Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Torre de Guaita d’Alsamora. Sant Esteve de la Sarga.

 

El castell d’Alsamora és d’origen medieval (probablement del segle XI) i pertanyia a una línia defensiva al nord de la Serra del Montsec, que era formada per, almenys, Viacamp, Girbeta, Fabregada, Castellnou de Montsec, l’Alzina, Moror, Estorm, Llimiana, Sant Miquel de la Vall, Montllor i Toló…

Alsamora, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

Alsamora, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

ALSAMORA

Alsamora, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Aproximació Geogràfica a Alsamora

Alsamora és situat a 851 m d’altitud al peu del vessant septentrional de la Serra del Montsec d’Ares, a la conca de la Noguera Ribagorçana, a 4 km de l’entrada del Congost de Mont-Rebei.

Limita al nord amb la Serra d’Alsamora, a l’est amb la vila de Sant Esteve de la Sarga, al sud limita amb la Serra del Montsec d’Ares i finalment a l’oest limita amb Lo Tossalet (864 m).

El nucli és drenat al sud pel barranc que neix a l’Obaga de la Vena i al nord pel Barranc de la Maçana, al qual desguassa el Barranc del Solà per la dreta i el barranc de l’Obaga per l’esquerra. S’accedeix al poble a partir del camí dels Llocs de la Feixa, que passat Alsamora és la carretera d’Alsamora.

Hi passa el camí procedent d’Àger, pel Coll d’Ares, a Pont de Montanyana pel Coll d’Ares i el camí de transhumància que comunicava Àger amb Moror utilitzat pels pastors d’Àger durant l’estiu, per complementar la pastura dels seus ramats. Alsamora és un dels anomenats pobles de la Feixa, el de més a ponent.

Tot i que pertany administrativament al Pallars Jussà, des del punt de vista geogràfic és un poble ribagorçà, tot i que al llarg de la història s’ha decantat clarament cap al Pallars.

 

 

 

 

En el nucli antic, la forma de les parcel·les són allargades amb front de façanes estretes. Les construccions per lo general són de planta baixa més dos.

Les alineacions al carrer són força irregulars, l’eix principal, i pràcticament únic, ordena la vila i era, al mateix temps, part del camí d’Àger a Montanyana. Cap a l’est, el carrer-camí s’escurça en secció fins al punt de no permetre la possibilitat del pas de vehicles.

A la part est del nucli predomina l’estat d’abandonament de la pavimentació i de les edificacions, que coincideix amb un fort desnivell topogràfic.

 

 

Castell d’Alsamora

L’any 2008 es va realitzar la intervenció arqueològica al castell d’Alsamora, promoguda per l’Associació per la Defensa i el Progrés d’Alsamora (ADPA).

Després de la primera neteja i desbrossament de la vegetació acumulada a l’esplanada, s’observà que a la major part de la superfície ja aflorava el substrat rocós.

Aquest es presentava creant un doble vessant a partir d’una espina central a la llengua de la penya. Es va aprofitar els afloraments de roca natural per anar acumulant la terra generada durant l’excavació. Tan sols a tres zones molt concretes es conservava estratigrafia.

El castell és d’origen medieval (probablement del segle XI) i pertanyia a una línia defensiva al nord de la Serra del Montsec, que era formada per, almenys, Viacamp, Girbeta, Fabregada, Castellnou de Montsec, l’Alzina, Moror, Estorm, Llimiana, Sant Miquel de la Vall, Montllor i Toló.

 

 

Alsamora sota la boira, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

Alsamora sota la boira, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Des de la torre es pot mantenir contacte visual amb la torre de Girbeta i la de Viacamp, així com el jaciment d’Els Altimiris. Al mig del poble i dalt el turonet que el domina hi ha una torre circular amb basament folrat i en bon estat.

La construcció és amb carreus petits disposats en filades regulars, característic del segle XI.

L’alçada és de 30 metres, 10 metres de diàmetre exterior i 3,25 metres de gruix de mur. A llevant s’hi obren dues finestres i hi ha una sagetera davall.

A ponent hi ha una porta esbalandrada. A l’interior, està dividida en quatre compartiments diferents.

A baix de tot hi ha una cambra coberta amb una falsa cúpula de pedra tosca, d’una alçada de 3,2 metres actualment, però que en devia tenir 4 o 5 metres, primitivament.

Per damunt seu, a uns 4 metres d’alçada respecte de l’exterior, hi ha la porta d’entrada, que mira al nord, i una obertura cap a ponent.

La porta era adovellada, però les dovelles que formaven el mig punt foren arrencades.

Per damunt de l’estança de la porta es veu els suports d’un sostre, a 4 metres d’alçada, i per damunt, uns 3,5 metres més amunt, encara un altre, que formaven dues cambres més.

La del tercer nivell presenta unes espitlleres de doble esqueixada, una mirant cap a llevant i l’altra cap a migdia. El capdamunt de la torre presenta uns finestrals més grossos que les espitlleres del pis inferior.

 

 

Planta de l'esperó fortificat de la Torre de Guaita d'Alsamora, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

Planta de l’esperó fortificat de la Torre de Guaita d’Alsamora, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Història d’Alsamora

A l’edat mitja el poble estava dins del terme del castell de Girbeta (La Ribagorça, Osca), i servia de punta de llança i fortificació defensiva dels comtats de Pallars i Ribagorça.

Apareix documentat per primer cop en un pergamí de febrer de l’any 1033, com a afrontació del terme de Fabregada, en la donació que d’aquest vilatge feu el comte Ramon III de Pallars en favor del “milites” Bertran Ató de Montanyana, castlà també de Castellnou de Montsec.

Alsamora es mantingué sota el domini dels comtes de Pallars Jussà passant, de ser part del territori de l’originari castrum d’Orrit al de Montanyana (Al Montsec de l’Estall, Ribagorça d’Osca) i, després, amb la subdivisió corresponent, al de Girbeta (Al Montsec de l’Estall, Ribagorça d’Osca).

Aviat, doncs, restaria sota control dels senyors de Girbeta, amb Pere I Roger de Girbeta (1092), i Arnau Pere de Girbeta (1120-1150), castlans o carlans de la zona.

 

 

 

 

El fogatge realitzat a l’any 1380, el poble d’Alsamora comptava amb 4 focs o cases que pagaven impostos, situant-se, doncs, a un nivell similar als pobles veïns d’Alzina (4 focs), la Clua (3 focs), Castellnou del Montsec (4 focs), Estorm i Vilamolera (7 focs entre els dos), ja més gran Moror amb 13 focs i Sant Esteve de la Sarga (3 focs) actualment cap del municipi.

L’arribada de la pesta a la segona meitat del segle XIV va donar un fort cop a la contrada, tot i desapareixent i arruïnant-se diferents pobles com Vilamolera, Fabregada o Vilabella, no significà, necessàriament la mort de tots els habitants, sinó una reestructuració de la població.

Així doncs, els habitants de Vilabella i Fabregada que van sobreviure a la pesta es van traslladar a Sant Esteve de la Sarga i a Alsamora.

Ja a finals del segle XV el terme i poble d’Alsamora pertanyia als barons d’Eroles. La primera referència que tenim d’aquest domini data de l’any 1523 quan Lluïsa d’Eroles es titulava senyora d’Alsamora a la sentència arbitral sobre els drets d’empriu al Montsec entre els pobles d’Àger, Moror, Alzina, Sant Esteve de la Sarga, Castellnou de Montsec i Alsamora.

El senyoriu continuà a mans dels barons d’Eroles fins a l’abolició de les senyories al segle XIX, excepte en un nou breu lapse de temps, a finals del segle XVII i principis del XVIII quan va ser pres el terme d’Alsamora com a penyora per la notable família dels Subirà, per manca de pagament d’un dot pels Eroles.

Amb la revolució liberal i la llei de municipis, a la dècada de 1840, Alsamora va passar a convertir-se en cap d’un districte municipal que incloïa els pobles d’Alsamora, Mont-rebei, la Clua, la Torre d’Amargós, Castellnou de Montsec, Sant Esteve de la Sarga, Beniure, Alzina, Moror i Estorm.

La capitalitat hi va romandre fins a principis del segle XX, moment en què passà a Sant Esteve de la Sarga.

 

 

Samarreta Mosca Collonera – Montsec University

 

L’escultor Antoni Gil, va fer un replica de la mosca collonera del Montsec, en format gegant i en ferro forjat al poble d’Alsamora. Els hereus d’Antoni Gil, ens han donat permís per reproduir la imatge de la seva escultura, i aquesta escultura és la que reprodueix una de les nostres samarretes, juntament amb el lema “Montsec University”, que fa referència a la Serra del Montsec que no és res més que un gran mestratge que ens ensenya tot allò que cal saber de la nostra història i la nostra cultura i la nostra natura.

 

Escultura en ferro forjat homenatge a la mosca collonera d'Antoni Gil, Alsamora. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

Escultura en ferro forjat homenatge a la mosca collonera d’Antoni Gil, Alsamora. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

 

De moment només tenim disponibles les samarretes per Internet a través de pagament amb targeta de crèdit (o dèbit) y també a través de transferència bancària. Clickant sobre la imatge de sota us redirigirem a realitzar la comanda. En un futur pròxim volem que estiguin disponibles en botigues, establiments i institucions. Si vols oferir-les en el teu establiment, contacta’ns a través de serradelmontsec@gmail.com.

Vols adquirir la Samarreta Mosca Collonera – Montsec University?

 

 

Video de Fotografies de la Torre d’Alsamora. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Montsec d’ares.

 

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarretes de SerradelMontsec.cat?




Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets







Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

1 Comment

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca