Pages Menu
Categories Menu

Dòlmens de Les Salteres. L’Estall.

 

Al sud del despoblat de l’Estall, a la partida anomenada de Les Salteres, es troben les restes dels dòlmens dits de l’Estall o també dits dòlmens de Les Salteres…

Dolmen de l'Estall Nord o dolmen de Les Salteres I. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Dolmen de l’Estall Nord o dolmen de Les Salteres I. L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

DÒLMENS DE LES SALTERES

L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’ESTALL

EL despoblat de l’Estall, al municipi de Viacamp i Lliterà (Ribagorça d’Osca), al vessant meridional del Montsec d’Estall, a l’esquerra del barranc de Fet, dona nom a part més occidental de la Serra del Montsec.

El Montsec d’Estall és el més oblidat dels tres ‘Montsecs’: és més petit i menys alt que els altres dos (el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies o de Meià), i amb un accés complicat des de la vessant catalana.

Però l’estructura i la bellesa són semblants, amb els espadats de la cara sud i amb el vessant nord més suau.

Alguns l’anomenen impròpiament el Montsec d’Aragó, perquè administrativament es troba en terres de la província d’Osca a la comarca de la Ribagorça, dins d’Aragó.

La llengua tradicional és la catalana (en la seva variant ribagorçana), que s’hi manté ben viva per aquestes zones de la franja. El despoblament és important, agreujat pel cop mortal que va significar l’embassament de Canelles, que va deixar els pobles aïllats del seu mercat tradicional cap a terres catalanes.

 

 

L'Estall (a baix a la dreta) al cor del Montsec d'Estall. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

L’Estall (a baix a la dreta) al cor del Montsec d’Estall. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

Per una pista de muntanya que surt de Viacamp, que arriba fins a Montfalcó, accedim sense majors dificultats a les ruïnes de l’Estall.

L’Estall és un important encreuament de camins. Des d’aquest lloc, el sender PR-HU 201 descendeix a Montfalcó i l’alberg de Casa Batlle, mentre que l’antic camí de ferradura (PR-HU 200) es dirigeix al cim del Montsec a través del coll conegut com el pas de Sant Miquel.

L’antic camí de ferradura PR-HU 45, principal eix senderista del Montsec d’Estall, que la recorre de forma transversal, va des de l’Estall, passant per Fet, Finestres, el Pont de Penavera, Casserres del Castell, Estanya, fins a Pilzà.

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE L’ESTALL

Es diu que el nom de l’Estall prové possiblement del llatí stabulum, estable. Tot i que Coromines, afirma que:

 

Estall és un nom de molts paratges dels nostres Alts Pirineus, en particular el d’un poble de la Ribagorça, agregat al municipi de Viacamp […] És viu en aquella zona amb els sentit bàsic de ‘pleta petita, corralet muntanyenc’ […] d’un mot pre-romà indoeuropeu […]

És el poblet que dóna nom al sector més occidental del Montsec…, anomenat d’Aragó impròpiament per gent antinacional i col·laboracionista.

[…] En el mateix terme del poblet hi ha un paratge molt conegut, dit La Pleta, al mig d’un gran feixant o replà, més o menys conreat, suspès en el vessant sud del Montsec: és possible que essent anomenada també Estall, d’aquesta, per excel·lència, hagi vingut el nom del poble: car d’allí es puja a salvar la carena per un portell dit lo Pas de les Vaques

 

 


ORIGEN HISTÒRIC DE L’ESTALL

Cap l’any 1057-1058 Ramir I d’Aragó va realitzar la primera campanya contra la plaça musulmana de Bolea, però va fracassar.

En una segona operació militar l’any 1062, va ampliar el límit meridional de la Ribagorça amb la conquesta de Benavarri, Pilzà, l’Estall, i Viacamp.

Amb anterioritat els comtes d’Urgell i el comtes de Barcelona havien pres una sèrie de castells al sud de Benavarri, reconeixent la seva pertinença al comtat de la Ribagorça i per tant al regne de Ramir I d’Aragó.

La població de la zona es produeix des d’antic, seguint uns cànons de tradició romana que determinen les denominacions, amb el nom del primer posseïdor llatí, got o musulmà.

 

 

Despoblat de l'Estall, situat a la vora del Barranc de Fet i a 850 mestres d'alçada. Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Despoblat de l’Estall, situat a la vora del Barranc de Fet i a 850 mestres d’alçada. Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

També la tradició romana determinava la indivisibilitat de la circumscripció, regla no transgredida fins als nostres dies en els que, per la despoblació, ha calgut unificar però ja amb criteris de nucli capital.

Criteris que no van existir fins que van sorgir necessitats defensives col·lectives, de cases o granges disseminades, que suposa un canvi dràstic en el paisatge rural.

L’any 1845 es van fusionar els municipis de Lliterà i de Viacamp, i van quedar agrupades les poblacions de Girbeta, Montgai, Lliterà, Viacamp, Montfalcó, l’Estall i La Cerulla (la zona de Els Cunyols que compren el Mas de Quintillà, el Mas de Pere Piquer, el Mas de Gavarrella, el Mas de Xiquet, etc.)

Es va constituir així el nou municipi de Viacamp i Lliterà, amb capitalitat a Viacamp. Així, els nuclis que conformen el municipi són els anteriorment citats més Fet i Finestres. Per desgràcia, la majoria es troben deshabitats.

Però les restes de diferents dòlmens trobats a les rodalies de l’Estall, demostren que aquestes zones van ser habitades des de temps antiquíssims.

Un dolmen és un monument funerari megalític, propi del neolític o calcolític (també dit eneolític), constituït, bàsicament, de dues pedres verticals amb una d’horitzontal al damunt (anomenada cista, és a dir “caixa”).

Si el dolmen central en té un altre de més petit que li serveix d’entrada, rep el nom de sepulcre de corredor: passat el corredor d’entrada, s’arriba al dolmen major o galeria coberta a manera de cambra.

Sovint, els límits dels túmuls que formaven les cambres, es marcaven amb un cercle de pedres aixecades (dit cromlech) i de vegades amb pedres ajagudes en cercle (dit peristàtil).

 

 

Dòlmens de Les Salteres. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Dòlmens de Les Salteres. L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


DOLMEN DE LES SALTERES I (O DE L’ESTALL NORD)

Al sud del despoblat de l’Estall, a la partida anomenada de Les Salteres, es troben les restes del dolmen dit de “l’Estall Nord” o també de dolmen de “Les Salteres I“.

No hi ha camí directe per arribar al dolmen i un bon troç s’ha de fer camp a través. L’aproximació s’ha de fer per la pista de muntanya que surt de Viacamp, que arriba fins a Montfalcó que també és el sender PR-HU 201.

Des de Viacamp i després d’uns 8 quilòmetres arribem a el despoblat de l’Estall, el passem i continuem per la pista prop de dos quilòmetres, fins a arribar a un punt on surt una pista a l’esquerra que té un cadenat sense apertura.

Seguim per aquesta pista uns 600 metres i aleshores s’ha d’abandonar la pista per entrar cap a la dreta, dins la pineda, durant uns 500 metres més cap a l’oest.

El dolmen queda situat en terreny lleugerament inclinat on creix molt la vegetació arbustiva i alguns pins propers.

No queda res del túmul ni de peristàtil, només hi ha la cambra dolmènica que mesura 1,70 m de llarg per 1,20 m d’ample. Conserva les quatre lloses i la coberta que es troba desplaçada a causa dels saquejadors de monuments.

Va ser localitzat per Josep Agustí i Prat, el 09 de setembre de 2003 i no ha estat excavat mai, encara que ha estat buidat per espoliadors i violadors de monuments.

 

 

Dolmen de l'Estall Nord o dolmen de Les Salteres I. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Dolmen de l’Estall Nord o dolmen de Les Salteres I. L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

La llosa número 1 mesura 1,25 m. de llarg, 0,75 m. d’alt i 0,12 m. de gruix, està orientada a 35º. Es troba al lloc original i inclinada cap a dins.

La llosa número 2 mesura 1,20 m. de llarg, 0,75 m. d’alt i 0,15 m. de gruix, està orientada a 130º i es troba al lloc original.

La llosa número 3 mesura 1,20 m. de llarg, 0,70 m. d’alt i 0,15 m. de gruix, orientada a 35º es troba al lloc original.

La llosa número 4 mesura 0,60 m. de llarg, 0,50 m. d’alt i 0,30 m. de gruix, està orientada a 170º i es troba al lloc original però inclinada cap a dins.

La llosa de coberta mesura 1,70 m. de llarg, 0,85 m. d’ample i 0,25 m. de gruix i resta desplaça.

 

COORDENADES DEL DOLMEN DE LES SALTERES I (O DE L’ESTALL NORD)

 

  • G.M.S. LAT: 42º03’51.0” N LON: 0º38’33.5” E
  • WGS84: 42.064180 N, 0.642630 E

 

Esquema del dolmen de l'Estall Nord o dolmen de Les Salteres I. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Esquema del dolmen de l’Estall Nord o dolmen de Les Salteres I. L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

 


DOLMEN DE LES SALTERES II (O DE L’ESTALL SUD)

Al sud del despoblat de l’Estall, a la partida anomenada de Les Salteres, es troben les restes del dolmen dit de “l’Estall Nord” o també de dolmen de “Les Salteres I“.

No hi ha camí directe per arribar al dolmen i un bon troç s’ha de fer camp a través. De fet, per arribar-hi s’han de seguir les mateixes instruccions com si volguesim anar al dolmen de l’Estall Nord (o dolmen de Les Salteres I), d’un a l’altre hi ha una distància de 15 metres.

El dolmen queda situat en terreny lleugerament inclinat on creix molt la vegetació arbustiva i alguns pins propers.

No queda res del túmul ni de peristàtil, només hi ha la cambra dolmènica que mesura 1,90 m de llarg per 1,10 m d’ample. Conserva les quatre lloses, tot i que la lateral nord està trencada en dos i li falta la coberta.

Va ser localitzat per Josep Agustí i Prat, el 09 de setembre de 2003 i no ha estat excavat mai, encara que ha estat buidat per espoliadors i violadors de monuments.

 

 

Dolmen de l'Estall Sud o dolmen de Les Salteres II. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Dolmen de l’Estall Sud o dolmen de Les Salteres II. L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

La llosa número 1 mesura 0,75 m. de llarg i 0,30 m. d’alt y 0,15 m. de gruix, orientada a 110º. es troba al seu lloc però inclinada cap a dins.

La llosa número 2 mesura 0,95 m .de llarg i 0,10 m. d’alt i 0,15 m. de gruix, orientada a 80º es troba al seu lloc però inclinada cap a dins.

La llosa número 3 (E) mesura 1,70 m. de llarg i 0,50 m. de d’alt i 0,35 m. de gruix, orientada a 10º es troba al seu lloc.

La llosa número 4 (S) mesura 1,8 m. de llarg i 0,30 m. de d’alt i 0,25 m. de gruix, orientada a 90º es troba al seu lloc.

La llosa número 5 (W) mesura 0,50 m. i 0,05 m. de d’alt i 0,05 m. de gruix, orientada a 320º es troba al seu lloc.

 

COORDENADES DEL DOLMEN DE LES SALTERES II (O DE L’ESTALL SUD)

 

  • G.M.S. LAT: 42º03’50.7” N LON: 0º38’33.3” E
  • WGS84: 42.064090 N, 0.642590 E

 

Esquema del dolmen de l'Estall Sud o dolmen de Les Salteres II. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Esquema del dolmen de l’Estall Sud o dolmen de Les Salteres II. L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

 

 

 


SITUACIÓ EN EL MAPA DELS DÒLMENS DE LES SALTERES

 

Mapa de situació dels dòlmens de Les Salteres. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Mapa de situació dels dòlmens de Les Salteres. L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

 

 

 

PROTECCIÓ:

 

  • Protecció: No consta
  • Classificació: No consta
  • Número de Registre: No consta
  • Data de Publicació: No consta

 

FONTS:

 

  • EUSKAL-HERRIA.ORG
  • VIDAL, LLUIS MARIÀ. Les Coves Prehistòriques de la Província de Lleyda.
  • ALEXANDRI, FERRAN. Excursions a l’interior de la terra. 22 itineraris espeleològics

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús a serradelmontsec@gmail.com.

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.




SerradelMontsec.cat


Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Aquest contingut no està diponible!