Pages Menu
Categories Menu

Les Cambretes del Mas. Conques.

 

Les Cambretes del Mas és un antic poblat medieval, situat a Conques (Isona i Conca Dellà), en una cinglera, on es poden veure de forma clara els diferents habitatges, parets, portes, passadissos i cambres…

Cambretes del Mas. Conques, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Conca de Tremp i Montsec de Rúbies.

Cambretes del Mas. Conques, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Conca de Tremp i Montsec de Rúbies.

 

CAMBRETES DEL MAS

Conques, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Conca de Tremp i Montsec de Rúbies.

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LES CAMBRETES DEL MAS

Les Cambretes del Mas, se situen a llevant del Castell i despoblat de Castelltallat (actualment lloc conegut com Mas de Castelltallat), a la mateixa cinglera i a una distància d’uns 600 metres.

Situades just a sota cementiri de Conques, a l’est de la Granja del Polònio, es troben en el punt quilomètric 46 de la carretera C-1412bz.

Per arribar cal sortir del poble de Conques en direcció a Figuerola d’Orcau, quan s’acaba la paret d’aterrassament de les últimes cases, hi ha un camí a mà esquerra, en mig d’un revolt, que ens porta al jaciment.

El jaciment queda als afores del poble, just a sota cementiri de Conques, a l’est de la Granja del Polònio, en el punt quilomètric 46 de la carretera C-1412bz.

 

 

Panorámica de les Cambretes del Mas des del peu de la cinglera. Conques, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Conca de Tremp i Montsec de Rúbies.

Panorámica de les Cambretes del Mas des del peu de la cinglera. Conques, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Conca de Tremp i Serra del Montsec.

 

 

LES CAMBRETES DEL MAS

Es tracta d’un grup de coves artificials excavades en un petit penya-segat.

Aquestes antigues cavitats tenen les parets molt regulars i els rastres de les marques d’eines encara són molt visibles.

Han estat excavades en un terreny margós, una roca sedimentària composta d’argila, entre un 30 i un 65%, i de carbonat càlcic, per sobre de la qual hi ha una capa més robusta de roca calcària.

Aquest tipus de terreny argilós, és present a tota la zona on els travertins o toves calcàries son el tipus de terreny més comú com es pot veure a Mont de Conques i Estanys de Basturs.

 

 

 

 

Hi ha un entre 15 i 20 cambres unides per galeries de parets regulars i rectes, en les que s’aprecia la marca de les eines metàl·liques, com piquetes.

En alguna d’aquestes cambres hi ha evidències de retalls a mode de finestres i també de petits armaris o fornícules.

El sòl de les cambres correspon a les margues naturals, per la qual cosa no hi ha restes de sediments arqueològics.

Gràcies a la toponímia es pot establir una relació entre aquesta localització i el Castell de Castelltallat, conegut actualment com el Mas de Castelltallat, motiu pel qual s’ha considerat convenient relacionar-los tant per la cronologia com per la toponímia ambdós jaciments.

Malgrat que no hi ha sedimentació de cap tipus i no es poden portar a terme tasques d’arqueologia, s’estableix que el seu origen i ocupació va des de l’any IV-V fins al segle XV.

 

 

Interior de una de les Cambretes del Mas. Conques, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Conca de Tremp i Serra del Montsec.

Interior de una de les Cambretes del Mas. Conques, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Conca de Tremp i Serra del Montsec.

 

 

POSSIBLES PERILLS PER VISITAR LES CAMBRETES DEL MAS

 

Les Cambretes el Mas és un espai arqueològic catalogat d’accés lliure sense cap tipus de senyalització ni cap tipus d’indicacions.

Heu de tenir en compte que les Cambretes del Mas estan situades a una cinglera i si bé l’accés és fàcil, encara que el camí és costerut, s’ha d’anar amb compte.

Algunes de les cambres queden elevades sobre el terreny, penjades sobre el buit, i el risc de caiguda és evident.

A més a més, en alguns casos, la foscor de les cambres fa necessari l’ús de llums per evitar accidents.

 

 

 

FONTS:

 

  • El trogloditisme al Pallars. Estat de la Qüestió. Ymamí i Domingo, Gener i Pallarès-Personat, Joan. Centre d’Estudis del Pallars i Garsineu Edicions, 1997
  • Viquipèdia.

 


 





SerradelMontsec.cat

error: ! Aquest contingut no està diponible!