Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Els Altimiris. Alsamora.

 

L’assentament dels Altimiris, a l’Obaga del Montsec d’Ares, a l’extrem d’un esperó rocallós, flanquejat per cingleres que es precipiten sobre el Congost de Mont-rebei i amb unes panoràmiques espectaculars…

 

Jaciment dels Altimiris, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Jaciment dels Altimiris, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

ELS ALTIMIRIS

Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DELS ALTIMIRIS

Si aneu al Congost de Mont-rebei, podeu visitar el jaciment dels Altimiris, fent una ruta alternativa, on trobareu unes vistes, a 867 metres d’alçada, realment espectaculars…

Els Altimiris és un emplaçament privilegiat, des d’on es domina el pas de Mont-rebei. Des d’aquest antic assentament hi ha línia visual directe amb:

 

  • El castell i vila d’Alsamora des d’on parteix un dels camins d’accés al jaciment de els Altimiris, que forma part dels pobles anomenats de La Feixa, dins del municipi de Sant Esteve de la Sarga, comarca del Pallars Jussà.

 

Els Altimiris se situa a l’Obaga Gran del Montsec d’Ares, a l’extrem d’un esperó rocallós, flanquejat per cingleres que es precipiten sobre el Congost de Mont-rebei i ocupa uns 8.000 metres quadrats.

Es tracta d’un assentament corresponent al període que situem entre la desintegració de l’imperi romà a finals del segle V de la nostra era i l’inici del procés de feudalització, al voltant de l’any 900.

L’indret escollit pels antics pobladors sorprèn a qualsevol per la seva localització: sense camps de conreu al seu entorn, sense facilitat d’accés i sense aigua a l’abast, que se sàpiga.

Hi ha pocs assentaments arqueològics d’aquesta època que s’hagin excavat i estudiat i per tant, dels Altimiris, té una importància cabdal per a reconstruir una part de la història de Catalunya que fins ara tenia molts interrogants.

Actualment el jaciment dels Altimiris queda situat a 2 hores caminant del poble d’Alsamora, el poble situat més a ponent dels anomenats de La Feixa.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares, al sud, i altres serralades més petites, com la Serra d’Alsamora, la Serra de l’Alzina, la Serra de Carboner, la Serra d’Estorm, etc, al nord.

Aquesta feixa també s’endinsa més enllà del riu Noguera Ribagorçana fins a l’anomenada Feixa de Girbeta i Montgai, travessant l’antic poblat de Girbeta la Vella i arribant fins el despoblat de Montgai. Aquesta zona queda encapsulada entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Estall, al sud, i la Serra de Montgai i la Serra de Girbeta al nord, ja dins de la Ribagorça d’Osca.

La Feixa travessa els municipis de Castell de MurSant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles de Cellers, Guàrdia de Noguera, Moror, Estorm, Alzina, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta la Vella i Montgai.

 

 

 

 

ORIGEN DELS ALTIMIRIS

No es disposa de documentació escrita d’aquest lloc i només s’ha pogut investigar a través de l’arqueologia amb més d’una desena de campanyes arqueològiques des del 2004.

S’ha identificat aquest antic assentament com un possible poblat d’origen eremític o cenobític d’època visigòtica que hauria tingut continuïtat en el moment de l’ocupació islàmica i que hauria desaparegut amb els nous repoblaments amb assentaments segons el sistema d’aprisió.

Cada vegada és més evident, i els estudis ho demostren, que quan s’enfonsa el món romà, les elits van deixar les villae i es refugien en uns castra encimbellats, preexistents o de creació nova, a fi de preservar la vida comunitària del moment.

L’origen dels Altimiris, tindria lloc durant el segle V, quan l’imperi romà cau i la població abandona les grans poblacions i acaba formant petites comunitats rurals.

En aquest moment històric el mercadeig de gran distància s’acaba i la economia es contrau, i les comunitats passen a funcionar de forma majoritària de forma autosuficient.

Podria tractar d’un assentament fundat per alguns romans de la Vall d’Àger que, en ple declivi de l’imperi romà, van fugir a llocs més protegits, amagats i fàcils de defensar com La Cova Colomera i els Altimiris, ambdós al Congost de Mont-rebei.

 

 

 

 

L’assentament fou abandonat a l’entorn del segle IX, un segle d’expansió de l’agricultura en els fons de les valls, de creixement econòmic agrícola i ramader i de creixement demogràfic.

Molt probablement els habitants dels Altimiris van deixar l’assentament buscant una ubicació més propera als nous recursos que s’estaven posant en explotació.

 

 

Restes de l'església de Santa Cecília, Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Restes de l’església de Santa Cecília, Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

EL POBLAT DELS ALTIMIRIS

L’accés al jaciment dels Altimiris resulta molt dificultós en trobar-se en el cim d’esperons de roca amb precipicis considerables en tot el seu entorn.

Els únics passos practicables es troben protegits, l’accés nord-oest està protegit per una muralla que s’estén entre els dos precipicis situats al sud i al nord.

A l’extrem sud-est, un estret corredor entre les roques, fàcilment controlable, dóna accés al poblat, l’anomenat Pas de Santa Cecília, en forma de passadís flaquejat per roques d’uns 10 metres d’alçada des d’on es controla perfectament el pas.

Els líders del grup van promocionar la construcció d’una església, potser ja dins del segle VI, ocupant l’espai central del poblat, amb advocació a Santa Cecília, i amb la voluntat d’erigir-se com a comunitat monàstica.

Els habitants dels Altimiris van contruir també un edifici de planta quadrada (una possible torre) situat en la zona més alta del jaciment, d’uns 7 x 5,80 metres.

Aquesta torre, de planta lleugerament rectangular, construïda amb formigó de calç i sorra de gran qualitat i duresa, barrejat amb pedres de mida mitjana, sobre un sòcol de pedres lligades amb morter de calç, es troba situada a una cota més elevada que l’església.

Situada a l’extrem oriental del jaciment, conserva parcialment un paviment d’opus signium, una tècnica romana, com la de l’encofrat, que consisteix en una base de pedres sobre la qual es fa una base de teules triturades i per sobre un morter fi.

 

 

Esquema d'una de les cisternes trobades als Altimiris d'uns 30 metres cúbics. Els Altimiris, Alsamora. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares. Font: https://altimiris.wordpress.com.

Esquema d’una de les cisternes trobades als Altimiris d’uns 30 metres cúbics. Els Altimiris, Alsamora. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares. Font: https://altimiris.wordpress.com.

 

 

La resta de construccions trobades són cabanes excavades a la roca completades amb materials peribles (troncs i branques) definint uns petits espais d’entre 6 i 15 metres quadrats.

Per abastir-se d’aigua comptaven amb tres cisternes globulars, excavades a la roca amb una capacitat aproximada d’uns 30.000 litres cadascuna, que recollien l’aigua de pluja que s’escolava per les teulades dels edificis i per canalitzacions excavades a la roca.

Dispersos per l’espai central trobem fons de cabana excavats al substrat rocós, d’entre 6 i 8 m2 de superfície, amb petites canalitzacions per drenar o dirigir l’aigua per l’exterior, forats de pal i una sèrie d’elements excavats com escales, cavitats de diferent forma i mida que podrien ser usades per a contenir aigua.

El picat de la roca en els fons de cabanes i, especialment, en les cisternes, ens indica una acurada tècnica i la disponibilitat d’eines de ferro amb què procedir a excavar la roca.

Sense camps de conreu a la vora, els habitants dels Altimiris disposaven d’una economia eminentment pastoril, tot i que la propera i petita Plana de Mont-rebei, a uns 900 metres d’altitud, podia haver estat conreada en aquells moments.

La ramaderia, amb un clar aprofitament de les pastures situades als cims del Montsec d’Ares, la caça i  la recol·lecció, foren, sens dubte, la base de la seva economia.

 

 

ACCÉS AL JACIMENT DELS ALTIMIRIS

 

L’accés al lloc dels Altimiris es pot realitzar per tres camins diferents. Pels itineraris 2 i 3 podeu trobar informació addicional al punt d’informació de La Masieta, situat a l’aparcament de Mont-rebei:

 

  • El primer itinerari parteix d’Alsamora i va flanquejant el vessant nord del Montsec d’Ares entre els 900 i 1000 metres. Travessa els torrents de la Maçana i de Sant Jaume fins a la Plana de Mont-rebei i els Altimiris. La duració del recorregut es 2’30 minuts aproximadament.
  • El segon itinerari parteix del pàrquing de la boca nord del Congost de Mont-rebei, des de la zona de lleure de la Masieta. És el mateix camí que mena a Mont-rebei, però un cop passat el pont penjat de Mont-rebei, sobre el Barranc Fondo, el camí es desvia i s’enfila a l’esquerra, fent llaçades i en forta pendent fins arribar a els Altimiris. Recentment ha estat recuperat i netejat per iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge en col·laboració amb Ipcena. En algun dels seus trams, conserva part de l’empedrat antic i el seu recorregut es pot fer en uns 60 – 90 minuts aproximadament.
  • El tercer itinerari d’accés es pot fer pel camí senyalitzat que parteix del pàrquing de la boca nord del Congost de Mont-rebei, que és diferent del que porta a Mont-rebei, tot i que parteix del mateix punt que el segon itinerari, des de la zona de lleure de la Masieta, i que recorre tota la Obaga Gran. Cal travessar els barrancs de la Maçana i de Sant Jaume i és el més llarg i més feixuc de tots, unes 2 hores mínim.

 

 

PUNT D’INFORMACIÓ DE LA MASIETA

 

    • Nom: Espai Natura Congost de Mont-rebei
    • Localització: Alsamora, Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà)
    • Mail: info@congostdemontrebei.cat
    • Coordenades GPS: E00º41’49,40’’ N42º05’47,61’’

 

 

 


ESGLÉSIA DE SANTA CECÍLIA DELS ALTIMIRIS

L’església els Altimiris té unes dimensions aproximades de 13 metres de llarg per 6 d’ample per l’exterior, amb capçalera rectangular per l’exterior i semicircular per l’interior, i amb coberta a dues aigües.

Els murs són de pedres lleugerament treballades i unides amb morter de calç i sorra de bona qualitat i tenen una amplada d’uns 60 cm.

Dedicada a Santa Cecília, un culte que arriba a la península cap el segle VI, presenta la porta al costat nord i la zona d’enterrament al sud i un cancell separa la nau del presbiteri on s’ha trobat la base de l’altar i un seguit de paviments de calç i arrebossats a les parets, que donaven a aquest espai una rellevància més gran.

Els primers altars cristians eren confeccionats amb fusta i, tot i que generalment s’ubicaven al centre del presbiteri, podien ser desplaçats en funció de la litúrgia.

Més endavant, però, es començaren a construir altars fixes de pedra, situats just al centre dels absis semi-circulars de les esglésies.

Aquest és, precisament, el cas de l’altar els Altimiris, on la llosa de la taula es va trobar a terra, reutilitzada en una fase posterior com a paviment.

 

Reproducció exterior de l'església de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares. Font: http://walvia.blogspot.com.es.

Reproducció exterior de l’església de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d’Ares.Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares. Font: http://walvia.blogspot.com.es.

 

Aquestes estructures en terrasses que es relacionen amb l’església i que formaven un gran conjunt d’estances, indiquen que l’església és un element central al voltant del qual s‘adossen murs i s’articulen passadissos amb portes, que tanquen estances i conformen un conjunt monasterial amb el temple com a eix vertebrador de tot.

L’església va patir un incendi que va afectar tota l’edificació i es va abandonar la nau. Després de l’abandonament del lloc, s’hi mantindria algun tipus de culte, ja que al seu entorn s’han localitzat algun enterrament del segle XI.

Hi treballen des de l’any 2004 un grup d’historiadors, arqueòlegs i estudiants vinculats a la Universitat de Barcelona, dirigits per Marta Sancho, Walter Alegría i Isabel Hidalgo.

 

 

VISITES GUIADES A ELS ALTIMIRIS

 

Durant tot l’any podeu reservar la vostra visita guiada. Una forma diferent de conèixer el patrimoni del Pallars Jussà des de l’arqueologia.

Podeu reservar la vostra visita a la pàgina de Facebook d’ArqueoMontsec o per email (arqueomontsec@gmail.com). Les visites són els caps de setmana i la política de preus és de taquilla inversa.

 

Visites Guiades a Els Altimiris. Pallars Jussà, Montsec d'Ares.

Visites Guiades a Els Altimiris. Pallars Jussà, Montsec d’Ares.

 

 

 

FONTS

 

  • SANCHO PLANAS, M. Canvis en els patrons d’assentament entre l’Antiguitat i l’Alta Edat Mitjana: el cas dels Altimiris a la llum dels primers resultats de la recerca arqueològica.
  • SANCHO PLANAS, M. Aldeas tardoantiguas y aldeas altomedievales en la sierra del Montsec (Prepirineo leridano): hàbitat y territorio.
  • ALEGRÍA TEJEDOR, W; SANCHO PLANAS, M. Comunitat de Muntanya – Comunitat Monàstica: Els Altimiris, un enclavament cristià a la Serra del Montsec. Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran. Coll de Nargó i la Seu d’Urgell. 2013.
  • Els Altimiris, un Machu Picchu al Congost de Mont-rebei.
  • Els Altimiris. Entre l’antiguitat i l’alta edat mitjana.
  • BOLÓS, J; HURTADO V. Poder, Paisatge i Societat a la Catalunya Carolíngia. L’organització d’un país dins l’Europa de Carlemany. Rafael Dalmau Editor. 2020

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUI SOM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet, el Montsec d’Ares, el Montsec d’Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l’Espai d’Interès Natural Protegit de la Serra del Montsec, els seus paisatges, els seus Espais d’Interès Geològics, l’Espais de Xarxa Natura 2000, l’Espai Natural Protegit de Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, La Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etc.

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida, Catalunya), la comarca del Pallars Jussà (Lleida, Catalunya) i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.

Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!