Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Art Rupestre de la Cova dels Vilars. Os de Balaguer.



 

Les pintures rupestres de la Cova dels Vilars d’Os de Balaguer constitueixen un conjunt d’una categoria excepcional declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO…

Quadrúpedes de la Cova dels Vilars, Os de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec.

 

ART RUPESTRE DE LA COVA DELS VILARS

Os de Balaguer, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.


 

 

 

 

 

APROXIMACIÓ GEOGRÀFICA A LA COVA DELS VILARS


Les pintures rupestres de la Cova dels Vilars (o dels Vilasos) es troben situades al terme municipal d’Os de Balaguer, a la comarca de La Noguera, al vessant est de la Serra d’Os, en un congost que forma el Barranc dels Vilars, dominant el curs del riu Farfanya, un afluent del riu Segre.

Per accedir-hi, s’ha d’agafar des del poble d’Os de Balaguer la pista anomenada “Camí de les Planes” per després desviar-se i agafar el “Cami de la Cova dels Vilars”.

Està ben senyalitzat i no té pèrdua.  Tot just abans d’arribar-hi cal seguir la sendera que surt cap a l’esquerra i remuntar el barranc pel seu marge esquerre (una sendera molt utilitzada pels escaladors).

En deixar enrere els penya-segats que van quedant a la nostra dreta i remuntar la petita vessant més suau orientada a Sud-Est, arribem a un collet.

Seguim avançant, ara ja camp a través en direcció nord fins creuar el tàlveg, trobant el jaciment en la vessant de solana d’aquest barranquet.

Conegudes des de fa molt de temps per un veí d’Os de Balaguer, el Josep M. Borràs i Viu, el descobriment fou comunicat oficialment l’any 1973.

Es conserva la base d’una murada o tanca en pedra seca poc o gens desbastada, d’amplada important, i al seu interior, petites estructures d’aterrassament i restes de construccions en pedra.

Les restes materials trobades són ceràmica a mà, de gra gruixut, similar a la trobada en la resta d’assentament del bronze del terme d’Os de Balaguer.

A banda de les restes constructives abans esmentades, es possible que es conservin estrats arqueològics in situ, però probablement escassos degut als treballs de repoblació de la zona i a la intensa erosió que ha sofert aquesta vessant, que pràcticament ha quedat en roca nua.

 

 

Cova dels Vilars, Os de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

Cova dels Vilars, Os de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC D’OS DE BALAGUER

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons Joan Coromines:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

MENCIONS ANTERIORS. 1035: ‘Osse’; 1035: ‘castro de Os aut de Castilione’; 1036: ‘in termino de Osse’; 1063: castro ‘Hos’; 1068: Arnau Mir de Tost dona al monestir d’Àger un alou que afronta ‘flumine Noguerae, Mer. in te. castri Ste. Licinie et in te. de castro Os et castro Canelas’; 1116: ‘Castrum Os’ citat junt amb Tartareu; 1156: ‘de Ager et de Hos et de Casserres’; 1179 ‘Oss’ en una butlla papal; 1286: ‘Osse’ (MiretS., Castellbò, 114). 1295: «un castel que és en Farfanya lo qual ha nom Hos’.

Resumint les mencions antigues, en tenim 16, des de 1035 a 1359; amb una forma que coincideix bastant amb la moderna (desdenyant la ‘H’ d’algunes), però amb terminació ‘Osse’ en la més antiga i de nou 1036 i 1286, ‘Oss’ amb ‘-ss’ doble final en la butlla de 1179. I en general ‘(H)os’, però amb la interessant excepció: ‘Abos’ en el document de 1156 que ofereix la garantia de ser llegit pels Benedictins de la Hist. Lgd, i la Col·lecció Moreau (sens dubte doc. fornit pel Pare Caresmar.

[…]

ETIMOLOGIA. Difícilment podem creure que sigui d’origen llatí o romànic i quasi només concebible si concreció del mot ‘os’, peça anatòmica humana o animal, car no tindria cap versemblança semàntica, ni se’n veu cap cas paral·lel en toponímia.

En la historia del ‘Os’ bearnès veiem ‘Aoss’ com la forma més antiga (contreta després en ‘Os’) ‘Aós’ de l’alt Urgellet el tenim avui reduit a: ‘Ós’; ‘Oix’ de l’alta Garrotxa era ‘Ovoxe/Evoxe’ en les seves formes més antigues.

En tots ells reducció a un monosíl·lab. I en el nostre mateix hem trobat la preciosa menció ‘Abos’ de l’any 1156. Potser, doncs, també el nom present será paral·lelament reducció d’un ‘Avosse’ o ‘Ovosse’.

Si en ‘Oix’ i en ‘Aós’ hem reconegut el base ‘O(B)E’ ‘llit’, ‘jaça’, que està a la base de la familia ‘Ovarra/Ovança/Ovella/Oveix/Ovís/Gües’, no hi ha obstacle diriment que s’oposi que aquí partim també de *OBOSSE. Sigui en el sentit ‘jaça’ o en el de ‘llit’ del contigu riu Farfanya.

Acceptem-ho com a possible, amb les grans reserves que ens imposa sempre la penetració cap aqueixes tenebres paleo-ibèriques. Més incerta encara amb noms d’un cos tan reduit com ‘Os’

 

 

LA COVA DELS VILARS


Es tracta d’una balma, formada a la base de les calcàries eocèniques, d’uns 12 metres d’amplada, 8 metres de profunditat i 3,5 metres d’alçada orientada a est – sudest i a 600 metres sobre el nivell del mar.

Les pintures (una trentena) es localitzen a dues zones: la paret esquerra de la balma, on s’aprecien el major nombre de representacions, i a la dreta de la porta d’accés que tanca la cova, on les pintures són més difícils d’identificar.

En total es poden comptabilitzar 29 figures fetes amb traços simples i tintes planes. Els colors emprats són el negre, utilitzat en quatre del total de les representacions conservades, i els vermellosos (vermell, vermell-marronós), que predominen sobre els anteriors.

En general, podríem classificar el conjunt dins l’estil esquemàtic, amb paral·lels d’aquest mateix estil en altres jaciments de Catalunya.

Això no obstant, l’existència d’algunes figures que s’acosten més a un realisme o naturalisme estilitzat aporta la idea de diferents moments cronològics d’execució.

Dins d’aquest context, una primera interpretació situaria aquestes obres dins de l’edat del Bronze (1800-650 aC), sense precisar més enllà.

Per la seva situació a la paret exposada al sol i a les tempestes, les pintures han sofert degradacions de tipus natural amb el despreniment de la capa més externa de la roca.

D’altra banda, les fogueres dels pastors han produït l’ennegriment de bona part de la superfície. Malgrat això, el conjunt mostra encara un estat de conservació força acceptable.

 

 

Cova dels Vilars (o Vilasos), Os de Balaguer. La Noguera, Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya. Foto de Generalitat de Catalunya.

Cova dels Vilars (o Vilasos), Os de Balaguer. La Noguera, Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya. Foto de Generalitat de Catalunya.

 

 

LES REPRESENTACIONS HUMANES DE LA COVA DELS VILARS


De totes les representacions humanes, l’escena més suggestiva dins de la Cova dels Vilars (o dels Vilasos) d’Os de Balaguer, és formada pel conjunt de tres figures humanes, dues dones i un home central.

Les dones serien caracteritzades per l’engrossiment de la part baixa, interpretada com una faldilla o els malucs, i adornaments al cap.

L’home, pel seu fal·lus erecte. Alguns autors interpreten el conjunt com una dansa fàl·lica relacionada amb el ritu de fecunditat. Una altra figura humana, aïllada i sense trets identificadors, és interpretada, per la seva postura, com un recol·lector.

 

 

Figures humanes a la Cova dels VilarsOs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec.

Figures humanes a la Cova dels Vilars, Os de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec.

 

 

ELS QUADRÚPEDES DE LA COVA DELS VILARS


Les figures amb grups d’animals (quadrúpedes) són el grup més representat dins de la cova dels Vilars o dels Vilasos d’Os de Balaguer i mostren diferents estils i tècniques.

Tot sovint, es fa fàcil d’identificar a quina espècie pertany cadascun dels animals representats.

Dins del conjunt destaquen una cérvola i dos possibles cànids que determinats autors han interpretat com una escena de cacera, si bé la diferència d’estils sembla indicar que haurien estat pintats en moments diferents.

 

 

Quadrúpedes de la Cova dels Vilars, Os de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Serra del Montsec.

Quadrúpedes de la Cova dels Vilars, Os de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Serra del Montsec.

 

 

ELS SÍMBOLS DE LA COVA DELS VILARS


Quatre cercles concèntrics incomplets dins de la cova dels Vilars (o dels Vilasos) d’Os de Balaguer, semblen en connexió amb uns altres quatre traços paral·lels, quasi verticals, inferiors, d’estil abstracte, són considerats com l’única mostra del conjunt de caràcter simbòlic, estretament relacionada amb representacions religioses solars.

 

 

Símbols de la Cova dels Vilars, Os de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

Símbols de la Cova dels Vilars, Os de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 

ART RUPESTRE DE L’ARC MEDITERRANI


Les mostres d’art rupestre de la fi de la prehistòria a l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, constitueixen un conjunt d’una categoria excepcional que descriu la forma de vida en una fase crítica del desenvolupament humà de manera viva i gràfica en unes pintures úniques pel seu estil i la seva temàtica.

El conjunt de pintures rupestres de la fi de la prehistòria situades l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica és el més gran grup de llocs d’art rupestre que es poden trobar a tota Europa i ofereixen un retrat excepcional de la vida de l’home en un període essencial de l’evolució cultural humana.

S’integren sota el conegut Art Esquemàtic, una expressió dels grups prehistòrics del Neolític, present en bona part del territori lleidatà: Bellver de Cerdanya, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Os de Balaguer, Tremp, Camarasa, Alfés, Les Borges Blanques, L’Albí, La Granja d’Escarp i El Cogul.

A més s’estén per les províncies de Barcelona, Tarragona, Almeria, Jaén, Alacant, Castelló, València, Múrcia, Osca, Terol, Saragossa, Albacete, Conca, Guadalajara, etc..

Aquestes pintures van ser declarades Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN), Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.  I van ser declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO, el desembre 1998.

 

 

VISITA GUIADA A LA COVA DELS VILARS


Recordeu que aquest és un espai protegit i fràgil. Els espais naturals i arquitectònics, arqueològics i paleontològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

Tot i que acostar-se a la cova es pot fer de forma particular, per poder accedir a l’interior de la cova només es pot fer amb visita guiada:

  • Durada: 1 h 15 min.
  • Horari: Diumenge 10:30 h. Altres horaris, dates i grups a convenir.
  • Preu: 10 euros.
  • Telèfon: 973 43 82 32

 

 

PROTECCIÓ:


  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Zona arqueològica
  • Número de Registre: 2050-ZA
  • Data de Publicació: 25/06/1985

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà).

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com