Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Alsamora. Sant Esteve de la Sarga.

 

Alsamora va ser part de la línia defensiva al nord del Montsec formada per Viacamp, Girbeta, Fabregada, Castellnou, Moror, Estorm, Llimiana, Sant Gervàs, Montllobar i Toló…

Alsamora, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

 

ALSAMORA

Alsamora, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.


 

 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA D’ALSAMORA


Alsamora queda situada a 851 metres d’altitud al peu del vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la conca de la Noguera Ribagorçana i a 4 km de l’entrada del Congost de Mont-Rebei, dins la comarca del Pallars Jussà,

Limita al nord amb la Serra d’Alsamora, a l’est amb la vila i cap del municipi homònim, de Sant Esteve de la Sarga, al sud limita amb la Serra del Montsec d’Ares i finalment a l’oest limita amb Lo Tossalet, de 864 metres i punt culminant de l’anomenat Montsec d’Alsamora.

S’accedeix al poble a partir del camí dels Llocs de la Feixa, que una vegada passa Alsamora, direcció a Mont-rebei, s’anomena carretera d’Alsamora. Aquesta vila és un dels anomenats pobles de la Feixa, el situat més a ponent.

Per Alsamora hi passa el camí procedent d’Àger, havent travessat el Coll d’Ares, en direcció a Pont de Montanyana, i el camí de transhumància que comunicava Àger amb Moror utilitzat pels pastors d’Àger durant l’estiu, per complementar la pastura dels seus ramats.

Tot i que pertany administrativament al Pallars Jussà, des del punt de vista geogràfic és un poble de la Ribagorça, malgrat que al llarg de la història s’ha decantat políticament clarament cap al Pallars.

 

 

 

 

Alsmora forma part dels pobles anomenats de La Feixa, una sèrie de terres vigilades per castells i torres de vigilància situades en línia recta que van des de Guàrdia de Tremp fins Alsamora.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares, al sud, i altres serralades més petites, com la Serra d’Alsamora, la Serra de l’Alzina, la Serra de Carboner, la Serra d’Estorm, etc, al nord.

Aquesta feixa també s’endinsa més enllà del riu Noguera Ribagorçana fins a l’anomenada Feixa de Girbeta i Montgai, travessant l’antic poblat de Girbeta (la Vella) i arribant fins el despoblat de Montgai.

Tota aquesta zona queda encapsulada entre l’Obaga de la Serra del Montsec de l’Estall, al sud, i la Serra de Montgai i la Serra de Girbeta al nord, ja dins de la Ribagorça d’Osca.

La Feixa travessa els municipis de Castell de MurSant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles de Cellers, Guàrdia de Noguera, Moror, Estorm, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Ermita de Fabregada, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

Alsamora pertanyia a una línia defensiva al nord de la Serra del Montsec, que era formada per, almenys, Viacamp, Girbeta, Moror, Castellnou de Montsec, Alzina, Estorm, Llimiana, Castell de Sant Gervàs (a Sant Miquel de la Vall), el Castell de Montllor (a l’Hostal Roig), i Toló.

Dins el nucli antic d’Alsamora, les parcel·les són allargades amb un front de façanes estretes i les construccions, en general, són de planta baixa més dos.

Les alineacions al carrer són força irregulars, l’eix principal (i pràcticament l’únic), ordena la vila i formava part, al mateix temps, del camí mencionat abans que anava d’Àger a Montanyana.

En direcció oest, el carrer-camí i eix principal d’Alsamora, s’escurça i s’estreta fins al punt de no permetre la possibilitat del pas de vehicles, i predomina l’estat d’abandonament de la pavimentació i de les edificacions coincidint amb un fort desnivell topogràfic, tot i que nous habitants estàn recuperant algunes cases.

 

 

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC D’ALSAMORA


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons Joan Coromines:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

Anomenat aquest ‘Alzamora’ ja el 1233, ‘Alçamora’, 1359. És un poblet constret en el cim d’un penyal prolongat, però estret i espadat per totes bandes, i situat en el vessant nord del Montsec occidental, precisament en la ruta que empraren repetidament els moros en llurs invasions de la Conca de Tremp.

És ben clar que la -l- ja antiga d”Alsamora’ (Alç-) difícilment es podria explicar si no fos metàtesi de ‘Almaçora’, puix que en àrab no pot haver-hi un article sense assimilar davant una sibilant. Però aquesta raó és més inescapable per a l’etimologia del nom pallarès que per al valencià (‘Almassora’) encara que no deixa de donar alguna guia de probabilitat…

És evident que ‘Almaçora’ es tracta d’un arabisme, provinent d’un dels nombroses participis passius femenins en ‘ma-‘ i amb vocal ‘û’. Els arabismes toponímics de participi, en ‘-ûr’ (entre elles els femenins en ‘-ûra’) formen grup naturalment copiosíssim.

Asín (Contr.) diu que ve de ‘al-mahsûra’ «la cercada». Aquesta definició no és exacta (només correspondria al participi, de la forma III, ‘muhâsara’), puix que es tracta d’un participi, de forma I, i aquesta significa, entre altres coses, “comprimir, oprimir, tancar, apretar…”  i en passiu es diu “quan els que són en una ciutat han tancat totes les sortides”… Aquest sentit si bé no correspon tant a la situació d”Almaçora’, sí perfectament a la d”Alsamora’, del NO. del Principat.

 

 

 

 

ORIGEN HISTÒRIC D’ALSAMORA


A l’edat mitja el poble d’Alsamora estava dins del terme de Girbeta (ja a la Ribagorça d’Osca), i servia de punta de llança i fortificació defensiva del comtat del Pallars i del comtat de la Ribagorça.

Apareix documentat per primer cop en un pergamí de febrer de l’any 1033, com afrontació del terme de Fabregada, en la donació que d’aquest vilar feu al comte Ramon III de Pallars en favor del milites Bertran Ató de Montanyana, que també era castlà de Castellnou de Montsec.

Alsamora es mantingué sota el domini dels comtes del Pallars, passant de ser part del territori de l’originari castrum d’Orrit, després al de Montanyana, i després, amb la subdivisió corresponent, al de Girbeta.

Aviat, doncs, restaria sota control dels senyors de Girbeta, amb Pere I Roger de Girbeta, i Arnau Pere de Girbeta (1120-1150), castlans d’aquesta zona.

 

 

Dones i nens al carrer, davant de la torre de defensa del castell d'Alsamora entre 1900 i 1920. Autor desconegut. Fons: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Dones i nens al carrer, davant de la torre de defensa del castell d’Alsamora entre 1900 i 1920. Autor desconegut. Fons: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

El fogatge realitzat l’any 1380, el poble d’Alsamora comptava amb 4 focs (o cases que pagaven impostos), situant-se doncs a un nivell similar als pobles veïns d’Alzina (4 focs), la Clua de la Conca (3 focs), Castellnou del Montsec (4 focs), Estorm i Vilamolera (7 focs entre els dos), Moror amb 13 focs i Sant Esteve de la Sarga (3 focs).

L’arribada de la pesta a la segona meitat del segle XIV va donar un fort cop a la zona, fent desaparèixer i arruïnant diferents pobles com Vilamolera, Fabregada o Vilabella. Això no significaria necessàriament la mort de tots els habitants, però sí una reestructuració de la població.

A finals del segle XV el terme i poble d’Alsamora pertanyia als barons d’Eroles. La primera referència que tenim d’aquest domini data de l’any 1523 quan Lluïsa d’Eroles es titulava Senyora d’Alsamora a la sentència arbitral sobre els drets d’empriu al Montsec entre els pobles d’Àger, Moror, Alzina, Sant Esteve de la Sarga, Castellnou de Montsec i Alsamora.

El senyoriu continuà a mans dels barons d’Eroles fins a l’abolició de les senyories al segle XIX, excepte en un nou breu lapse de temps, a finals del segle XVII i principis del XVIII, quan va ser pres el terme d’Alsamora com a penyora per la notable família dels Subirà, per manca de pagament d’un dot pels Eroles.

Amb la revolució liberal i la llei de municipis, a la dècada de 1840, Alsamora va passar a convertir-se en cap d’un districte municipal que incloïa els pobles Mont-rebei, La Clua de la Conca, La Torre d’Amargós, Castellnou de Montsec, Sant Esteve de la Sarga, Beniure, Alzina, Moror i Estorm.

La capitalitat hi va romandre fins a principis del segle XX, moment en què passà a la vila de Sant Esteve de la Sarga.

 

 

 

 

EL CASTELL D’ALSAMORA


L’any 2008 es va realitzar una intervenció arqueològica al castell d’Alsamora, promoguda per l’Associació per la Defensa i el Progrés d’Alsamora (ADPA).

Després de la primera neteja i desbrossament de la vegetació acumulada a l’esplanada, s’observà que a la major part de la superfície ja aflorava el substrat rocós directament.

Aquest es presentava creant un doble vessant a partir d’una espina central a la llengua de la penya. Es va aprofitar els afloraments de roca natural per anar acumulant la terra generada durant l’excavació. Tan sols a tres zones molt concretes es conservava estratigrafia.

El castell és d’origen medieval (probablement del segle XI) i pertanyia a una línia defensiva al nord de la Serra del Montsec, que era formada per, almenys, Viacamp, Girbeta, Fabregada, Castellnou de Montsec, Alzina, Moror, Estorm, Llimiana, Castell de Sant Gervàs (a Sant Miquel de la Vall), el Castell de Montllor (a l’Hostal Roig), i Toló.

 

 

Alsamora sota la boira, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

Alsamora sota la boira, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Al mig del poble i dalt del roquissar que el domina, hi ha una torre circular amb basament folrat i en relatiu bon estat.

Des de la torre es pot mantenir contacte visual amb la torre de Girbeta (o Xiriveta) i la de Viacamp, així com el jaciment d’Els Altimiris, i probablement l’antic castell de Castissent.

La construcció és feta amb carreus petits disposats en filades regulars, molt característic del segle XI. L’alçada és de 30 metres, 10 metres de diàmetre exterior i 3,25 metres de gruix de mur.

A llevant s’hi obren dues finestres i hi ha una sagetera davall. A ponent hi ha una porta esbalandrada i a l’interior, està dividida en quatre compartiments diferents.

A baix de tot hi ha una cambra coberta amb una falsa cúpula de pedra tosca, d’una alçada de 3,2 metres actualment, però que en devia tenir 4 o 5 metres primitivament.

Per damunt seu, a uns 4 metres d’alçada respecte de l’exterior, hi ha la porta d’entrada, que mira al nord, i una obertura cap a ponent. La porta era adovellada, però les dovelles que formaven el mig punt foren arrencades.

Per damunt de l’estança de la porta es veu els suports d’un sostre, a 4 metres d’alçada, i per damunt, uns 3,5 metres més amunt, encara un altre, que formaven dues cambres més.

La del tercer nivell presenta unes espitlleres de doble esqueixada, una mirant cap a llevant i l’altra cap a migdia. El capdamunt de la torre presenta uns finestrals més grossos que les espitlleres del pis inferior.

 

 

Planta de l'esperó fortificat de la Torre de Guaita d'Alsamora, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

Planta de l’esperó fortificat de la Torre de Guaita d’Alsamora, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

ESCULTURA HOMENATGE A LA MOSCA COLLONERA


La ‘Mosca Collonera’ del Montsec és una petita mosqueta que es troba per tota la Serra del Montsec i els seus voltants. S’ajunta en núvols de desenes i centenes d’individus i busca sempre les zones ombrívoles per refugiar-se del sol i la calor de l’estiu.

Resulten molt enganxoses per a les persones ja que es llencen a la boca, ulls, nas i orelles buscant l’anhídrid carbònic que expulsem els humans al respirar.

D’aquí ve la seva anomenada com ‘mosca collonera’ i segur que si heu voltat pel Montsec la heu patit moltes vegades a l’estiu, malgrat que ni piquen ni resulten verinoses.

L’escultor Antoni Gil en va fer un replica gegant en ferro forjat al poble d’Alsamora. En Toni Gil, que no era un artista professional, sí que era un artista fins al moll de l’os. Treballador d’una entitat bancària, quan li van donar la baixa definitiva per malaltia es va dedicar en cos i ànima al somni de la seva vida: l’escultura.

Tota la seva obra la regalava i queden poques peces en mans dels seus hereus. De molt jove es va enamorar del Montsec i constantment va buscar la manera de ser-hi a prop, fins que va trobar el seu lloc a Alsamora.

En aquest poble d’Alsamora al cor del Montsec d’Ares, al municipi de Sant Esteve de la Sarga es pot trobar la seva escultura dedicada a la ‘Mosca Collonera’.

 

 

 

 

SAMARRETA SOC MONTSEC – MOSCA COLLONERA


La ‘Mosca Collonera’ del Montsec és una petita mosqueta que es troba per tota la Serra del Montsec i els voltants. S’ajunta en núvols de desenes i centenes i busca les zones ombrívoles per refugiar-se del sol i la calor de l’estiu…

Samarreta Negra Sóc Montsec - Mosca Collonera

Samarreta Negra Sóc Montsec – Mosca Collonera

 

 


ESPAI D’INTERÈS NATURAL SERRA DEL MONTSEC

 

Aquesta zona es troba dins de l’àrea de l’ESPAI NATURAL DE LA SERRA DEL MONTSEC. És un Espai Natural Protegit, Xarxa Natura 2000 (àrea definida de la Serres del Montsec, Serra de Sant Mamet i Serra Mitjana) amb Zones Especials de Protecció per a les Aus (ZEPA).

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals, històrics, arqueològics i paleontològics estan protegits i són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret ha quedat dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic, si voleu saber-ne més, consulteu els següents articles:

 

 

La torre d'Alsamora sota la boira. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

La torre d’Alsamora sota la boira. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs Alsamora en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

PROTECCIÓ


  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Zona arqueològica
  • Número de Registre: 4047-ZA
  • Data de Publicació: 25/06/1985

 

 

 

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA DEL MONTSEC


 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

LA BOTIGA DE SERRADELMONTSEC.CAT


 

Samarreta Negra Sóc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text i vols que escrigui per a tu, envia'm un mail a serradelmontsec@gmail.com!