Pages Menu
Categories Menu

Tossal de Déu o ‘El Merengue’. Camarasa.

 

El Tossal de Déu (o ‘El Merengue’), a Camarasa, lloc emblemàtic de la gran mortaldat produïda durant la Guerra Civil, és també el jaciment medieval de l’antic poblament de Merita…

Tossal de Déu (també dit 'El Merengue') amb les trinxeres de la Guerra Civil en primer terme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Tossal de Déu (també dit ‘El Merengue’) amb les trinxeres de la Guerra Civil en primer terme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

TOSSAL DE DÉU (o ‘EL MERENGUE’)

Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL TOSSAL DE DÉU (o EL MERENGUE)

El Tossal de Déu es troba molt a prop de la carretera C-13 (de Balaguer a Camarasa),  a l’alçada del quilòmetre 37, justament on es troba el Coll de la Mola.

S’accedeix pel camí que porta al Club de Tennis Balaguer (un 200 metres després del quilòmetre 37), seguint el camí uns 500 metres, es pot deixar el cotxe i pujar al tossal.

Queda dins del terme municipal de Camarasa, a de la comarca de La Noguera, i s’ha convertit en un lloc emblemàtic on retre homenatge a la gran mortaldat que es va produir a la retirada de les exercit republicà durant la Guerra Civil Espanyola.

Malgrat això, aquest tossal també és un jaciment medieval que conserva algunes estructures de l’antic poblament de Merita, malmeses, primer i sobretot per la construcció de les trinxeres i búnquers durant la Gerra Civil Espanyola, i posteriorment per la rehabilitació i recuperació d’aquest espai de memòria històrica.

 

 

Trinxeres de la Guerra Civil Espanyola al Tossal de Déu, també dit 'El Merengue'. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Trinxeres de la Guerra Civil Espanyola al Tossal de Déu, també dit ‘El Merengue’. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 


ORIGEN HISTÒRIC DEl TOSSAL DE DÉU (o MERITA)

El Tossal de Déu correspon a l’antic assentament de Merita, un poblament d’entre el Bronze Final i 1a Edat del Ferro que va continuar com a lloc d’assentament romà i posteriorment com una almúnia (assentament agropecuari de l’època musulmana) amb torre de defensa, fins arribar al Castell de Merita de l’època feudal.

Els especialistes en toponímia atribueixen al nom de Merita un possible origen àrab.

Seguint l’Onomasticon Cataloniae, Merita procedeix d’un nom personal aràbic derivat de l’arrel mrd “atrevir-se”, mlt “allisar”, i mrt “ser pelut”, i potser especialment d’una forma Mälitiya, amb el canvi consonàntic /l/> /r/ pròpia de la pronúncia dels moriscos.

 

 

Torre circular medieval del cim del Tossal de Déu (o Merengue) originaria de Merita, reaprofitada durant la Guerra Civil Espanyola. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Torre circular medieval del cim del Tossal de Déu (o Merengue) originaria de Merita, reaprofitada durant la Guerra Civil Espanyola. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 

A finals del segle XII el castell continuava formant part dels feus que pels Comtes de Barcelona posseïa el vescomtat d’Àger. Merita va restar vinculada al municipi de Camarasa i l’any 1106 es documenta com a llogarret.

El juny de 1199 el vescomte Guerau de Cabrera, fill de Ponç de Cabrera, jurava fidelitat per la tinença d’aquest castell els de Cubells i Camarasa davant del rei, compte de Barcelona, Pere el Catòlic.

El terme de Merita llinda amb el riu Segre i en el seu terme l’any 1135 Ramon Berenguer IV va donar a Balaguer la facultat de construir-hi una presa.

Aquest va ser l’origen de la sèquia del comte de Balaguer. La donació no va ser gratuïta perquè Ramon Berenguer IV es reservava el dret dels molins es poguessin bastir utilitzant l’aigua d’aquest nou regadiu.

El terme de Camarasa comprenia els segles XIV i XV: Camarasa, Merita i Segura. Aquest darrer nucli no es pot identificar bé, tot i que per les partides de terme que hi pertanyen es situaria en les muntanyes de Sant Salvador o Monteró.

En el Mapa de l’any 1569 anomenat “Descripción y pintura de la villa de Camarasa y las villas y lugares de que se compone dicho Marquesado que son 30 como pareze por dicha pintura, y cada uno de ellos se declarará las casas que son y los lugares que están despoblados, y a quienes pertenece sus xurisdicciones”, avui arxivat a Archivo General Fundación Casa Ducal de Medinaceli, es pot veure reflectit perfectament el poblat de Merita.

 

 

Detall del mapa del Marquesat de Camarasa on es veu ubicat Merita, Camarasa i Llorenç. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Detall del mapa del Marquesat de Camarasa on es veu ubicat Merita, Camarasa i Llorenç. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 

El jaciment medieval, que estava ja abandonat de feia segles, va ser molt modificat per la construccioó de trinxeres durant la Guerra Civil Espanyola.

Durant els treballs de reconstrucció per tal de museïtzar l’espai (dins la Xarxa d’Espais de Memoòria del Memorial Democràtic), van aparèixer restes d’enterraments medievals. Al cim del tossal s’observa una torre circular medieval reaprofitada durant la guerra civil.

En el mapa de 1645 anomenat “Plan de la Ville et Chateau de Balaguer en Catalogne, assiegèe par l’Armèe du Roy tres chrestien Louis XIII comandèe par Mr. Le Comte d’Harcourt le 3e Iulliet rendue a l’obeissan de sa Mate. le 20 Octobre ensuivant 1645” de Sébastien de Pontault de Beaulieu, també es reflecteix Merita però anomenada com “chateau ruïné”, del Catálogo de la Biblioteca Nacional de España.

 

 

Detall del mapa de Beaulie on es veu ubicat Merita, Camarasa i Llorenç. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Detall del mapa de Beaulie on es veu ubicat Merita, Camarasa i Llorenç. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 


‘EL MERENGUE’, CAP DE PONT DE BALAGUER L’ANY 1938

El Tossal de Déu, també anomenat ‘El Merengue’ és un indret lamentablement molt conegut ja que durant la Guerra Civil Espanyola es va donar una de les cruentes accions bèl·liques on van prendre la vida nombrosos soldats de l’anomenada Lleva del Biberó.

Amb una càrrega simbòlica molt especial, ‘El Merengue’ és el turó més significatiu del Cap de Pont de Balaguer, s’ha convertit en lloc emblemàtic de memòria.

La posició avançada de l’exèrcit franquista a la riba esquerra del riu Segre, controlada pels republicans, també va ser establerta, com en el cas del Cap de Pont de Seròs, la primavera del 1938, després d’haver trencat el Front d’Aragó i d’haver ocupat les comarques occidentals de Catalunya.

Els elements memorials d’aquesta zona del Front del Segre, de caràcter militar o social, van motivat un projecte global d’intervenció patrimonial de notable envergadura.

L’any 2006 es començà a desenvolupar un pla que preveia englobar els escenaris bèl·lics de l’entorn de Balaguer, que englobava part del terme municipal de Camarasa.

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

No feu de la vostra vida una trinxera ni de la vostra ment un niu de metralladora. Tingueu Bon Any #2018. Busqueu la pau, la bellesa i la felicitat 💖 🎗#bonany2018 A #Camarasa tenim “El Merengue”, nom que va rebre el turó del Tossal de Déu (🔼311) el 1938, testimoni de durs enfrontaments entre els exèrcits franquista i republicà durant la #GuerraCivil de #1936 a #1939. #NoOblidem #MaiMés #NuncaMás Al fons sobresurt el #Montroig que ens recorda on estem. Els nostres millors desitjos per tothom i arreu. #LaNoguera #Montsec #Lleida. _ _ _ Do not make your life a trench or your mind a machine gun nest. Happy New Year #2018. Look for peace, beauty and happiness 💖 🎗 #happynewyear2018 In #Camarasa we have “El Merengue”, a name that received the hill of Tossal de Déu (🔼311) in 1938, a testimony of hard confrontations between the Francoist and Republican armies during the #CivilWar of #1936 to #1939. #LaNoguera #Montsec #Lleida #Catalonia #WeDontForget #NotAnymore #WHPresolutions2018

Una publicación compartida de SerradelMontsec.cat (@serradelmontsec) el

 

 

Posteriorment, les intervencions es van ampliar a altres indrets del cap de pont i del front de guerra, responent així a l’Associació d’Estudiosos del Front del Segre. Aquí podeu veure una entrevista amb el seu director Pol Galitó:

 

 

La intervenció de recuperació del Merengue relata els combats que hi tingueren lloc entre els dies 22 i 28 de maig de 1938. Combats fracassats i amb moltes víctimes, principalment joves de la lleva del 1941, la del “biberó”, posats per primer cop a combatre, després de tot just uns dies d’instrucció.

El nom de ‘El Merengue’ per anomenar el Tossal de Déus, va guanyar fortuna arran de l’arenga d’un oficial republicà abans d’intentar la presa de la cota: “Vinga, nois, que això ens ho menjarem com si fos un ‘merengue’”.

 

 

2018-09-02 EXPOSICIÓ La Guerra Civil a través de la recreació històrica

 

 


LA POSICIÓ DEFENSIVA DEL MERENGUE

L’any 1938, a posició del ‘Merengue’ estava en poder de les tropes franquistes del V Cos d’Exèrcit d’Aragó.

Aquest punt va ser un dels escollits per l’Estat Major de l’Exercit de l’Est republicà per aconseguir una ofensiva exitosa. Es llançaren atacs des de la vall de Camarasa, el Barranc Salat i la carretera de Balaguer.

La 27 Divisió (anomenada ‘la bruixa’) del XVIII Cos d’Exercit republicà, comandat per José del Barrio, tenia la intenció de baixar pel marge esquerra del Segre fins a Balaguer i crear un cap de pont a l’altre banda del riu.

Els primers atacs van ser acompanyats de carros de combat soviètics T-26, que van arribar a envoltar el Merengue.

 

 

Trinxeres de la Guerra Civil Espanyola recuperades al Tossal de Déu (o 'Merengue'). Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Trinxeres de la Guerra Civil Espanyola recuperades al Tossal de Déu (o ‘Merengue’). Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 

Tots els atacs van fracassar i van posar de manifest la descoordinació entre unitats republicanes a més de la manca de preparació militar dels comandaments.

Van ser 7 dies de lluita ferotge amb moltes baixes d’ambdós bàndols. Molts dels caiguts republicans eren els anomenats “biberons”, nois de 16, 17 i 18 anys que havien estat allistats dos mesos abans.

El front quedà estabilitzat fins el 28 de desembre de 1938, quan les tropes franquistes trencaren la línia de defensa republicana des del Merengue en direcció a Cubells per avançar posteriorment cap a l’interior de Catalunya.

 

 


LA TOMBA DEL CEMENTIRI DE CAMARASA

L’any 2006 es va documentar la tomba del cementiri de Camarasa on reposen els soldats de la Lleva del Biberó morts en diferents espais del Front del Segre, on es pot llegir:

Tota la primera línia on van succeir els combats del cap de pont de Balaguer és un gran cementiri anònim. La majoria de combatents morts van ser enterrats en el mateix lloc on van trobar la mort.

El pas del temps i l’acció de l’home han esborrat les fosses. Només una d’aquestes, la fossa del Merengue, fou tractada amb respecte pels propietaris del terreny, que no fou conreat després de la guerra.

Hi descansaven les restes dels combatents republicans morts durant la batalla del Merengue (maig de 1938). Infiltrats en terreny enemic, foren sorpresos, aniquilats i enterrats en un gran clot per les tropes franquistes.

Les visites, sempre dis-cretes, dels companys, van mantenir viva la memòria dels caiguts.

L’any 1985, per iniciativa de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 i per aturar l’espoliació que anava sofrint la fossa, s’iniciaren els tràmits adients per exhumar els cossos i traslladar-los al cementiri de Camarasa.

L’ajuntament es mostrà sensible i cedí a perpetuïtat una parcel·la de terreny on enterrar dignament els companys morts tants anys oblidats. El 31 de maig de 1987 s’inaugurà aquesta tomba, un lloc de record per a tots els combatents que van morir a la batalla del Segre.

Hi estan dipositades les restes dels caiguts al Merengue i també en altres espais de la batalla (Seròs, Tremp, Isona, la Baronia – Montsec (¿?), Vilanova de la Barca i La Granja d’Escarp).

 

 

 

 

VISITAR LES TRINXERES DE ‘EL MERENGUE’

 

L’accés al Tossal de Déu i les trinxeres de ‘El Merengue’ és totalment lliure. El lloc està museïtzat i senyalitzat i per tant és fàcil seguir el tossal de forma instructiva.

També teniu la opció de fer el recorregut amb taulets digitals que es poden llogar a l’Espai Origens de Camarasa, on us informen de l’impacte de la Guerra Civil Espanyola i un recorregut assistit del Tossal de Déu (o ‘El Merengue’).

També podeu contractar el serveis de Terra Enllà amb el guiatge d’experts en la matèria.

 

 

CARTA D’UN BIBERÓ EN GUERRA

 

El dia 15.02.2020, el magazín digital “La Mira” va publicar una entrevista de Francesc Canosa i Farran a Alfons Soler Llongueras, un dels pocs “biberons” vius encara l’any 2020.

 

CARTA D’UN BIBERÓ EN GUERRA. Aquesta és la història d’uns nens que no van tenir futur: la Lleva del Biberó. Però la història d’Alfons Soler (1920) no està explicada. Parla un dels darrers biberons, un dels nens que van anar a la guerra, un dels pocs que arriba al futur.

 

No dubta. Agafa la lupa. Els llavis llegeixen movent-se com un filferro. Els ulls quiets. No diu res. I l’aire de l’habitació es va omplint de persones, paisatges, coses… Es veuen. Se senten. Hi són. “Pot llegir la carta?”, li demano. I ell em mira per sobre de les ulleres. Sense deixar la lupa de la mà dreta ni els papers de la mà esquerra. Sense deixar que res marxi de la cambra. I el silenci tanca la porta. I hi entra la paraula…

 

Gaudireu de l’article d’en Frances Canosa a “Carta d’Un Biberó en Guerra.

 

 

 

 

PROTECCIÓ:

 

  • Protecció: No consta.
  • Classificació: No consta.
  • Número de Registre: No consta.
  • Data de Publicació: No consta.

 

FONTS:

 

  • DOMINGO, DOLORS. 2016. La privatització del patrimoni reial i el deute públic: la Terra del Marquesat (1330-1496). Universitat de Lleida.
  • TURULL, Albert. 2007, La toponímia de les comarques de Ponent, Un assaig d’interpretació tipològica, IEC, Treballs de l’Oficina d’Onomàstica, Barcelona, fitxa 1100.
  • BEAULEU, SÉBASTIEN DE PONTAULT DE. Plan de la Ville et Chateau de Balaguer en Catalogne, assiegèe par l’Armèe du Roy tres chrestien Louis XIII comandèe par Mr. Le Comte d’Harcourt le 3e Iulliet rendue a l’obeissan de sa Mate. le 20 Octobre ensuivant 1645. Catálogo de la Biblioteca Nacional de España
  • Memòrial Democràtic

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús a serradelmontsec@gmail.com.

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.




SerradelMontsec.cat


Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Aquest contingut no està diponible!