Pages Menu
Categories Menu

Arnau Mir de Tost. Senyor de la Guerra.

 

Arnau Mir de Tost, senyor del Montsec, es convertí en la principal espasa de la Catalunya comtal. A causa de la seva provada capacitat militar, i d’una fama que ja s’estenia fins a la Santa Seu, va arribar a erigir-se en general dels exèrcits confederats d’Urgell i Barcelona…

Arnau Mir de Tost

Arnau Mir de Tost, senyor de la Guerra.

 

ARNAU MIR DE TOST: Senyor de la Guerra

 

 

 

 

ORIGEN D’ARNAU MIR DE TOST

Arnau Mir de Tost va néixer poc després de l’any 1000, als dominis de Tost, centrats en una vall força desconeguda actualment de l’actual comarca de l’Alt Urgell.

La seva família, pertanyent a la poderosa jerarquia del comtat d’Urgell, li garantí formació i posició, que el jove noble aprofità excel·lentment.

Orfe de pare, de ben jove aviat tingué un important paper a la cort comtal d’Ermengol II d’Urgell. L’any 1031 va prendre per muller Arsenda, també de llinatge noble. Després del matrimoni, la parella va marxar cap a la frontera amb la intenció d’establir-s’hi.

Arnau Mir, jove i emprenedor, volia aprofitar la debilitat dels sarraïns, que després de cruentes guerres civils havien perdut el poder del califat, deixant un panorama de regnes de taifa aïllats i debilitats.

Arnau Mir de Tost i la seva decidida esposa (Arsenda d’Àger) compraren al comte d’Urgell el llavors humil castell de frontera de Llordà, a la Conca de Tremp, a l’actual municipi d’Isona i Conca Dellà, a l’actual comarca del Pallars Jussà.

Allí establiren la base de la se va empresa de conquesta. Arnau Mir transformà el castell de Llordà en la fortalesa-palau més poderós de la Catalunya comtal, i l’emprà com a eficient màquina de guerra per preparar les seves operacions contra Al-Andalus.

Arnau Mir de Tost va entendre, al contrari que la resta dels poderosos del comtat d’Urgell, que la guerra a la frontera, no només significava glòria i poder, sinó que a més a més significava tenir accés a relacionar-se amb els més alts estaments de poder dels altres comtats catalans.

Va entendre ràpidament que la frontera amb el seu enemic musulmà, era perillosa, molt inestable i plena d’inconvenients, però també va entendre que la frontera li permetria fer-se ric gràcies als acords constants de no ingerència amb els àrabs.

 

 

 

 

ELS INICIS D’ARNAU MIR DE TOST

En poc temps assolí el ple control de la Conca Dellà (actual comarca d’Isona i Conca Dellà) i arribà als contraforts del Montsec. Ben aviat comprengué que la clau de volta del sistema defensiu andalusí era la poderosa alcassaba d’Àger.

Durant els anys de la Fitna de l’Àndalus (1009-1031), que marcà la descomposició del Califat de Còrdova, i que precediren la primera conquesta d’Àger, Arnau Mir de Tost buida tot la Serra del Montsec de musulmans.

Des dels castells refets i repoblats d’aquesta zona, amb la possessió de les fortaleses de Montmagastre (1041), on més tard fundaria la coneguda Col·legiata de Sant Miquel, permeté l’assaltament i la primera expugnació de la Vall d’Àger, tot travessant la imponent mola del Montsec.

 

 

LA VALL D’ÀGER AL PUNT DE MIRA

El castell i vila d’Àger, enmig d’una altura que domina la vall, era una força tinguda per inexpugnable, per tant es tractava d’un bastió molt eficaç per assegurar la dominació musulmana a l’actual comarca de La Noguera i a Mig Segre.

Àger va caure el setembre de 1034, per després, vers l’any 1041, ser altre cop ocupat per forces musulmanes. Més tard va ser conquerida novament als musulmans, però aquests la recuperaren altre cop.

Finalment i per tercera vegada, Arnau Mir de Tost conquerí la vall definitivament. En tant, la conquesta continuava pels termes d’Alòs de Balaguer, per llevant, d’Os de Balaguer i Castelló de Farfanya per occident, Sant Llorenç de Montgai i Gerb pel sud.

Durant molts anys, Arnau Mir de Tost va combatre al costat dels comtes d’Urgell, dels comtes de Barcelona, dels comtes del Pallars, dels comtes de la Ribagorça, i dels reis d’Aragó.

 

 

Castell i Canònica de Sant Pere. Àger, La Noguera. Catalunya, Montsec d'Ares.

Castell i Canònica de Sant Pere. Àger, La Noguera. Catalunya, Montsec d’Ares.

 

 

LA CONSOLIDACIÓ DEL TERRITORI

Un cop esvaït el proper perill musulmà, Arnau Mir de Tost, ja nomenat senyor d’Àger pel comte d’Urgell, es va lliurar a una febril tasca de repoblació i ordenació del territori conquerit.

Va fortificar la vall d’Àger i va atreure, mitjançant avantatjoses cartes de població, nous contingents de gent a la frontera. Fou el responsable de la repoblació i l’estructuració de tot el prepirineu lleidatà, concretament tots els voltants de la Serra del Montsec.

El Montsec esdevingué l’eix vertebrador de les noves terres incorporades per Arnau Mir de Tost a la Catalunya comtal. Els dominis d’Arnau Mir de Tost, bastits manu militari, s’estenien des dels castells de Vallferosa i Biosca, al Solsonès, passant per l’Alta Noguera, en llocs com Montmagastre i Artesa de Segre.

Resseguint a banda i banda del Montsec cap a Àger, fins a internar-se en l’occidental Montsec d’Estall, ja a la Ribagorça arribant als castells de PurroiLlaguarres Lasquarri. Més de trenta castells i nombroses possessions agràries conferiren a Arnau Mir de Tost la condició de vescomte, senyor d’un poderós Estat dins el comtat d’Urgell.

No en va, Arnau Mir de Tost, senyor de la guerra, senyor d’Àger i baró més important del comtat d’Urgell, es convertí en la principal espasa de la Catalunya comtal.

A causa de la seva provada capacitat militar, i d’una fama que ja s’estenia fins a la Santa Seu, es va erigir en el general dels exèrcits confederats d’Urgell i Barcelona. De fet, la seva meta final era el domini de tota la vall del Segre, aspiració secular i natural del seus senyors, els comtes d’Urgell.

I fou llavors, a la cima de la seva fama, que veié la possibilitat de fer realitat un ambiciós projecte: conduir una expedició conjunta de les hosts cristianes per conquerir la poderosa ciutat andalusina de Barbastre.

Després d’aconseguir el ple suport papal, l’any 1064 liderà els exèrcits d’Urgell en el que fou la primera croada de la història, molt abans que la primera croada a Jerusalem del 1099.

Aquesta croada, convocada per el papa de Roma (dita “la croada abans de la croada”), demostrava que durant aquests anys, la influència recíproca del comtat d’Urgell i les terres de la Catalunya Vella amb Roma, no té parangó. Ni el món carolingi, tan potent culturalment i tan influent políticament semblen tenir tanta influència política durant aquests anys.

Malgrat que Barbastre fou capturat, la reacció andalusina el recuperà cap el 1066, i li costà la vida a Ermengol III, comte d’Urgell. Més tard, durant el camí de tornada, el bisbe Sal·la d’Urgell morí també, probablement per les ferides produïdes per la batalla. Arnau Mir de Tost tindrà la responsabilitat de vetllar pel comtat d’Urgell fins a la majoria d’edat del comte Ermengol IV.

 

 

Signatura d'Arnau Mir de Tost.

Signatura d’Arnau Mir de Tost.

 

 

EL VESCOMTAT D’ÀGER

L’any 1072, després del seu possible pelegrinatge a Santiago de Compostela, redactà el seu important testament. Just abans d’emprendre el darrer viatge, el poderós cavaller urgellenc lamentà profundament que la vida no li hagués donat més dies per poder conquerir les somiades ciutats de Balaguer i Lleida, encara a les mans dels sarraïns.

En el testament, Arnau Mir de Tost nomenà vescomtes la seva filla Letgarda de Tost i Ponç Guerau de Cabrera (o Ponç I de Cabrera), vescomte de Girona.

Aquest matrimoni suposà la creació del vescomtat d’Àger i acreixerà el prestigi de la nissaga, fent que el nom del ambiciós Ponç Guerau figuri en el primer lloc entre els magnats convocats per promulgar els Usatges de Barcelona l’any 1071.

Malgrat tot, el títol vescomtal no va ser reconegut fins al seu net, fill del matrimoni entre Letgarda de Tost i Ponç Guerau de Cabrera.

El net, Guerau II de Cabrera, va ser el primer a dur el títol de vescomte d’Àger concedit pel comte d’Urgell Ermengol V. Més tard, a partir del Conveni de Tàrrega de 1236 els vescomtes d’Àger finalment van acabar encapçalant el comtat d’Urgell.

 

 

ARNAU MIR DE TOST I L’ABAT OLIVA

Els tres primers comtes d’Urgell, tots tres de nom Ermengol, van morir joves, i Arnau Mir de Tost, els va sobreviure a tots i de tots tres en va ser la mà dreta.

En una època en què les fronteres anaven variant, l’Abat Oliba i Arnau Mir de Tost van contribuir a establir els fonaments d’un territori que es definiria com a cristià, enfront del territori oposat, que era musulmà.

Ambdós amics, el bisbe Oliba ho va fer des de la pau i Arnau Mir de Tost des de la guerra, les dues cares d’una mateixa moneda en què el mantell espiritual de l’Església es complementava amb la protecció material dels senyors feudals.

Consten algunes cartes entre ambdós personatges, així com documents que acrediten algunes trobades entre ells.

La primera documentació és de l’any 1019, quan un jove Arnau Mir de Tost, va ser testimoni en el nomenament del monjo de Ripoll, Ponç de Tavèrnoles, també amic de l’Abat Oliba, com abat de Sant Llorenç de Morunys i de Sant Serní de Tavèrnoles, a Anserall a l’Alt Urgell.

La segona trobada que consta entre el bisbe Abat Oliba i Arnau Mir de Tost, és a Santa Maria de Ripoll. En el document de consagració de l’any 1032 consta que Arnau Mir de Tost va ser present a la cerimònia en qualitat d’amic de l’Abat Oliba.

El monestir de Sant Miquel de Cuixà, al Rosselló, va ser el lloc escollit per Arnau Mir de Tost i el comte Ermengol III d’Urgell per fer la donació en acció de gràcies d’unes finques del castell d’Àger acabades de conquerir.

La donació de les terres a Cuixà, l’abat del qual era Oliba, el 4 de setembre de 1034, va ser motivada per la relació d’amistat entre l’abat i Arnau Mir de Tost. L’entrega de les terres a Cuixà va ser un símbol de consideració i estima envers Oliba.

 

 

 

 

FONTS:

 

  • SANTÍN, MÒNICA.L’abat i bisbe Oliba i Arnau Mir de Tost: una vida, dos camins. Treball de Final del Màster en Història i Patrimoni cultural de l’Església. Facultat Antoni Gaudí i Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull. 2020.
  • LLADONOSA, JOSEP. Arnau Mir de Tost. Rafael Dalmau, Editor. 1974.
  • Viquipèdia
  • VERGÉS PONS, O. Urgell a la fi del primer mil·leni. Edicions Salòria. 2015

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús a serradelmontsec@gmail.com.

 

 


 





SerradelMontsec.cat

4 Comments

  1. Trobo a faltar el episodis del castell de Mur i la seva col·legiata . On la relació amb l’església per damunt del bisbat pren forma .

  2. Arnau Mir de Tost mai va ostentar el títol de Vescomte d’Àger. El seu gendre i la seva filla tampoc, no obstant, Ponç Guerau de Cabrera era Vescomte de Girona. No va ser fins a Guerau II de Cabrera, net d’Arnau Mir de Tost, a qui el Comte d’Urgell Ermengol V concedí el títol de Vescomte d’Àger a canvi de posar fí a certes disputes entre ells.

  3. Francesc, gràcies per la rectificació, prenem nota.

Trackbacks/Pingbacks

  1. Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, La Noguera | Serra del Montsec - [...] del segle XI. La primera en la dotació de l’abadia d’Àger que feren el 1060 Arnau Mir de Tost…
  2. Castell de Comiols. Artesa de Segre, La Noguera | Serra del Montsec - […] l’abadia de Sant Pere d’Àger. A l’acta de dotació de Montmagastre, atorgada per Arnau Mir de Tost el 1054,…
error: ! Aquest contingut no està diponible!