Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Aerinita del Montsec

 

L’Aerinita, utilitzada com a pigment blau per decorar les esglésies romàniques del Pirineu català i aragonès, com per exemple el Crist en Majestat de Taüll…

Peces de mineral d'Aerinita recuperades a l'entorn d'Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Peces de mineral d’Aerinita recuperades a l’entorn d’Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

AERINITA DEL MONTSEC

Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 


EL MINERAL DE L’AERINITA

Al despoblat de Soriana, al municipi d’Estopanyà, Ribagorça d’Osca, al Montsec d’Estall, hi ha una pedrera explotada actualment per l’empresa Arnó, dedicada a l’extracció d’àrids.

En aquesta pedrera es troben mostres abundants de diòpsid (amb vidres de fins a 5 milímetres), prehnita, ilmenita, actinolita, palygorskita i rútil i també Aerinita.

L’Aerinita (Aerinite) és un complexíssim inosilicat, producte de l’alteració de les ofites (anomenades “negrells” a la zona d’Estopanyà, que s’extreia per fer llambordes), que no va ser reconegut com a espècie mineral fins a la dècada dels 80. Va ser descobert i descrit l’any 1876 en diverses masses ofítiques d’Estopanyà, i aquesta ha sigut declarada com a localitat model.

L’estructura del mineral de l’Aerinita romania encara desconeguda a començaments del segle XXI, però Jordi Rius Palleiro, al costat de Erik Elkaim i Xavier Torrelles, la van descriure, determinar i concretar.

Van fer-ho públic a l’European Journal of Mineralogy, Volume 16, Number 1 (2004) en el següent article: Structure determination of the blue pigment aerinite from synchrotron powder diffraction data: The solution of a old riddle (Determinació de l’estructura de l’aerinita de pigment blau a partir de dades de difracció de pols de sincrotró: la solució d’un enigma antic).

 

 

Peces de mineral d'Aerinita recuperades a l'entorn d'Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Peces de mineral d’Aerinita recuperades a l’entorn d’Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 


EL DESCOBRIMENT DE L’AERINITA

Durant els anys 60 del segle passat, a Estopanyà apareixien col·leccionistes i estudiosos que recollien unes pedres de color blau i preguntaven on podien trobar més pedres blaves d’aquell tipus.

Ningú a Estopanyà hi feia gaire cas a les pedres blaves que apareixien tot i que les coneixien molt bé perquè se les trobaven arreu. Alguns l’anomenaven pedra d’azulete, ja que s’havia utilitzat antigament per fabricar una pintura que s’utilitzava per decorar els interiors de cases, ermites i esglésies.

A Estopanyà hi ha tanta pedra blava que fins i tot la podem trobar en alguns murs de contenció que distribueixen els carrers de la vila. Diuen fins i tot que, a Casserres del Castell (també a la Ribagorça d’Osca i dins del Montsec d’Estall), havia funcionat una mina d’azulete, per fabricar la popular pintura.

Cap a l’any 1879, el director del Museu de Ciències Naturals de Breslau, Arnold Von Lasaulx, va rebre unes mostres etiquetades com Vivianita d’España. Von Lasaulx va concloure que les peces no eren Vivianita sinó un nou mineral no catalogat encara.

Ell mateix el va catalogar, li va donar nom: Aerinita, pel seu color (del grec aer = blau cel) i va publicar el seu descobriment a una revista de mineralogia amb l’article titulat: Aerinit Ein Neues Mineral (Aerinita, un mineral nou).

En aquells moments se sabia que el mineral procedia de la zona pirinenca però no es coneixia el lloc concret. Aleshores, en un moment determinat, Lluis Marià Vidal, enginyer de mines i director del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), va llegir l’article d’Arnold Von Lasaulx.

Més tard va descobrir i descriure els jaciments de Casserres del Castell (al municipi d’Estopanyà, a prop d’Estanya) i Tartareu, al municipi de Les Avellanes i Santa Linya, a la comarca de La Noguera.

 

 

 

 


L’AERINITA DEL MONTSEC I EL CEL ROMÀNIC CATALÀ

Així, els principals afloraments d’Aerinita a les serralades exteriors dels Pirineus es concentren en diferents eixos, un d’ells a les serres marginals del Montsec.

Un d’aquests eixos és dins de les serres marginals del Montsec d’Estall, a Casserres del Castell, EstopanyàCamporrells. L’altre eix queda dins del serres marginals del Montsec d’Ares, a Les Avellanes i Santa Linya i Tartareu.

També hi ha d’altres afloraments a El Grau, La Volturina, Juseu (a la Ribagorça d’Osca), El Pont de Suert (Alta Ribagorça), Gerri de la Sal (Pallars Sobrirà), Navarra, Guipuscoa, Biscaia, i a Saint Pandelon (Dacs, França), tots aquests afloraments ja queden però fora del context de la Serra del Montsec.

Els jaciments més importants, que a més a més defineixen aquest mineral, es troben a la zona de Casserres del Castell i Soriana, dins del municipi d’Estopanyà, en els quals apareix una tipologia d’Aerinita molt apta per a la pintura.

Conegut des d’antic, el mineral d’Aerinita va ser utilitzat com a pigment blau pels tallers que decoraven les esglésies romàniques de molts indrets del Pirineu i Prepirineu català i aragonès, sent el seu exemple més important el Crist en Majestat de Taüll.

 

 

Crist en Majestat de Taüll

Crist en Majestat de Taüll

 

 

Això podria tenir la seva importància històrica, ja que sembla que les serralades més petites entorn de la Serra del Montsec mostren afloraments d’Aerinita, i podria haver anat acompanyat d’un fort afany conqueridor d’Arnau Mir de Tost (i dels comptats catalans).

Un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), dirigit per Jordi Rius Palleiro, l’any 2004, va determinar que el blau del cel de les pintures de la Vall de Boí s’havia obtingut a patir d’Aerinita.

Fins i tot es va poder determinar que almenys 19 esglésies romàniques del Pirineu tenien el cel pintat amb Aerinita i que també s’havia utilitzat en altres indrets més llunyans com ara Santa Maria de Sixena, Sant Vicenç de Rus, Sant Cristòfol de Tosses, l’Abadia de Moissac o Santa Maria de Mur.


EL BLAU DE L’ART ROMÀNIC

El color blau no és fàcil de trobar a la natura i els pigments més utilitzats antigament eren el lapislàtzuli (una barreja rocosa complexa del mineral blau fosc lazurita amb calcita i pirita), l’atzurita (un carbonat hidratat de coure) i la vivianita (un fosfat ferrós).

Localment es podien emprar també altres minerals ferrosos. És interessant constatar que els egipcis ja havien estat capaços de sintetitzar un pigment blau complex (un silicat de coure i calci anomenat blau d’Egipte) que van usar profusament en la decoració de les tombes.

A Catalunya, a l’època medieval, la disponibilitat d’aquests pigments blaus era certament escassa. El lapislàtzuli, que provenia fonamentalment d’Orient a través de Venècia, tenia un preu prohibitiu i es reservava per als elements pictòrics més importants com ara mantells de Verges.

D’altra banda, l’atzurita, molt emprada en la pintura romànica de Llombardia, és rara als Pirineus. No és, doncs, estrany que els tallers que decoraven les esglésies romàniques recorreguessin principalment a aquest pigment blau.

 

 

Crist en majestat amb símbols dels quatre evangelistes. Santa Maria de Mur. Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l'Estall.

Crist en majestat amb símbols dels quatre evangelistes. Santa Maria de Mur. Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l’Estall.

 

 

 

 

FONTS

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

La Serra del Montsec és el nom que fem servir per anomenar una única serralada d’uns 50 quilòmetres de llarg que es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall (mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó), el menys conegut de tots, més deshabitat i més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec és Reserva Starlight declarada per la UNESCO, és un Espai d’Interès Natural Protegit i forma part de la Xarxa Mundial de Geoparcs de la UNESCO a través de la figura del Geoparc Orígens.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (també anomenat Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament coneguda com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb; així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!