Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà.

 

Estany Gros de l'Espai d'Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Meià (o de Rúbies).

Estany Gros de l’Espai d’Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Meià (o de Rúbies).

 

 

Pel que es diu al poble de Basturs, i la toponímia sembla indicar-ho, el poble antic era més amunt de l’emplaçament actual, al lloc on es conserven algunes restes del castell. El topònim Basturs apareix des de molt antic, escrit de moltes maneres diverses: Basturz, illo collo de Uasturci ad ipsa eclseiola, Basturç, Basturs, Besturs, etc.

Joan Coromines establí que Basturs prové d’una arrel iberobasca. Aquest topònim provindria de ‘basti-turci’, el primer component del qual té a veure amb bosc aspre, malesa, i el segon és present en altres topònims, com Lladurs, i està emparentat amb castell i poblat. Seria, doncs, alguna cosa semblant a ‘la població o el castell que és en un lloc aspre’.

L’antic castell de Basturs fou lliurat a Arnau Mir de Tost el 1055 pel comte Ramon V de Pallars. Poc després és documentat Isarn Sal·la de Basturs, que devia ser el castlà. Actualment, Basturs és un poble d’Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà.

Des dels estanys de Basturs, a un centenar de metres i a ponent de l’estany gran, es troben les restes de la capella de Sant Roc dels Estanys. Es localitza tan sols el tram d’un parament d’uns 4 m de llarg i 0’50 m d’ample, i conserva una alçada entre 1 i 1’50 m d’alt, que va en direcció E-W. Encara, fins als anys 80 del segle XX hi hagué restes de la capella que foren acabades d’enderrocar per tal d’evitar que servissin d’aixopluc i dormitori de passavolants. En el Diccionario geográfico… de Pascual Madoz apareix amb l’advocació a sant Feliu i sant Jaume, el menor. Mentre hi foren, les seves restes permetien veure clarament una església del segle XII, estil romànic, feta amb carreus regulars molt ben tallats, en un edifici que fou d’una sola nau coberta amb volta de canó.

 

Senders de descoberta que envolten els estanys marcats amb pedres als dos costats. Espai d'Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Meià (o de Rúbies).

Senders de descoberta que envolten els estanys marcats amb pedres als dos costats. Espai d’Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Meià (o de Rúbies).

 

 

L’Espai d’Interès Natural Estanys de Basturs

Al sud-est del poble de Basturs, a l’altra banda del riu d’Abella, dalt d’una plana uns 30 metres per damunt seu, hi ha la plana amb els Estanys de Basturs. Són d’origen càrstic, i el seu entorn és un dels llocs de passeig preferits de la comarca. És una passejada absolutament recomanable ja que aquest racó és perfecte per passar un dia d’esbarjo, amb bon accés, una curta passejada, dos estanys singulars, cartells explicatius, amb un punt d’observació d’aus i taules per menjar. Envoltat de plataners i pollancres, a la tardor és un espectacle d’ocres i grocs. Caminar per aquest bosc pels camins marcats, es envoltar-se d’un silenci místic, amb llum filtrant-se entre les branques dels altíssims arbres, amb els senders que envolten els estanys marcats amb pedres als dos costats, amb el contrast del blau de l’aigua de l’estany gran…

El seu valor ecològic i geològic no deixa cap dubte i per això estan catalogats dins dels Espais d’Interès Geològic. A més a més, formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) Estanys de Basturs i de la Xarxa Natura 2000. És una destacada zona humida d’origen càrstic.

La funció principal dels espais naturals protegits de Catalunya és conservar mostres representatives de la fauna, la flora i els hàbitats propis del territori, de manera que es puguin desenvolupar els processos ecològics que donen lloc a la biodiversitat: la àmplia varietat d’ecosistemes i éssers vius: animals, plantes, els seus hàbitats i les seves gens.

 

Ortofoto dels Estanys de Basturs. Espai d'Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Meià (o de Rúbies).

Ortofoto dels Estanys de Basturs. Espai d’Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Meià (o de Rúbies).

 

La Conca Dellà està envoltada per diferents serralades que la delimiten, a la vegada que la defineixen com una àrea concreta. Així doncs, a l’oest ens trobem amb l’única ‘frontera’ oberta, el riu Noguera Pallaresa. Al nord ens trobem, forma continua, la Serra de Carrànima i la Serra de Carreu y Sant Corneli. A l’est, el Roc de Benavent amb el coll de Comiols, de pas gairebé obligat per l’entrada a la Conca des de l’antiguitat. A migdia ens trobem amb la imponent Serra del Montsec, l’àrea del Montsec de Meià (o de Rúbies) i Sant Mamet.

La zona humida dels Estanys de Basturs ocupa una superfície de gairebé 37 Ha. Actualment consta de dos estanys ben constituïts: un de forma gairebé circular, més gran, amb la cubeta cònica, i un altre més petit (Estany Xic), situat al nord-oest del primer, totalment envoltat per conreus i en part dessecat degut a l’obertura d’una rasa de drenatge. Aquest espai és encara geològicament actiu i la darrera surgència va produir-se al 1998. Malauradament, el clot fou colgat i taponat.

Es calcula que l’Estany Gros té uns 75 m de diàmetre i una fondària màxima de 15 m, mentre que l’Estany Xic es d’uns 30 m de diàmetre i una fondària de 10 m. Aquest es troba molt lleugerament elevat sobre els camps, i no enfonsat, com li correspondria a un estany per col·lapse. Això és deu al fet de que quan l’aigua sorgeix a l’exterior, diposita el carbonat formant un anell travertínic (de pedra tosca) que creix cap amunt i cap els costats, com un conus.

Els travertins són roques carbonatades formades a partir de la precipitació del carbonat càlcic que l’aigua subterrània porta en dissolució en forma de bicarbonat de calci. La reacció que controla el sistema és la següent:

CaCO3 (s) + 2H2O + 2CO2 (g) = Ca(HCO3)2 (aq)

El bicarbonat de calci Ca(HCO3)2 és altament soluble en aigua i facilita la dissolució de la roca calcària. Quan l’aigua subterrània carregada en bicarbonat de calci aflora en superfície perd el CO2 i la reacció es desplaça cap a l’esquerra. Aquest fet determina la formació de calcita, la qual precipita al voltant de la matèria vegetal que hi ha a l’entorn de la surgència de l’aigua. Aquest procés acabarà formant els travertins o toves calcàries. L’elevada porositat de la roca està originada per la desaparició de les restes vegetals sobre les quals es va dipositar la calcita. Per tota la zona de Conques, hi trobem dipòsits de travertí del mateix origen, evidenciant la presència d’estanys fòssils més antics.

La pedra tosca o tova, és una roca calcària de gran porositat, havent estat profusament utilitzada com a material de construcció, atès que es pot manipular fàcilment.

Juntament amb l’Estany de Banyoles, els estanyols de la vall de Sant Miquel de Campmajor i l’Estany de Montcortès són les quatre zones humides d’origen càrstic més notables de Catalunya.

 

L'Estany Xic sobresortint dels camps llaurats. Espai d'Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Meià (o de Rúbies).

L’Estany Xic sobresortint dels camps llaurats. Al Fons, a la dreta, el poble d’Orcau. Espai d’Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Meià (o de Rúbies).

 

 

Origen dels Estanys de Basturs

L’aigua prové de l’aqüífer subterrani més important de la Conca Dellà, del qual els estanys de Basturs representen el sobreeixidor. Aquesta aigua ha anat foradant les roques calcàries del subsòl com un formatge, fent-hi conductes i cavitats fins que un bon dia, per la mateixa dissolució de les capes de roca calcària i de guix, i posterior enfonsament dels terrenys de sobre d’aquestes capes, ha pogut arribar a la superfície al punt on hi ha els dos estanys actuals de Basturs, que tenen una forma gairebé cònica.

Els estanys de Basturs són l’aspecte més pintoresc d’una estructura geològica molt més gran i de rellevància internacional, molt menys coneguda. Es tracta de l’Isona tufa mount complex de la qual els estanys són la part activa sorgent. La part més gran de l’estructura forma un promontori travertínic (de pedra tosca) troncocònic aplanat, d’uns 9 km2 anomenat Mont de Conques (‘muntanya dels clots’). S’eleva uns 100 m sobre la Conca de Tremp i conté una sèrie de depressions circulars amb vores sobre-elevades, a la manera de petits cràters volcànics, tècnicament anomenats “doms de toves”.

L’Isona tufa mount complex està generat per la baixada natural d’aigua subterrània procedent de l’aqüífer artesià de la Conca de Tremp, conegut com sistema Areny-Montsec. El complex de doms de toves d’Isona constitueix un potencial anàleg per a l’estudi de formes construïdes per descàrregues d’aigües subterrànies a Mart. Des del seu descobriment en 2010, per part d’investigadors de Departament de Geologia de la UAB, ha estat i és objecte de diversos estudis en col·laboració amb investigadors de diverses universitats i centres de recerca.

Recentment els treballs s’han centrat en la prospecció geofísica del subsòl d’aquesta espècie de turons construïts per l’aigua. Això és degut al fet que l’exploració de Mart està avançant no només en superfície, sinó també en profunditat, i es precisa de models anàlegs per poder calibrar la informació obtinguda mitjançant teledetecció i MERs (Mars Exploration Rover).

 

Estany Gros de l'Espai d'Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Meià (o de Rúbies).

Estany Gros de l’Espai d’Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Meià (o de Rúbies).

 

 

Excepte en el desert d’Austràlia, on s’han documentat diversos doms de grans dimensions, no es coneix a la Terra cap estructura de forma semblant i origen similar. Ni són orogèniques ni formades per aigües termals. Investigadors de l’Institut de Ciències Planetàries de Tucson, a Arizona (EUA), especialistes en geologia hidrotermal de Mart, van visitar recentment la zona atrets per les curioses formacions.

En essència, la generació d’aquestes estructures es deguda a que l’aqüífer subterrani pressiona a la recerca d’una fuita. Finalment, aconsegueix foradar una xemeneia per on emergeix l’aigua a borbolls i forma un petit llac. De fet, els estanys de Basturs són un dom en la seva primera fase. Finalment, l’aigua arrossega materials que, quan la pressió es debilita, acaben taponant el conducte de sortida i tallen el flux d’aigua.

Les pedres calcàries, molt solubles, afavoreixen el procés. Sembla un mecanisme senzill, però sí així fos hauria doms per tot arreu. A Isona, segons l’anàlisi de la UAB, es produeix un context molt particular ja que es tracta d’un terreny pla però situat dins d’una gran fondalada per la qual l’aqüífer discorre molt superficial. La pressió és forta i el terreny és fràgil.

L’anomenat Tossal de la Cassola, el més gran de tots, té una alçada de 46 metres i un diàmetre a la base de 178 metres. La gent dels voltants en diuen “la muntanya de l’aigua” perquè en els seus voltants les fonts són molt freqüents (font de l’Amor, estany del Marcel.lino, font de Josep, font del cirer, font de les esplugues -hi ha dues diferents-, font del pou, etc… Tenint l’escassetat de precipitacions a la zona, la presència de tanta aigua és sens dubte un tret destacable.

A més, encara que l’aigua va deixar de rajar pel cràter (segons testifiquen diversos testimonis, no va ser fa tant), han sorgit petites fonts o xemeneies als vessants. Així es calma la pressió. Els científics no descarten que puguin sorgir nous llacs en un futur. L’últim, en un camp proper, va aparèixer el 1998.

 

Esbossos de monticles de toba d'Isona mostrades en 3-D i secció transversal. (A) desenvolupament de la barrera de toba anul·lar al llarg de les zones de desbordament perifèric. (B) repetides resultats de desbordament en aggradations verticals i progradante la pendent descendent del monticle. (C) l'activitat hidrològica cessa.

Esbossos de monticles de tova d’Isona mostrades en 3-D i secció transversal. (A) desenvolupament de la barrera de toba anul·lar al llarg de les zones de desbordament perifèric. (B) repetits resultats de desbordament en agregacions verticals i graduals de la pendent descendent del monticle. (C) l’activitat hidrològica cessa.

 

 

 

Flora i Fauna dels Estanys de Basturs

La vegetació que es forma al seu voltant, sobretot de l’Estany Gros, és molt interessant. Composta per canyissars i joncedes, també hi ha abundant presència de plantes aquàtiques, alguna de les quals són úniques a Catalunya, com dues espècies d’algues. També és molt important la presència bacteriana en els llims del fons dels llacs. Els pollancres, o clops, completen la vegetació del lloc, i donen peu a una important presència de fauna, des de libèl·lules a granotes, algunes varietats d’aus i ratpenats. També hi ha una comunitat nidificant d’abellerol (Merops apiaster) als voltants de la zona.

Es tracta d’un ecosistema molt fràgil, exposat a constants alteracions i canvis, tant pel fet de ser geològicament actiu com per la proximitat dels usos agrícoles i ramaders en el seu entorn immediat. Tot al voltant d’un dels dos estanys s’ha condicionat una zona de passeig amb un punt d’observació d’aus que permeten una agradable visita a tot l’entorn.

L’elevat contingut de calç de les seves aigües condiciona que hi visquin espècies vegetals i animals que no es troben en altres espais aquàtics del nostre país. A l’entorn dels estanys també hi ha espècies vegetals que són molt poc freqüents a Catalunya. Degut a la seva singularitat natural i a la seva fragilitat, els Estanys de Basturs estan inclosos dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.

Entre els vegetals hidròfils predominen les caràcies i altres espècies molt adaptades a viure en aigües amb un alt grau d’alcalinitat. Alguns elements d’aquests estanys són únics a Catalunya o només es tornen a trobar en alguns dels altres estanys càrstics (com les carals Chara aspera i Nitella tenuissima, o la lentibulariàcia Utricularia vulgarisuna planta carnívora que viu sense arrels surant a l’aigua).

Algunes de les espècies que es varen citar fa anys, com la caral Nitellopsis obscura, no s’han tornat a trobar els darrers anys, i és molt possible que s’hagi produït un empobriment greu de la biodiversitat de l’espai, degut a la sobreexplotació de l’aqüífer i als canvis sobtats de nivell de les aigües.

 

Senders de descoberta que envolten els estanys marcats amb pedres als dos costats. Espai d'Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Meià (o de Rúbies).

Senders de descoberta que envolten els estanys marcats amb pedres als dos costats. Espai d’Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Meià (o de Rúbies).

 

 

De la vegetació helofítica, menys singular, cal destacar la dominància de Cladium mariscus, Phragmites australis i Scirpus holoschoenus, que formen un cinyell de vegetació ben extens. Per la naturalesa càrstica dels estanys, cal remarcar l’interès extraordinari dels sistemes limnològics bacterians, els quals han estat objecte d’estudis específics, centrant-se especialment en els bacteris verds i vermells del sofre. Entre els poblaments planctònics algals destaca la presència de Ceratium cornutumEs tracta de 120 espècies d’algues unicel·lulars a l’Estany Gros i 80 a l’Estany Xic, una de les quals, (la Ceratium cornutum), només es troba als Estanys de Basturs.

Les captacions d’aigües existents molt a la vora o dintre del mateix estany gran, determinen que el nivell de les aigües estigui molt per sota del que seria natural i que presenti a més fluctuacions importants. L’ús agrícola tradicional de tota la zona origina també altres impactes (crema de canyissar, cremes de marges amb el consegüent risc d’incendi associat, etc.), a més d’haver determinat l’obertura de rases i derivacions d’aigua per a ús agrícola, que han afectat sobretot l’estany Xic.

Al voltant de l’estany gran hi ha una plantació de pollancres, molts dels quals en deficient estat i que podrien estar contribuint a la seva dessecació. Una possible contaminació de les aigües per herbicides podria fer perillar la reduïda població de Nitella tenuissima, únicament citada a l’Estany Xic.

Respecte a la fauna, hi ha una comunitat nidificant d’abellerol (Merops apiaster) als voltants de la zona. Alguns elements biològics de gran interès són molt rars a Catalunya i només es tornen a trobar en algun altre estany càrstic. A més s’ha constatat la presència de cranc de riu (Austropotamobius pellipes).

 
 


Fotografies dels Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies.
 


 
 


Situació en el Mapa dels Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies.
 


 
 

 


 





SerradelMontsec.cat


La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com els Aspres del Montsec. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.




Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *