Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Castissent. Tremp. Pallars Jussà

 

Tossal de l'Abadia amb l'església de Sant Joan Baptista. Castissent. Tremp. Pallars Jussà. Montsec d'Ares.

Tossal de l’Abadia amb l’església de Sant Joan Baptista. Castissent. Tremp. Pallars Jussà. Montsec d’Ares.

 

L’emplaçament de Castissent, des d’un punt de vista estratègic, és immillorable: dalt d’un turó de 727 metres d’alçada i a un quilòmetre en línia recta de la Noguera Ribagorçana. No és un tossal gaire alt, però pel fet que queda entre dos barrancs bastant amples (el barranc de la Font al sud i el barranc dels Horts al nord, el lloc queda especialment destacat en el paisatge, visible des de molt lluny, i des de molts llocs.

Des del Tossal de l’Abadia, turó on s’emplaça la església parroquial de Castissent i emplaçament de l’antic castell, hi ha línia visual directa amb el Castell de Girbeta, la Torre de Viacamp, i el Jaciment dels Altimiris. La seva situació privilegiada manté una visió de l’entrada del Congost de Montrebei i el riu Noguera Ribagorçana absolutament espectacular.

 

Església de Sant Joan Baptista de Castissent amb el Congost de Mont-rebei al fons. Pallars Jussà. Montsec d'Ares

Església de Sant Joan Baptista de Castissent amb el Congost de Mont-rebei al fons. Pallars Jussà. Montsec d’Ares.

 

El topònim Castissent procedeix de les formes, documentades, Castellum Sanctum i Castellum Sancti. La segona sembla més versemblant, atès que, com defensa Joan Coromines, ve d’un castell d’en Sanç, que seria el nom del seu senyor en el moment del primer document trobat.

El Castell d’en Sanç, d’on prové el topònim Castissent, fou un dels punts forts del quan els sarraïns el 904 s’apoderaren en la seva incursió en el Pallars. El valí de Lleida, Llop ibn Muhàmmad, el va atacar el 904 i arrabassà els castells de Sarroca de Bellera, Castissent i Mola de Baró, causant grans destrosses i saquejos en què moriren set-centes de persones, i a més va capturar prop de mil presoners, entre els quals el mateix fill del comte Ramon II (Isarn, que visqué pres a Tudela 14 anys). Malgrat aquestes referències, avui en dia es qüestionen aquestes dades ja que se suposa que aquesta zona al voltant del segle X era completament abandonada i per tant aquest castell o bé no existia o bé no estava en mans del cristians.

Castissent, no és pròpiament un poble en el sentit de cases agrupades en un contínuum urbà, sinó que es tracta d’un conjunt de població rural de masies disperses. Hi ha un “centre” del poble, constituït per la plataforma del Tossal de l’Abadia on hi ha les restes del castell, l’església parroquial de Sant Joan Baptista, que va pertànyer al Monestir de Lavaix, i el cementiri.

En el cens del 1359, Castell Sent consta amb 11 focs (uns 55 habitants); en el cens del 1553 Casticén té els mateixos 11 focs, i en el del 1718 s’hi esmenten 70 habitants. El 1831 n’hi consten 95, i vers 1900, hi havia 30 edificis, amb 75 habitants. En l’actualitat hi ha uns 20 habitants, tots en hàbitat dispers. Castissent, pertany actualment al municipi de Tremp, i prové de l’antic terme de Fígols de Tremp. És a la comarca del Pallars Jussà, a la vessant nord del Montsec d’Ares i a la porta del Congost de Mont-rebei.

 

Des de Castissent estant (concretament des de Les Cases del Pacient), les vessants nords dels Montsec d'Ares i Montsec de l'Estall, amb el tall de Congost de Mont-rebei al mig. Pallars Jussà.

Des de Castissent estant (des de Les Cases del Pacient), les vessants nords dels Montsec d’Ares i Montsec de l’Estall, amb el tall de Congost de Mont-rebei al mig. Pallars Jussà.

 

L’església de Sant Joan Baptista de Castissent era parroquial, però no pertanyia al Bisbat d’Urgell, sinó que en un principi fou del Bisbat de Roda d’Isàvena i després fou traspassat al Bisbat de Lleida, en suprimir-se el de Roda d’Isàvena. Actualment hi continua pertanyent, però la parròquia de Castissent és administrada des de la parròquia d’Areny de Noguera, del Bisbat de Barbastre-Montsó, pel fet que Castissent va pertànyer sempre a l’Arxiprestat de Tolba.

Església de Sant Joan Baptista de Castissent és senzilla, rústica, amb l’interior neoclàssic. Consta d’una nau rectangular coberta amb una volta d’aresta sobre arcs torals de mig punt i d’una imposta que recorre tota la seva base. Té el portal en arc de mig punt dovellat i amb els muntants carreuats, tots en pedra rogenca, obert al frontis orientat a migdia. Uns edificis adossats (la rectoria) avui es troben arruïnats i mig derruïts.

Un dels atractius addicionals de Castissent és el desguàs del Canal del Pont de Montanyana. El Canal del Pont de Montanyana fa tota la volta al Tossal de l’Abadia, arribant pel nord-est, passant pel sud, i marxant-ne per l’oest, on hi ha una petita resclosa d’on arrenca el tub que baixa cap a la central esmentada, per tal de produir energia elèctrica. Aquesta caiguda d’aigua, el desguàs del canal, produeix una bonica cascada.

 

Caiguda d'aigua del desguàs del Canal de Pont de Montanyana. A dalt, el Tossal de l'Abadia, sobresurt el campanar de l'església de Sant Joan Baptista de Castissent. PallarsJussà. Montsec d'Ares.

Caiguda d’aigua del desguàs del Canal de Pont de Montanyana. A dalt, el Tossal de l’Abadia, sobresurt el campanar de l’església de Sant Joan Baptista de Castissent. PallarsJussà. Montsec d’Ares.

 

La Formació Castissen a Mas de Faro

El terme de Castissent és un terreny trencat, àrid, pedregós i amb moltes roques i roquissars en totes direccions. És un terreny difícil pel conreu sense prats ni boscos, tot de matoll, exceptuant alguna aglomeració de roures i alzines, en expansió per l’abandó de feines agrícoles.

La Conca de Tremp es reconeguda arreu del món per la seva riquesa geològica. Milers de científics i estudiants de tots els nivells, es formen en aquests indrets del prepirineu lleidatà i tots ells es posen d’acord en dir que aquesta conca és un llibre obert per a la geologia i altres ciències. Hi ha un punt realment destacat dins la Conca de Tremp que rep el nom de Mas de Faro on es pot observar una geologia tant atractiva que ha fet d’aquest punt, un dels afloraments més visitats d’Europa.

 

Situació en el mapa del Mas de Faro, on es troben les formacions sorrenques de la coneguda Formació Castissent. Tremp, Pallars Jussà. Montsec d'Ares.

Situació en el mapa del Mas de Faro, on es troben les formacions sorrenques de la coneguda Formació Castissent. Tremp, Pallars Jussà. Montsec d’Ares. Fotografia de la Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient.

 

Aquesta popularitat es deu a la gran varietat de paleoambients que van des de margues i gresos formats a mar obert i profund, fins a argiles i graves típiques de terres àrides, passant per esculls i dipòsits de plana de marea. L’observació en els excel·lents afloraments de les textures i estructures sedimentològiques, dels canvis litològics laterals i verticals, així com la presència de nombrosos fòssils, permeten la reconstrucció i observació de l’origen dels sediments i dels processos que els han originat.

La possibilitat que dóna aquesta conca de poder observar i tocar totes aquestes característiques en un espai reduït i/o amb una escala adient, és difícil trobar en altres conques europees i fins i tot a nivell mundial. Les grans empreses petrolieres han trobat a Mas de Faro, un del models més excepcionals de reservori de tot el continent, raó que han aprofitat, per formar els seus professionals per poder deduir estructures potencialment riques en aquests combustibles tant apreciats.

 

Formacions sorrenques de Mas de Faro

Formacions sorrenques de Mas de Faro de la coneguda Formació Castissent. Tremp, Pallars Jussà. Montsec d’Ares. Fotografia de la Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient.

 

Ja hi ha un macroprojecte on estan ficades moltes de les grans empreses petroleres mundials (Elf, Shell, etc.) per formar un gran Parc Geològic a la Concade Tremp, enfocat a la didàctica de la geologia. En el marc d’aquest projecte es vol senyalitzar tots aquells afloraments d’interès de la comarca. El geòtop de Mas de Faro és entre ells.

 


Situació en el Mapa de Castissent. Tremp. Pallars Jussà. Montsec d’Ares.


 

Fonts:

  • Geòtop 121. Formació Castissent a Mas de Faro. Rivas, Gonzalo; Remacha, Eduard y Oms, Oriol. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural
  • Viquipèdia.

 


 





SerradelMontsec.cat


La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com els Aspres del Montsec. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.




Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *