Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Aerinita del Montsec

 

Conegut des d’antic, el mineral d’Aerinita va ser utilitzat com a pigment blau pels tallers que decoraven les esglésies romàniques de molts indrets del Pirineu i Prepirineu català i aragonès, sent el seu exemple més important el Pantocràtor de Taüll…

Peces de mineral d'Aerinita recuperades a l'entorn d'Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Peces de mineral d’Aerinita recuperades a l’entorn d’Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

AERINITA DEL MONTSEC

Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall. Les Avellanes i Santa Linya. La Noguera. Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 


El Mineral de l’Aerinita

Al despoblat de Soriana, al municipi d’Estopanyà, Ribagorça d’Osca, al Montsec de l’Estall, encara hi ha una pedrera que porta per nom el mateix que el despoblat, Soriana, i és explotada actualment per l’empresa Arnó, dedicada a l’extracció d’àrids. En aquesta pedrera es troben mostres abundants de diòpsid (amb vidres de fins a 5 milímetres), prehnita, ilmenita, actinolita, palygorskita i rútil i també Aerinita.

L’Aerinita (Aerinite) és un complexísim inosilicat, producte de l’alteració de les ofites (anomenades “negrells” a la zona d’Estopanyà, que s’extreia per fer llambordes), que no va ser reconegut com a espècie mineral fins a la dècada dels 80. Va ser descobert i descrit en 1876 en diverses masses ofítiques d’Estopanyà, i aquesta és la seva localitat model.

L’estructura del mineral de l’Aerinita romania encara desconeguda al començament del segle XXI, però Jordi Rius Palleiro, al costat de Erik Elkaim i Xavier Torrelles, la van determinar i van fer-ho públic a l’European Journal of Mineralogy, Volume 16, Number 1 (2004) en el següent article: Structure determination of the blue pigment aerinite from synchrotron powder diffraction data: The solution of a old riddle.

 

 

Peces de mineral d'Aerinita recuperades a l'entorn d'Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Peces de mineral d’Aerinita recuperades a l’entorn d’Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 


Història del Descobriment de l’Aerinita

Als anys 60 del segle passat, a Estopanyà apareixien col·leccionistes i estudiosos que recollien unes pedres de color blau i preguntaven on podien trobar més pedres blaves d’aquell tipus.

Ningú a Estopanyà hi feia gaire cas a les pedres blaves que apareixien en alguns llocs tot i que les coneixien molt bé perquè se les trobaven arreu. Alguns l’anomenaven pedra d’azulete, ja que s’havia utilitzat antigament per fabricar una pintura que s’utilitzava per decorar els interiors de cases, ermites i esglésies.

A Estopanyà hi ha tanta pedra blava que fins i tot la podem trobar en alguns murs de contenció, fets de pedres, que distribueixen els carrers de la vila. Diuen que fins i tot, a Casserres del Castell (també a la Ribagorça d’Osca i dins del Montsec de l’Estall) havia funcionat una mina d’azulete, per fabricar la popular pintura.

Cap el 1879, el director del Museu de Ciències Naturals de Breslau, Arnold Von Lasaulx, va rebre unes mostre etiquetades com Vivianita d’España. Von Lasaulx va concloure que les peces no eren Vivianita sinó un nou mineral no catalogat encara.

Ell mateix el va catalogar, li va donar nom: Aerinita, pel seu color (del grec aer = blau cel) i va publicar el seu descobriment a una revista de mineralogia amb l’article titulat: Aerinit Ein Neues Mineral.

En aquells moments, se sabia que el mineral procedia de la zona pirinenca però no se sabia el lloc concret. Aleshores, en un moment determinat, Lluis Marià Vidal, enginyer de mines i director del Centre Excursionista de Catalunya (CEC),va llegir l’article de Von Lasaulx.

Més tard va descobrir i descriure els jaciments de Casserres del Castell (al municipi d’Estopanyà i molt a prop d’Estanya) i Tartareu, al municipi de Les Avellanes i Santa Linya, a la comarca de La Noguera.

 

 

Làmines de mineral d'Aerinita recuperades a l'entorn d'Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Làmines de mineral d’Aerinita recuperades a l’entorn d’Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 


L’Aerinita del Montsec i el Cel de l’Art Romànic

Així, els principals afloraments d’Aerinita a les serralades exteriors dels Pirineus es concentren en diferents eixos, un d’ells a les serres marginals del Montsec.

Un d’aquests eixos és dins de les serres marginals del Montsec de l’Estall, a Casserres del Castell, EstopanyaCamporrells. L’altre eix queda dins del serres marginals del Montsec d’Ares, a Les Avellanes i Santa Linya i Tartareu.

També hi ha d’altres afloraments a el Grau, Bolturina, Juseu (a la Ribagorça d’Osca), El Pont de Suert (Alta Ribagorça), Gerri de la Sal (Pallars Sobrirà), Navarra, Guipuscoa, Biscaia, i a Saint Pandelon (Dax-França), tots aquests afloraments ja fora del context del Montsec.

Els jaciments més importants, que a més a més defineixen aquest mineral, es troben a la zona de Casserres del Castell i Soriana, dins del municipi d’Estopanyà, en els quals apareix una tipologia d’Aerinita molt apta per a la pintura.

Conegut des d’antic, el mineral d’Aerinita va ser utilitzat com a pigment blau pels tallers que decoraven les esglésies romàniques de molts indrets del Pirineu i Prepirineu català i aragonès, sent el seu exemple més important el Pantocràtor de Taüll.

Això podria tenir la seva importància històrica, ja que sembla que les serralades més petites entorn la Serra del Montsec mostren afloraments de Aerinita, i podria haver anat acompanyat d’un fort afany conqueridor d’Arnau Mir de Tost (i dels comptats de l’època: d’Urgell, de Barcelona, etc.).

Un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), dirigit per Jordi Rius Palleiro, l’any 2004, va determinar que el blau del cel de les pintures de la Vall de Boí s’havia obtingut a patir de l’Aerinita.

Fins i tot es va poder determinar que almenys 19 esglésies romàniques del Pirineu tenien el cel pintat amb Aerinita i que també s’havia utilitzat en altres indrets més llunyans com ara Santa Maria de Sixena, Sant Vicenç de Rus, Sant Cristòfol de Tosses o l’Abadia de Moissac.

 

 

FONTS:

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca