Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Castell de la Mare de Déu de la Torre. Alòs de Balaguer.

 

La vista des del serrat, on està assentat el castell d’Alòs de Balaguer, és vertiginosa: el curs del riu Segre, la Serra de Sant Mamet, i també es pot observar com era un dels més grans i complexos qui hi havia en aquesta zona del Montsec…

Castell de la Mare de Déu de la Torre (conegut popularment com 'la Carlana'). Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Castell de la Mare de Déu de la Torre (conegut popularment com ‘la Carlana’). Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

CASTELL DE LA MARE DE DÉU DE LA TORRE (Conegut com La Carlana)

Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

Aproximació Geogràfica al Castell de la Mare de Déu de la Torre d’Alòs de Balaguer

El conjunt fortificat d’Alòs de Balaguer es troba a la confluència de dos barrancs amb desembocadura al Segre, a la comarca de La Noguera.

Aquesta construcció està protegida per tres costats per uns impressionants penya-segats, essent accessible solament pel costat del poble. De fet era conegut per la seva quasi inaccessibilitat.

Una vegada a dalt del cim es pot comprovar que la vista des del serrat, damunt del poble d’Alòs de Balaguer, on està assentat el castell, és vertiginosa: el curs del riu Segre, la Serra de Sant Mamet, i també es pot observar que el castell d’Alòs de Balaguer era un dels més grans i complexos qui hi havia en aquesta zona prepirinenca.

 

 

El Castell d’Alòs de Balaguer

El Castell de la Mare de Déu de la Torre d’Alòs de Balaguer és un dels més grans i més complexos d’aquesta comarca. S’hi poden diferenciar diversos elements que poden pertànyer a moments diferents.

Un primer element, però no necessàriament el més antic, és la torre circular que hi ha al cim del serrat. Un altre és la muralla en forma d’esperó truncat que hi ha a la banda nord.

Un tercer element són les diverses sales repartides en dos nivells que hi ha a migjorn de la torre. A part, cal fer esment de l’ampli recinte que clou tot el serrat. I, finalment, encara, d’una fortificació ja tardana, situada a l’extrem meridional del turó.

Resten nombrosos murs del que també era conegut per “Castell de la Mare de Déu de la Torre” (o també conegut popularment com “la Carlana“), així com una torre rodona en el seu interior i alguns arcs.

Es pot suposar l’existència d’una primera construcció musulmana, a la qual correspondrien part del mur nord, el petit mur nord oest, que forma l’esperó, i molt poc de la paret oest. Aquesta construcció potser fou feta el segle X.

 

 

Castell de la Mare de Déu de la Torre (conegut popularment com "la Carlana"). Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Castell de la Mare de Déu de la Torre (conegut popularment com “la Carlana”). Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

Història del Castell d’Alòs de Balaguer

Després de la conquesta cristiana, a l’inici del segle XI s’afegí l’alta torre circular. Aquesta torre de guaita estratègica, sembla vigilar més la zona muntanyosa que la del riu.

Al final del segle XII o al segle XIII, es construïren les diverses sales meridionals, fet que segurament degué comportar la destrucció de part de la fortificació andalusina.

Ja en època feudal es devien construir bona part de les muralles que veiem ara. Això no impedeix que abans no hi hagués un recinte i que anteriorment no hi hagués hagut construccions, potser habitatges, en aquest plànol.

Finalment, en un moment ja tardà dins de l’Edat Mitjana, es degué bastir la fortificació que hi ha a l’extrem de migdia del serrat.

 

 

Castell de la Mare de Déu de la Torre (conegut popularment com "la Carlana"). Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Castell de la Mare de Déu de la Torre (conegut popularment com “la Carlana”). Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

Al segle X els àrabs bastiren la fortificació que fou conquerida juntament amb les de Montmagastre, Malagastre i d’altres, entre els anys 1015 i 1016 pel comte Ramón Borrell I de Barcelona (tutor d’Ermengol I d’Urgell).

Però el castell tornà a caure en mans del àrabs en morir el comte i poc abans de l’any 1024 s’estableix un conveni entre Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol II d’Urgell, dit el Pelegrí (1009-1038) i Comte d’Urgell (1010-35).

En aquest conveni, en el qual també hi figura el cabdill Arnau Mir de Tost, el qual el comte barceloní s’avenia a donar el domini directe dels castells de Montmagastre, Rubió, Alòs de Balaguer i Artesa de Segre al comte d’Urgell, quan aquell tingués assegurat el control d’aquest territori.

Cap el 1058, Ermengol III d’Urgell infeudà aquest castell a Arnau Mir de Tost. El castell fou integrat durant els segles XI-XIII al vescomtat d’Àger sota el domini dels comtes d’Urgell. El llinatge dels Alòs és documentat a Lleida fins avançada l’edat moderna. El Marquesat d’Alòs fou creat per Carles III d’Espanya.

Durant la Guerra dels Segadors, el castell d’Alòs de Balaguer serví per albergar un petit destacament contra les forces espanyoles i pels voltants fou lliurada alguna acció important.

En especial l’any 1645, quan, després que l’exercit espanyol ocupà el pont d’Alòs de Balaguer, el comte Henri de Lorraine-Harcourt aconseguí, el 22 de juny, que la seva gent (uns 12.000 soldats d’infanteria i cavalleria) travessés per aquesta banda del riu Segre i, en persecució, ocasionés, entre Sant Llorenç de Montgai i Gerb, una de les derrotes més estrepitoses d’aquella guerra.

El 7 d’agost de 1969, el BOE anuncià la subhasta del castell d’Alòs de Balaguer, partint de 5.000 pessetes. El 18 de setembre, l’endemà del dia fixat per a la venda, es va suspendre la subhasta, atesa la possibilitat que la Diputació de Lleida o el municipi de la localitat adquirissin el castell en ruïnes.

El dia 5 de febrer de 1973, a través de cessió gratuïta de l’Estat i la condició d’atendre la seva conservació i custodia, passà a formar part del patrimoni de la Diputació de Lleida.

 

 


Vídeo de Fotografies del Castell de la Mare de Déu de la Torre d’Alòs de Balaguer.

 

 


Vol Fotogramètric al Castell de la Mare de Déu de la Torre d’Alòs de Balaguer.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca