Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Camí de l’Escala del Pas Nou. Vilanova de Meià

 

El Pont de la Gata és un dels vestigis que es conserven de l’antic recorregut del Camí de l’Escala del Pas Nou que seguia el traçat del riu Boix per travessar el Montsec de Rúbies (o de Meià)…

Pont de la Gata al el Camí de l'Escala del Pas Nou. Vilanova de Meià, La Noguera. Catalunya. Montsec de Rúbies.

Pont de la Gata (també dit Pont de Barmó) al el Camí de l’Escala del Pas Nou. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

CAMÍ DE L’ESCALA DEL PAS NOU

Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià)

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL CAMÍ DE L’ESCALA DEL PAS NOU

El camí de l’Escala del Pas Nou era com s’anomenava l’antic camí de ferradura que unia la Coma de Meià i el Pallars Jussà, sense haver de travessar el Montsec per les carenes.

El Montsec de Rúbies (o de Meià) només tenia camins molt precaris i cabaneres de bestiar fins el segle XIV, com el de la Portella Blanca, el pas del Camí Ramader, el Pas de les Eugues, el Graell de Paús (o Pas de Nerill), etc.

El camí medieval que existia pujava cap a la Conca de Tremp i el Pallars Jussà i resseguia l’antiga calçada romana que portava a Isona per Fabregada i Bonrepòs.

El Pont de la Gata (també dit Pont de Barmó) és un dels vestigis que es conserven de l’antic recorregut que seguia el traçat del riu Boix per travessar el Montsec de Rúbies (o de Meià) entremig d’imponents parets de pedra per l’anomenat Congost de l’Escala del Pas Nou.

Aquest vell camí unia Vilanova de Meià amb l’Hostal Roig, Mata-solana i, en general, la Vall de Barcedana, per la banda oest a la comarca del Pallars Jussà.

També s’encaminava fins a la capçalera del Riu de Conques pel Mas de Currolda, Toló i Sant Salvador de Toló, a l’est de la comarca del Pallars Jussà. Aquest tram és una pista forestal, construïda durant la Guerra Civil, i a temporades impracticable.

Amb la construcció de l’actual carretera del Pas Nou, l’any 1922, la majoria dels trams del camí de l’Escala del Pas Nou va quedar parcialment inutilitzat o destruït. Avui aquesta carretera té un atractiu paisatgístic molt interessant.

 

 

La imponent muralla de la Roca dels Arços vigila la vall del riu Boix i el Camí de l'Escala del Pas Nou. Pont de la Gata al el Camí de l'Escala del Pas Nou. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

La imponent muralla de la Roca dels Arços vigila la vall del riu Boix i el Camí de l’Escala del Pas Nou. Pont de la Gata al el Camí de l’Escala del Pas Nou. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


ORIGEN DEL CAMÍ DE L’ESCALA DEL PAS NOU

El camí de l’Escala del Pas Nou el va fer construir el prior de Meià, Hug de Turillén, quan el Priorat de Meià va rebre en herència el senyoriu de La Vall (de Barcedana).

Arnau de Llordà, era senyor jurisdiccional de la Vall de Barcedana (aleshores anomenada simplement La Vall), que incloïa els pobles de Sant Miquel de la Vall (o Sant Miquel de Castell Jussà), Sant Cristòfol de la Vall i Sant Martí de Barcedana (actualment al municipi de Gavet de la Conca).

El 31 d’agost de l’any 1348, Arnau de Llordà, que formava part d’una branca lateral de la família Meià, redacta el seu testament i acaba moritn sense fills o almenys fills mascles.

Al seu testament deixa com com hereu universal i perpetu el monestir de Santa Maria de Meià. Així va néixer la que es coneixeria posteriorment com una de les batllies del Priorat de Meià, coneguda com La Vall del Priorat de Meià, fent referència a aquests termes de la Vall de Barcedana.

Aquest era el millor camí per arribar de la Coma de Meià a la Vall de Barcedana tot i que no devia ser fàcil en aquella època travessar-lo.

El camí sortia del Portal de la Font de Caps de Vilanova de Meià cap a la Creu, l’Era del Duro, fins arribar a la Font del Banc de la Paciència.

Després baixava cap al Riu Merler i ja agafant per l’esquerra, pujava per sobre de la Font de l’Hedra, fins a creuar el riu Boix pel Pont la Gata.

A partir del Pont de la Gata, el camí circulava pel costat dret del riu Boix i a mida que pujava, el camí anava travessant poca poc el Congost de l’Escala del Pas Nou sempre al costat del riu.

Inclús en alguns trams unes escales fetes a la mateixa roca, d’aquí el nom de l’Escala del Pas Nou, continuava cap els Cingles de Desferrador fins arribar al cap del terme de Vilanova de Meià, on es trobaven Els Enforcants, també dit Pla de les Forques.

Aquí dalt del terme de Vilanova de Meià, posaven les forques on penjaven i esquarteraven els condemnats a mort, per avisar als delinqüents i malfactors que vinguessin per aquesta banda del camí.

 

 

Antic Camí de l'Escala del Pas Nou que unia la Coma de Meià i el Pallars. Vilanova de Meià. La Noguera. Montsec de Rúbies

Començaments del segle XX: Antic Camí de l’Escala del Pas Nou que unia la Coma de Meià i el Pallars. Vilanova de Meià. La Noguera. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

La fira de Sant Martí (11 de Novembre) de Vilanova de Meià tenia molta fama degut al mercat de perdius que s’hi feia.

La vigília de Sant Martí, les perdiuaires de la Vall de Barcedana baixaven cap a Vilanova pel camí de l’Escala del Pas Nou amb les seves perdius engabiades per portar-les a la Fira.

La Fira de la Perdiu es feia a la Plaça de la Creu i també per part del recorregut del camí de l’Era del Duro, per on circulava l’antic camí del Pas Nou.

 

 

LES MINES DE LIGNIT

Al mateix Pas nou, al curs mitjà del riu Boix, es poden trobar varies mines abandonades on s’extreia lignit (varietat del carbó de qualitat intermèdia entre el carbó de torba i el bituminós).

Un exemple son les construccions enormes que encara es conserven dels rentadors de carbó de la Mina del Reguer al Barranc de la Font de Paús. Un patrimoni que caldria recuperar i museïtzar pel seu interès històric.

 

 

Una altra antiga explotació de Vilanova de Meià fou la Mina de Barmó o Mina dels Rojos.

S’obrí durant la Guerra Civil, d’aquí el seu nom ja que els nacionals la rebatejaren amb aquest nom.

El desembre de 1938, durant la retirada, els republicans, van fer volar el polvorí i queda ensorrada la boca principal de la mina.

 

Antiga mina de lignit anomenada del Rojos o de Barmó a Pas Nou. Vilanova de Meia, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Antiga mina de lignit anomenada del Rojos o de Barmó a Pas Nou. Vilanova de Meia, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


L’HOSTAL ROIG

Va ser un antic hostal, dempeus avui encara que només serveix de tancat per ramats, situat al nord del Congost del Pas Nou, a l’obaga del Montsec de Rúbies (o de Meià), i actualment pertany al municipi de Gavet de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.

Aquesta masia feia d’hostal on feien parada i fonda traginers i pastors ja que era punt de partida del camí cap a la Portella Blanca i el despoblat de Rúbies, i sembla que ha estat habitat de molt antic i probablement es va edificar sobre l’antic poblat de Montllor.

El lloc de Montllor (Monte Lauro), està documentat per primera vegada l’any 1086 com a castell dels comtes de Pallars Jussà com límit llevantí de Llimiana (amb Toló) i encara es localitzen a prop restes del Castell de Montllor i de l’església de Santa Anna, que sembla ser que atenia una població d’unes 20 cases.

Diuen que el 29 de setembre, antigament per Sant Miquel, baixaven els ramats de la muntanya i s’hi feia a l’Hostal Roig una important fira de bestiar que es convertia en un multitudinari aplec on hi venia gent del Pallars i de La Noguera.

 

 

L'antic Hostal Roig, ja al Pallars Jussà i encara dempeus, que es troba a mig camí entre la Coma de Meià i els pobles de la Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies.

L’antic Hostal Roig, ja al Pallars Jussà i encara dempeus, que es troba a mig camí entre la Coma de Meià i els pobles de la Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

EL RIU BOIX

 

El riu que acompanya tot el camí del Pas Nou, el riu Boix neix a l’obaga del Montsec de Rúbies (o de Meià) a 1.280 metres d’altitud i, després de travessar la muntanya per la gorja de l’Escala del Pas Nou, corre en direcció nord-sud al llarg de 23 kilòmetres.

El riu Boix és converteix així en un dels tres rius que travessa el Montsec, juntament amb el Noguera Ribagorçana i el Noguera Pallaresa.

Finalment, drena a la Coma de Meià i a Baldomar, i acaba desembocant al riu Segre, aigües avall de l’Estret de Salgar.

Compta amb molts afluents, els més importants dels quals són el riu de l’Obac o de Sant Pere que neix prop del Coll d’Orenga, el riuet de Sant Jordi, a prop de Vilanova de Meià, i el barranc de la Vall d’Ariet.

El riu Boix no deixa de ser un riu petit però amb les seves fonts, la Font de la Figuera, la Font de l’Hedra i el Pont la Gata, acaba sent un riu amb un encant especial.

 

 

Fotografia antiga del Pont de la Gata (també dit Pont de Barmó) al el Camí de l'Escala del Pas Nou. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Fotografia antiga del Pont de la Gata (també dit Pont de Barmó) al Camí de l’Escala del Pas Nou. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca