Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Lo Balconet, trinxeres i Sant Pere de la Vall. Santa Linya, La Noguera

 

Lo Balconet de Santa Linya. El Noguera Pallaresa, lo Coscoll (esquerra), el Serrat Que-No-Passa (dreta) i les parets del Doll al fons. Santa Linya, La Noguera. Montsec d'Ares.

Lo Balconet de Santa Linya. El Noguera Pallaresa, lo Coscoll (esquerra), el Serrat Que-No-Passa (dreta) i les parets del Doll al fons. Santa Linya, La Noguera. Els Aspres del Montsec.

 

Lo Balconet de Santa Linya, és un espectacular mirador, a 690 metres, que ens ofereix una visió aèria (amb un desnivell de 300 metres) del congost en el que el Noguera Pallaresa queda encaixonat entre Lo Coscoll (696 metres), el Serrat Que-No-Passa (545 metres) i els Cingles de la Morrera (615 metres) dins de l’espai natural protegit de l’Aiguabarreig del Segre-Noguera Pallaresa. A més a més, la  panoràmica del Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Congost de Terradets, les parets del Doll i el Pantà de Camarasa és immillorable.

Fins i tot, en dies clars, és pot observar, darrera del Congost de Terradets, sobresortir la Serra del Rei, al Pallars Sobirà, amb el Tuc de la Cometa (2.446 metres).

 

El Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Congost de Terradets, les parets del Doll i el Pantà de Camarasa des del Balconet de Santa Linya, La Noguera. Montsec d'Ares.

El Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Congost de Terradets, les parets del Doll i el Pantà de Camarasa des del Balconet de Santa Linya, La Noguera. Els Aspres del Montsec.

 

El poble de Santa Linya és el punt de partida d’aquesta ruta. Estan documentades d’antic altres formes d’anomenar aquest lloc com Santa Licina i Salta Lizena (segle XI). Encara que es desconeix del cert quin és l’origen etimològic, alguns afirmen que podria tenir un origen llatí com Saltus Iliciniae (bosc d’alzines). Cal recordar que l’enorme castell de Santa Linya era originàriament un hisn islàmic que formava part de la línia fronterera establerta en aquesta zona entre els segles X i XI.

La seva posició estratègica mantingué la seva importància fins la conquesta de Balaguer per part de les tropes cristianes. A dia d’avui no existeixen més petites restes d’alguns murs.

Des de Santa Linya arribarem fins a l’ermita de Sant Pere de Queralt (o Sant Pere de la Vall), fent via per la part alta de la Cinglera de Lo Rafal, envoltats de trinxeres del Front del Segre de la Guerra Civil Espanyola.

Per arribar fins aquí ens hem de situar al municipi de Les Avellanes i Santa Linya, a la comarca de La Noguera, concretament al poble de Santa Linya. Des d’aquí ens acostarem, per una pista forestal d’uns 4,5 km, ben senyalitzada, en direcció Lo Balconet, fins que arribem al desviament senyalitzat que surt a l’esquerra cap a l”ermita de Sant Pere de la Vall, uns 300 metres abans d’arribar a Lo Balconet.

Actualment l’ermita no té culte i es troba en un estat de conservació vergonyós.

 

Les Trinxeres del Front del Segre

Una vegada encetat el camí i després d’uns 200 metres començarem a trobar-nos alguns parapets de pedres de les antigues trinxeres del Front del Segre de la Guerra Civil Espanyola. La majoria són de petites dimensions i tenen forma de cercles o quadrats de murs de pedres apilades amb una escletxa en forma de porta d’accés.

El front del Segre, juntament amb el front de l’Ebre, va ser un dels fronts de la Guerra Civil Espanyola que va entrar en acció un cop va caure el front de l’Aragó en mans de les tropes feixistes del general Franco. Aquest front va poder parar l’ofensiva sobre la Catalunya Republicana durant el 1938 en un àrea limitada per les fronteres fluvials dels rius Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre.

 

Una de les moltes trinxeres del front del Segre que trobem en el camí que va des del Balconet de Santa Linya fins a Sant Pere de Queralt (o Sant Pere de la Vall). Al fons el Montsec de Rúbies i Sant Mamet. La Noguera. Montsec d'Ares.

Una de les moltes trinxeres del front del Segre que trobem en el camí que va des del Balconet de Santa Linya fins a Sant Pere de Queralt (o Sant Pere de la Vall). Al fons el Montsec de Rúbies i Sant Mamet. La Noguera. Els Aspres del Montsec.

 

L’establiment d’aquest front va anar seguit d’una intensa tasca de construcció de fortificacions i trinxeres per part dels dos exercits enfrontats, com les que troben ben visibles al llarg d’aquest camí, en aquest cas construïdes per l’exèrcit franquista. Aquest front es va mantenir fins el Nadal de 1938 quant les tropes feixistes del general insurrecte Francisco Franco van iniciar l’ofensiva final sobre Catalunya que va forçar la caiguda de Barcelona i la resta de Catalunya.

Durant el temps que es va mantenir el front del Segre en mans republicanes van poder fugir cap a França més de 100.000 soldats republicans i uns 200.000 civils. El front del Segre va implicar uns 180.000 soldats per cadascun dels bàndols, fins i tot més que en el front de l’Ebre, i estava delimitat pel sud a Mequinensa i pel nord fins al Pirineu amb una longitud de gairebé 300 Km.

Quan  trobem les primeres trinxeres, si ens desplacem del camí cap a l’esquerra tenim unes bones vistes del balconet de Santa Linya, però s’ha d’anar amb molt de compte ja que en aquesta zona no hi tanques protectores sobre el congost i pot ser perillós.

 

El Barranc de Sant Pere

Una vegada hem gaudit de les vistes, tornem al camí i el seguim per la carena de la Cinglera de Lo Rafal on el fàcil camí va planejant fins que que comença a baixar decidit cap al profund barranc de Sant Pere. Just davant, contra el espectaculars Cingles de la Morrera, sobre un monòlit de roca, s’alça l’ermita romànica de Sant Pere de Queralt (o Sant Pere de la Vall).

Des de la distància, no és fàcil de distingir aquesta ermita que queda tot just a sobre del monòlit de roca ja que està completament camuflada dins el paisatge compartint les formes i els colors de les roques vermelloses de les cingleres.

 

Sant Pere de Queralt (o Sant Pere de la Vall) sobre el monòlit, que sosté l'ermita, dels Cingles de la Morrera. Santa Linya. La Noguera. Montsec d'Ares.

Sant Pere de Queralt (o Sant Pere de la Vall) sobre el monòlit, que sosté l’ermita, dels Cingles de la Morrera. Santa Linya. La Noguera. Aspres del Montsec.

 

A partir d’aquí heu de tenir en compte que el camí que condueix a l’ermita té un tram de fortíssima pendent ja que baixarem més 150 metres en poc menys d’un quilòmetre. Hi ha cartells d’avís de caiguda per forta pendent i fins i tot hi ha trams equipats amb cadenes per agafar-se i poder grimpar sense dificultat. No cal portar equipament d’escalada però sí que heu d’extremar les precaucions per evitar sorpreses i al barranc la cobertura mòbil pot arribar a ser molt deficient.

Una vegada s’arriba al peu de l’ermita, al peu del monòlit, gaudiu de nou del lloc espectacular on us trobeu. A partir d’aquí podeu agafar diferents vies per pujar dalt de l’ermita i fins i tot hi ha una via ferrata equipada. Però la via més adequada i fàcil és la que puja gairebé en vertical pel costat nord de l’ermita, és fàcil però no per això deixa de ser exigent.

A peu del monòlit, sota l’ermita, des del cartell informatiu, agafeu el camí que surt a l’esquerra cap avall vorejant el monòlit. Després d’uns 40 o 50 metres trobareu un corriol que surt a la vostra dreta i que puja amb forta pendent i que trobareu equipat amb cadenes en alguns trams.

L’ultim esforç fins arribar a l’ermita i tocar el cel. Acaba sent una excursió sensacional on trobareu un lloc únic i espectacular. Des de l’inici de l’excursió fins a l’ermita de Sant Pere de Queralt (o Sant Pere de la Vall) el temps transcorregut és aproximadament de 45 a 60 minuts només anada.

 

Sant Pere de Queralt (o Sant Pere de la Vall) sobre el monòlit, que sosté l'ermita, dels Cingles de la Morrera. Santa Linya. La Noguera. Montsec d'Ares.

Sant Pere de Queralt (o Sant Pere de la Vall) sobre el monòlit, que sosté l’ermita, dels Cingles de la Morrera. Santa Linya. La Noguera. Els Aspres del Montsec.

 

Sant Pere de Queralt (o Sant Pere de la Vall)

L’any 1072 trobem el lloc esmentat en el testament d’Arnau Mir de Tost que deixava a la seva filla Letgarda i al seu gendre Ponç Guerau I de Cabrera el castell de Queralt i el de castell de Santa Linya.

És un edifici d’una sola nau, amb coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral, i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un estret arc presbiteral. Al seu interior s’obren sengles finestres d’una sola esqueixada. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada i al mur de ponent n’hi ha una altra d’esqueixada recta.

La porta, molt alterada i resolta originalment amb un arc de mig punt, s’obre a la façana nord. Al mur nord hi ha una altra obertura, que cal relacionar amb les condicions de l’assentament de l’església i la seva adaptació a l’orografia del lloc. Les façanes no tenen ornamentació i l’aparell, de carreu escairat, mostra diferents fases constructives, més regular a llevant que a ponent. L’edifici s’inscriu dins una arquitectura que segueix l’estil llombard, però sense l’ornamentació típica, i es pot datar entre els segles XI i XII.

 

Ermita de Sant Pere de Queralt (o Sant Pere de la Vall). Santa Linya. La Noguera. Montsec d'Ares.

Ermita de Sant Pere de Queralt (o Sant Pere de la Vall). Santa Linya. La Noguera. Els Aspres del Montsec.

 

L’accés a l’ermita és obert ja que no hi ha cap tipus de porta que impedeixi entrar-hi. Actualment aquesta ermita no té culte i es troba en un estat de conservació vergonyós. És cert que el lloc és de molt difícil accés i les tasques de restauració només es podrien fer amb helicòpters, però ja s’ha fet abans a altres llocs i valdria la pena restaurar-la i conservar-la, ja que el lloc és d’una bellesa impressionant.

 

 


Fotografies de Lo Balconet, les trinxeres i Sant Pere de la Vall. Santa Linya, La Noguera. Els Aspres del Montsec.


 

 


Situació en el Mapade Lo Balconet, les trinxeres i Sant Pere de la Vall. Santa Linya, La Noguera. Els Aspres del Montsec.


 

Fonts:

  • Fets, Costums i Llegendes. La Noguera IV. Bellmunt i Figueres, Joan. Pagès Editors. 1998.
  • Viquipèdia.
  • Inventari d’esglésies, 2. Gavín, Josep Maria. Artestudi.
  • El Romànic de La Noguera. Vidal-Vilaseca.

 


 





SerradelMontsec.cat


La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, L'extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts. Així com el territori conegut com els Aspres del Montsec. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.




Subscriu-te per mail a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:



SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram








Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




Escriu un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *