Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Conjunt Medieval de Montanyana. La Ribagorça. Osca

Montanyana. Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Montanyana. Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

Montanyana és un poble de La Ribagorça situat al sud d’Areny de Noguera i a 2 Km de Pont de Montanyana, a la vall del riu Noguera Ribagorçana, a la porta del Montsec de l’Estall, província d’Osca. Està dividit en dos barris a la confluència dels barrancs de Sant Miquel i Sant Joan. Aquests dos barris queden enllaçats per un pont de doble arcada. Passejar pels seus carrers significa endinsar-se en un univers medieval misteriós, com si d’un fòssil es tractés.

L’origen de Montanyana s’inicia quan a finals del segle XI forma part de la línia de fortificacions frontereres que propiciaven la conquesta de terres als musulmans. Diferents moments històrics van anar desplegant estructures constructives fins a inicis del segle XVI, moment arquitectònic que pràcticament s’ha mantingut fins avui inalterable. Un procés de rehabilitació important van començar l’any 1997 per tornar a Montanyana la seva integritat i així poder observar aquest fòssil de l’Edat Mitjana en tot el seu esplendor i encant.

La Torre de La Mora (dita així per situar-se en el camí cap al despoblat de La Mora) és el primer vestigi, encara dempeus parcialment, que resta de la seva funció original defensiva i de guaita al segle XI. A finals del segle X el castell defensava la frontera del primer comtat ribagorçà i estava vinculat al monestir benedictí d’Alaó (Sopeira). En començar l’onzena centúria va tornar a caure en mans dels musulmans, però ben aviat, pels volts dels anys vint, el recuperà el comte de Pallars Jussà. En aquest moment (1026) el bisbe Borrell de Ribagorça consagrà de nou l’església de Sant Martí, que era la capella castral, i vers 1053 el comte de Pallars Jussà infeudà el castell a Arnau Mir de Tost. Aquest organitzà i fortificà Montanyana, car en aquells anys el castell havia adquirit una importància cabdal per a l’avenç dels cristians cap al sud.

 

Montanyana. Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Montanyana. Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

Un segle més tard, Montanyana entrà dins l’òrbita de l’Orde de l’Hospital. La relació amb l’Orde del Temple que li atribueixen alguns autors, en base al llinatge “de Montanyana” d’un mestre provincial, està mancada de fonament. En canvi, sí que està documentada a bastament la seva relació amb l’Orde dels l’Hospitalers. D’aquesta relació queda testimoni entre els anys 1379 i 1769, sempre sota l’obediència de la Comanda de Susterris.

Els hospitalers tenien també altres drets i possessions a Montanyana i al Pont (actual Pont de Montanyana). A Montanyana era seva l'”abadia” —la casa on vivia el prior—, situada a la part alta de la vila, al costat de l’església de Santa Maria de Baldós. També tenien certs drets sobre les parroquials de Montanyana (Mare de Déu de Baldós) i del Pont (Sant Esperit), en les quals, malgrat ésser pròpies del bisbe d’Urgell, el comanador posava vicari depenent del prior de Sant Joan.

 

Església de Mare de Déu de Baldós. Montanyana. Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Església de Mare de Déu de Baldós. Montanyana. Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

Església de Mare de Déu de Baldós

Es va aixecar a finals del segle XII i inicis del XIII en un estil romànic influït pel primer gòtic i el conjunt més destacat es la porta principal situada a la façana de migdia, considerat el millor exemple d’escultura romànica de tota la Ribagorça aragonesa. S’obre a través de sis arquivoltes de mig punt enriquides amb motllures que emmarquen el timpà esculpit amb la figura de Crist en Majestat dins de l’iris ametllat. Crist seu sobre el cercle de l’univers anunciant i beneint el llibre amb l’anunci de “Lux Mundi”. Dos àngels sostenint l’ametlla mística crea un viva imatge de moviment i vida no gaire habitual.

Els capitells historiats amb escenes bíbliques i al·legories, algunes molt desgastades pel pas del temps, representen dos idees fonamentals: els efectes del pecat i la seva regeneració pel misteri de Crist ressuscitat: caps de trifacials (símbol de la trinitat), Sant Miquel lluitant amb Llucifer, el “Pare Etern” expulsant a la primera parella del paradís, pecats capitals com la usura, la avarícia, la supèrbia, la ira, la història de la regeneració amb el sacrifici d’Abraham, l’Anunciació, la Resurrecció, etcètera.

La torre campanar de base quadrangular aixecada amb murs gruixuts, a la part baixa, sembla que formava part d’una estructura anterior de l’antiga muralla. És formada per tres cossos amb espais interiors amb voltes amb claus mènsules guarnides amb temes vegetals i animals.

 

Portalada de l'ésglésia de Mare de Déu de Baldós. Montanyana. Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall

Portalada de l’església de Mare de Déu de Baldós. Montanyana. Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

A l’interior, durant les obres de restauració, van aparèixer un conjunt mural pictòric datat sobre el segle XV dedicat possiblement a Sant Martí o Sant Nicolau de Bari, els dotze apòstols, escenes de Crist rodejat de tetramorfs i l’Agnus Dei en el centre i la crucifixió. Un altre mur mostra un escena de dos seqüències amb tres imatges cadascuna relatant la vida del sant. A més a més, algunes parts de la nau conserven pintures datades a finals del segle XIII i inicis del XIV.

D’altra banda al seu interior es conservava el retaule gòtic de finals del segle XV atribuït al conegut pintor Pere Garcia de Benavarri, el qual va ser fragmentat i venut al 1923. Alguns subsisteixen al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) o en col·leccions privades.

 

Taula procedent del retaule de la Mare de Déu de l'altar major de l'església parroquial de Nostra Senyora de Baldós de Montanyana (Ribagorça, Osca). Tremp, relleus d'estuc i daurat amb pa d'or sobre fusta.

Taula del retaule de la Mare de Déu de l’altar major de l’església parroquial de Nostra Senyora de Baldós de Montanyana. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

 

Taula procedent del retaule de la Mare de Déu de l'altar major de l'església parroquial de Nostra Senyora de Baldós de Montanyana (Ribagorça, Osca). Tremp, relleus d'estuc i daurat amb pa d'or sobre fusta.

Taula del retaule de la Mare de Déu de l’altar major de l’església de Nostra Senyora de Baldós de Montanyana. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

 

 

Ermita de Sant Joan

Situada al fons de la vall, apartada del nucli cap al nord, a tocar del barranc de Sant Joan, és un edifici del romànic tardà datat de finals del segle XII i XIII. De nau única i capçalera semicircular queda il·luminada per dos envans, un a l’absis i un altre a la façana de ponent sobre la porta principal. Al migdia trobem una porta de doble arquivolta a través de la qual s’accedia al cementiri. També s’aprecien obres d’apertura incompletes, o desaparegudes, de capelles laterals.

A l’interior, el terra presenta còdols formant dibuixos geomètrics, possiblement d’edat moderna. Als peus de la nau delata la possible existència d’un antic cor, i les obres de restauració van fer aparèixer unes pintures murals datades de finals del segle XV o inici del segle XVI que semblarien representar el martiri de Santa Úrsula i l’assassinat de les cent mil verges.

 

Església de Sant Joan. Montanyana. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Església de Sant Joan. Montanyana. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

L’element més destacat és la portalada composta per quatre arquivoltes amb motllures de mig punt. Els capitells historiats amb un oficiant amb llibre acompanyat d’un ceroferari i un turiferari, l’adoració dels pastors, monstres felins devorant un home, Joan batejant a Crist en presència d’un àngel, motius vegetals, màscares, etcètera. A la clau de l’arcada interior apareix gravada la creu de Jerusalem entre dues mitges llunes, signe inequívoc de les milícies sagrades hospitalàries autores de la construcció. Durant la seva restauració va aparèixer la teca de consagració, on es custodiaven les relíquies del sant titular. Actualment es troba al Museu Diocesà de Barbastre.

 

Església de Sant Joan. Montanyana. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Església de Sant Joan. Montanyana. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

La Torre de la Presó, Torre de les Eres, l’antiga Abadia, i els antics camins

És l’element més destacat del sistema defensiu i és datada al voltant dels segles XV i XVI. S’aixeca en un extrem de les muralles, sobre el barranc de Sant Joan, és de planta quadrada i presenta diferents plantes amb terra de fusta, a més d’un soterrani voltat accessible des de la planta d’entrada destinat a presó. La Torre de Les Eres, s’aixeca sobre el marge esquerra del barranc de Sant Joan, elevant-se sobre un promontori que permet tenir una vista completa del conjunt medieval de Montanyana. Aquesta torre, de caràcter defensiu, està datada de finals del segle XV i XVI, de la qual es conserva la meitat aproximadament, és de planta en forma de semicercle sobre una base quadrangular aprofitant un conjunt rocós. Les obres de restauració van deixar a la vista i localitzats construccions medievals dels segles XV i XVI on destaquen murs protegits, pòrtics amb escuts i inscripcions, antigues estances, forns de pa i altres murs de pedra seca, camins empedrats (com l’antic camí de Benavarri) i bancals per les vessants dels barrancs.

 

Torre de la presó i Torre de Les Eres (al fons). Montanyana. Ribagorça, Osca. Montsec de l'Estall.

Torre de la presó i Torre de Les Eres (al fons). Montanyana. Ribagorça, Osca. Montsec de l’Estall.

 

Visites Guiades

La Fundación Montañana Villa Medieval proposa i realitza visites guiades:

 


Fotografies del Conjunt Medieval de Montanyana. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.


 


Situació en el Mapa del Conjunt Medieval de Montanyana. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.


 

Fonts:

 


 





SerradelMontsec.cat


La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com els Aspres del Montsec. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.




Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *