Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Art Rupestre del Turó d’Antona. Vernet.

 

L’art rupestre del Turó d’Antona es troba davant del Santuari de la Mare de Déu de Salgar, a l’altre costat del riu Segre dins del terme de Vernet, i està declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO…

El Turó d'Antona vist des de la Serra del Munt. A l'esquerra es veuen les coves d'Antona, part del Santuari del Salgar i el riu Segre rodejant el turó. Vernet, Artesa de Segre. La Noguera, Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleida, Catalunya.

 

ART RUPESTRE DEL TURÓ D’ANTONA

Vernet, La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL TURÓ D’ANTONA


El Turó d’Antona, a la comarca de La Noguera, forma part de la Serra del Munt, tot i que resulta ser un apèndix d’aquesta pel fet entre el puig d’Antona i la Serra del Munt circula de forma engorjada el riu Segre, deixant el Turó d’Antona separat.

En aquest punt el riu Segre travessa engorjat per un congost espectacular ple de coves i balmes, un autèntic paradís natural, probablement un dels indrets més bells de la comarca.

Durant la Guerra Civil Espanyola, aquestes coves i balmes van servir de refugi moltes vegades per la gent dels voltants.

Al Puig d’Antona es troben les restes del castell de Malagastre, un antic poblat iber i les pintures rupestres d’Antona (declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO).

El conjunt d’art i puntures rupestres d’Antona presenta diverses balmes però únicament s’han identificat pintures en tres d’elles. La primera, situada en un nivell inferior, i les dues restants a la dreta de l’anterior i a pocs metres per sobre.

El Turó d’Antona és un punt estratègic de primer nivell, ja que des de l’oest, sud i est es pot controlar el pas del riu Segre, encaixonat entre la Serra del Munt i el propi turó.

Des de la banda nord hi ha una molt bona visibilitat de la plana de Baldomar i d’Artesa de Segre.

A més del control visual, el jaciment resulta inaccessible per l’oest i el sud, condicionants geogràfics decisius en la selecció d’aquest indret com a lloc d’hàbitat al llarg de la història.

 

 

Santuari de la Mare de Déu del Salgar


El Santuari de la Mare de Déu del Salgar se situa en un congost espectacular del riu Segre, ple de coves i balmes, en el meandre que rodeja el Puig d’Antona…

Santuari de la Mare de Déu del Salgar, Montsonís. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

 

L’ART RUPESTRE DEL TURÓ D’ANTONA


En total s’han individualitzat 34 figures que, per les seves característiques, fan que aquest jaciment s’integri perfectament en la sèrie de jaciments amb pintura esquemàtica.

Les pintures rupestres del Turó d’Antona, estan situades davant el Santuari de la Mare de Deu de Salgar, a l’altre costat del riu Segre.

Aquest conjunt va ser descobert l’any 1976 durant una campanya de prospecció i estudis de la zona del Montsec i les serres marginals que va ser realitzada per Enric Sunyer i Antoni Borrell de l’Institut de Ciències del Quaternari de Barcelona, junt amb l’alcalde de Baldomar, Lluís Trepat.

Aquell mateix any el jaciment va començar a ser estudiat per Díez-Coronel, el qual va començar l’estudi dels jaciments rupestres amb la col·laboració  d’E. Carrera Salse,  J.L. Rodríguez Duque i J. Sarrate.

Els resultats d’aquestes investigacions varen ser presentats en el XV Congreso Nacional de Arqueología i publicats també a la revista “Ilerda” publicada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Durant l’any 1986 les pintures foren objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueològia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

 

El Turó d'Antona vist des de la Serra del Munt. A l'esquerra es veuen les coves d'Antona, part del Santuari del Salgar i el riu Segre rodejant el turó. Vernet, Artesa de Segre. La Noguera, Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleida, Catalunya.

El Turó d’Antona vist des de la Serra del Munt. A l’esquerra es veuen les coves d’Antona, part del Santuari del Salgar i el riu Segre rodejant el turó. Vernet, Artesa de Segre. La Noguera, Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleida, Catalunya.

 

 

COVA ANTONA I


Les figures representades es localitzen a la paret esquerra, a uns 7 metres de l’entrada, i es concentren pràcticament al llarg de 3 metres de suport rocós.

S’han individualitzat 16 figures, totes elles amb la mateixa coloració vermell marronós, que en algunes zones sembla més clara, encara que segurament es tracta de la mateixa pigmentació, que varia per efectes de la dissolució, de l’estat i de la coloració del suport o de la conservació de la zona on se situa.

Aquestes figures corresponen a traços, anells, cercles, ramiformes, alteriformes i restes de pigment, que mostren diferències tècniques (traç simple i tinta plana).

 

 

Figures de la Cova d'Antona I. Turó d'Antona, Vernet. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Figures de la Cova d’Antona I. Turó d’Antona, Vernet. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

ANTONA II


És una gran cavitat que conserva 3 figures que corresponen a pintures en forma de barres. La tècnica utilitzada és de traç simple i els colors són el vermell marronós i vermell.

 

 

Figures de la Cova d'Antona II. Turó d'Antona, Vernet. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Figures de la Cova d’Antona II. Turó d’Antona, Vernet. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

ANTONA III


Es tracta d’una cavitat de grans dimensions immediatament contigua a l’anterior. La majoria de les figures es localitzen al fons de la balma, excepte dues que es troben en una petita cavitat a la dreta.

S’han individualitzat 15 figures que corresponen a un pectiniforme, un ramiforme, indeterminats, quadrúpedes, un antropomorf, un ancoriforme i restes de pigment, totes elles de color vermell marronós, excepte l’ancoriforme que és de color vermell carmí. La tècnica és de traç simple.

 

 

Figures de la Cova d'Antona III. Turó d'Antona, Vernet. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Figures de la Cova d’Antona III. Turó d’Antona, Vernet. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

ART RUPESTRE DE L’ARC MEDITERRANI


Les mostres d’art rupestre de la fi de la prehistòria a l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, constitueixen un conjunt d’una categoria excepcional que descriu la forma de vida en una fase crítica del desenvolupament humà de manera viva i gràfica en unes pintures úniques pel seu estil i la seva temàtica.

El conjunt de pintures rupestres de la fi de la prehistòria situades l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica és el més gran grup de llocs d’art rupestre que es poden trobar a tota Europa i ofereixen un retrat excepcional de la vida de l’home en un període essencial de l’evolució cultural humana.

S’integren sota el conegut Art Esquemàtic, una expressió dels grups prehistòrics del Neolític, present en bona part del territori lleidatà: Bellver de Cerdanya, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Os de Balaguer, Tremp, Camarasa, Alfés, Les Borges Blanques, L’Albí, La Granja d’Escarp i El Cogul.

A més s’estén per les províncies de Barcelona, Tarragona, Almeria, Jaén, Alacant, Castelló, València, Múrcia, Osca, Terol, Saragossa, Albacete, Conca, Guadalajara, etc..

Aquestes pintures van ser declarades Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN), Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.  I van ser declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO, el desembre 1998.

 

 

El Turó d'Antona vist des de la Serra del Munt. A l'esquerra es veuen les coves d'Antona. Vernet, Artesa de Segre. La Noguera, Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleida, Catalunya.

El Turó d’Antona vist des de la Serra del Munt. A l’esquerra es veuen les coves d’Antona. Vernet, Artesa de Segre. La Noguera, Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleida, Catalunya.

 

 


ESPAI NATURAL DE L’AIGUABARREIG DELS RIUS SEGRE I NOGUERA PALLARESA


Aquest lloc es troba dins de l’àrea de l’ESPAI NATURAL DE L’AIGUABARREIG DELS RIUS SEGRE I NOGUERA PALLARESA, a la comarca de La Noguera.

També es troba dins de l’anomenada Xarxa Natura 2000 a l’àrea definida de l’Aiguabarreig Segre – Noguera Pallaresa.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret ha quedat dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic, si voleu saber-ne més, consulteu els següents articles:

 

 

El Turó d'Antona vist des de la Serra del Munt. A la dreta es veuen les coves d'Antona, part del Santuari del Salgar i el riu Segre. Vernet, Artesa de Segre. La Noguera, Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleida, Catalunya.

El Turó d’Antona vist des de la Serra del Munt. A la dreta es veuen les coves d’Antona, part del Santuari del Salgar i el riu Segre. Vernet, Artesa de Segre. La Noguera, Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleida, Catalunya.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs Les Coves del Turó d’Antona en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

PROTECCIÓ


 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Zona arqueològica
  • Número de Registre: 3918-ZA
  • Data de Publicació: 25/06/1985

 

FONTS:


  • Díez-Coronel, 1978 / DÍEZ-CORONEL, 1979 / VIÑAS-ALONSO, 1977-78 / VIÑAS-SARRIA-ALONSO, 1983 / CPRC1, 1990 / C.A. La Noguera.
  • Maluquer, J. Antona. Fulls del Museu del Montsec, vol.1. Artesa de Segre (1984).
  • Ros, J.; Solanes, E. La recerca arqueològica a Antona: estat de la qüestió. Revista d’Arqueologia de Ponent, vol. 11-12 (2002)

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com