Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Arnau Mir de Tost, Senyor de la Guerra.

 

Arnau Mir de Tost, senyor de la guerra i del Montsec, es va convertir en la principal espasa de la Catalunya comtal arribant a erigir-se en general dels exèrcits confederats d’Urgell i Barcelona…

Arnau Mir de Tost

Arnau Mir de Tost, senyor de la Guerra.

 

ARNAU MIR DE TOST, SENYOR DE LA GUERRA


 

 

 

 

 

ORIGEN D’ARNAU MIR DE TOST


Arnau Mir de Tost va néixer poc després de l’any 1000, als dominis de la Vall de Tost, centrats en una vall força desconeguda de l’actual comarca de l’Alt Urgell.

La seva família, pertanyent a la poderosa jerarquia del comtat d’Urgell, li garantí formació i posició, i el jove noble les va aprofitar de forma excel·lent.

Orfe de pare, de ben jove aviat va mantenir un important paper a la cort comtal d’Ermengol II d’Urgell. L’any 1031 va prendre per muller Arsenda d’Àger, també de llinatge noble. Després del matrimoni la parella va marxar cap a la frontera sarraïna amb la intenció d’establir-s’hi.

Arnau Mir, jove i emprenedor, volia aprofitar les debilitats dels sarraïns, que després de cruentes guerres civils havien perdut el poder centralitzat del califat, deixant un panorama de regnes de taifa aïllats i debilitats.

Arnau Mir de Tost i la seva decidida esposa, Arsenda d’Àger, compraren al comte d’Urgell l’aleshores humil castell de Llordà, a la Conca de Tremp, a l’actual municipi d’Isona i Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà.

 

 

 

 

A Llordà establiren la base de la seva empresa de conquesta. Arnau Mir transformà el castell de Llordà en la fortalesa-palau més poderosa de la Catalunya Comtal, i l’utilitzà com a eficient màquina de guerra per preparar les seves operacions contra Al-Andalus.

Arnau Mir de Tost va entendre, al contrari que la resta dels poderosos del comtat d’Urgell, que la guerra a la frontera no només significava glòria i poder, sinó que a més a més significava tenir accés a relacionar-se amb els més alts estaments de poder dels altres comtats catalans així com del seus enemics musulmans.

Va entendre ràpidament que la frontera amb el seu enemic musulmà, era perillosa, molt inestable i plena d’inconvenients, però també va entendre que la frontera li permetria fer-se ric gràcies als acords constants de no ingerència amb els àrabs.

 

 

 

 

ELS INICIS D’ARNAU MIR DE TOST


En poc temps assolí el ple control de la Conca Dellà (actual municipi d’Isona i Conca Dellà) i va arribar als contraforts del Montsec de Rúbies (o de Meià), on va establir fortaleses com la del Castell de Toló i als contraforts del Montsec d’Ares on va engrandir fortaleses com la de Castell de Mur.

Malgrat anar guanyant terreny ben aviat comprengué que la clau de volta del sistema defensiu andalusí era la poderosa alcassaba d’Àger.

Durant els anys de la Fitna de l’Àndalus (1009-1031), que marcaren la descomposició del Califat de Còrdova, i que precediren la primera conquesta d’Àger, Arnau Mir de Tost, buida tota la Serra del Montsec de musulmans.

Poc a poc, des dels castells refets i repoblats d’aquesta zona, com per exemple la fortalesa de Montmagastre (1041), on més tard fundaria la coneguda Col·legiata de Sant Miquel, va aconseguir assaltar la Vall d’Àger, tot travessant la imponent mole de la Serra del Montsec.

 

 

 

 

LA VALL D’ÀGER AL PUNT DE MIRA


El castell i vila d’Àger, enmig d’un turó que domina la seva vall, era una peça estratègica tinguda per inexpugnable, i per tant es tractava d’un bastió molt eficaç per assegurar la dominació als musulmans al àrea de l’actual comarca de La Noguera i a Mig Segre.

Àger va caure el setembre de l’any 1034, per després, vers l’any 1041, ser altre cop ocupat per les forces musulmanes. Posteriorment va ser conquerida novament als musulmans, però, altre cop, aquests la recuperaren de nou.

Finalment i per tercera vegada, Arnau Mir de Tost conquerí la vall definitivament. Mentrestant, la conquesta continuava pels termes d’Alòs de Balaguer, per llevant, d’Os de Balaguer i Castelló de Farfanya per occident, i Sant Llorenç de Montgai i Gerb pel sud.

Durant molts anys, Arnau Mir de Tost va combatre al costat dels comtes d’Urgell, dels comtes de Barcelona, dels comtes del Pallars, dels comtes de la Ribagorça, i dels reis d’Aragó, formant part de la elit poderosa dels comptats catalans i aragonesos.

 

 

 

 

LA CONSOLIDACIÓ DEL TERRITORI


Un cop esvaït el proper perill musulmà, Arnau Mir de Tost, ja nomenat senyor d’Àger pel comte d’Urgell, es va lliurar a una febril tasca de repoblació i ordenació del territori conquerit.

Va fortificar la Vall d’Àger i va atreure, mitjançant avantatjoses cartes de població, nous contingents de gent a la frontera. Fou el responsable de la repoblació i l’estructuració de tot el prepirineu lleidatà als voltants de la Serra del Montsec.

La Serra del Montsec esdevingué l’eix vertebrador de les noves terres incorporades per Arnau Mir de Tost a la Catalunya comtal.

Els dominis d’Arnau Mir de Tost, bastits manu militari, s’estenien des dels castells de Vallferosa i Biosca, al Solsonès, passant per l’Alta Noguera, en llocs com Montmagastre i Artesa de Segre, i arribant a la actual Ribagorça d’Aragó, amb llocs com Viacamp i Lluçars.

Fins a internar-se a la part nord-occidental del Montsec d’Estall, ja a la Ribagorça d’Osca, arribant als castells de Purroi, Llaguarres i Lasquarri, més de trenta castells i nombroses possessions agràries conferiren a Arnau Mir de Tost la condició de vescomte, senyor d’un poderós Estat dins el comtat d’Urgell.

No en va, Arnau Mir de Tost, senyor de la guerra, senyor del Montsec, senyor d’Àger i baró més important del comtat d’Urgell, es convertí en la principal espasa de la Catalunya comtal.

 

 

Dominis i Campanyes d'Arnau Mir de Tost. Font: <a href="https://www.enciclopedia.cat/" target="_blank">Enciclopèdia Catalana</a>.

Dominis i Campanyes d’Arnau Mir de Tost. Font: Enciclopèdia Catalana.

 

 

A causa de la seva provada capacitat militar, i d’una fama que ja s’estenia fins a la Santa Seu, es va erigir en el general dels exèrcits confederats del Comtat d’Urgell i del Comtat de Barcelona. De fet, la seva meta final era el domini de tota la vall del Segre, aspiració secular i natural del seus senyors, els comtes d’Urgell.

I fou llavors, a la cima de la seva fama, que veié la possibilitat de fer realitat un ambiciós projecte: conduir una expedició conjunta de les hosts cristianes per conquerir la poderosa ciutat andalusina de Barbastre.

Després d’aconseguir el ple suport papal, l’any 1064 liderà els exèrcits del Comtat d’Urgell en el que alguns consideren la primera croada de la història, molt abans que la primera croada a Jerusalem del 1099.

Aquesta croada, convocada pel papa de Roma (dita “la croada abans de la croada“), demostrava que durant aquests anys, la influència recíproca del comtat d’Urgell i les terres de la Catalunya Vella amb Roma, no té parangó. Ni el món carolingi, tan potent culturalment i tan influent políticament semblen tenir tanta influència política durant aquells anys.

Malgrat que Barbastre fou capturat, la reacció andalusina el recuperà cap l’any 1066 i li costà la vida a Ermengol III, comte d’Urgell dit ‘el de Barbastre’. Arnau Mir de Tost tindrà la responsabilitat de vetllar pel comtat d’Urgell fins a la majoria d’edat del comte Ermengol IV, anomenat ‘el de Gerb’.

 

 

 

 

EL VESCOMTAT D’ÀGER


L’any 1072, Arnau Mir de Tost, després del seu possible pelegrinatge a Santiago de Compostela, redactà el seu important testament. Just abans d’emprendre el darrer viatge, el poderós cavaller urgellenc lamentà profundament que la vida no li hagués donat més dies per poder conquerir les somiades ciutats de Balaguer i Lleida, encara en mans dels sarraïns.

En el testament, Arnau Mir de Tost nomenà vescomtes la seva filla Letgarda de Tost i el seu espòs Ponç Guerau de Cabrera (o Ponç I de Cabrera), vescomte de Girona.

Aquest matrimoni suposà la creació del vescomtat d’Àger i acreixerà el prestigi de la nissaga, fent que el nom del ambiciós Ponç Guerau figuri en el primer lloc entre els magnats convocats per promulgar els Usatges de Barcelona l’any 1071.

Malgrat tot, el títol vescomtal només va ser reconegut a partir del seu net Guerau II de Cabrera, fill del matrimoni entre Letgarda de Tost i Ponç Guerau de Cabrera (o Ponç I de Cabrera).

El net, Guerau II de Cabrera, va ser el primer a dur el títol de vescomte d’Àger concedit pel comte d’Urgell Ermengol V. Més tard, a partir del Conveni de Tàrrega de l’any 1236 els vescomtes d’Àger finalment van acabar encapçalant el comtat d’Urgell.

 

 

 

 

ARNAU MIR DE TOST I L’ABAT OLIBA


Els tres primers comtes d’Urgell, tots tres de nom Ermengol, van morir joves, i Arnau Mir de Tost, els va sobreviure a tots i de tots tres ell en va ser la mà dreta.

En una època en què les fronteres anaven variant, l’Abat Oliba i Arnau Mir de Tost, ambdós amics, van contribuir a establir els fonaments d’un territori que es definiria com a cristià, enfront del territori oposat, que era musulmà.

El bisbe Oliba ho va fer des de la pau i Arnau Mir de Tost des de la guerra, les dues cares d’una mateixa moneda on el poder espiritual de l’Església es complementava amb la protecció material dels senyors i els poders feudals.

D’aquesta possible amistat consten algunes cartes entre ambdós personatges, així com documents que acrediten algunes trobades entre ells.

La primera documentació és de l’any 1019, quan un jove Arnau Mir de Tost, va ser testimoni en el nomenament del monjo de Ripoll, Ponç de Tavèrnoles, també amic de l’Abat Oliba, com abat de Sant Llorenç de Morunys i de Sant Serní de Tavèrnoles, a Anserall a l’Alt Urgell.

La segona trobada que consta entre el bisbe Abat Oliba i Arnau Mir de Tost, és a Santa Maria de Ripoll. En el document de consagració de l’any 1032 consta que Arnau Mir de Tost va ser present a la cerimònia en qualitat d’amic de l’Abat Oliba.

El monestir de Sant Miquel de Cuixà, al Rosselló, va ser el lloc escollit per Arnau Mir de Tost i el comte Ermengol III d’Urgell per fer la donació en acció de gràcies d’unes finques del castell d’Àger acabades de conquerir.

La donació de les terres a Cuixà, l’abat del qual era Oliba, el 4 de setembre de 1034, va ser motivada per la relació d’amistat entre l’abat i Arnau Mir de Tost. L’entrega de les terres a Cuixà va ser un símbol de consideració i estima envers l’Abat Oliba.

 

 

Signatura d'Arnau Mir de Tost.

Signatura d’Arnau Mir de Tost.

 

 

FONTS:


  • SANTÍN, MÒNICA.L’abat i bisbe Oliba i Arnau Mir de Tost: una vida, dos camins. Treball de Final del Màster en Història i Patrimoni cultural de l’Església. Facultat Antoni Gaudí i Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull. 2020.
  • LLADONOSA, JOSEP. Arnau Mir de Tost. Rafael Dalmau, Editor. 1974.
  • Viquipèdia
  • VERGÉS PONS, O. Urgell a la fi del primer mil·leni. Edicions Salòria. 2015

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


 

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


SerradelMontsec.cat


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com