Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, La Noguera

 

Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera. Serra del Montsec d'Ares.

Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera. Serra del Montsec d’Ares.

 

La Mare de Déu de la Pertusa és una ermita romànica situada a Corçà (al terme municipal d’Àger, entre el collet de la Pertusa i la Noguera Ribagorçana, i és un mirador excepcional sobre l’embassament de Canelles i la Serra del Montsec. La capella de la Mare de Déu de la Pertusa i les restes del castell són emplaçats en un lloc completament impressionant, en el cim d’una roca que s’alça dominant el curs del riu Noguera Ribagorçana.

El conjunt format pel relleu rocós i l’ermita és un dels racons més estimats i valorats pels habitants i visitants del Montsec. Tot el conjunt és molt singular i configura un entorn dominat pel relleu, de gran valor paisatgístic, dels cingles de la Pertusa, que presenten el valor afegit d’aquesta ermita romànica situada, com si fes equilibri, sobre el sec del penya-segat. Els Cingles de la Pertusa són un relleu inclòs a l’inventari d’Espais de Interès Geològic de Catalunya a causa de la especial importància de les seves formacions sedimentàries i la presència de fòssils que permeten una precisa atribució cronoestratigràfica.

Aquest paratge pertany a l’Espai d’Interès Natural del Montsec y a l’Espai de Xarxa Natura 2000 “Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana“. Als cingles de la Pertusa i a les seves proximitats hi nia l’àliga daurada i hi ha una important colònia de voltors així com territoris de cria d’aufrany, falcó pelegrí i trencalòs.

Documentada el 1162 amb el nom de Petrapertusa, fou la capella del castell de Sant Llorenç del qual es conserva una torre. La seva funció era de vigilància per barrar el pas a la Vall d’Àger i controlar el Congost de Mont-rebei. Posteriorment va esdevenir església parroquial de Corçà. Tot i el seu primitiu caràcter parroquial, actualment es una ermita del poble de Corçà. És un edifici construït en un lloc impossible i només accessible amb dificultat pel seu costat Nord, mentre que el seu costat Sud està construït a plom sobre l’espadat.

 

Estructura de la Mare de Déu de la Pertusa

La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un estret arc presbiteral, que com la volta absidal, arrenca d’una imposta bisellada. La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana nord. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, i un altre finestra del mateix tipus és al mur Nord. L’aparell en la part de la nau és de carreu sense polir, disposat en filades irregulars. Els arcs de les portes són resolts amb dovelles de pedra tosca i no hi ha cap tipus d’ornamentació a les façanes, totalment llises.

A la part de la capçalera, a llevant, i a la part superior dels murs de la nau, l’aparell és molt diferent, format per carreus ben tallats i polits disposats en filades molt uniformes i regulars. A l’absis s’observa un degruix del mur a l’alçada de la finestra, i la part baixa, que forma l’assentament sobre la roca, és construïda amb un aparell encara més rústec que el de la nau. Per l’estructura dels paraments sembla clar que en la seva forma actual, que l’església de la Pertusa respon a dues fases constructives, una entre la fi del segle XI o principi del segle XII, a la que correspondria el cos de la nau, i una segona fase, construïda en el segle XII, a la qual correspondria el sobre alçament de la nau i el cos del l’absis.

 

Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera. Serra del Montsec d'Ares.

Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera. Serra del Montsec d’Ares.

 

 

Història de la Mare de Déu de la Pertusa

Com que no hi ha cap referència documental antiga del topònim Pertusa, cal suposar que aquest indret s’identifica amb el lloc de rupem Espatellam que apareix termenejant amb Corçà en distintes donacions a l’abadia d’Àger. Concretament en posseïm dues referències del segle XI. La primera en la dotació de l’abadia d’Àger que feren el 1060 Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda.

Tot seguit d’atorgar el Castell de Corçà, es menciona la “rupem seu castellum nomine Spa-tella”, concedit a l’abadia amb la seva església, el seu terme i altres pertinences. Donació que veurem ratificar el 1065. A més, en la repartició de béns de l’abadia del 1066 s’assigna a la mensa abacial el delme de la dominicatura de “Corcano et in Spatella”.

Al segle XII, però, el topònim Espadella va desaparèixer substituït pel de la Pertusa, tal com es comprova en la butlla del papa Alexandre III del 1162. Que existí al lloc un petit nucli d’hàbitat que posteriorment es dispersà en masos, ho demostren l’existència el 1209 d’un molí, llegat en testament per Guillem de Montfalcó a Sant Pere d’Àger, com també la donació el 1390 a la mateixa abadia per part de na Margarida, vídua de Ponç de Corçà, del castell i poble de la Pertusa.

Aquesta fortalesa situada dins l’antic terme de Corçà, enfront mateix del pas de Mont-rebei, barrava el pas a la vall pel portell de la Pertusa, com ho certifica el mateix significat del topònim. A la primeria del segle XI, sobretot, esdevingué una fortalesa avançada per a la defensa del castell de Sant Llorenç del Montsec, situat en un pla més elevat i equidistant. Actualment, de la fortificació que hi havia en aquest indret tan encimbellat i abrupte sols resten unes parets, situades a uns metres de l’església de la Mare de Déu de la Pertusa. L’edifici s’adossa per la banda de ponent a la roca.

Aquest castell, a causa de la seva localització i de la necessitat d’adaptar-se al terreny, té una forma especial. S’hi pot veure la contraposició de les línies rectes, al N, amb les formes arrodonides, orientades cap a migjorn. Originàriament la construcció devia ésser més alta que en l’actualitat, almenys tenia el doble de l’alçada actual (tot i que no podia ser gaire més alta si tenim present el gruix dels murs). En principi l’hem de datar a la primera meitat del segle XI.

 

Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera. Serra del Montsec d'Ares.

Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera. Serra del Montsec d’Ares.

 

 

La llegenda de La Pertusa

Mentre pasturava el ramat per aquestes contrades un pastor va fer troballa d’aquesta imatge. El bon pastor va dur-la a la població però en anar a ensenyar-la havia desaparegut. Tornà l’endemà a aquell mateix lloc i va fer el mateix, però alter cop la imatge havia desaparegut en arribar a casa. Per tercer cop va succeir el mateix l’endemà.

Es va decidir aixecar una ermita propera al lloc de la troballa i quan aquesta estigué feta i s’hi portà la imatge de la Mare de Déu que romania en aquest cim, també de l’ermita va fugir tantes vegades com s’hi va portar i, infal·liblement la tornaven a trobar en aquest cim.

Fou llavors quan, a pesar de les dificultats, es va decidir aixecar l’ermita al lloc de la troballa, que és on es troba actualment i d’on no n’ha fugit cap vegada. La Mare de Déu es troba a gust en aquest cim contemplant tota la bellesa que s’estén als seus peus.

Es deia que aquell que aconseguia donar el tomb complet a l’ermita, un fet molt difícil car ja hem esmentat el seu emplaçament sobre el cingle, aquesta persona aconseguia els favors celestials que demanés. També es deia que la noia que aconseguia introduir el dit petit de la mà en el forat del pany de la porta de l’ermita es casaria aquell any mateix, ja que la Mare de Déu li faria avinent trobar un bon noi.

 

 

Fotografies de la Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, La Noguera. Montsec d’Ares
 

 

 

Situació Geogràfica de la Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, La Noguera. Montsec d’Ares.
 

 

 

Goigs de Ntra. Senyora de la Pertusa: del poble de Corçà

 

Goigs de Nostra Senyora de la Pertusa: del poble de Corçà, Àger. La Noguera. Montsec d’Ares. Font: Fons Sol- Torres / Universitat de Lleida.

Goigs de Ntra. Senyora de la Pertusa: del poble de Corçà, Àger. La Noguera. Montsec d'Ares.

 

 


 





SerradelMontsec.cat


La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com els Aspres del Montsec. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.




Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




4 Comments

  1. Les vistes són precioses! RT @serradelmontsec: Mare de Déu de la Pertusa. #Corçà #LaNoguera: Nou article: http://t.co/iLw1AbZgTl #Montsec

  2. Les padrines m’havien explicat la llegenda que citeu, amb alguna modificació… Deien que la figura de la mare de déu de la Pertusa sempre es movia de lloc perquè volia posar-se al nivell de les seves germanes i així poder-se veure amb les figures de santa Quitèria i de la mare de déu del Congost. 🙂

  3. Bona aquesta Mardiaca. Com totes les llegendes, per aquesta també hi ha variacions!

Trackbacks/Pingbacks

  1. Des de Corçà fins l’ermita de la Portussa seguint fins la bocana de Mont-rebei | biTer - […] https://www.serradelmontsec.com/2013/07/23/mare-de-deu-de-la-pertusa-corca-la-noguera/ […]
  2. La travessa del Montsec « gaudirdel4x4 - […] Poc més enllà arribarem a la carretera C-12 a l’alçada del Port d’Àger, aquí continuarem per asfalt en direcció…

Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *