Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

El Paisatge del Montsec

 

Vista del Congost de Mont-Rebei des de la Ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci a la Ribargorça, Osca.

Vista del Congost de Mont-rebei des de la Ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci a la Ribargorça, Osca. Montsec d’Ares i Montsec de l’Estall.

 

El paisatge del Montsec, segons l’Observatori del Paisatge, engloba dues unitat paisatgístiques:

Una part definida íntegrament a la part nord de la comarca de La Noguera. Té una extensió de 24.188 hectàrees, i comprèn la meitat aproximadament del terme municipal d’Àger, al nord oest de la comarca, part del terme municipal de Camarasa, bona part del terme municipal de Vilanova de Meià, al nord est, una petita part del terme municipal d’Artesa de Segre i del terme municipal de la Baronia de Rialb, cap al nord est de la comarca.

Una altre part definida íntegrament a la part sud de la comarca del Pallars Jussà. Té una extensió de 17.450,3hectàrees i comprèn parcialment, els municipis de Sant Esteve de la Sarga, Llimiana, Castell de Mur i Gavet de la Conca. També inclou parts de Camarasa, Àger, Vilanova de Meià, Artesa de Segre i la Baronia de Rialb, municipis ja de la comarca de La Noguera.

 

Etimología de Montsec
Segons explica Ferran Alexandri al seu blog,

Montsec prové, com bé diuen Alcover-Moll, en el Diccionari català-valencià-balear, del llatí Monte Siccu, es a dir ‘muntanya seca’. Joan Coromines confirma en l’Onomasticon cataloniae que l’etimologia “s’explica perquè són muntanyes seques relativament i de poca vegetació, en relació, evidentment, amb altres serres veïnes de vegetació molt més abundant”.

Montsec té una etimologia semblant a la de la Serra del Cis, perquè Cis vindria de *cisum ‘tallat’, i séc vol dir ‘plec’ o ‘solc’, i per extensió ‘tall’, de manera que cis i séc vénen a dir el mateix. De la mateixa manera, també he sentit a dir, en alguns parlants, que Montsec ve de *monte sectus que voldria dir ‘muntanya tallada’.

En el primer cas, aquest cisum no té explicació (en tot cas el ll. MONTEM SCISSUM ‘muntanya tallada’, participi del verb SCINDERE ‘fendre’, ‘tallar en dues parts’). En el segon cas, tans sols hem de precisar que el ll. sectus, -a, -um és un pp. que vol dir sec. Només cal consultar un simple diccionari escolar de llatí per esbrinar tot això, i així també descobrirem que SECTIO (sectio, -onis) vol dir veritablement ‘tall’; però això ja no té res a veure amb el Montsec. Per tant, les dues opinions que he mostrat més amunt les hem de considerar totalment inadmissibles.

En la majoria dels casos, esbrinar l’origen dels noms és una feina àrdua, de vegades incerta; però també cal dir que en alguns casos és francament senzilla. Per exemple, és difícil saber d’on ve Cadaqués, però és molt fàcil deduir d’on ve Vilafranca o Poblenou. Això mateix passa amb Montsec, que vol dir això mateix que el nom indica: una muntanya seca.

 

El Montsec d'Ares des de la Vall d'Àger.

El Montsec d’Ares des de la Vall d’Àger.

 

Trets Distintius

  • Comprèn els relleus més destacats de les serres exteriors prepirinenques, que s’alineen, com tota la serralada pirinenca, en sentit longitudinal. Les altituds oscil.len entre els 1.000 m i els 1.600 m. Es tracta d’un conjunt muntanyós format en bona part per esquerps roquissars, entremig dels quals s’obren alguns traus excavats. La serra del Montsec es descompon en dos esglaons que originen un replà aprofitat per a la instal·lació de conreus i algun veïnat.
  • Relleus més destacats de les serres exteriors prepirinenques, que s’alineen, com tota la serralada pirinenca, en sentit longitudinal. Es tracta d’un conjunt muntanyós format en bona part per esquerps roquissars, entremig dels quals s’obren alguns traus excavats. La serra del Montsec es descomposa en dos esgraons que originen un replà aprofitat per a la instal·lació de conreus i algun veïnat.
  • El riu Noguera Ribagorçana, a la part més occidental i limítrof de la unitat, i el riu Noguera Pallaresa, en un segment intermedi, travessen el Montsec i formen, respectivament, els congostos més impressionants del Prepirineu català: Mont-rebei i Terradets.
  • El Paisatge està absolutament dominat per elements naturals; sobretot pels imponents relleus abruptes, als peus dels quals s’assenten dos sinclinals de proporcions gegants: la vall d’Àger i la Conca de Meià. La dominància natural s’accentua amb la cobertura vegetal: a les solanes hi trobem el domini del carrascar muntanyenc, mentre que a les obagues ho senyoreja la roureda de fulla petita. L’escassa presència humana es fa palesa a les terres amb major aptitud agrícola, concentrades a la Vall d’Àger i la Conca de Meià, de pendents més moderats o suaus, on predominen els cultius herbacis extensius de secà.

 

El Montsec de Rúbies i el Montsec d'Ares des de la Vall de Barcedana.

El Montsec de Rúbies i el Montsec d’Ares des de la Vall de Barcedana.

 

  • Poblament escàs i de tipologia rural. Destaquen les poblacions d’Àger, Vilanova de Meià, Castell de Mur, Llimiana i Tremp.
  • El Montsec posseeix un elevat patrimoni geològic, tant pel que fa a les estructures tectòniques representades en el massís com en els nombrosos jaciments paleontològics (del juràssic inferior fins a l’eocé). Una bona part de la unitat forma part de l’Espai d’Interès Natural Serra del Montsec, declarat Lloc d’Interès Comunitari, i inclòs dins la Xarxa Natura 2000. També inclou la Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei, que és un espai de protecció especial.
  • Les rutes Agulló-Corçà-Pas de Mont-rebei, l’Argentera-Vilanova de Meià-Pas Nou i de la Baronia Sant Oïsme a Terradets, Port d’Àger-Àger, constitueixen itineraris paisatgístics de gran valor i permeten una adequada percepció dels horitzons i dels contrastos visuals propis d’aquesta zona.
  • Una extensa esquena del Montsec, la part obaga, plenament forestal i recoberta de rouredes seques, carrascars i pinedes. Al seu peu la solca una extensa franja deprimida que dona lloc a diverses valls que drenen cap a la Noguera Pallaresa (vall de Llimiana i barranc del Bosc) o cap a la Noguera Ribagorçana (vall d’Alsamora i Sant Esteve de la Sarga).
  • Boires espesses, provocades per les inversions tèrmiques hivernals, i fort vent que creua els congostos.
  • L’àmplia làmina d’aigua formada per l’embassament de Cellers, que contrasta fortament amb els boscos dels vessants muntanyosos i els conreus de secà que s’estenen per les seves ribes.
  • Les nombroses torres de guaita, castells i pobles encimbellats, testimonis del passat medieval d’una zona fronterera, entre el Prepirineu i la plana lleidatana.

 

Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei

Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei. Montsec d’Ares i Montsec de l’Estall.

 

El Montsec Reserva Starlight

 

La Fundació Starlight, avalada per la Unesco, ha inclòs en la delimitació de la zona del Montsec certificada com a Destí Turístic un total de 24 municipis pertanyents a les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (amb abast total o parcial dels termes municipals). Dels 24 municipis inclosos en la zona del Montsec certificada per la Fundació Starlight com a Destí Turístic, 18 pertanyen a La Noguera. Són Àger, Os de Balaguer, Ivars de Noguera, Algerri, Castelló de Farfanya, Balaguer, la Sentiu de Sió, Cubells, Foradada, Artesa de Segre, Ponts, Oliola, Tiurana, la Baronia de Rialb, les Avellanes i Santa Linya, Camarasa, Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià. Els altres 6 municipis formen part del Pallars Jussà. Es tracta de Sant Esteve de la Sarga, Castell de Mur, Llimiana, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà i Tremp.

 

 

Mapa del Paisatge del Montsec de la vessant sud.

Mapa del Paisatge del Montsec de la vessant sud.

 

Mapa del Paisatge del Montsec de la vessant nord.

Mapa del Paisatge del Montsec de la vessant nord.

 

 

El Clima

El clima és mediterrani continental, de tipus subhumit, però a la muntanya la mediterraneitat es matisa i passa a ser submediterrani, amb unes precipitacions mitjanament elevades. Les inversions tèrmiques de l’hivern provoquen boires espesses que es concentren al fons de vall; les precipitacions varien entre els 1.050 mm de la carena del Montsec als poc menys de 700 mm dels fons de valls. Tot plegat motiva que la vegetació sigui predominantment de fulla marcescent a les obagues i planopernnifòlia a les solanes, distribució diferencial amb clares repercussions en el paisatge: pel que fa a la variació de colors (a la primavera o a la tardor) i pel que fa a l’augment de la visibilitat a l’hivern, en el cos de la vegetació caducifòlia.

 

El Montsec de Rúbies (esquerra) i el Montsec d'Ares (dreta) sobresortint d'un mar de boira a Sant Esteve de la Sarga, a la vessant nord del Montsec.

El Montsec de Rúbies (esquerra) i el Montsec d’Ares (dreta) sobresortint d’un mar de boira a Sant Esteve de la Sarga, a la vessant nord del Montsec.

 

Litologia i Morfologia

Els materials geològics que afloren a la zona s’han vist extraordinàriament afectats per l’orogènia alpina, la qual ha donat lloc als diferents relleus pirinencs i prepirinencs. Hi ha un clar predomini dels materials carbonatats, però hi són presents les lutites, guixos i gresos mesozoics i cenozoics.

La disposició i la diferent competència d’aquests materials dóna lloc a esglaons, formes escarpades i fondalades, així com a diverses percepcions sensorials derivades, fonamentalment, de les coloracions dels materials. Els colors grisos i rosats són atribuïbles a les calcàries, els foscos a les dolomites, els ocres als gresos i limolites, i els vermells a l’aflorament de guixos i argiles amb òxids de ferro.

Són espectaculars els esvorancs oberts pels rius Noguera Ribagorçana (Congost de Mont-rebei), Noguera Pallaresa (Congost de Terradets) i Boix (Congost de Pas Nou) en travessar el Montsec, camí a la plana. En tots tres casos podem contemplar les impressionants cingleres tallades pels rius.

 

Xarxa Hidrogràfica

Els principals cursos d’aigua, que travessen la zona de nord a sud, són els següents. la Noguera Ribagorçana, a la part més occidental; la Noguera Pallaresa, que la travessa en un segment intermedi i voreja la Baronia de Sant Oïsme; el riu Boix que ha format el Pas Nou, vora Vilanova de Meià, i, finalment, el riu de les Segues, ja a la part més oriental de la zona. També hi menen altres rius o barrancs secundaris subsegüents als principals, com el riu Fred de Puí, afluent de la Noguera Pallaresa. Aquests cursos d’aigua permeten el desenvolupament d’una vegetació formada per pollancredes, omedes i salzades, en alguns trams força singular.

 

Index d'Ecologia del Paisatge del Montsec a La Noguera

Index del Paisatge del Montsec

Index del Paisatge del Montsec

 

Vegetació

La vegetació de la major part de la zona correspon, en línies generals, al domini de la vegetació potencial del carrascar muntanyenc o carrascar amb boix (Buxo sempervirentis-Quercetum rotundifoliae); només les obagues més frescals i alguns fons de vall pertanyen al domini potencial de la roureda de roure de fulla petita (Violo willkommii-Quercetum fagineae).

El domini del carrascar muntanyenc, majoritàriament constituït per plantes de fulla perenne, s’estén per totes les solaenes, quasi tots els fons de vall i bona part de les obagues de sòls superficials. Actualment, la majoria dels fons de vall han estat desforestats i transformats en camps de conrreus. Donat l’empobriment reiterat del sòl, la vegetació dominant avui dia està composada de comunitats secundàries: les garrigues (Quercetum cocciferae) i les brolles calcícoles de romaní (Rosmarino-Ericion), acompanyades sovint de pasturatges de jonça (Aphyllanthion. Molt localment, allí on afloren els gresos que donen sòls de racció àcida, apareisen formacions de carrascar amb bruc, associades a brolles calcífugues (Cistion laurifolii) i landes adaptades a climes submediterranis (Calluno-Genistion).

 

Castell de Mur, Pallars Jussà, Montsec d'Àres.

Castell de Mur, Pallars Jussà, Montsec d’Àres.

 

La Vegetació rupestre té una gran importància en aquest domini, sobretot als vessants més escarpats de la cara meridional del Montsec; en exposicions de solana domina la comunitat de te de roca (Asplenion petrarchae), mentre que a l’obaga ho fan diverses comunitats de l’aliança Saxifragion mediae, entre les quals destaca la comunitat amb corona de rei (Saxifrago longifoliae-Ramondetum myconii) i la comunitat de clavelina del Montsec (Petrocoptido montsiccianae-Antirrhinetum mollis).

Unes i altres confereixen a les parets verticals calcàries el seu aspecte tan característic a primavera. A les tarteres també hi ha una migrada vegetació, amb notable interès biogeogràfic, integrada a l’aliança Stipion calamagrostis. Als marges de la Noguera Pallaresa, a la cua de l’embassament i als principals torrents de la zona, apareixen les salzedes, alberedes i omedes (Populetalia albae).

El domini de la roureda de roure de fulla petita es localitza principalment a les obagues d’Àger i Vilanova de Meià. En situacións secundàries de degradació de la roureda, apareixen boixedes, pastures de jonça (Aphyllanthion) i bardisses (Pruno-Rubion). Molt localment, trobem alguna avellanosa. La vegetació rupestre d’aquest ambien més humit correspon a la comunitat amb orella d’ós (Ramondo myconii-Asplenietum fontani).

A la carena del Montsec, apareixen algunes formacions vegetals permanents com les comunitats de coixinets de carena (Genistion lobelii), adaptades al fort vent de la zona, així com diversos prats i gespes (Festucion scopariae, Thero-Airion).

 

La Serra del Montsec

La Serra del Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet i Montsec d’Ares des de Sant Mamet.

 

En general, i atesa la morfologia del relleu, l’aptitud agrícola de les terres és baixa. Les terres amb més aptitud agrícola es concentren a la vall d’Àger i a la Conca de Meià, on els pendents són més moderats o suaus. Aquestes àrees representen solament el 15% de la zona. Tant a la vall d’Àger com a la conca de Meià destaquen els usos de sòl agrícoles, per bé que restringits a parcel.les que s’adapten a la morfologia del terreny, amb parets de pedra a les zones de pendent més elevada, en especial a la vall d’Àger. Hi predominen els cultius herbacis extensius de secà, principalment ordi, però també s’hi fa blat, mentre que la civada té un caràcter testimonial; també es cultiven fruiters de secà, sobretot ametllers, encara que es poden trobar algunes oliveres i, localment, conreus farratgers de trepadella.

Tot i l’escassa aptitud agrícola de les àrees més abruptes, són patents els abancalaments que testimonien un aprofitament agrícola més extens en antigues èpoques d’escassetat, els quals assoleixen cotes altes força inversemblants actualment. L’abandonament continuat i prolongat de les terrasses de pedra provoca visibles problemes d’erosió.

 

Roca dels Arços. Vilanova de Meià. La Noguera. Montsec de Rúbies.

Roca dels Arços. Vilanova de Meià. La Noguera. Montsec de Rúbies.

 

Dins dels valors naturals, convé no perdre de vista que el Montsec posseeix un elevat patrimoni geològic, tant pel que fa a les estructures tectòniques representades al massís, com en els nombrosos jaciments paleontològics que comprenen un dilatat període de temps que va des del juràssic inferior fins a l’eocè. A la zona hi ha un nombre indefinit, però ampli, de jaciments fossilífers que apleguen una gran diversitat d’organismes invertebrats del juràssic (braquiòpodes, bivalves, blemnits, ammonits…), cretaci (vegetals, foraminífers, rudistes, ammonits, coralls…) i paleogen (bivalves, forminífers…). Alguns d’aquests jaciments han estat recollits a l’inventari d’espais d’interès geològic a Catalunya per exemple les calcàries litogràfiques del Montsec.

També han estat recollits a l’esmentat inventari altres espais, ateses les singularitats tectòniques i sedimentàries que presenten: Àger-Colobor-Sant Alís, la Règola-Vall d’Àger, Corçà-Vall d’Àger i el Congost de Mont-rebei-La Pertusa.

Aproximadament un 42% de la superficie és corredor biològic i la seva totalitat està inclosa al Pla de Recuperació del Trencalòs. També convé destacar que és una zona clau per a la connectivitat d’espècies rapinyaires com l’aufrany.

D’altra banda, el Montsec hi ha unes poblacions faunístiques d’enorme interès, per exemple d’espècies que habiten coves i avencs, de rapinyaires, concretament el trencalòs (Gypaetus barbatus), l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco Peregrinus), el voltor (Gyps fulvus) i l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), i de mamífers com la llúdrida.

 

Evolució Histórica

Durant l’època de presència sarraïna les terres del Montsec van formar part de la frontera superior d’Al-Àndalus i, en conseqüència, es van veure afectades per diversos enfrontaments bèl·lics entre cristians i sarraïns. Aquest límit no era ni estable ni ben definit, sinó que canviava segons les reconquestes i les ràtzies. En aquest sentit el Montsec actuava d’emmurallat natural, al nord del qual s’estenien els poblaments cristians.

La gran quantitat de castells i torres de guaita quadrades o rodones confirma aquest fet. L’any 1034 Arnau Mir de Tost va desallotjar definitivament els àrabs de la vall d’Àger, per la qual cosa el territori es repoblà de cristians. A partir d’aquell moment, probablement, les terres que durant anys havien romàs ermes començaren a ser rompudes i passaren a ser terres de conreu.

 

Castell de Sant Oïsme. Baronia de Sant Oïsme, Vall d'Àger. La Noguera.

Castell de Sant Oïsme. Baronia de Sant Oïsme, Vall d’Àger. La Noguera.

 

Són nombrosos el nuclis de població que sorgiren com a conseqüència de la reconquesta de les serres situades a banda i banda del Montsec. Aquests nuclis s’aixoplugaren al voltant de castells i esglésies i entraren en el sistema feudal, en especial vinculats als dominis del priorat de Meià, de la Baronia de la Vansa i de Sant Pere d’Àger. Però la veritable línia de defensa que després es convertiria en conjunt d’assentaments se situava al vessant septentrional, entre Comiols i més enllà del Montsec d’Estall, ja dins la Ribagorça d’Osca.

Petits castells i torres de defensa formaven una línia densa que protegia les terres conquerides des del nord: el castell de Tolò, el Castelló Sobirà de Sant Miquel, la vila de Llimiana, la vila closa de Moror, el castell de la Guàrdia, Mur, el Meüll, Castellnou de Montsec, Alsamora o Castissent, formaven un cinturó amb una plaça forta, separades per només cinc quilòmetres de distància. Molts d’aquests nuclis encara continuen habitats i les restes de les fortaleses són poc més que ruïnes. La Baronia de Sant Oïsme és un exemple en aquest sentit: de població amb castell vinculada als dominis feudals de la conca de Meià, passa a ser avui dia un nucli pràcticament deshabitat.

 


Fotografies del Paisatge del Montsec.


 

 


 





SerradelMontsec.cat


La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com els Aspres del Montsec. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.




Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *