’Estanya s’han detectat denses poblacions de bacteris fototròfics, microorganismes depredadors anaeròbics. Aquestes bacteris pertanyen al gènere Chromatium, i només es desenvolupen durant períodes d’estratificació (de juny a novembre) en una capa que oscil·la entre 18 i 12 metres de profunditat.

Durant molt de temps, fins i tot s’hi troben cartells explicatius, s’ha cregut que hi existien colònies de Vertigo moulinsianaAquest cargol pulmonat, en perill crític de conservació, té un àrea de distribució de l’espècie que es restringeix a Catalunya (possiblement només a Girona) i Illes Balears. La identificació amb aquestes llacunes durant molt de temps és degut a un error.

 

El Safrà d’Estanya

 

Daniel Grau Bergé conrea safrà ecològic a la petita població d’Estanya situat al Montsec de l’Estall. A la zona de Benavarri hi ha constància de plantacions de safrà que es remunten al segle XVII però es va deixar de conrear ja fa molts anys a causa de que la seva rendibilitat era molt baixa per l’esforç que requeria.

Aquesta iniciativa pretén recuperar el cultiu del safrà a la zona i incorporar de nou el seu sabor mitjançant receptes tradicionals. Diversos restaurants locals ja treballen amb aquest producte a la cuina.

Les flors del safrà neixen a partir de bulbs que es planten al juliol. La recol·lecció de les brins sol ser a principis de novembre i dura unes tres setmanes.

El treball és molt laboriós ja que són necessàries 150 flors per aconseguir un gram de safrà. Tant la sembrada, la recollida de les flors, com la poda es realitza de forma totalment manual i sense fertilitzants ni pesticides, per això aquest safrà és 100 % natural.

Telèfon: 974 347474 Mail: info@azafrandelpirineo.es Web: www.azafrandelpirineo.es

Daniel Grau amb un cistell de Safrà a l'entorn de les Llacunes d'Estanya. Benavarri. Ribagorça d'Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Daniel Grau amb un cistell de Safrà a l’entorn de les Llacunes d’Estanya. Benavarri. Ribagorça d’Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

Recordeu que aquest és un espai protegit i fràgil. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

Natura 2000
 

 

 

 


Fotografies de les Llacunes d’Estanya. Benavarri, Ribagorça d’Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.


 

 


Situació en el Mapa de les Llacunes d’Estanya. Benavarri, Ribagorça d’Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.


 

Fonts:

  • Primeros resultados obtenidos sobre el funcionamiento hidrogeológico de la Lagunas de Estaña y su relación con el acuífero de Estopiñán (Huesca, España). C. Pérez Bielsa y L. J. Lambán Jiménez. Instituto Geológico y Minero de España.
  • Funcionamiento Hidrogeológico de un humedal hipogénico de origen kárstico en las sierras marginales pirenaicas. Las Lagunas de Estaya. Tesis Doctoral de Cristina Pérez Bielsa. Madrid 2013.
  • Historia de la Villa de Àger. P. Sanahuja. Editorial Seráfica. 1961.
  • Safrà d’Estanya.

 


 





SerradelMontsec.cat

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com Els Asptres de la Noguera (o del Montsec) . Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.

Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *