Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Els Altimiris. Alsamora.



Els Altimiris, a l’Obaga del Montsec d’Ares i a l’extrem d’un esperó rocallós, flanquejat per cingleres que es precipiten sobre el Congost de Mont-rebei i amb unes panoràmiques espectaculars…

 

Jaciment de Els Altimiris, Sant Esteve de la Sarga. Montsec d'Ares, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya.

 

ELS ALTIMIRIS

Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d’Ares, Lleida. Catalunya.


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DELS ALTIMIRIS


Si aneu al Congost de Mont-rebei, podeu visitar el jaciment dels Altimiris, fent una ruta alternativa, on trobareu unes vistes, a 867 metres d’alçada, realment espectaculars…

Els Altimiris és un emplaçament privilegiat, des d’on es domina el pas de Mont-rebei. Des d’aquest antic assentament hi ha línia visual directe amb:

 

  • El castell i vila d’Alsamora des d’on parteix un dels camins d’accés al jaciment de els Altimiris, que forma part dels pobles anomenats de La Feixa, dins del municipi de Sant Esteve de la Sarga, comarca del Pallars Jussà.

 

 

ALSAMORA


Alsamora, va ser part de la línia defensiva al nord del Montsec formada per Viacamp, Girbeta, Fabregada, Castellnou, Moror, Estorm, Llimiana, Sant Gervàs, Montllobar i Toló…

Alsamora, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

 

 

 

Els Altimiris se situa a l’Obaga Gran del Montsec d’Ares, a l’extrem d’un esperó rocallós, flanquejat per cingleres que es precipiten sobre el Congost de Mont-rebei i ocupa uns 8.000 metres quadrats.

Es tracta d’un assentament corresponent al període que situem entre la desintegració de l’imperi romà a finals del segle V de la nostra era i l’inici del procés de feudalització, al voltant de l’any 900.

L’indret escollit pels antics pobladors sorprèn a qualsevol per la seva localització: sense camps de conreu al seu entorn, sense facilitat d’accés i sense aigua a l’abast, que se sàpiga.

Hi ha pocs assentaments arqueològics d’aquesta època que s’hagin excavat i estudiat i per tant, dels Altimiris, té una importància cabdal per a reconstruir una part de la història de Catalunya que fins ara tenia molts interrogants.

Actualment el jaciment dels Altimiris queda situat a 2 hores caminant del poble d’Alsamora, un dels pobles situats més a ponent del conjunt anomenats de La Feixa.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares, al sud, i altres serralades més petites, com la Serra d’Alsamora, la Serra de l’Alzina, la Serra de Carboner, la Serra d’Estorm, etc, al nord.

 

 

 

 

Aquesta feixa també s’endinsa més enllà del riu Noguera Ribagorçana fins a l’anomenada Feixa de Girbeta i Montgai, travessant l’antic poblat de Girbeta la Vella i arribant fins el despoblat de Montgai. Aquesta zona queda encapsulada entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Estall, al sud, i la Serra de Montgai i la Serra de Girbeta al nord, ja dins de la Ribagorça d’Osca.

La Feixa travessa els municipis de Castell de MurSant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles de Cellers, Guàrdia de Noguera, Moror, Estorm, Alzina, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta la Vella i Montgai.

L’àrea geogràfica que comprén els Altimiris està considerada part de l’anomenada La Terreta, o Noguerola, o Clotada d’Areny.

La Terreta (Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud.

Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest.

La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà).

 

 

 

 

ORIGEN DELS ALTIMIRIS


No es disposa de documentació escrita d’aquest lloc i només s’ha pogut investigar a través de l’arqueologia amb més d’una desena de campanyes arqueològiques des del 2004.

S’ha identificat aquest antic assentament com un possible poblat d’origen eremític o cenobític d’època visigòtica que hauria tingut continuïtat en el moment de l’ocupació islàmica i que hauria desaparegut amb els nous repoblaments amb assentaments segons el sistema d’aprisió.

Cada vegada és més evident, i els estudis ho demostren, que quan s’enfonsa el món romà, les elits abandone les villae i es refugien en els castra encimbellats, preexistents o de creació nova, a fi de preservar la vida comunitària del moment.

L’origen dels Altimiris, tindria lloc durant el segle V, quan l’imperi romà cau i la població abandona les grans poblacions i acaba formant petites comunitats rurals.

En aquest moment històric el mercadeig de gran distància s’acaba i la economia es contrau, i les comunitats passen a funcionar de forma majoritària de forma autosuficient.

Podria tractar-se d’un assentament fundat per alguns romans de la Vall d’Àger que, en ple declivi de l’imperi romà, van fugir a llocs més protegits, amagats i fàcils de defensar com La Cova Colomera i els Altimiris, ambdós al Congost de Mont-rebei.

L’assentament fou abandonat a l’entorn del segle IX, un segle d’expansió de l’agricultura en els fons de les valls, de creixement econòmic agrícola i ramader i de creixement demogràfic.

Molt probablement els habitants dels Altimiris van deixar l’assentament buscant una ubicació més propera als nous recursos que s’estaven posant en explotació.

 

 

Esquema d'una de les cisternes trobades a Els Altimiris d'uns 30 metres cúbics. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d'Ares.

Esquema d’una de les cisternes trobades a Els Altimiris d’uns 30 metres cúbics. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d’Ares.

 

 

EL POBLAT DELS ALTIMIRIS


L’accés al jaciment dels Altimiris resulta molt dificultós per trobar-se en un cim d’esperons de roca amb precipicis considerables en tot el seu entorn.

Els únics passos practicables es troben protegits, l’accés nord-oest està protegit per una muralla que s’estén entre els dos precipicis situats al sud i al nord.

A l’extrem sud-est, un estret corredor entre les roques, fàcilment controlable, dóna accés al poblat, l’anomenat Pas de Santa Cecília, en forma de passadís flaquejat per roques d’uns 10 metres d’alçada des d’on es controla perfectament el pas. Ocupant l’espai central del poblat, amb advocació a Santa Cecília, hi ha situada les restes de l’església.

Trobem una possible torre de planta lleugerament rectangular, construïda amb formigó de calç i sorra de gran qualitat i duresa, barrejat amb pedres de mida mitjana, sobre un sòcol de pedres lligades amb morter de calç.

La resta de construccions trobades són cabanes excavades a la roca completades amb materials peribles (troncs i branques) definint uns petits espais d’entre 6 i 15 metres quadrats.

Per abastir-se d’aigua comptaven amb tres cisternes globulars, excavades a la roca amb una capacitat aproximada d’uns 30.000 litres cadascuna, que recollien l’aigua de pluja que s’escolava per les teulades dels edificis i per canalitzacions excavades a la roca.

També es poden observar petites canalitzacions per drenar o dirigir l’aigua per l’exterior, forats de pal i una sèrie d’elements excavats com escales, cavitats de diferent forma i mida que podrien ser usades per a contenir aigua.

Els habitants dels Altimiris disposaven d’una economia eminentment pastoril, tot i que la propera i petita Plana de Mont-rebei, a uns 900 metres d’altitud, podia haver estat conreada en aquells moments. La ramaderia, amb un clar aprofitament de les pastures situades als cims del Montsec d’Ares, la caça i  la recol·lecció, foren la base de la seva economia.

 

 

Jaciment de Els Altimiris, Sant Esteve de la Sarga. Montsec d'Ares, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya.

Jaciment de Els Altimiris, Sant Esteve de la Sarga. Montsec d’Ares, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya.

 

 

ESGLÉSIA DE SANTA CECÍLIA DELS ALTIMIRIS


L’església els Altimiris té unes dimensions aproximades de 13 metres de llarg per 6 d’ample per l’exterior, amb capçalera rectangular per l’exterior i semicircular per l’interior, i amb coberta a dues aigües. Els murs són de pedres lleugerament treballades i unides amb morter de calç i sorra de bona qualitat i tenen una amplada d’uns 60 cm.

Dedicada a Santa Cecília, un culte que arriba a la península cap el segle VI, presenta la porta al costat nord i la zona d’enterrament al sud i un cancell separa la nau del presbiteri on s’ha trobat la base de l’altar i un seguit de paviments de calç i arrebossats a les parets, que donaven a aquest espai una rellevància més gran.

Els primers altars cristians eren confeccionats amb fusta i, tot i que generalment s’ubicaven al centre del presbiteri, podien ser desplaçats en funció de la litúrgia. Més endavant, però, es començaren a construir altars fixes de pedra, situats just al centre dels absis semi-circulars de les esglésies.

Aquest és, precisament, el cas de l’altar els Altimiris, on la llosa de la taula es va trobar a terra, reutilitzada en una fase posterior com a paviment.

Les estructures aterrassades del voltant es relacionen amb l’església i formaven un gran conjunt d’estances, indicant que l’església és un element central al voltant del qual s‘adossen murs i s’articulen passadissos amb portes, que tanquen estances i conformen un conjunt monasterial amb el temple com a eix vertebrador de tot.

L’església va patir un incendi que va afectar tota l’edificació i es va abandonar la nau. Després de l’abandonament del lloc, s’hi mantindria algun tipus de culte, ja que s’ha localitzat algun enterrament del segle XI.

Hi treballen des de l’any 2004 un grup d’historiadors, arqueòlegs i estudiants vinculats a la Universitat de Barcelona, dirigits per Marta Sancho, Walter Alegría i Isabel Hidalgo.

 

 

Reproducció exterior de l'església de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares. Font: http://walvia.blogspot.com.es.

Reproducció exterior de l’església de Santa Cecília. Els Altimiris. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Montsec d’Ares.Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares. Font: http://walvia.blogspot.com.es.

 

 

VISITAR EL JACIMENT DELS ALTIMIRIS


L’accés al lloc dels Altimiris es pot realitzar per tres camins diferents. Pels itineraris 2 i 3 podeu trobar informació addicional al punt d’informació de La Masieta, situat a l’aparcament deL Congost de Mont-rebei:

 

  • El primer itinerari parteix d’Alsamora i va flanquejant l’obaga i la vessant nord del Montsec d’Ares entre els 900 i 1000 metres. Travessa els torrents de La Maçana i de Sant Jaume fins a la Plana de Mont-rebei i els Altimiris. La duració del recorregut es 2’30 minuts aproximadament.
  • El segon itinerari parteix del pàrquing de la boca nord del Congost de Mont-rebei, des de la zona de lleure de La Masieta. És el mateix camí que mena al Congost de Mont-rebei, però un cop passat la palanca (o pont penjat) sobre el Barranc Fondo i arribats a l’extrem de Les Feixoles surt un camí que es desvia i s’enfila a l’esquerra, fent llaçades i en forta pendent fins arribar a els Altimiris. Recentment ha estat recuperat i netejat per iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge en col·laboració amb Ipcena. En algun dels seus trams, conserva part de l’empedrat antic i el seu recorregut es pot fer en uns 90 minuts aproximadament.
  • El tercer itinerari d’accés es pot fer pel camí senyalitzat que parteix del pàrquing de la boca nord del Congost de Mont-rebei, que és diferent del que porta a Mont-rebei, tot i que parteix del mateix punt que el segon itinerari, des de la zona de lleure de La Masieta, i que recorre tota la Obaga Gran. Cal travessar els barrancs de La Maçana i de Sant Jaume i és el més llarg i més feixuc de tots, unes 2 hores  mínim.

 

 

Torre del Castell de Girbeta des d’Els Altimiris. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


RESERVA NATURAL PARCIAL DEL CONGOST DE MONT-REBEI i ESPAI D’INTERÈS NATURAL SERRA DEL MONTSEC


L’antic poblat dels Altimiris es troba dins de la RESERVA NATURAL PARCIAL DEL CONGOST DE MONT-REBEI que suposa un dels principals signes d’identitat del territori, no únicament des del punt de vista ecològic, paisatgístic, històric, arqueològic sinó també geològic i espeleològic.

La Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei es troba dins de l’àrea de l’ESPAI NATURAL DE LA SERRA DEL MONTSEC. És un Espai Natural Protegit, Xarxa Natura 2000 (àrea definida de la Serres del Montsec, Serra de Sant Mamet i Serra Mitjana) amb Zones Especials de Protecció per a les Aus (ZEPA).

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals, històrics, arqueològics i paleontològics estan protegits i són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret ha quedat dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic, si voleu saber-ne més, consulteu els següents articles:

 

 

Jaciment de Els Altimiris, Sant Esteve de la Sarga. Montsec d'Ares, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya.

Jaciment de Els Altimiris, Sant Esteve de la Sarga. Montsec d’Ares, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya.

 

 


ESPAI D’INTERÈS GEOLÒGIC DEL CONGOST DE MONT-REBEI i LA PERTUSA


L’interès d’aquest espai d’interès geològic del Congost de Mont-rebei i La Pertusa es centra en aspectes sedimentaris i tectònics. Proporciona l’oportunitat de reconèixer una sèrie estratigràfica de referència del Mesozoic sudpirinenc, especialment pel que fa al Cretaci.

Hi trobem roques calcàries i margoses alternants, amb una gran expressió en el paisatge, i amb restes fòssils que permeten la seva atribució cronostratigràfica de forma precisa. Dins de la successió cretàcica hi ha una discordança angular (entre el Cretaci inferior i el superior) que és un testimoni valuós de l’activitat tectònica extensiva pre-orogènica del domini pirinenc.

D’altra banda, el conjunt dels materials es troba plegat i fracturat en el bloc superior d’una gran estructura encavalcant (encavalcament del Montsec), que és també una de les principals estructures tectòniques del Pirineu meridional.

L’aflorament de les relacions estructurals és molt clar i pedagògic. Per tot això, el valor patrimonial de la zona pot ser considerat com a regional.

 

 

FONTS


  • SANCHO PLANAS, M. Canvis en els patrons d’assentament entre l’Antiguitat i l’Alta Edat Mitjana: el cas dels Altimiris a la llum dels primers resultats de la recerca arqueològica.
  • SANCHO PLANAS, M. Aldeas tardoantiguas y aldeas altomedievales en la sierra del Montsec (Prepirineo leridano): hàbitat y territorio.
  • ALEGRÍA TEJEDOR, W; SANCHO PLANAS, M. Comunitat de Muntanya – Comunitat Monàstica: Els Altimiris, un enclavament cristià a la Serra del Montsec. Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran. Coll de Nargó i la Seu d’Urgell. 2013.
  • Els Altimiris, un Machu Picchu al Congost de Mont-rebei.
  • Els Altimiris. Entre l’antiguitat i l’alta edat mitjana.
  • BOLÓS, J; HURTADO V. Poder, Paisatge i Societat a la Catalunya Carolíngia. L’organització d’un país dins l’Europa de Carlemany. Rafael Dalmau Editor. 2020

 

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa..

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com