Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Aerinita del Montsec

 

L’Aerinita, utilitzada com a pigment blau per decorar les esglésies romàniques del Pirineu català i aragonès, com per exemple el Crist en Majestat de Taüll…

Peces de mineral d'Aerinita recuperades a l'entorn d'Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

 

AERINITA DEL MONTSEC

Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.


 

 

 

 

 

EL MINERAL DE L’AERINITA


Al despoblat de Soriana, al municipi d’Estopanyà, Ribagorça d’Osca, al Montsec d’Estall, hi ha una pedrera explotada actualment per l’empresa Arnó, dedicada a l’extracció d’àrids.

En aquesta pedrera es troben mostres abundants de diòpsid (amb vidres de fins a 5 milímetres), prehnita, ilmenita, actinolita, palygorskita i rútil així com també Aerinita.

L’Aerinita (Aerinite) és un complexíssim inosilicat, producte de l’alteració de les ofites (anomenades “negrells” a la zona d’Estopanyà, un tipus de roca que s’extreia per fer llambordes), que no va ser reconegut com a espècie mineral fins a la dècada dels 80. Va ser descobert i descrit l’any 1876 en diverses masses ofítiques d’Estopanyà, i aixi ha estat declarada com a localitat model.

L’estructura del mineral de l’Aerinita romania encara desconeguda a començaments del segle XXI, però Jordi Rius Palleiro, al costat de Erik Elkaim i Xavier Torrelles, la van descriure, determinar i concretar.

Van fer-ho públic a l’European Journal of Mineralogy, Volume 16, Number 1 (2004) en el següent article: Structure determination of the blue pigment aerinite from synchrotron powder diffraction data: The solution of a old riddle (Determinació de l’estructura de l’aerinita de pigment blau a partir de dades de difracció de pols de sincrotró: la solució d’un enigma antic).

 

 

Peces de mineral d'Aerinita recuperades a l'entorn d'Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Peces de mineral d’Aerinita recuperades a l’entorn d’Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

EL DESCOBRIMENT DE L’AERINITA


Durant els anys 60 del segle passat, a Estopanyà apareixien col·leccionistes i estudiosos que recollien unes pedres de color blau i preguntaven on podien trobar més pedres blaves d’aquell tipus.

Ningú a Estopanyà hi feia gaire cas a les pedres blaves que apareixien tot i que les coneixien molt bé perquè se les trobaven arreu. Alguns l’anomenaven pedra d’azulete, ja que s’havia utilitzat antigament per fabricar una pintura que s’utilitzava per decorar els interiors de cases, ermites i esglésies.

A Estopanyà hi ha tanta pedra blava que fins i tot la podem trobar en alguns murs de contenció que distribueixen els carrers de la vila. Diuen fins i tot que, a Casserres del Castell (també a la Ribagorça d’Osca i dins del Montsec d’Estall), havia funcionat una mina d’azulete, per fabricar la popular pintura.

Cap a l’any 1879, el director del Museu de Ciències Naturals de Breslau, Arnold Von Lasaulx, va rebre unes mostres etiquetades com Vivianita d’España. Arnold Von Lasaulx va concloure que les peces no eren Vivianita sinó un nou mineral no catalogat encara.

Ell mateix el va catalogar, li va donar nom: Aerinita, pel seu color (del grec aerinos = atmòsfera o cel blau) i va publicar el seu descobriment a una revista de mineralogia amb l’article titulat: Aerinit Ein Neues Mineral (Aerinita, un mineral nou).

En aquells moments se sabia que el mineral procedia de la zona pirinenca però no es coneixia el lloc concret. Aleshores, en un moment determinat, Lluis Marià Vidal, enginyer de mines i director del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), va llegir l’article d’Arnold Von Lasaulx.

Més tard va descobrir i descriure els jaciments de Casserres del Castell (al municipi d’Estopanyà, a prop d’Estanya) i Tartareu, al municipi de Les Avellanes i Santa Linya, a la comarca de La Noguera.

 

 

 

 

L’AERINITA DEL MONTSEC I EL CEL ROMÀNIC CATALÀ


Així, els principals afloraments d’Aerinita a les serralades exteriors dels Pirineus es concentren en diferents eixos, un d’ells a les serres marginals del Montsec.

Un d’aquests eixos és dins de les serres marginals del Montsec d’Estall, a Casserres del Castell, EstopanyàCamporrells. L’altre eix queda dins del serres marginals del Montsec d’Ares, a Les Avellanes i Santa Linya i Tartareu.

També hi ha d’altres afloraments a El Grau, La Volturina, Juseu (a la Ribagorça d’Osca), El Pont de Suert (Alta Ribagorça), Gerri de la Sal (Pallars Sobrirà), Navarra, Guipuscoa, Biscaia, i a Saint Pandelon (Dacs, França), tots aquests afloraments ja queden però fora del context de la Serra del Montsec.

Els jaciments més importants, que a més a més defineixen aquest mineral, es troben a la zona de Casserres del Castell i Soriana, dins del municipi d’Estopanyà, en els quals apareix una tipologia d’Aerinita molt apta per a la pintura.

Conegut des d’antic, el mineral d’Aerinita va ser utilitzat com a pigment blau pels tallers que decoraven les esglésies romàniques de molts indrets del Pirineu i Prepirineu català i aragonès, sent el seu exemple més important el Crist en Majestat de Taüll o les pintures de Santa Maria de Mur, al Montsec d’Ares, a Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà.

Això podria tenir la seva importància històrica, ja que sembla que les serralades més petites entorn de la Serra del Montsec mostren afloraments d’Aerinita, i això podria haver propiciat el fort afany conqueridor d’Arnau Mir de Tost (i dels comptats catalans).

Un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), dirigit per Jordi Rius Palleiro, l’any 2004, va determinar que el blau del cel de les pintures de la Vall de Boí s’havia obtingut a patir d’Aerinita.

Fins i tot es va poder determinar que almenys 19 esglésies romàniques del Pirineu tenien el cel pintat amb Aerinita i que també s’havia utilitzat en altres indrets més llunyans com ara Santa Maria de Sixena, Sant Vicenç de Rus, Sant Cristòfol de Tosses, l’Abadia de Moissac o Santa Maria de Mur.

 

 

DESCOBERTA DE L’ESTRUCTURA DEL PIGMENT BLAU D’AERINITA


En aquesta entrevista, l’investigador de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), Jordi Rius descriu el llarg i complicat procés darrere de la resolució de l’estructura de l’aerinita, una odissea de 128 anys.

 

 

 

EL BLAU DE L’ART ROMÀNIC


El color blau no és fàcil de trobar a la natura i els pigments més utilitzats antigament eren el Lapislàtzuli (una barreja rocosa complexa del mineral blau fosc Lazurita amb calcita i pirita), l’Atzurita (un carbonat hidratat de coure) i la Vivianita (un fosfat ferrós).

És interessant constatar que els egipcis ja havien estat capaços de sintetitzar un pigment blau complex (un silicat de coure i calci anomenat Blau d’Egipte) que van usar profusament en la decoració de les tombes.

A Catalunya, a l’època medieval, la disponibilitat d’aquests pigments blaus era certament escassa. El Lapislàtzuli, que provenia fonamentalment d’Orient a través de Venècia, tenia un preu prohibitiu i es reservava per als elements pictòrics més importants com ara mantells de Verges.

D’altra banda, l’Atzurita, molt emprada en la pintura romànica de la Llombardia, és molt rara de trobar als Pirineus. No és, doncs, estrany que els tallers que decoraven les esglésies romàniques recorreguessin principalment a pigment blau de l’Aerinita.

 

 

Crist en majestat amb símbols dels quatre evangelistes. Santa Maria de Mur. Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l'Estall.

Crist en majestat amb símbols dels quatre evangelistes. Santa Maria de Mur. Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l’Estall.

 

 

FONTS


 

 

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA DEL MONTSEC


 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com