Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Castell d’Alòs de Balaguer

 

La vista des del castell d’Alòs de Balaguer és tan vertiginosa com contundent és observar com era un dels més grans i complexos castells que hi havia en el Montsec…

Castell d'Alòs de Balaguer (també dit de la Mare de Déu de la Torre, i també 'La Carlana'). Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

CASTELL d’ALÒS DE BALAGUER

Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL CASTELL D’ALÒS DE BALAGUER


El conjunt fortificat d’Alòs de Balaguer es troba a la confluència de dos barrancs amb desembocadura sobre riu Segre, a la comarca de La Noguera.

El castell d’Alòs de Balaguer (també dit Castell de la Mare de Déu de la Torre, o també ‘La Carlana‘) està protegit per tres costats per uns impressionants penya-segats, essent accessible solament pel costat del poble. De fet era conegut per la seva quasi inaccessibilitat.

Una vegada a dalt del cim es pot comprovar que la vista des del serrat, damunt del poble d’Alòs de Balaguer, on està assentat el castell, és vertiginosa.

Es pot observar el curs del riu Segre, la Serra de Sant Mamet, així com el que va ser un dels més grans i complexos qui hi havia en aquesta zona del Montsec de Rúbies (o de Meià).

El dom de Sant Mamet, a les vessants del qual es troba Alòs de Balaguer, constitueix un paisatge litològic de calcàries i conglomerats, terciaris residuals, que donen lloc a uns relleus de formes abruptes i escarpades per l’encaix del curs del riu Segre.

En aquesta zona, el riu Segre abandona la direcció nord – sud  per prendre la direcció est – oest, travessant les serralades marginals del Prepirineu, abans de reprendre de nou, a l’Aiguabarreig amb el Nogera Pallaresa, la direcció nord – sud, que es dirigeix vers la gran plana del Segrià.

Alòs de Balaguer és el cul de sac d’una vall, travessada pel Segre, que finalitza a l’anomenat Congost del Mu, un congost verge i espectacular que uneix Alòs de Balaguer i Camarasa.

 

 

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC D’ALÒS DE BALAGUER


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons la interpretació de Joan Coromines, aquest afirma que:

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

‘Alós’ i ‘Alòs’ semblen formar sèrie amb ‘Aler’ (poble de la Baixa Ribagorça, a l’O. de Benavarri) i ‘Alerre’ (poble 5 k. al N. d’Osca). La base ‘Al-‘ que tots quatre comparteixen deu estar emparentada amb el basc ‘alha’ ‘pasto’, biscaí ‘ale’ ‘alimento, en su sentido amplio de pábulo o pasto’ (Azkue, s. v. Ale). En l’article dedicat a ‘Aler’ posem ja en relació aquest topònim amb el dret de pasturatge anomenat ‘alera’ o ‘alera foral’, ben conegut a l’Alt Aragó…

La necessitat de la denominació ‘Alós d’Isil’ enfront d”Alòs de Balaguer’ només es justifica si pensem que els qui varen fer els primers nomenclàtors eren gent poc atenta a la pronunciació dels noms de lloc. Però ningú nascut a la Vall d’Àneu pronunciarà mai ‘Alós’ amb ‘o’ oberta i a la zona del Meià mai oírem ‘Alòs’ pronunciat amb ‘o’ tancada. En català, on la diferència entre els dos tipus de ‘o’ en posició tònica té caràcter fonològic, no hi ha raó per a confondre els dos topònims. No es tracta de dos exemplars del mateix nom, ens trobem enfront de dos exemplars del mateix nom, ens trobem enfront de dos topònims diferents.

[…] Hem ja indicat que ‘Al-‘ pot relligar-se amb el basc ‘alha’ ‘pasto’. ‘Alòs’ és ja en la zona on els topònims bascoides o basco-ibèrics comencen a ser freqüents.

I ningú […] podrà trobar estrany que vulguem relacionar ‘Alòs’ amb l’antiga terminologia pastoral. Pel que fa al sufix ‘-òs’ ja hem assenyalat també el seu caràcter pre-romà.

Per a molts noms de lloc en ‘-òs’ no trobem una arrel cèltica ni tampoc llatina ni romànica […]

Però a fi de comptes, i amb totes les salvetats que la prudència imposa, creiem que és en el proto-basc on s’haurà de cercar la solució del problema. Si també en alguns topònims cèltics apareix aquest sufix potser caldrà pensar en la prolongada etapa de simbiosi lingüística celto-basca que degué precedir a la romanització i que pogué crear el que podem anomenar aquitànic.

 

 

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DEL CASTELL D’ALÒS DE BALAGUER


Al segle IX els àrabs bastiren la fortificació que posteriorment fou conquerida juntament amb les de Montmagastre, Malagastre i d’altres, entre els anys 1015 i 1016 pel comte Ramón Borrell I de Barcelona (tutor d’Ermengol I d’Urgell).

Però el castell tornà a caure en mans del àrabs en morir el comte i poc abans de l’any 1024 s’estableix un conveni entre Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol II d’Urgell.

En aquest conveni, en el qual també hi figura el cabdill Arnau Mir de Tost, el comte barceloní s’avenia a donar el domini directe dels castells de Montmagastre, Rubió, Alòs de Balaguer i Artesa de Segre al comte d’Urgell, quan aquell tingués assegurat el control d’aquest territori.

Cap el 1058, Ermengol III d’Urgell infeudà aquest castell a Arnau Mir de Tost. El castell fou integrat durant els segles XI-XIII al vescomtat d’Àger sota el domini dels comtes d’Urgell.

El llinatge dels “Alòs” és documentat a Lleida fins avançada l’edat moderna, i l’anomenat Marquesat d’Alòs fou creat posteriorment per Carles III d’Espanya.

Durant la Guerra dels Segadors, el castell d’Alòs de Balaguer serví per albergar un petit destacament contra les forces espanyoles i, pels voltants, fou lliurada alguna acció bèlica important.

En especial l’any 1645, quan, després que l’exercit espanyol ocupà el pont d’Alòs de Balaguer, el comte Henri de Lorraine-Harcourt aconseguí, el 22 de juny, que la seva gent (uns 12.000 soldats d’infanteria i cavalleria) travessés per aquesta banda del riu Segre i, en persecució, ocasionés, entre Sant Llorenç de Montgai i Gerb, una de les derrotes més estrepitoses d’aquella guerra.

El 7 d’agost de 1969, el BOE anuncià la subhasta del castell d’Alòs de Balaguer, partint de 5.000 pessetes. El 18 de setembre, l’endemà del dia fixat per a la venda, es va suspendre la subhasta, atesa la possibilitat que la Diputació de Lleida o el municipi de la localitat adquirissin el castell en ruïnes.

El dia 5 de febrer de 1973, a través de cessió gratuïta de l’Estat i la condició d’atendre la seva conservació i custodia, passà a formar part del patrimoni de la Diputació de Lleida.

 

 

 

 

CASTELL D’ALÒS DE BALAGUER


El Castell de la Mare de Déu de la Torre d’Alòs de Balaguer és un dels més grans i més complexos d’aquesta comarca. S’hi poden diferenciar diversos elements que poden pertànyer a moments diferents.

Un primer element, però no necessàriament el més antic, és la torre circular que hi ha al cim del serrat. Un altre és la muralla en forma d’esperó truncat que hi ha a la banda nord. Un tercer element són les diverses sales repartides en dos nivells que hi ha a migjorn de la torre.

A part, cal fer esment de l’ampli recinte que clou tot el serrat. I, finalment, encara, d’una fortificació ja tardana, situada a l’extrem meridional del turó.

Resten nombrosos murs del castell, també conegut popularment com “la Carlana“, així com una torre rodona en el seu interior i alguns arcs.

Es pot suposar l’existència d’una primera construcció musulmana, a la qual correspondrien part del mur nord, el petit mur nord oest, que forma l’esperó, i molt poc de la paret oest.

Aquesta construcció potser podria haver estat bastida durant el segle VIII. Les últimes proves dutes a terme, de datació per radiocarboni (carboni 14), partint de les mostres de fusta extretes dels murs del castell, han permès fer una revisió cronològica constructiva.

 

 

Castell de la Mare de Déu de la Torre (conegut popularment com "la Carlana"). Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Castell de la Mare de Déu de la Torre (conegut popularment com “la Carlana”). Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

Tot indica que el Castell d’Alòs de Balaguer és un dels monuments defensius més antics conservats a Catalunya, com una possible fortificació islàmica o carolíngia.

Es van agafar mostres de fusta del contrafort nord-oest, que van resultar haver estat tallades entorn del segle IX, cap al 810 dC (fa uns 1140 anys, prenent com a present de calibratge l’any 1950), mentre que en el cas de la mostra de fusta del mur de la torre, va ser tallada entorn del segle VIII, cap al 730 dC.

En ambdós casos, la fusta pertany a una solució constructiva d’encadenament dels murs amb elements de fusta que és d’influència islàmica o carolíngia.

Un estudi del laboratori  assenyala que l’espècie de fusta analitzada és roure, cosa que explica la seva durabilitat.

La identificació d’aquestes referències cronològiques implica un canvi important en la valoració de l’antiguitat del monument –que es pressuposava que datava del segle XI–, així com en la interpretació de l’organització del territori de la comarca de La Noguera al voltant dels segles VIII i X.

Després de la conquesta cristiana, a l’inici del segle XI s’afegí l’alta torre circular. Aquesta torre de guaita estratègica, sembla vigilar més la zona muntanyosa que la del riu.

Al final del segle XII o al segle XIII, es construïren les diverses sales meridionals, fet que segurament degué comportar la destrucció de part de la fortificació andalusina.

Ja en època feudal es devien construir bona part de les muralles que veiem ara. Això no impedeix que abans no hi hagués un recinte i que anteriorment no hi hagués hagut construccions, potser habitatges, en aquest plànol.

Finalment, en un moment ja tardà dins de l’Edat Mitjana, es degué bastir la fortificació que hi ha a l’extrem de migdia del serrat.

 

 

Mariona Vantolra, Francesc Llena, Alba Alàs i David Bornay amb la samarreta Soc Montsec - Tallat de les Aparets al castell d'Alòs de Balaguer. La Noguera. Montsec de Rúbies (o de Meià). Fotografia: Mariona Vantolra.

Mariona Vantolra, Francesc Llena, Alba Alàs i David Bornay amb la samarreta Soc Montsec – Tallat de les Aparets al castell d’Alòs de Balaguer. La Noguera. Montsec de Rúbies (o de Meià). Fotografia: Mariona Vantolra.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs Alòs de Balaguer en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

FOTOGRAMETRIA DEL CASTEL D’ALÒS DE BALAGUER


 

Fotogrametria del Castell d'Alòs de Balaguer.

Fotogrametria del Castell d’Alòs de Balaguer.

 

 

PROTECCIÓ


 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument històric
  • Número de Registre: 465-MH
  • Data de Publicació: 05/05/1949

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa..

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com