Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Baronia de Sant Oïsme. Camarasa.

 

Situat al cim d’una roca sobre el Pantà de Camarasa, en un lloc d’enorme bellesa paisatgística, la Baronia de Sant Oïsme s’agrupa sota mateix d’una torre de defensa i d’una l’església…

Torre de l'antic castell de la Baronia de Sant Oïsme. Camarasa, La Noguera. Serra del Montsec. Lleida, Catalunya.

 

LA BARONIA DE SANT OÏSME

Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra del Montsec.


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA BARONIA DE SANT OÏSME


Aquest petitíssim poble situat al cim d’una roca, sobre el Pantà de Camarasa i el riu Noguera Pallaresa, es un lloc d’enorme bellesa paisatgística. Les espectaculars vistes que proporciona del Montsec d’Ares i del Montsec de Rúbies, la Vall d’Àger i El Doll, son impagables.

Un molt petit conjunt de cases que s’agrupa sota mateix d’una torre de defensa i sota mateix de l’església dedicada a Sant Bartomeu, en un extrem del Cingló Alt i encarat a nord.

El llogarret de La Baronia de Sant Oïsme el trobem seguint la carretera de Lleida a Tremp (també dita Carretera del Doll), a 5 kilòmetres abans, o després, del Pas de Terradets.

Aquest poblet també és conegut com Sant Oïsme o simplement La Baronia, i actualment pertany al municipi de Camarasa, comarca de La Noguera, tot i que geogràficament parlant es troba inclòs dins de la Vall d’Àger.

La seva ubicació propera al pas de Terradets, tot vigilant les ribes del riu Noguera Pallaresa des de la marge esquerra, és altament significativa i estratègica, tot vigilant els meandres del Noguera Pallaresa i enfront de l’antic vilot d’Oroners, actualment sota les aigües.

 

 

ERMITA I CASTELL D’ORONERS


En una estreta balma de 150 m i a una alçada de 110 m sobre el Pantà de Camarasa trobem l’ermita, el castell d’Oroners, i restes d’antics…

Restes del Castell d'Oroners (al fons) i absis de l'ermita de la Mare de Déu del Remei d'Oroners. La Baronia de Sant Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

 

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE LA BARONIA DE SANT OÏSME


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons Joan Coromines:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

Del nom propi grecollatí ONESÍMUS, que era usual en la Catalunya romana: cognomen en 2 inscripcions paganes de Tarragona, junt amb el femení ‘Onesima’ en una altre. Com que prové del grec òvήσιμος ‘útil, profitós, benèfic’, adjectiu d’ús general en grec clàssic, el nostres devien pronunciar-lo amb ‘i’, segons la pronúncia hel·lenística de la ή; i després sofrí dissimilació de la primera nasal, d’on la base *ODÍSIMU, que ha passa normalment a ‘Oïsme’. D’aquest nom era probablement el d’un aranès «Sancius Onezmi», ciutadà de Vilac (imprès Omezmi), que votà en el plesbicit de 1313 per retornar a la sobirania catalana la vall, usurpada pels francesos (Regla, Lucha por Aran S. XIV, p. 422); aquí deu estar en genitiu patrònimic en lloc de ‘-ezmus’.

 

 

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DE LA BARONIA DE SANT OÏSME


L’església de Sant Bartomeu de Sant Oïsme devia ser la capella del castell, seu de la Baronia de Sant Oïsme, que al segle XVIII pertanyia als Gassol, dels quals passà als Sobies i als Boatella, cognomenats Sobies.

Una dita d’aquest indret deia de la seva gent, fent referència a la essència treballadora i esforçada, però també de tarannà molt llest, això:

A la Baronia el llop hi fa el niu i la guineu hi cria.

El castell va ser conquerit als sarraïns juntament amb el d’Oroners (poblet actualment negat per l’embassament de Camarasa) i el de l’Ametlla del Montsec per Arnau Mir de Tost l’any 1034, i tots ells van ser reconquerits definitivament als àrabs un altre cop l’any 1048.

Aquesta zona va ser senyorejada per la Vall d’Ager, però després de la mort d’Arnau Mir de Tost , es va incorporar al feu de Fontllonga.

Després, l’any 1330, Fontllonga juntament amb el seu territori, es va annexar a la senyoria jurisdiccional del Marquesat de Camarasa.

 

 

La Baronia de Sant Oïsme a l'any 1922. On es pot veure com se situa al marge dret de la Noguera Pallaresa a l'esperó final del serrat del Cingló Alt. Camarasa, La Noguera. Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleia, Catalunya. Fotografia de Josep Salvany (1866-1929). Fons, Memòria Digital de Catalunya, Biblioteca de Catalunya.

La Baronia de Sant Oïsme a l’any 1922. On es pot veure com se situa al marge dret de la Noguera Pallaresa a l’esperó final del serrat del Cingló Alt. Camarasa, La Noguera. Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleia, Catalunya. Fotografia de Josep Salvany (1866-1929). Fons,
Memòria Digital de Catalunya, Biblioteca de Catalunya.

 

 

EL MARQUESAT DE CAMARASA


La història de la Baronia de Sant Oïsme continua, seguint els passos del Marquesat de Camarasa, obra d’Alfons III el Benigne.

El Marquesat substituí l’antiga batllia reial que comprenia: Camarasa, Cubells, Sant Llorenç de Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs de Balaguer, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, el Puig o Castelló de Meià, Anet, Fabregada i d’altres llocs que havien format part del comtat d’Urgell i del vescomtat d’Àger.

A l’inici, el Marquesat fou donat a l’infant Ferran d’Aragó i de Castella (fill d’Elionor de Castella), dins la política que aquesta reina seguí d’afavorir els seus.

A la mort de Ferran d’Aragó i Castella (1363), revertí a la corona i l’any 1368 Pere III, Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d’Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó, el donà a l’infant Martí (Martí l’Humà), que l’any 1392 l’atorgà a la seva muller Maria de Luna, aleshores duquessa de Montblanc.

Més tard, la duquessa de Montblanc es va vendre el Marquesat. Posteriorment, el marquesat tornà a la corona l’any 1414. I l’any 1458 fou venut al noble aragonès Lluís de Coscó, resident a Lleida.

Passà després, l’any 1543, a Diego de Cobos i, successivament, als Luna i Guzmán, als Manrique i finalment als Ducs de Medinaceli (a l’arxiu de la Casa de Pilatos de Sevilla es conserva una rica documentació del marquesat).

Al títol de marquès de Camarasa s’afegí ,l’any 1626, a la grandesa d’Espanya.

 

 

Territori que ocupa l'antic Marquesat de Camarasa. La Noguera, Serra del Montsec. Lleida, Catalunya. Font: marquesat.org

Territori que ocupa l’antic Marquesat de Camarasa. La Noguera, Serra del Montsec. Lleida, Catalunya. Font: marquesat.org

 

 

EL CASTELL DE SANT OÏSME


Aquesta fortalesa, d’època romànica datada al segle XI, apareix documentada l’any 1095, quan Ermengol, nét de Guillem I de Meià, va confirmar les esglésies que integraven la dotació del monestir de Santa Maria de Meià.

Consta d’una torre circular i d’una planta d’un recinte rectangular al costat sud-est. La torre cilíndrica del castell crida fortament l’atenció del visitant ja que té una alçada d’uns 14 metres, un diàmetre intern de 2,7 m i un gruix de 1,5 m (que es redueix a 1,13 m en la coberta superior).

A uns 4 metres del terra i orientada cap el sud, s’obre una porta d’arc de mig punt adovellat, com s’acostuma a trobar en aquest tipus de construccions, per evitar l’accés directe en cas d’assalt.

A uns 8 metres del terra hi ha una altra porta més petita orientada al sud-oest d’uns 70 cm d’ample i uns 160 cm d’alçada, acabada també amb un arc de mig punt avui dia ben conservat.

L’existència de dues portes ens planteja la utilitat de la segona. Cal pensar que devia permetre d’accedir a una plataforma o una galeria de fusta que hi havia en aquell nivell, però només a la seva banda meridional.

 

 

 

 

A més a més de la torre, es construïren altres edificis en el reduït espai que hi ha al cim de la roca. A la banda sud hi havia un recinte que feia uns 4 metres per 3,5 metres. I cap al nord, es poden veure restes de murs laterals que fan pensar en la possible construcció d’una altra dependència.

Així doncs, hom pot suposar que la torre i la nau meridional són coetànies i fetes al segle XI. I que, a més a més, potser en aquesta mateixa època, ja es feren algunes construccions a la banda septentrional, tot i que la major part del que s’ha conservat sembla ja dels darrers segles medievals.

Al costat nord hi ha dues espitlleres acabades en una graonada a la part superior que fan pensar en l’existència de diversos trespols de fusta. El castell és de parament de filades de pedres treballades a cops de maceta, i es poden observar els forats originals de bastida.

La torre, malgrat de l’efecte òptic, no és completament cilíndrica sinó troncocònica. El seu diàmetre exterior en la base es de 420 cm i 270 cm a l’espai interior. La alçada, com ja hem dit és de 14 metres i el seu diàmetre a la coberta és de 383 cm.

L’any 1379 es troba una referència sobre el castell de Sant Oïsme quan el rei Pere III, Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d’Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó, concedí llicència per a construir un pont al senyor del lloc de “Sent Ohismia”, en un gual, on ja hi havien mort diverses persones en el moment de travessar-lo. També li otorgà llicència de cobrar pontatge.

 

 

Torre de l’antic castell de la Baronia de Sant Oïsme, i a baix, el pantà de Camarasa. Serra del Montsec. La Noguera, Lleida. Catalunya.

 

 

LA LLEGENDA DE LA SALVADORA DEL CASTELL


Existeix la llegenda d’una salvadora del castell on s’explica que Felip V féu enderrocar tots els castells de casa nostra i amb èmfasi especial aquells que li van fer resistència.

Però aquest castell de Sant Oïsme es va escapar de l’enderroc gràcies a la valentia i sang freda de la seva jove senyora.

La mestressa havia estat avisada a temps de l’ordre esmentada i havia preparat un pla de salvament, ajudada per la seva gent d’armes, que en seguiment del pla les havien dissimulat i ara en la recepció de la tropa de molers i picapedrers, semblaven servents.

L’elegant dama convidà a la tropa i al capità a entrar dins el castell i els demanà que abans de dur a terme l’ordre, fessin l’honor d’acompanyar-la en el dinar.

El capità es va pensar que havia estat ell amb la seva figura qui havia causat impacte a la jove vídua i com no estaven acostumats a ésser rebuts així, van acceptar.

El banquet fou d’allò més bo, i com agraïment, el capità, oferí a la bella senyora la possibilitat de treure tots els mobles que volgués, insinuant que la seva generositat havia de ser compensada amb favors d’alcova.

Però fou en aquest moment quan va sorgir a flor de llavi la valentia que la dona catalana té arrelada al cor, i li contestà:

Què us heu cregut? Sou al meu castell i jo en sóc la senyora la que dono les ordres.

Us he tractat com a hostes, a vós i als qui us acompanyen.

Mireu la vostra tropa que han menjat i begut a desdir, que no s’aguanten de peu i el vi els tanca els ulls, i, a més a més, desarmada, ja que durant el dinar els meus soldats els han pres les armes.

Només vos conserveu l’espasa i encara us manifesteu un perdonavides dient-me que puc treure els mobles i que seria bo rebre algun favor a canvi?

Marxeu, aneu ben lluny d’aquí que no vull que la meva gent faci una carnisseria com si de la matança dels porcs es tractés.

Vinga, fora!, i no torneu mai més, que no volem saber res de vosaltres que voleu trencar les llibertats del nostre poble.

El capità, avergonyit, va haver de lliurar la seva espasa a la jove vídua, senyora del castell, que a pesar de la seva joventut demostrà l’energia i la noblesa de la dona d’aquestes terres.

I fou d’aquesta manera que el castell escapà del càstig de l’enderroc, i ella entrà en el món mític de la llegenda com la salvadora del castell.

 

 

Església de Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oïsme, amb coberta de taules de lloses i un campanar que recorda l’estil llombard. Camarasa, Serra del Montsec. La Noguera, Lleida. Catalunya.

 

 

LA LLEGENDA DEL CONVENT


Una altre llegenda ens diu que en aquest lloc fou on es va aixecar el famós convent de Sant Oïsme, del qual tant es parla en la història i que ningú no ha pogut situar exactament.

La llegenda del Convent diu que un dia, els monjos estaven fent contemplació quan van sentir el cant melodiós d’un rossinyol al bosc.

Atrets per aquelles belles refilades van sortir del cenobi i s’adreçaren vers el bosc on van quedar extasiats escoltant aquells cants.

Quan van tractar de tornar al convent es van trobar que en el lloc del convent s’aixecava el castell de Sant Oïsme, car, sense adonar-se’n, havien perdut la noció del temps i havien transcorregut mil anys.

Per aquest motiu, i a pesar d’haver-se parlat molt, ningú ha pogut trobar el lloc exacte a Catalunya on s’aixecava aquest cenobi, perquè segons la llegenda es trobava en el lloc exacte on avui s’aixeca l’actual castell.

 

 

 

 

ESGLÉSIA DE SAMT BARTOMEU


La capella de Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oïsme, formà part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià de l’any 1095.

La seva construcció amb triple àbsida és una mostra típica de les edificacions muntanyenques, construïdes en llocs gairebé inhòspits durant els primer temps de la reconquesta, amb coberta de teules de pissarra i un campanar que recorda els d’estil llombard.

És una església d’una nau i tres absis rodons. Els absis laterals, també basats en la forma rodona, són asimètrics. A l’exterior el de la dreta forma un mig cilindre i el de l’esquerra un quart de cilindre.

Els tres absis s’uneixen directament sense deixar entre ells visible l’angle de la nau. La nau coberta amb volta de canó, té un arc toral lliure desviat cap a l’epístola, així com el cos que precedeix la part de la nau distribuïdora dels absis.

Aquesta església té una orientació de 110º. El conjunt és sobre un podi roquer mig tapat pel parament, en especial al frontis. La porta d’entrada està situada al mur de l’evangeli, d’arc de mig punt adovellat a l’exterior i rellinda de fusta a l’interior.

Aquesta porta és l’únic lloc per on és accessible l’església ja que els murs sud i oest són construïts ran del penyal, en un fort desnivell amb relació al nivell interior del temple.

El campanar està situat damunt la petita volta que precedeix al cos distribuïdor d’absis i centrat respecte a l’espina de la nau

 

 

Torre de l'antic castell de la Baronia de Sant Oïsme. Camarasa, La Noguera. Serra del Montsec. Lleida, Catalunya.

Torre de l’antic castell de la Baronia de Sant Oïsme. Camarasa, La Noguera. Serra del Montsec. Lleida, Catalunya.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs La Baronia de Sant Oïsme en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

PROTECCIÓ CASTELL DE SANT OÏSME


 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
  • Classificació: Monument històric.
  • Número de Registre: 1835-MH.
  • Data de Publicació: 05/05/1949.

 

PROTECCIÓ ESGLÉSIA DE SANT BARTOMEU


 

  • Protecció: No consta.
  • Classificació: No consta.
  • Número de Registre: No consta.
  • Data de Publicació: No consta.

 

FONTS


  • BELLMUNT I FIGUERAS, J. Fets, Costums i Llegendes de la Noguera. Pagès Editors.
  • VIDAL-VILASECA. El Romànic de La Noguera.

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com