Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Arnau Escuder: “El Batlle d’Alòs”.

 

El Batlle d’Alòs apareix cap el 1570 i, juntament amb el seu fill, va badonlejar fins a fer-se amos de l’Alt i el Mig Segre…

Arnau Escuder, El Batlle d'Alòs

Arnau Escuder, El Batlle d’Alòs.

 

 

 

A finals del segle XVI, la Serra del Montsec (i voltants enllà) va patir els efectes del bandolerisme.

Els principals capitosts van ser Miquel Joan Barber dit lo Barber de Binèfar, un altre anomenat lo Minyó de Montellà, i també Arnau Escuder, anomenat El Batlle d’Alòs.

Perjudicaven especialment els traginers que anaven a les fires de Balager, assaltaven pobles i castells i tenien atemorida a la població. Arnau Escuder i el seu fill, pràcticament varen ser senyors del alt i mig Segre.

El Batlle d’Alòs apareix cap el 1570 i, juntament amb el seu fill, badonlejaren fins a fer-se amos de l’Alt i el Mig Segre.

El lloctinent de Catalunya, Francisco Hurtado de Mendoza procurà reduir-los, obligant als pobles d’Organyà, Peramola, Oliana i Ponts que paguessin una tropa de soldats per emprendre la seva persecució.

Però el Batlle d’Alòs aconseguia cada dia més seguidors i va arribar ser cap dels “nyerros“, contra els petits senyors del país, la majoria del partit anomenat dels “cadells”.

Entre altres proeses, entre la llegenda i la història, se li atribueix la participació en diversos robatoris de moneda com el produït a Sidamon l’any 1587 i el de principis del 1589, junt amb els germans Garreta, ajudats per les respectives quadrilles a Oliana on robaren una partida de diners de la Diputació.

L’estiu de 1589, un grup de cavallers lleidatans perseguiren amb força la quadrilla del Batlle d’Alòs.

Figuraven entre els perseguidors Francesc de Gilabert, Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadilla i Montclar; Onofre d’Alentorn, senyor de Seró, i els seus fills Lluís, Alexandre i Jeroni; i els senyors de Rubió, Vilves i altres llocs de la vall d’Artesa de Segre.

Assabentats de la brega, alguns homes de Cubells haurien sortit per tal de protegir la retirada dels bandolers. i tot seguit, tancaren les portes de la Vila.

El setge subsegüent de Cubells aplegaria una munió de forces de ben diversa procedència. Foren mobilitzats els sometents de les vegueries properes, i encara, alguns homes enrolats per les Justícies de Fraga i Tamarit de llitera.

Entre els assetjants, però, també i figurarà la quadrilla de Miquel Joan, dit lo Barber de Binèfar, vell enemic del batlle d’Alòs per terres de La Ribagorça.

A la tercera nit de setge, i mentre els assetjants esperaven l’arribada d’artilleria, els homes del Batlle d’Alòs aconseguiren fugir desprès de foradar un pany de muralla de la vila.

Descoberta la fuga de bon matí, els assetjants pogueren comprovar que a Cubells només hi restaven alguns capellans, les dones i la canalla.

 

 

 

 

FONTS:

 

  • Viquipèdia
  • Fets, Costums i Llegendes. Joan Bellmunt Figueres.

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús a serradelmontsec@gmail.com.

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

2 Comments

  1. Caldria esbrinar el nom vertader de’l Batlle D’alòs, atès que a mi em consta que era Arnau Saura ( i no arnau escuder com en molta historiografia local s’ha anat escampant).
    També hi ha la discusió sobre si era el batlle d’Alòs de Balaguer o d’ALòs d’Isil (al Pallars).
    Els fets referents a la Batalla de Cubells van ser jutjats pel Tribunal de Coltellades de LLeida, i al seu arxiu se’n poden trobar moltes més dades, tant referents a aquest episodi concret com a altres “actuacions” del personatge.
    Hi ha un llibre que recull més informació sobre aquests “bandolers”, l’autor es Xavier Torres, de la colecció Quaderns Crema, y el seu Títol es “Nyerros i cadells: bàndols i bandolerisme a la Catalunya moderna (1590-1640)”

  2. Isidre, moltes gràcies per la informació. Intentaré investigar alguna cosa més sobre aquest famós Batlle d’Alòs…
    I gràcies per la referència bibliogràfica.

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca