Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

El Paisatge dels Aspres del Montsec

 

Típic paisatge dels Aspres del Montsec. Des de Sant Llorenç de Montgai, La Noguera, Montsec.

Típic paisatge dels Aspres del Montsec. Des de Sant Llorenç de Montgai, La Noguera, Montsec.

 

La tipologia de paisatge anomenat Aspres del Montsec (o Aspres de Balaguer i alguns reivindiquen el nom d’Aspres del Montsec) compren una superfície de 53.335 ha, i els termes municipals que el componen són en la seva totalitat Les Avellanes i Santa Linya i Alòs de Balaguer. També part dels termes municipals d’Àger, Camarasa, Artesa de Segre, Foradada, Os de Balaguer, Castelló de Farfanya, Algerri i Ivars de Noguera. Tots ells dins de la actual comarca de La Noguera. El topònim de Noguera apareix precisament amb la creació de les comarques com a unitats administratives. Aquest topònim fou recollit en la proposta de delimitació comarcal de la Ponència de la Divisió Territorial del 1933 i fou instaurat en el moment que les comarques adquiriren vigència legal, el 1936. El topònim fou recollit per la Generalitat l’any 1987, moment en què es reinstauren administrativament les comarques.

 

L’origen del Topònim

El topònim Aspres de Balaguer (o els Aspres de la Noguera, o potser els Aspres del Montsec) ja apareix ja abans de la conquesta cristiana, durant la mateixa i posteriorment. El nom és esmentat en els documents d’època amb els noms Mons d’Aspres i els Aspres, ben indicadors d’unes terres dures de treballar, en muntanyes trencades, valls profundes i alts roquissers.

Aquest nom fou viu fins al segle XVII, apareix com a topònim equivalent als altres topònims comarcals en la cartografia dels segles XVII i XVIII i és anotat així en la Geografia de Catalunya del jesuïta Pere Gil. En aquesta geografia apareix ja Balaguer com a cap de comarca i Montgai al límit d’aquesta, entre Butsènit i Bellcaire. Però el topònim Aspres no deixa de ser un topònim referit només a una part del territori de la comarca actual de La Noguera, l’àrea de relleu trencat i terres primes que va des del nord de Balaguer a la Vall d’Àger.

 

Típic Paisatge dels Aspres del Montsec. Presa i Pantà de Camarasa, Serra de Mont-Roig, Penalta, vessants de Sant Mament i Serra del Montsec. La Noguera. Serra del Montsec.

Típic paisatge dels Aspres del Montsec. Presa i Pantà de Camarasa, Serra de Mont-Roig, Penalta, vessants de Sant Mament i Serra del Montsec. La Noguera. Serra del Montsec.

 

Trets Distintius

Comprèn les terres que abracen una bona prt de les serres marginals prepirinenques, de relleus alts (Serra de Sant Mamet, Serra de Montclús i Serra de Millà, Serra de Mont-Roig, Serra Carbonera…), de relleus modestos (Serra d’Os, Sant Cristòfol, Monteró, Boada…) i també depressions com la de les Avellanes-Vilanova de la Sal.

És una unitat que combina perfectament rocam i aigua, degut a la presència de l’embassament de Camarasa, els pantans de la Ribagorçana i l’Aiguabarreig del Segre-Noguera Pallaresa; als extrems oriental i occidental hi predomina el mantell forestal.

Limita al nord amb la vall d’Àger i la conca de Meià, i davalla gradualment cap al sud, amb línies directrius ben poc definides, tot formant plecs curts, cada cop més petits cap al sud. El paisatge canvia espectacularment en el contacte entre plana i muntanya. Un accident tectònic, separa ambdues formes morfològiques, de manera que els congostos donen pas a les planes tabulars.

El Segre, abans d’endinsar-se al congost de Camarasa (Congost del Mu o de Mur), ha excavat profundament la muntanya i ha format una vall encaixonada, per bé que de fons pla i ample, on les seves ribes es presten al rec i a l’establiment humà. Tenen una gran importància els embassaments de Santa Anna i Canelles sobre la Noguera Ribagorçana, al límit oest; l’embassament de Camarasa, sobre la Noguera Pallaresa; i l’embassament d’Alòs de Balaguer sobre el Segre.

Una bona part de la unitat forma part de l’Espai d’Interès Natural de l’Aiguabarreig del Segre-Noguera Pallaresa. On convé de destacar la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai.

Al municipi d’Os de Balaguer es troba el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, d’un gran valor històric i paisatgístic. Tota aquesta zona es caracteritza pel gran nombre de castells, esglésies i monestirs escampats pel seu territori. És d’especial importància el castell de Montsonís, que forma part de la Ruta dels Castells.

La ruta des de Tartareu a Àger, la de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa i a la Baronia de Sant Oïsme (per la carretera del Doll) i la ruta Artesa de Segre-Vernet-Alòs de Balaguer són d’interès per a la percepció del paisatge d’aquesta zona.

 

Mapa del Paisatge dels Aspres del Montsec.

Mapa del Paisatge dels Aspres del Montsec.

 

El Clima del Paisatge dels Aspres del Montsec

El clima és bàsicament mediterrani subhumit continental, encara que a la part sud i en algunes valls, és de tipus mediterrani subàrid continental; les precipitacions varien entre els 550-700 mm anuals. Tot plegat motiva que el paisatge de les solanes estigui dominat per formacions de tipus planoperennifòlies, mentre que a les obagues n’hi hagi de marcescents. A les conques i fondals del territori, en general per dessota dels 700 m, a la tardor i a l’hivern es donen fortes inversions tèrmiques que generen boires persistents. Aquesta boira, a més de ser un meteor de molta significació en el paisatge, genera una inversió generalitzada de la vegetació amb presència de boscos marcescents a les parts baixes i boscos d’escleròfil·les damunt dels nivells on les boires són absents o es dissipen aviat.

 

Litologia i Geomorfologia del Paisatge dels Aspres del Montsec

Els materials geològics que afloren en aquesta unitat són predominantment carbonatats (calcàries, dolomites, conglomerats) i corresponen a roques d’edat mesozoica i cenozoica. També estan representats, encara que en un segon ordre d’importància, gresos, lutites, margues i guixos. Tota aquesta zona abraça les serres prepirinenques situades al sud del Montsec i que augmenten d’altitud de sud a nord. Al sector sud-oriental de la unitat aquestes serres presenten una direcció predominant nord-sud: serra de Boada (764 m), Serra Carbonera (778 m), Serra de Mont-Roig (950 m); mentrestant al sector nord adopten una direcció predominant oest-est: serra de Millà, Serra de Montclús (977 m), Serra de Sant Miquel, Serra de Blancafort, Serra de Sant Mamet (1391 m). Tots aquests relleus tenen la particularitat de constituir, majoritàriament, relleus invertits, que en general formen combes i sinclinars penjats.

 

Típic paisatge dels Aspres del Montsec. Mare de Déu de la Pertusa i Torre de les Conclues. Corça. Àger. Montsec d'Ares.

Típic paisatge dels Aspres del Montsec. Mare de Déu de la Pertusa i Torre de les Conclues. Corça. Àger. Montsec d’Ares.

 

La Vegetació del Paisatge dels Aspres del Montsec

Hi ha dos dominis potencials de vegetació. Per a les terres més baixes i als costers exposats al sud, el domini correspon al carrascar muntanyenc (Buxo sempervirentis-Quercetum rotundifoliae); per a les parts més enlairades i als costers orientals al nord, el domin potencial és el de roure de fulla petita (Violo willkommii-Quercetum fagineae).

Al domini del carrascar amb boix aquests boscos esclerofil·les ocupen extensions moderades. A les zones més esclarides apareix la garriga (Quercetum cocciferae), i les brolles de romaní (Rosmarino-Ericion) si el grau d’alteració ha estat més profund. La jonceda (Aphyllanthion) és mes escadussera però també es troba representada a les proximitats del domini de les rouredes. Els llistonars (Thero-Brachypodion) són escassos i restringits als llocs més càlids. D’altra banda, la presència de guixos dóna lloc a comunitats gipsòfiles (Gypsophilion) que són més pobres florísticament que aquelles que apareixen més al sud.

El domini de la roureda coincideix amb l’estatge montà i en general aquest bosc es troba ben representat. En aquells llocs on la roureda ha estat malmesa, es desenvolupen boixedes, joncedes i localment pinedes de pinassa (Pinus nigra subsps. salzmannii) mixtes amb roure (Quercus faginea, Quercus cerrioides)

La presència d’extenses superfícies de roca són un veritable paradís per a les plantes i les comunitats rupícoles. Á més contribueixen a mostrar forts contrastos de color en les roques on creixen. A les cingleres i penyals assolellats es desenvolupen comunitats de composició florística clarament mediterrània (Asplenion petrarchae). En situació d’obaga el predomini florístic és submediterrani i europeu (Saxifragion mediae). En aquestes comunitats, sempre en estacions molt restringides, apareix la clavellina del Montsec (Petrocoptis montsicciana), un endemisme dels prePirineus centrals.

A les parts més elevades de la serra de Montclús i de Sant Mamet es fan prats calcícoles xeròfils (Festucion gautieri), que en indrets més mediterranis alternen amb els llistonars (Thero-Brachypodium); i a les carenes, apareixen els matollars xeroacàntics calcícoles d’eriçó (Ononidetalia striatae).

A les vores dels rius, torrents i rierols prospera el bosc de ribera (Populion albae), amb més o menys presència de la bardissa (Pruno-Rubion) segons l’estat de conservació de la vegetació arbòria de ribera. Localment en rierols i zones negades és possible trobar canyissars (Phragmition australis) i jonqueres (Molinio-Holoschoenion).

L’aptitud agrícola de les terres d’aquesta zona és, en general, baixa: el 78% de la superfície presenta limitacions importants atès el grau de pendent i risc d’erosió (en cas d’eliminació de la coberta vegetal natural). Les terres de major aptitud es concentren a les valls a les zones d’Alberola, Tartareu, les Avellanes, Vilanova de la Sal, Os de Balaguer i Santa Linya. Els conreus majoritaris en aquestes zones són herbacis extensius de secà (ordi), que molt localment alternen amb ametllers.

El terreny és òptim per a la caça major (senglar), atès al gran desenvolupament d’hàbitats forestats, el caràcter laberíntic de la topografia i la baixa densitat de població. La caça menor hi és marginal: tan sols es troba als voltants de les poques zones amb conreus. El valor per al desenvolupament d’activitats turístiques i recreatives és molt elevat, sobretot al voltant dels corredors generats pels cursos d’aigua.

 


Àlbum Fotogràfic dels Paisatges de la Serra del Montsec.


 

 


 





SerradelMontsec.cat


La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com els Aspres del Montsec. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.




Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram










T'agraden les samarretes de SerradelMontsec.cat?



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets







Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




1 Comment

Fes comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *