Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga.

 

Si aneu al Congost de Mont-rebei, teniu una ruta alternativa molt interessant, fer el camí i visitar el jaciment d’Els Altimiris. Les restes i les vistes des d’aquesta alçada són espectaculars, ja que aquest antic poblat està situat a 867 metres prop del cim del Montsec d’Ares, a l’extrem d’un esperó rocallós flanquejat per cingleres que es precipiten sobre el Congost de Mont-rebei i ocupa uns 9.000 m2….

Església de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d'Ares.

Església de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d’Ares.

 

ELS ALTIMIRIS

Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Aproximació Geogràfica a Els Altimiris

Si aneu al Congost de Mont-rebei, teniu una ruta alternativa molt interessant, fer el camí i visitar el jaciment d’Els Altimiris. Les restes i les vistes des d’aquesta alçada són espectaculars, ja que aquest antic poblat està situat a 867 metres prop del cim del Montsec d’Ares, a l’extrem d’un esperó rocallós flanquejat per cingleres que es precipiten sobre el Congost de Mont-rebei i ocupa uns 9.000 m2.

Es tracta d’un assentament corresponent al període que situem entre la desintegració de l’imperi romà a finals del segle V de la nostra era i l’inici del procés de feudalització, pels volts de l’any 900.

L’indret escollit pels antics pobladors sorprèn a qualsevol per la seva localització: sense camps de conreu al seu entorn, sense facilitat d’accés i sense aigua a l’abast, que sapiguem fins el moment. Hi ha molt pocs assentaments arqueològics d’aquesta època i per tant, Els Altimiris té una importància cabdal per a reconstruir una part de la història de Catalunya que fins ara tenia molts interrogants.

 

 

Pas de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

Pas de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Aquest fet i que es tracti d’un assentament prop del cim del Montsec d’Ares fa que alguns l’anomenin el Machu Picchu català, pel paral·lelisme que hi ha entre els dos assentaments arqueològics. Es podria tractar del monestir cristià més antic excavat al Prepirineu i Pirineu català durant els segles V-IX.

Els Altimiris és un emplaçament privilegiat, des d’on es domina el pas de Mont-rebei i just al davant queda, al fons de la vall i al marge dret del Noguera Ribagorçana, es pot veure l’església de la Mare de Déu del Congost. Des d’aquest emplaçament hi ha línia visual directe:

 

  • Amb el castell de Girbeta (o Xiriveta, en aragonès), a l’altre costat del riu Noguera Ribagorçana.
  • Amb el castell d’Alsamora des d’on parteix un dels camins d’accés al jaciment.
  • Amb el castell de Castellnou del Montsec.
  • Amb la Torre de Viacamp.
  • Amb el Tossal de l’Abadia, on es situava l’antic castell de Castissent.

 

 

Pas de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

Pas de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

L’origen d’Els Altimiris

No es disposa de documentació escrita d’aquest lloc i només s’ha pogut investigar a través de l’arqueologia des de l’any 2004 en més d’una desena de campanyes arqueològiques. S’han identificat el poblat com un possible assentament d’origen eremític o cenobític d’època visigòtica que hauria tingut continuïtat en el moment de l’ocupació islàmica i que hauria desaparegut amb els nous repoblaments amb assentaments segons el sistema d’aprisió.

 

El Sistema d’Aprisió

 

La forma de colonització pel sistema d’aprisió va donar lloc a la figura de pagès aloer (pagès propietari d’un alou), home lliure propietari de la seva terra i fortament armat, per la inseguretat que suposava la frontera amb els musulmans. Els Alous, són petites propietats agràries que en la colonització de terres els pagesos van aprisionar aprofitant la llei visigòtica que deia que si hom reté durant trenta any un bé, aquest esdevé de la seva propietat. S’enten aprisionar al fet de conrear un tros de terra i mantenir-lo productiu.

 

Per tant, l’origen de Els Altimiris, tindria lloc durant el segle V, quan l’imperi romà cau i la població abandona les grans poblacions i acaba formant petites comunitats rurals, normalment al voltant de monestirs. Aleshores, el mercadeig de gran distància s’acaba i la economia es contrau, així les comunitats passen a funcionar de forma majoritària de forma autosuficient.

Es podria tractar d’un assentament fundat per alguns romans de la Vall d’Àger que, en ple declivi de l’imperi romà, van fugir a llocs més protegits, amagats i fàcils de defensar com la Cova Colomera al Congost de Mont-rebei i posteriorment a la zona d’Els Altimiris, on sembla que controlaven el pas entre el nord i el sud del Montsec d’Ares (entre la plana de Lleida i el Pirineu).

 

 

Probablement, l’assentament fou abandonat a l’entorn del segle IX. El segle IX, en la zona que ens situem, és un segle d’expansió de l’agricultura en els fons de les valls, de creixement econòmic i de creixement demogràfic. Els habitants de les muntanyes començaren a ocupar espais que fins llavors no havien estat poblats ni explotats i començaren a roturar els boscos i a consolidar una economia mixta agrícola i ramadera, sense oblidar els recursos que ofereix el bosc.

Molt probablement els habitants d’Els Altimiris s’uniren a aquest moviment i canviaren la ubicació del seu lloc d’hàbitat per un altre més proper als nous recursos que s’estaven posant en explotació. Així, doncs, pobles com Alsamora, el més proper a Els Altimiris, entre altres, degueren ser els llocs on es traslladaren aquests pobladors.

 

Església de Santa Cecília. Al fons a l'esquerra, la Torre de Girbeta (o Xiriveta) i al fons a la dreta el poble de Castellnou del Montsec. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

Església de Santa Cecília. Al fons a l’esquerra, la Torre de Girbeta (o Xiriveta) i al fons a la dreta el poble de Castellnou del Montsec. Els Altimiris, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

El Poblat d’Els Altimiris

L’accés al jaciment de Els Altimiris resulta molt dificultós en trobar-se en el cim d’esperons de roca amb precipicis considerables en tot el seu entorn. Els únics passos practicables es troben protegits, l’accés nord-oest està protegit per una muralla que s’estén entre els dos precipicis situats al sud i al nord.

A l’extrem sud-est, un estret corredor entre les roques, fàcilment controlable, dóna accés al poblat. Crida molt l’atenció la seva ubicació, en els contraforts del vessant nord, a l’obaga del Montsec d’Ares, en una posició elevada respecte les valls, allunyats de les terres més aptes per al cultiu.

Els líders del grup van promocionar la construcció d’una església, potser ja dins del segle VI, ocupant l’espai central del poblat, segurament amb advocació a Santa Cecília, i amb la voluntat d’erigir-se com a comunitat monàstica.

Aquest nom es fossilitzaria amb el pas del temps, com el Pas de Santa Cecília, en forma de passadís flaquejat per roques d’uns 10 metres d’alçada des d’on es controla perfectament el pas. No existeix cap altre accés practicable, per la qual cosa el lloc d’Els Altimiris pot ser fàcilment protegit amb un control total dels seus accessos.

Els habitants d’Els Altimiris a més a més construïren un edifici de planta quadrada (una possible torre) situat en la zona més alta del jaciment, d’uns 7 x 5,80 metres. Aquesta torre, de planta lleugerament rectangular, construïda amb formigó de calç i sorra de gran qualitat i duresa, barrejat amb pedres de mida mitjana, sobre un sòcol de pedres lligades amb morter de calç, es troba situada a una cota més elevada que l’església.

Situada a l’extrem oriental del jaciment, i conserva parcialment un paviment d’opus signium, una tècnica romana, com la de l’encofrat, que consisteix en una base de pedres sobre la qual es fa una base de teules triturades i per sobre un morter fi.

 

Esquema d'una de les cisternes trobades a Els Altimiris d'uns 30 metres cúbics. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares. Font: https://altimiris.wordpress.com.

Esquema d’una de les cisternes trobades a Els Altimiris d’uns 30 metres cúbics. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares. Font: https://altimiris.wordpress.com.

 

La resta de construccions trobades són cabanes excavades a la roca completades amb materials peribles (troncs i branques) definint uns petits espais d’entre 6 i 15 metres quadrats. Per abastir-se d’aigua comptaven amb tres cisternes globulars, excavades a la roca amb una capacitat aproximada d’uns 30.000 litres cadascuna, que recollien l’aigua de pluja que s’escolava per les teulades dels edificis i per la mateixa roca.

Dispersos per l’espai central trobem fons de cabana excavats al substrat rocós, d’entre 6 i 8 m2 de superfície, amb petites canalitzacions per drenar o dirigir l’aigua per l’exterior, forats de pal i una sèrie d’elements excavats com escales, cavitats de diferent forma i mida que podrien ser usades per a contenir aigua.

El picat de la roca en els fons de cabanes i, especialment, en les cisternes, ens indica una acurada tècnica i la disponibilitat d’eines de ferro amb què procedir a excavar la roca.

Sense camps de conreu a la vora, els habitants d’Els Altimiris disposaven d’una economia eminentment pastoril, tot i que la petita Plana de Mont-rebei, a uns 900 m. d’altitud, podia haver estat conreada en aquells moments. La ramaderia, amb un clar aprofitament de les pastures situades als cims del Montsec d’Ares, la caça i  la recol·lecció, foren, sens dubte, la base de la seva economia.

 

 

Planol de Santa Cecília dels Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

Planol de Santa Cecília dels Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 


L’Església de Santa Cecília d’Els Altimiris

L’església d’Els Altimiris té unes dimensions aproximades de 13 metres de llarg per 6 d’ample per l’exterior, amb capçalera rectangular per l’exterior i semicircular per l’interior, i amb coberta a dues aigües. Els murs són de pedres lleugerament treballades i unides amb morter de calç i sorra de bona qualitat i tenen una amplada d’uns 60cm.

L’església d’Els Altimiris està dedicada a Santa Cecília, un culte que arriba a la península cap el segle VI, i presenta la porta al costat nord i la zona d’enterrament al sud i un cancell separa la nau del presbiteri on s’ha trobat la base de l’altar i un seguit de paviments de calç i arrebossats a les parets, que donaven a aquest espai una rellevància més gran.

Els primers altars cristians eren confeccionats amb fusta i, tot i que generalment s’ubicaven al centre del presbiteri, podien ser desplaçats en funció de la litúrgia. Més endavant, però, es començaren a construir altars fixes de pedra, situats just al centre dels absis semi-circulars de les esglésies. Aquest és, precisament, el cas de l’altar d’Els Altimiris, on la llosa de la taula es va trobar a terra, reutilitzada en una fase posterior com a paviment.

 

Reproducció exterior de l'església de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares. Font: http://walvia.blogspot.com.es.

Reproducció exterior de l’església de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d’Ares.Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares. Font: http://walvia.blogspot.com.es.

 

Des del punt de vista arqueològic, el més interessant va ser la localització de murs d’estances al nord de l’església que permeten continuar pensant en un complex monàstic a l’entorn del temple. Aquestes estructures en terrasses que es relacionen amb l’església i que formaven un gran conjunt d’estances, indiquen que l’església és un element central al voltant del qual s‘adossen murs i s’articulen passadissos amb portes, que tanquen estances i conformen un conjunt monasterial amb el temple com a eix vertebrador de tot, semblant al cas de Sant Martí de les Tombetes, també al Montsec d’Ares.

L’església va patir un incendi que va afectar tota l’edificació, i després d’aquest tan sols es va habilitar la part del cor i l’absis, i es va abandonar la nau. Probablement, després de l’abandonament del lloc, s’hi mantindria algun tipus de culte, ja que al seu entorn s’han localitzat algun enterrament del segle XI.

Encara queda molt per saber sobre els Altimiris. Les tretze campanyes arqueològiques que s’han fet fins al moment no són suficients per entendre’l en la seva totalitat i en la seva complexitat. Hi treballen des de l’any 2004 un grup d’historiadors, arqueòlegs i estudiants vinculats a la Universitat de Barcelona, dirigits per Marta Sancho, Walter Alegría i Isabel Hidalgo.

 

 

Accés al jaciment d’Els Altimiris

 

L’accés al lloc de Els Altimiris (coordenades UTM, X: 31 308715E; Y: 46661326N) es pot realitzar per tres camins diferents. Pels itineraris 2 i 3 podeu trobar informació adicional al punt d’informació de La Masieta:

El primer itinerari parteix d’Alsamora i va flanquejant el vessant nord del Montsec d’Ares entre els 900 i 1000 metres. Travessa els torrents de la Maçana i de Sant Jaume fins a la Plana de Montrebei i Els Altimiris. La duració del recorregut es 1’30 minuts aproximadament.

 

El segon itinerari parteix del pàrquing de la boca nord del Congost de Mont-rebei, des de la zona de lleure de la Masieta. És el mateix camí que porta a Mont-rebe. Un cop passat el pont penjat de Mont-rebei, sobre el Barranc Fondo, s’enfila a l’esquerra, fent llaçades i en forta pendent fins arribar a Els Altimiris. Recentment ha estat recuperat i netejat per iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge en col·laboració amb Ipcena. En algun dels seus trams, conserva part de l’empedrat antic i el seu recorregut es pot fer en uns 60 – 90 minuts aproximadament.

 

El tercer itinerari d’accés es pot fer pel camí senyalitzat que parteix del pàrquing de la boca nord del Congost de Mont-rebei, que es diferent del que porta a Mont-rebei, tot i que parteix del mateix punt que el segon itinerari, des de la zona de lleure de la Masieta, i que recorre tota la Obaga Gran. Cal travessar els barrancs de la Maçana i de Sant Jaume i és el més llarg i més feixuc de tots, unes 2 hores mínim.

 

La Masieta

Punt d’informació-Agrobotiga:

Crta de Pont de Montanyana a St Esteve de la Sarga, km 8

25632 Sant Esteve de la Sarga

info@congostdemontrebei.cat

Obert de febrer a la primera quinzena de desembre els divendres, dissabtes, diumenges, festius i ponts. Del 15 de juliol a l’11 de setembre tots els dies.

Horari:

  • Del 24 febrer al 18 de març 8.30–17.00h
  • Del 24 de març al 14 d’octubre 7.30–20.00h
  • Del 19 d’octubre al 9 de desembre 8.30–17.00h

 

 

 

Visites Guiades a Els Altimiris

 

Durant tot l’any podeu reservar la vostra visita guiada. Una forma diferent de conèixer el patrimoni del Pallars des de l’arqueologia. Podeu reservar la vostra visita a la pàgina de Facebook d’ArqueoMontsec o per email (arqueomontsec@gmail.com). Les visites són els caps de setmana i la política de preus és de taquilla inversa.

Visites Guiades a Els Altimiris. Pallars Jussà, Montsec d'Ares.

Visites Guiades a Els Altimiris. Pallars Jussà, Montsec d’Ares.

 

 

Vídeo de Fotografies del Poblat d’Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

FONTS:

 

  • Canvis en els patrons d’assentament entre l’Antiguitat i l’Alta Edat Mitjana: el cas de Els Altimiris a la llum dels primers resultats de la recerca arqueològica. Sancho i Planas, Marta.
  • Aldeas tardoantiguas y aldeas altomedievales en la sierra del Montsec (Prepirineo leridano): hàbitat y territorio. Sancho i Planas, Marta.
  • Comunitat de Muntanya – Comunitat Monàstica: Els Altimiris, un enclavament cristià a la Serra del Montsec. Alegría Tejedor, Walter; Sancho Planas, Marta. Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran. Coll de Nargó i la Seu d’Urgell. 2013.
  • Els Altimiris, un Machu Picchu al Congost de Mont-rebei.
  • Els Altimiris. Entre l’antiguitat i l’alta edat mitjana.

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarretes de SerradelMontsec.cat?




Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets







Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca