Pages Menu
Categories Menu

Sarrut, l’Olivera del Montsec

 

Fa segles els pagesos del Montsec van començar a cultivar la varietat Sarrut d’olivera, molt adaptada a les terres de secà i de difícil aprofitament agrícola… Article escrit per Alex Perez.

Oliva de la varietat Sarrut. Foto: culturestrobades.cat

Oliva de la varietat Sarrut. Foto: culturestrobades.cat

 

SARRUT, L’OLIVERA DEL MONTSEC

Vall d’Àger, La Noguera. Lleida, Catalunya.

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA VALL D’ÀGER

La Vall d’Àger està situada al bell mig de la Serra del Montsec, entre les ribes dels dos rius que la tallen de nord a sud, la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, sota la vèrtebra central de la serralada, el Montsec d’Ares, d’uns divuit quilòmetres de longitud i coronat pel cim de Sant Alís.

Limitada per Corçà a l’oest i per la Baronia de Sant Oïsme a l’est,  és una zona que per alçada (entre 700 i 1700 metres) hauria de ser més freda i humida, però degut a la protecció que ofereixen els penya-segats de l’Ares, presenta un clima sec i temperat.

Els materials geològics que afloren en aquests paratges són fonamentalment calcaris i corresponen al fons marí del primitiu mar pirinenc que ocupava aquella zona fa més de 200 milions d’anys.

 

 

 

 


APROXIMACIÓ HISTÒRICA A LA VALL D’ÀGER

El Montsec ha estat habitat per humans des de fa milers d’anys. En diferents èpoques de la Història, degut a la seva especial localització i orografia, ha estat un baluard cabdal per ser conquerir i per ser defensat.

Des dels primers assentaments neolítics, passant pels ibers, els romans i els musulmans fins arribar a la conquesta d’Arnau Mir de Tost, al segle XI, o més recentment formant part del Front del Pallars i el Front del Segre durant la Guerra Civil Espanyola, sempre ha estat una terra de lluita i sang.

L’Imperi Romà es va estendre per tota la Mediterrània i els pobles ibèrics que habitaven aquestes contrades van tenir que conviure o sucumbir a la nova cultura.

Molt a prop d’Àger perdura, com si no haguessin passat els segles, un fragment de la calçada empedrada de la antiga via romana, ramal de l’antiga Via Augusta, que connectava Caesaraugusta (Saragossa) amb Ilerda (Lleida) i Balaguer.

Des d’Àger, pujant pel Coll d’Ares, aquesta via travessava el Montsec i arribava a Aeso (actual Isona), continuant fins l’actual Cerdanya fins prop de Perpinyà.

És possible que per accedir a Aeso haguessin altres alternatives, passant una d’elles per Fontllonga i el Coll d’Orenga fins a Vilanova de Meià, travessant la part més difícil del Montsec pel Pas Nou.

 

 

 

 


ELS ROMANS I L’OLIVERA

A l’antiga Roma l’oli d’oliva era considerat com un aliment bàsic, per la qual cosa els romans van portar l’olivera allà on era possible el seu cultiu.

La Vall d’Àger, com hem dit abans, malgrat que està situada al pre-Pirinèu i el seu clima més aviat és continental, és apte pel cultiu d’aquest arbre solemne.

El què ho permet és la protecció del rocam que (a la part alta de la Serra del Montsec) evita les fortes glaçades que es podrien produir durant l’hivern.

Tanmateix, cal dir que algunes varietats d’olivera són bastant resistents al fred. No és difícil trobar-les a algunes comarques pirinenques, a solanes amb un microclima més benigne, com la Cerdanya i el Pallars.

En origen, l’olivera és un ullastre dels que podem trobar sense massa dificultat criant-se de forma espontània i natural arreu dels nostres boscos i muntanyes.

Hom va domesticar-la fa milers d’anys per aprofitar els seus fruits greixosos i energètics (les olives), seleccionant i cultivant les varietats més resistents i productives per elaborar oli o menjar-les una vegada processades.

L’oleïcultura es va iniciar al Pròxim Orient i és quan l’expansió de l’olivera a la conca mediterrània es va escampar cap a l’oest per totes dues ribes del Mediterrànies, l’africana i la europea.

Els romans van ser els primers en estendre de forma massiva aquest cultiu, però amb la reculada dels àrabs, entre el 900 i el 1.300 d.C, és a la conca mediterrània quan l’expansió de l’olivera esdevé un conreu molt més generalitzat.

 

 

 

 


L’OLIVAR

L’olivera és un arbre d’especial longevitat, arribant a viure sense massa dificultat uns quants segles, fins i tot, en casos excepcionals, mil·lennis. Hi ha exemplars mil·lennaris, dels que hi ha exemplars a moltes parts de la península.

L’olivera i els seus productes (les olives i l’oli) sempre han tingut una gran importància econòmica, cultural i nutricional, arribant als nostres dies, on es considera el símbol principal de la dieta mediterrània.

A l’actualitat, el 99% de les olives que es conreen es fa servir per elaborar oli. L’olivar es considerat un agrosistema d’alt valor natural, donades les seves característiques extensives, tradicionals i sostenibles.

 

 

ELS LLUCS, LES FULLES I LA FUSTA D’OLIVERA

 

Antigament, a més de les olives, de les oliveres s’aprofitaven els llucs, les fulles i la fusta. Els llucs servien per a fer rebaixar la sang. La seva tisana es bevia durant nou dies. I els llucs tendres també s’agafaven per a les ovelles.

També se n’elaboraven tisanes, emprades contra la picadura de les “mosques grosses”.

Qui creia amb les bruixes ficava una branca d’olivera rera la porta de la casa perquè no hi entressin. I les que es beneïen el Diumenge de rams es guardaven durant un temps, a fi de protegir la casa, sobretot de les tempestes i de l’enfonsament.

Quan els olivers es birbaven, les branques encara verdes s’afeixegaven i els feixos es col·locaven damunt unes borrasses, s’afluixaven una mica i, amb un bastó, es colpejaven ben colpejats fins fer caure totes les fulles, les quals es lliuraven als corders i conills.

S’aprofitava la fusta per al foc, doncs seca crema molt bé. I es feia servir també per a tallar figures d’adorn. De fet és la fusta predilecta per a les tronques de nadal.

 

 


LA VARIETAT SARRUT

La Vall d’Àger és un gran exemple de com la convivència entre natura i agricultura és possible i perdurable en el temps.

Quan, ja fa molts segles, els pagesos del Montsec van començar a cultivar la varietat d’olivera Sarrut, segurament empeltant-la en peus d’olivera ja plantats, es va adaptar molt bé a aquestes terres de secà i difícil aprofitament agrícola.

La Sarrut s’ha mantingut ferma davant l’empenta conqueridora de la molt productiva i apreciada Arbequina, que domina el 50% de la superfície d’olivera arreu de Catalunya.

Una vegada més, el bastió estratègic del Montsec ha donat peu a una aferrissada lluita, aquesta vegada entre varietats d’oliveres.

Després de la romanització, el Montsec va estar molts segles en una situació de quasi aïllament. Em pregunto si és possible que la varietat d’olivera Sarrut s’hagi mantingut sense ser arraconada per altres varietats més modernes des d’aquella època.

És poc probable, però no impossible. Només queden plantats uns 2.000 arbres, sobretot cap a les zones d’Agulló i Corçà, encara que també als voltants de la vila d’Àger se’n troben bastants.

La Sarrut és bastant productiva i rentable i està molt adaptada a la zona. Fins no fa massa anys existien molins d’oli tant a la vila d’Àger com a d’altres poblacions de la vall, però avui dia ja han desaparegut. La producció d’oli era per autoconsum i l’excedent es venia o intercanviava per altres productes.

 

 

Exemplar d'olivera de la varietat Sarrut. Foto: culturestrobades.cat

Exemplar d’olivera de la varietat Sarrut. Foto: culturestrobades.cat

 

 

El Gerard Batalla es el responsable de Cultures Trobades, un projecte que vol recuperar el patrimoni hortícola tradicional de la comarca de La Noguera.

Sobre la varietat d’oliva Sarrut, explica que ni les característiques físiques del fruit ni el perfil dels àcids grassos de l’oli s’assemblen als descrits en els treballs de classificació de les varietats d’oliveres de Catalunya i Aragó.

El Gerard diu que l’alçada (600 a 900 metres), la configuració especial del terreny envoltat per un bosc de roures i alzines, i una cultura agrària molt específica, donen peu a que l’olivera Sarrut hagi pogut convertir-se en protagonista a la Vall d’Àger.

Pensa que mantenir aquests cultius s’ha convertit en quasi una heroïcitat, degut a les grans dificultats que tenen els pocs pagesos que la treballen, per poder mantenir la seva activitat agrícola.

Amb els estudis sobre la composició d’àcids grassos de l’oli Sarrut s’ha determinat que l’abundància en poliinsaturats el fa més susceptible d’oxidació que d’altres olis, però amb l’alta presència de polifenols que té, aquesta reacció es veu retardada.

Una bona conservació que impedeixi una oxidació ràpida (enranciment) és determinant per mantenir les excel·lents característiques organolèptiques d’aquest producte.

 

 

Oliva de la varietat Sarrut. Foto: culturestrobades.cat

Oliva de la varietat Sarrut. Foto: culturestrobades.cat

 

 

Si teniu el privilegi de tastar mai aquest oli feu això que us diré: agafeu un bocí de bon pa, mulleu-lo amb una mica d’oli Sarrut de la Vall d’Àger, tanqueu els ulls, porteu-lo a la boca i deixeu que el seu gust i aroma us porti volant per la Serra del Montsec.

 

 

Gabriel Alsina
Gabriel Alsina Oli Castelló (Castelló de Farfanya)

Les olives Sarrut són grosses i els hi costa de madurar. Solen ser víctimes de ser picades per la mosca de l´olivera, per això s’ha d’anar molt em compte a l´hora de cultivar-la i elaborar-ne l’oli.

Si es fa verd és un oli molt afruitat que destaca per una flaire que recorda molt al plàtan verd i a les verdures d´hort (carxofa, enciam i xicòria silvestre) i el sabor a hortalisses, ametlles y nous seques, amarg i una mica picant. Els entesos també diuen que destaca pel seu gran equilibri entre tots els atributs.

La collita és important fer-la aviat, amb l’oliva encara una mica verda, perquè si es fa molt madura hi pot haver molts problemes de la mosca, resultant un oli mort i poc afruitat.

Cada vegada costa més de trobar les olives, que es cullen a l’octubre, i fer oli verd. Els pagesos aquí s´acaben i tens que pregar molt

 

 

 

 

Article d’Àlex Pérez

Dietista-nutricionista als àmbits clínic i de l’esport. Actualment treballa al CAP Vallcarca-St-Gervasi de Barcelona. També assessora empreses del sector alimentari.

Practica esports de muntanya de sempre i va començar a estimar el Montsec escalant les parets de Terradets. Té dit a familiars i amics que si es perd, segurament el trobaran pels voltants del Montsec.

El podeu trobar a:

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús a serradelmontsec@gmail.com.

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.




SerradelMontsec.cat


Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Aquest contingut no està diponible!