Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Castell de Comiols

 

Al Serrat de Sant Miquel s’eleva l’antiga vila i l’antic castell de Comiols en un lloc segur, estratègic i de guàrdia, entre les planes del Segre Mitjà i el gran cove de la Conca Dellà i la Conca de Tremp…

Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

COMIOLS

Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE COMIOLS


 
En plena solitud, dalt d’un serrat estret i rocós a 954 metres d’altitud i orientat a migdia, s’aixequen les restes del despoblat de Comiols, amb l’església romànica de Sant Romà i les restes del famós castell de Comiols.

A banda i banda d’aquest promontori rocós i allargassat hi ha sengles espadats. Realment és un lloc segur per ser poblat, a més a més de servir de vigia del Coll de Comiols i tenir vista directa sobre Montmagastre i les planes de Montargull fins el riu Segre.

Comiols, actualment forma part del municipi d’Artesa de Segre, a la comarca de La Noguera, i la primera referència documental podria ser de l’any 1010.

Arribant des de la pista de muntanya que parteix del kilòmetre 28 de la carretara C-1412b, la primera edificació dempeus que trobem al Serrat de Sant Miquel és l’Església de Sant Romà de Comiols.

Aquesta església deixa, a través de dos passos estrets, un a cada costat, camí en direcció nord cap a la part alta de la cresta rocosa on s’aposenta el castell i l’antic poble. Després apareix una casa forta que sembla que fa d’entrada al despoblat i finalment les restes de la gran torre, la part més visible de l’antic castell.

Com s’acostumava a dir, “a Comiols no s’hi entra ni per aigua ni per terra si no únicament per la penya”.

El poble de Comiols estigué habitat fins l’any 1932 o 1933. La darrera família emigrà cap a l’any 1945, tot i que en realitat eren els habitants del pròxim Mas de Cal Gravat.

 

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE COMIOLS


 
El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc.

El Pas de Comiols és un pas antiquíssim que supera la Serra de Comiols que separa el Pallars Jussà de les terres del Segre Mitjà, l’antic Urgell i actual comarca de La Noguera.

Aquesta Serra de Comiols, no deixa de ser un corredor que uneix el final de la Serra del Montsec de Rúbies (o de Meià) a llevant amb el Roc de Benavent i la Serra Mitjana, també declarada Espai d’Interès Natural.

Comiols és el topònim que identifica una muntanya, una antiga vila, un castell, un terme territorial i un dels colls de muntanya més destacats entre el Segre Mitjà i l’anomenada Conca de Tremp.

Segons la interpretació de Joan Coromines, el nom de Comiols, etimològicament, s’interpreta com una derivació de la forma llatinitzada Colles Mediolos, equivalent en català a Collets Intermedis:

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

[…] Apareix documentat com ‘Chomedols’ a l’any 1053; a l’any 1068 com ‘Comezols’; com ‘Castri Cosmedols’ a l’any 1093; com ‘Comols’ a l’any 1280, […]

Salta a la vista, si tenim present el caràcter, primordial en aquest nom, del pas de muntanya: COLLES MEDIOLOS ‘collets intermedis’ (entre Urgell i Pallars).

Com veiem documentat l’any 1097, aquests poblets estaven, per dir-ho així, sota la penombra de Meià, la gran vall adjacent, el nom de la qual també derivava de MEDIUS: VALLIS MEDIANUS; i, com sigui que, sovint, se n’havia de parlar alhora, en el nostre lloc humil hi quedà fixat el nom COLLES MEDIOLOS, diminutiu distingidor de l’immediat MEDIANUS.

 

 

'Baixant de Comiols'. Fotografia de 1918 de Santiago Perdigó i Díaz Caneja. Es veu un ruc carregat i un cotxe a la carretera de Comiols sota el Roc de Benavent. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

‘Baixant de Comiols’. Fotografia de 1918 de Santiago Perdigó i Díaz Caneja. Es veu un ruc carregat i un cotxe a la carretera de Comiols sota el Roc de Benavent. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

 

 

EL COLL DE COMIOLS


 
El Castell de Comiols, per la seva localització, tenia la funció de vigilància del camí ral de Comiols que enllaçava el Segre Mitjà amb el Pallars i la Ribagorça. A més se situava en la mateixa línia de la frontera musulmana.

Al Port de Comiols el camí es bifurcava en dos ramals, un d’ells cap a la vila de Tremp, per Isona i la Conca Dellà, aprofitant l’antiga calçada romana, en direcció a Pont de Montanyana pel Port de Montllobar.

L’altre en direcció a Cellers i Alsamora passant per Toló, on enllaçava a Alsamora amb el camí provinent de Coll d’Ares, que arribava des d’Àger, així com el que travessava el pas de Mont-rebei, que s’unia a ells per adreçar-se per la ribera del riu Noguea Ribagorçana vers el Montanyana.

Aquest important camí, antiga via romana i cabanera, va ser objecte d’assalts, en diferents èpoques de l’història, sobretot en el tram comprés entre l’antic Hostal de Folquer i el poble de Montargull fins el Coll de Comiols, Bonrepòs, Gramenet,  Toló i Sant Salvador de Toló, per on circulaven les diligències.

Molts d’aquests bandolers, es refugiaven a la Serra de Comiols i als voltants de Montadó, zona molt barrancada i plena de coves habitables.  Els bandolers més coneguts van ser en Peretonet de Mas de Guillem (al voltant de 1920) o també a la dècada de 1470 l’Esteve Grau i en  Lluís Mogana (de 1587 a 1595), i també va actuar també Arnau Escuder, l’anomenat Batlle d’Alòs.

 

 

Any 1902. Diligéncia fent parada a l'Hostal de Baix de Folquer, al camí de Comiols. Autor: desconegut. Artesa de Segre, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Any 1902. Diligéncia fent parada a l’Hostal de Baix de Folquer, al camí de Comiols. Autor: desconegut. Artesa de Segre, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

CASTELL DE COMIOLS


 
Els vestigis del castell, es redueixen al nivell inferior de la torre mestra, d’una alçada de 5 a 6 metres. És de planta circular, té un diàmetre intern de 4,2 metres i un gruix de parets d’1,6 metres. A l’espai inferior es cobreix amb una falsa cúpula, feta amb llosetes, col·locades acuradament en cercles.

Se situa coronant el despoblat de Comiols, assentat sobre un gran penyal entre dos profunds barrancs que l’aïllen. Aquest castell, segons els historiadors, seria construït a principis del segle XI.

La seva disposició és semblant a la Torre de Fondepou, la de Torres de Cas, o la d’Alsamora i altres exemples de la Serra del Montsec. Al seu costat, una casa que aprofitava les estructures de la torre, té espitlleres que podrien indicar una antiga casa forta.

A l’acta de dotació de la Canònica de Montmagastre, apareix per primera vegada mencionat el castell de Comiols a l’any 1054. Posteriorment surt citat a la llista d’esglésies dotades en el testament d’Arsenda d’Àger (muller d’Arnau de Mir de Tost) a l’any 1068.

L’any 1072, pel testament d’Arnau Mir de Tost, sabem que el castell va passar a la seva filla Letgarda de Tost i al seu nét Guerau Ponç de Cabrera, i d’aquesta manera es va integrar als dominis dels Cabrera, vescomtes d’Àger, alhora que comtes d’Urgell, família a la que va pertànyer durant els segles XIII i XIV.

L’any 1537 Francesc de Villalba va vendre la Baronia de Comiols al monestir de Montserrat.

La última família que va habitar la gran torre del castell de Comiols, i la casa annexa, era coneguda com la família de Can Torra, que van fer construir a la planta baixa graners i a la planta de dalt habitacions.

 

 

 

 

ESGLÉSIA DE SANT ROMÀ DE COMIOLS


 
La primera notícia que tenim és de l’any 1054 i, primer va dependre de la canòniga de Montmagastre i, més tard, de l’abadia de Sant Pere d’Àger.

A l’acta de dotació de Montmagastre, atorgada per Arnau Mir de Tost l’any 1054, apareix de nou el castell, ipsum castrum de Chomedols així com l’església de Sant Romà.

L’església, ara restaurada, s’adscriu dins l’estil romànic llombard. Consta d’una sola nau amb una peculiar capçalera trevolada a llevant, semblant a la que trobem a la Baronia de Sant Oïsme i la Vall d’Ariet.

Cobreix la nau una volta de canó semicircular, reforçada per tres arcs torals, típica del segle XI, on només els carreus millor tallats de cornises, impostes i faixons denoten la cronologia.

A cada costat de la nau hi ha tres arcs formers, un dels quals emmarca la porta, i en els dos més orientals s’hi obren sengles absidioles semicirculars, precedides per un arc presbiteral, de manera que es forma una obertura absidal de doble arc.

La porta, molt ampla i d’arc de mig punt adovellat, és orientada a sud, i a ponent s’alça un campanar de cadireta de dos ulls. Encara que la primitiva cadireta, segons les restes que es poden observar, era sobre l’arrencada de l’arc triomfal.

Sota el ràfec del mur nord, per sobre l’absidiola, encara es conserva una filada d’opus spicatum.

Cal parar atenció al paviment de lloses a l’interior, que sembla el primitiu i original i al clos del cementiri, davant del portal, on es feia sepultura fins l’any 1934.

L’església es dedicada a Sant Romà, malgrat que excepcionalment aparegui en algun vell document amb la dedicació de Sant Joan. La festa de Sant Romà es feia el 9 d’agost, al temps de batre, i per aquest motiu en canviaren la celebració al mes de maig.

L’aplec de Sant Romà de Comiols acostuma a fer-se cada primer de Maig.

 

 

Interior de l'església de Sant Romà de Comiols. Artesa de Segre, La Noguera. Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleida, Catalunya.

Interior de l’església de Sant Romà de Comiols. Artesa de Segre, La Noguera. Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleida, Catalunya.

 

 

PETJADA DEL DIMONI DE COMIOLS


 
La tradició diu que, molt antigament, el poble de Comiols estigué emplaçat a l’altre cantó de l’església, a l’indret on encara pot veure’s gravada en una pedra plana, en un rebaix de 10 cm, una petjada de sabata.

Segons ens explica en Ramon I. Canyelles:

Ramon I. Canyelles
Ramon I. Canyelles La Petjada del Dimoni. Revista La Palanca.

Conten encara avui la gent gran que, segons la tradició, el diable voltava per les serres i el Bosc de Comiols, fent tota classe de maldats.

La gent van fer moltes pregàries per fer-lo fora del terme i de la població i finalment ho van aconseguir.

El diable va sortir corrent, esperitat, del poble en direcció sud, va continuar cap a l’església de Sant Romà, va continuar cap avall girant a la dreta cap al cap del Cinglo que dóna al barranc, i des d’allí, va fer un gran salt cap a l’altre costat del barranc i el van perdre de vista per sempre més.

Però a l’indret on va prendre embranzida i va fer el gran salt, fou tanta la força que va fer que va deixar una urpada marcada a la pedra.

Aquesta urpada és la petjada del Diable, que encara avui es pot veure i que la gent de Comiols, sempre que tornen a l’antic poble encara van a visitar per quedar convençuts que el diable havia marxat per sempre.

 

Podeu veure unes quantes fotografies de La Petjada del Dimoni de Comiols.

Aquesta petjada es troba entrant al poble pel costat sud, just al damunt de la pujada que mena al pla on es troba l’antic poble, i està indicada per una petita fita de pedres.

 

 

Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

LA LLEGENDA DEL BOSC DE COMIOLS


 
Diu la llegenda que el castell de Comiols s’havia aixecat enmig dels boscos més espessos de Catalunya. El senyor de Comiols tenia una filla blanca com un lliri i la claror del sol l’emmorenia i l’enlletgia.

Desitjós el senyor de que la seva filla conservés la blancor va acudir a una bruixa d’Anya per tal de demanar-li consell. La bruixa li feu pagar tres unces d’or i va donar-li quatre llavors que havia de sembrar al punt de mitjanit de Nadal. Si ho feia així creixeria al voltant del castell un bosc tan espès que no hi entraria ni un raig de sol a causa de l’espessor.

Així ho feu el senyor del castell i, efectivament ni un raig de sol entrava al famós bosc (que certament va existir) i la filla del senyor va conservar-se blanca com un lliri.

 

 

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs Comiols en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

 

 

PROTECCIÓ DEL CASTELL DE COMIOLS


 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument històric
  • Número de Registre: 484-MH
  • Data de Publicació: 05/05/1949

 

PROTECCIÓ DE L’ESGLÉSIA DE SANT ROMÀ DE COMIOLS


 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
  • Disposició: Acord Ple Consell Comarcal
  • Número de Registre: 172-I
  • Data de Publicació: 14/12/2001

 

FONTS


 

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA DEL MONTSEC


 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


 

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com