Pages Menu
Categories Menu

Ermita de Sant Medard. Benavarri.

 

A l’ermita de Sant Medard, situada a la Vall de Llinars, molt a prop de les ruïnes del monestir de la Mare de Déu de Llinars, s’arriba per l’antic camí que porta a Lasquarri des de Benavarri…

Ermita de Sant Medard. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Ermita de Sant Medard. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

ERMITA DE SANT MEDARD

Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’ERMITA DE SANT MEDARD

La vila de Benavarri, centre de la Baixa Ribagorça (província d’Osca, a l’Aragó), forma un nucli compacte al vessant meridional d’un turó, ocupat al cim pel castell de Benavarri, dels comtes de Ribagorça, d’on fou la capital des del segle XIV.

Es troba a 90 quilòmetres de la ciutat d’Osca i 65 quilòmetres de la ciutat de Lleida, a una altitud de 782 metres, en un petit sinclinal entre els rius Éssera i Queixigar.

La major part del territori pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana. Al nord hi ha la Serra del Castell de Llaguarris i al sud-est la Serra del Montsec d’Estall.

Benavarri se situa doncs a la Franja de Ponent (passà a formar part de la província d’Osca l’any 1834) i sempre ha estat un lloc de pas, de convergència de cultures i cruïlla de camins.

Fou un important castell àrab que cap a l’any 1062 pertanyia al rei Ramir I d’Aragó i comte de Ribagorça i al segle XII va pertànyer a Pere Mir d’Entença i als vescomtes d’Àger.

Jaume II d’Aragó creà el segon comtat de Ribagorça per al seu fill Pere III d’Aragó el 1322. Els comtes fixaren aquí la seva residència, seu de la justícia i de reunió del Consell General de Ribagorça.

L’ermita de Sant Medard i la seva famosa font de dos bous, està situada a 2 quilòmetres de Benavarri, en un paratge natural excepcional i amb una vegetació frondosa.

Aquest parc és molt freqüentat pels veïns de Benavarri (anomenats tradicionalment ‘guineuers’) pel fet que està condicionat com un parc i com una àrea d’esbarjo.

L’ermita de Sant Medard queda situada a la Vall de Llinars, molt rica antigament, segons la tradició, en el cultiu de lli, molt a prop de les ruïnes del monestir de la Mare de Déu de Llinars.

Per arribar-hi s’ha de partir del cementiri de Benavarri agafant una pista en direcció nord que segueix l’antic camí cap a Lasquarri.

 

 

Font dels Dos Bous que commemora la llegenda de Sant Medard. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Font dels Dos Bous que commemora la llegenda de Sant Medard. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


ORIGEN DE L’ERMITA DE SANT MEDARD

La llegenda parteix de la propera masia anomenada Mas de Piniés, antigament ‘Mas de Pudiola’ i posteriorment nomenada ‘Mas de Ferrer’ degut a l’estada que va fer Sant Vicent Ferrer durant els seus viatges apostòlics entre els anys 1350-1419.

A la masia conservaven la sala i el llit que va ocupar el frare i un pergamí emmarcat amb el següent text, datat de segle XVIII, a jutjar per la seva redacció:

 

“Va venir Sant Vicent Ferrer transitant per aquest país i, com Déu mudant el nom d’Abraham va beneir la seva casa, així va fer aquí el sant, doncs cridant-se de molt antic Mas de Pudiola, va ordenar que d’ara endavant es digués de Ferrer, amb el nom del seu cognom fins avui, i li va llançar la seva benedicció que mai es veuria captaire”.

 

Però la història d’aquesta pròspera i gran masia no acaba aquí. Va ser bressol de polítics importants a més del recordat Jaume de Piniés, ambaixador a diversos països, representant d’Espanya davant les Nacions Unides entre 1968 i 1985, i president de la XL Assemblea General de l’ONU.

D’antic se sap que la missa a Benavarri no començava fins que eren arribats els amos de Mas de Piniés.

Diu la llegenda, tot i que hi ha diferents versions, que en el lloc on s’enclava l’ermita, uns bous del proper Mas de Piniés, una vegada alliberats del jou després de treballar, sempre s’encaminaven cap aquest lloc.

Els amos intrigats, s’acostaren i descobriren amb gran sorpresa que els bous havien desenterrat una caixa que contenia ossos humans amb una certificació de pertinença al Sant Medard.

Alguns creuen que aquesta llegenda podria tenir certa veritat, ja que pensen que Carlemany, o potser el seu fill, en una incursió contra els musulmans per la Ribagorça va haver de retrocedir inesperada i precipitadament i van deixar les relíquies enterrades, amagant-les dels infidels, pensant en tornar a conquerir el territori.

Durant l’Edat Mitja era costum portar reliquiaris de sants a les batalles per tal de protegir-se dels enemics i en aquest cas, Sant Medard havia estat un bisbe francès igual que el seu germà Sant Gerard.

En el moment d’extreure el cofre amb les relíquies va brollar una deu d’aigua que encara avui existeix, dins de l’ermita. El cabal surt a l’exterior per les boques de dos caps de bou de bronze.

Arrel d’aquests successos, Sant Medard va ser declarat patró de Benavarri i per això mateix va esdevenir un nom comú entre els veïns de la zona.

Medard, és un nom propi masculí, provinent del saxó. Sol interpretar-se com la llatinització del nom germànic ‘Machthard’, antropònim compost de les arrels macht (poder) i hard (fort, valent). Per tant, ‘Machthard’ significa ‘fort (o valent) en el seu poder’.

 

 


EL RELIQUIARI DE SANT MEDARD

Les relíquies es van traslladar al monestir de la Mare de Déu de Llinars i van ser custodiades pel monjos d’aleshores. Posteriorment es van traslladar a l’església de Santa Maria (al castell de Benavarri).

Al segle XVI, es va encarregar a un orfebre una arqueta de plata i a l’interior es va dipositar l’original de fusta amb les restes de Sant Medard.

Aquesta arqueta de plata porta gravats els misteris de la vida de Sant Medard i la tapa corona una imatge del sant en or. Una joia d’argenteria del renaixement del segon terç del segle XVI.

Les quatre escenes destaquen per la seva minuciosa execució: el naixement de Sant Medard i del seu germà bessó Sant Gerard, la consagració com a bisbes dels dos germans i el miracle de Sant Medard.

 

 

Arqueta reliquiari de Sant Medard. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montse d'Estall.

Arqueta reliquiari de Sant Medard. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montse d’Estall.

 

 

De l’església de Santa Maria al Castell, va ser traslladada a la nova església parroquial de la Mare de Déu de Valldeflors l’any 1844.

L’any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, es va destruir tot l’interior del temple. L’arqueta va ser profanada, es va cremar la de fusta primitiva així com les relíquies de Sant Medard.

A causa del seu valor, l’arqueta de plata no va ser destruïda però sí venuda per les autoritats municipals d’aquells dies convulsos, a la Generalitat de Catalunya l’any 1937.

Acabada la Guerra Civil Espanyola, el bisbe de Lleida va rescatar l’arqueta i la va retornar a Benavarri sent rector Monsenyor Jerònim Riu.

 

 


ERMITA DE SANT MEDARD

Entre les seves curiositats, s’atribueix el caràcter miraculós del forrellat de l’ermita ja que es diu que qui el toca pot recuperar la fertilitat perduda.

Es tracta d’una construcció del segle XVIII de cadirat de planta octogonal dividida en dos cossos separats per impostes.

El cos principal està obert en quatre dels seus costats amb parelles de grans finestres geminades en arcades de mig punt que recolzen en columnes.

Un altre dels arcs acull la porta dovellada oberta en arc de mig punt. La rematada és una teulada de pissarra amb vuit aigues de gran pendent.

A l’interior hi ha un pou excavat que ocupa el centre del recinte i aboca aigua a la font situada a l’exterior (la font dels dos bous). Al costat de l’ermita hi ha un edifici que va servir antigament d’habitatge a l’ermità.

Aquest tipus de planta centralitzada, de forma octogonal, és del més pur estil bizantí utilitzat per custodiar importants relíquies religioses.

 

 

 

 


LA FIRA DE SANT MEDARD

La Fira de Sant Medard, festa patronal de Benavarri, té els seus orígens a mitjans el segle XIII, quan el pas de pastors transhumants pels cèntrics carrers de Benavarri, antiga cabanera, va originar un mercat d’intercanvis de bestiar i productes artesanals.

L’any 1990, l’afany de comerciants locals, va recuperar la Fira de Sant Medard. Des de llavors, s’ha anat adaptant i transformant fins convertir-se en un referent per a productors agroalimentaris i artesans locals, posant en valor a emprenedors en el medi rural especialment per la qualitat.

Els inicis com a fira ramadera i oberta a tot el sector empresarial de Benavarri, va ser acollint firaires de diferents territoris, i avui s’ha especialitzat en l’artesania de proximitat i fomentant els circuits curts de comercialització.

 

 

Cartell de la Fira de Sant Medard de l'any 2011

Cartell de la Fira de Sant Medard de l’any 2011

 

 

La festa i fira de Sant Medard se celebra entre finals de Maig i principis de Juny i s’incia amb la romeria que va fins a l’ermita de Sant Medard, a la Vall de Llinars.

El dia central de les celebracions és el diumenge, quan té lloc una missa en honor de Sant Medard, que és portat en processó fins a l’interior de l’església.

També tenen acte la Dansa de Palitrocs (o totxets) i La Pastorada.

La pastorada es representa davant la imatge de Sant Medard: enfront d’ella se situen els dos actors principals, el majoral i el repatán, que mantenen un peculiar diàleg precedit per una lloa del sant que fa el repatán.

Després comença a xerrar amb el majoral sobre els successos més importants esdevinguts a Benavarri i sobre altres situacions més o menys jocoses que s’han viscut al llarg dels últims mesos.

La representació de La Pastorada va precedida del segon element a destacar d’aquesta festa, el Ball dels Palitrocs, també anomenat Ball dels Totxets, després de la celebració de la missa.

La Dansa de Palitrocs és un ball de bastons únic a la vila que va ser recuperat l’any 1953, acompanyat de música amb diverses coreografies, com la Cardelina, l’Arrastrat, l’Encreuament, el Ràpid o el Quadre.

 

 


LES ROGATIVES A SANT MEDARD

Les rogatives són pregàries solemnes demanant protecció per la fertilitat dels camps.

Antigament, en temps de sequera, s’acostumava a portar l’arqueta, amb les relíquies de Sant Medard, en processó des de Benavarri, i col·locar-la sobre el pou de l’interior de l’ermita mentre es feien rogatives per pluja.

A Sant Medard sempre se’l relaciona amb els fenòmens referits a l’aigua. A Occitània, Sant Medard, és patró dels paraigüers i aquí encara es conserven moltes dites referides a Sant Medard:

  • Si plou per Sant Medard, plou quaranta dies massa tard.
  • Si plou per Sant Medard, plou sis setmanes cap el tard
  • Si plou per Sant Medard, plourà quaranta dies més tard

 

 

 

 

FONTS:

 

  • BROTO SALANOVA, J. 2013. El Santo Cristo y San Vicente Ferrer, Patronos de Graus. Graus
  • SERNA MONTALBO, C. 2004. El Monasterio de Nuestra Señora de Linares. Universidad de Zaragoza
  • VALLE MELENDO, J. i ESPONA VILA, J. 2006. La Comarca de la Ribagorza. Diputación de Aragón.
  • Fira de Sant Medard

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús a serradelmontsec@gmail.com.

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.




SerradelMontsec.cat


Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Aquest contingut no està diponible!