Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Alsamora. Sant Esteve de la Sarga.

 

Alsamora, va ser part de la línia defensiva al nord del Montsec formada per Viacamp, Girbeta, Fabregada, Castellnou, Moror, Estorm, Llimiana, Sant Gervàs, Montllobar i Toló…

Alsamora, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

Alsamora, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

ALSAMORA

Alsamora, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA D’ALSAMORA

Alsamora se situa a 851 metres d’altitud al peu del vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la conca de la Noguera Ribagorçana i a 4 km de l’entrada del Congost de Mont-Rebei, dins la comarca del Pallars Jussà,

Limita al nord amb la Serra d’Alsamora, a l’est amb la vila, i cap del municipi homònim, de Sant Esteve de la Sarga, al sud limita amb la Serra del Montsec d’Ares i finalment a l’oest limita amb Lo Tossalet, de 864 metres i punt culminant de l’anomenat Montsec d’Alsamora.

S’accedeix al poble a partir del camí dels Llocs de la Feixa, que una vegada passa Alsamora, direcció a Mont-rebei, s’anomena carretera d’Alsamora. Aquesta vila és un dels anomenats pobles de la Feixa, el situat més a ponent.

Per Alsamora hi passa el camí procedent d’Àger, havent travessat el Coll d’Ares, en direcció a Pont de Montanyana, i el camí de transhumància que comunicava Àger amb Moror utilitzat pels pastors d’Àger durant l’estiu, per complementar la pastura dels seus ramats.

Tot i que pertany administrativament al Pallars Jussà, des del punt de vista geogràfic és un poble de la Ribagorça, tot i que al llarg de la història s’ha decantat clarament cap al Pallars.

 

 

 

 

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares, al sud, i altres serralades més petites, com la Serra d’Alsamora, la Serra de l’Alzina, la Serra de Carboner, la Serra d’Estorm, etc, al nord.

Aquesta feixa també s’endinsa més enllà del riu Noguera Ribagorçana fins a l’anomenada Feixa de Girbeta i Montgai, travessant l’antic poblat de Girbeta (la Vella) i arribant fins el despoblat de Montgai. Tota aquesta zona queda encapsulada entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Estall, al sud, i la Serra de Montgai i la Serra de Girbeta al nord, ja dins de la Ribagorça d’Osca.

La Feixa travessa els municipis de Castell de MurSant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles de Cellers, Guàrdia de Noguera, Moror, Estorm, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

Dins el nucli antic, la forma de les parcel·les són allargades amb un front de façanes estretes i les construccions, en general, són de planta baixa més dos.

Les alineacions al carrer són força irregulars, l’eix principal (i pràcticament l’únic), ordena la vila i formava part, al mateix temps, del camí mencionat abans que anava d’Àger a Montanyana.

En direcció oest, el carrer-camí i eix principal, s’escurça i s’estreta fins al punt de no permetre la possibilitat del pas de vehicles, i predomina l’estat d’abandonament de la pavimentació i de les edificacions, coincidint amb un fort desnivell topogràfic.

 

 

 

 

ORIGEN HISTÒRIC D’ALSAMORA

A l’edat mitja el poble estava dins del terme de Girbeta (ja a la Ribagorça d’Osca), i servia de punta de llança i fortificació defensiva del comtat del Pallars i del comtat de la Ribagorça.

Apareix documentat per primer cop en un pergamí de febrer de l’any 1033, com afrontació del terme de Fabregada, en la donació que d’aquest vilar feu al comte Ramon III de Pallars en favor del milites Bertran Ató de Montanyana, que també era castlà de Castellnou de Montsec.

Alsamora es mantingué sota el domini dels comtes del Pallars, passant de ser part del territori de l’originari castrum d’Orrit, després al de Montanyana, i després, amb la subdivisió corresponent, al de Girbeta.

Aviat, doncs, restaria sota control dels senyors de Girbeta, amb Pere I Roger de Girbeta, i Arnau Pere de Girbeta (1120-1150), castlans d’aquesta zona.

 

 

Dones i nens al carrer, davant de la torre de defensa del castell d'Alsamora entre 1900 i 1920. Autor desconegut. Fons: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Dones i nens al carrer, davant de la torre de defensa del castell d’Alsamora entre 1900 i 1920. Autor desconegut. Fons: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

El fogatge realitzat l’any 1380, el poble d’Alsamora comptava amb 4 focs (o cases que pagaven impostos), situant-se doncs a un nivell similar als pobles veïns d’Alzina (4 focs), la Clua de la Conca (3 focs), Castellnou del Montsec (4 focs), Estorm i Vilamolera (7 focs entre els dos), Moror amb 13 focs i Sant Esteve de la Sarga (3 focs).

L’arribada de la pesta a la segona meitat del segle XIV va donar un fort cop a la contrada, fent desapareixer i arruïnant diferents pobles com Vilamolera, Fabregada o Vilabella. Això no significaria necessàriament la mort de tots els habitants, però sí una reestructuració de la població.

A finals del segle XV el terme i poble d’Alsamora pertanyia als barons d’Eroles. La primera referència que tenim d’aquest domini data de l’any 1523 quan Lluïsa d’Eroles es titulava Senyora d’Alsamora a la sentència arbitral sobre els drets d’empriu al Montsec entre els pobles d’Àger, Moror, Alzina, Sant Esteve de la Sarga, Castellnou de Montsec i Alsamora.

El senyoriu continuà a mans dels barons d’Eroles fins a l’abolició de les senyories al segle XIX, excepte en un nou breu lapse de temps, a finals del segle XVII i principis del XVIII, quan va ser pres el terme d’Alsamora com a penyora per la notable família dels Subirà, per manca de pagament d’un dot pels Eroles.

Amb la revolució liberal i la llei de municipis, a la dècada de 1840, Alsamora va passar a convertir-se en cap d’un districte municipal que incloïa els pobles d’Alsamora, Mont-rebei, la Clua de la Conca, la Torre d’Amargós, Castellnou de Montsec, Sant Esteve de la Sarga, Beniure, Alzina, Moror i Estorm.

La capitalitat hi va romandre fins a principis del segle XX, moment en què passà a la vila de Sant Esteve de la Sarga.

 

 

 

 

EL CASTELL D’ALSAMORA

L’any 2008 es va realitzar una intervenció arqueològica al castell d’Alsamora, promoguda per l’Associació per la Defensa i el Progrés d’Alsamora (ADPA).

Després de la primera neteja i desbrossament de la vegetació acumulada a l’esplanada, s’observà que a la major part de la superfície ja aflorava el substrat rocós directament.

Aquest es presentava creant un doble vessant a partir d’una espina central a la llengua de la penya. Es va aprofitar els afloraments de roca natural per anar acumulant la terra generada durant l’excavació. Tan sols a tres zones molt concretes es conservava estratigrafia.

El castell és d’origen medieval (probablement del segle XI) i pertanyia a una línia defensiva al nord de la Serra del Montsec, que era formada per, almenys, Viacamp, Girbeta, Fabregada, Castellnou de Montsec, Alzina, Moror, Estorm, Llimiana, Castell de Sant Gervàs (a Sant Miquel de la Vall), el Castell de Montllor (a l’Hostal Roig), i Toló.

 

 

Alsamora sota la boira, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

Alsamora sota la boira, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Al mig del poble i dalt roquissar que el domina, hi ha una torre circular amb basament folrat i en relatiu bon estat.

Des de la torre es pot mantenir contacte visual amb la torre de Girbeta (o Xiriveta) i la de Viacamp, així com el jaciment d’Els Altimiris, i probablement l’antic castell de Castissent.

La construcció és amb carreus petits disposats en filades regulars, molt característic del segle XI. L’alçada és de 30 metres, 10 metres de diàmetre exterior i 3,25 metres de gruix de mur.

A llevant s’hi obren dues finestres i hi ha una sagetera davall. A ponent hi ha una porta esbalandrada i a l’interior, està dividida en quatre compartiments diferents.

A baix de tot hi ha una cambra coberta amb una falsa cúpula de pedra tosca, d’una alçada de 3,2 metres actualment, però que en devia tenir 4 o 5 metres primitivament.

Per damunt seu, a uns 4 metres d’alçada respecte de l’exterior, hi ha la porta d’entrada, que mira al nord, i una obertura cap a ponent. La porta era adovellada, però les dovelles que formaven el mig punt foren arrencades.

Per damunt de l’estança de la porta es veu els suports d’un sostre, a 4 metres d’alçada, i per damunt, uns 3,5 metres més amunt, encara un altre, que formaven dues cambres més.

La del tercer nivell presenta unes espitlleres de doble esqueixada, una mirant cap a llevant i l’altra cap a migdia. El capdamunt de la torre presenta uns finestrals més grossos que les espitlleres del pis inferior.

 

 

Planta de l'esperó fortificat de la Torre de Guaita d'Alsamora, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

Planta de l’esperó fortificat de la Torre de Guaita d’Alsamora, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

ESCULTURA HOMENATGE A LA MOSCA COLLONERA

La ‘Mosca Collonera’ del Montsec és una petita mosqueta que es troba per tota la Serra del Montsec i els seus voltants. S’ajunta en núvols de desenes i centenes d’individus i busca sempre les zones ombrívoles per refugiar-se del sol i la calor de l’estiu.

Resulten molt enganxoses per a les persones ja que es llencen a la boca, ulls, nas i orelles buscant l’anhídrid carbònic que expulsem els humans al respirar.

D’aquí ve la seva anomenada com ‘mosca collonera’ i segur que si he voltat pel Montsec la heu patit moltes vegades a l’estiu, malgrat ni piquen ni resulten verinoses.

L’escultor Antoni Gil, en va fer un replica gegant en ferro forjat al poble d’Alsamora. En Toni Gil, que no era un artista professional, sí que era un artista fins al moll de l’os. Treballador d’una entitat bancària, quan li van donar la baixa definitiva per malaltia es va dedicar en cos i ànima al somni de la seva vida, l’escultura.

Tota la seva obra la regalava i queden poques peces en mans dels seus hereus. De molt jove es va enamorar del Montsec i constantment va buscar la manera de ser-hi a prop, fins que va trobar el seu lloc a Alsamora.

En aquest poble d’Alsamora al cor del Montsec d’Ares, al municipi de Sant Esteve de la Sarga es pot trobar la seva escultura dedicada a la ‘Mosca Collonera’.

 

 

 

 

 

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUI SOM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d’Ares, el Montsec de l’Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l’Espai d’Interès Natural de la Serra del Montsec, els seus paisatges, els seus Espais d’Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.

Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 

error: ! Aquest contingut no està diponible!