Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Castell de Comiols. Artesa de Segre.

 

El Serrat de Sant Miquel eleva l’antic vilot i Castell de Comiols a un lloc segur, estratègic i de guardia entre el Segre Mitjà i la Conca de Tremp…

Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

COMIOLS

Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE COMIOLS

En plena solitud, dalt d’un serrat estret i rocós a 954 metres d’altitud i orientat a migdia, s’aixequen les restes del despoblat de Comiols, amb l’església romànica de Sant Romà i les restes del famós castell de Comiols.

A banda i banda d’aquest promontori rocós i allargassat hi ha sengles espadats i, segons diu Josep Lladonosa, el castell de Comiols era la darrera fortalesa que des de Cardona separava la Catalunya carolíngia del món musulmà.

Realment és un lloc segur per ser poblat,  a més a més de servir de vigia del Coll de Comiols i tenir vista directa sobre Montmagastre i les planes de Montargull fins el riu Segre. Comiols, actualment forma part del municipi d’Artesa de Segre, a la comarca de La Noguera, i la primera referència documental podria ser de l’any 1010.

Arribant des de la pista de muntanya que parteix del kilòmetre 28 de la carretara C-1412b, la primera edificació dempeus que trobem al Serrat de Sant Miquel és l’Església de Sant Romà de Comiols.

Aquesta església deixa, a través de dos passos estrets, un a cada costat, camí en direcció a la part alta de la cresta rocosa on s’aposenta el castell i l’antic vilot. Després apareix una casa forta que sembla que fa d’entrada al despoblat i finalment la torre, la part més visible de l’antic castell.

Com s’acostumava a dir, “a Comiols no s’hi entra ni per aigua ni per terra si no únicament per la penya”.

El poble de Comiols estigué habitat fins l’any 1932 o 1933. Cap a l’any 1945, la darrera família que hi vivia emigrà, que en realitat eren els habitants del pròxim Mas de Cal Gravat.

 

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE COMIOLS

El nom d’un lloc (topònim) ens parla i ens interpel·la sobre la seva història. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

El Pas de Comiols, és un pas antiquíssim que supera la Serra de Comiols que separa el Pallars Jussà de les terres del Segre Mitjà, l’antic Urgell i actual comarca de La Noguera.

Aquesta Serra de Comiols, no deixa de ser un corredor que uneix el final de la Serra del Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el Roc de Benavent i la Serra Mitjana, també declarada Espai d’Interès Natural.

Comiols és el topònim que identifica una muntanya, una antiga vila, un castell, un terme i un dels colls de muntanya més destacats entre el Segre Mitjà i l’anomenada Conca de Tremp.

Segons la interpretació de Joan Coromines, el nom de Comiols, etimològicament, s’interpreta com una derivació de la forma llatinitzada Colles Mediolos, equivalent en català a Collets Intermedis:

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

[…] Apareix documentat com ‘Chomedols’ a l’any 1053; a l’any 1068 com ‘Comezols’; com ‘Castri Cosmedols’ a l’any 1093; com ‘Comols’ a l’any 1280, […]

Salta a la vista, si tenim present el caràcter, primordial en aquest nom, del pas de muntanya: COLLES MEDIOLOS ‘collets intermedis’ (entre Urgell i Pallars).

Com veiem documentat l’any 1097, aquests poblets estaven, per dir-ho així, sota la penombra de Meià, la gran vall adjacent, el nom de la qual també derivava de MEDIUS: VALLIS MEDIANUS; i, com sigui que, sovint, se n’havia de parlar alhora, en el nostre lloc humil hi quedà fixat el nom COLLES MEDIOLOS, diminutiu distingidor de l’immediat MEDIANUS.

 

 

'Baixant de Comiols'. 1918. Santiago Perdigó i Díaz Caneja. Es veu un ruc carregat i un cotxe a la carretera de Comiols sota el Roc de Benavent. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

‘Baixant de Comiols’. 1918. Santiago Perdigó i Díaz Caneja. Es veu un ruc carregat i un cotxe a la carretera de Comiols sota el Roc de Benavent. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

 

 


EL COLL DE COMIOLS

El Castell de Comiols, per la seva localització, tenia la funció de vigilància del camí reial de Comiols que enllaçava el Segre Mitjà amb el Pallars i la Ribagorça. A més se situava en la mateixa línia de la frontera musulmana.

El camí del Port de Comiols, era un dels camins que comunicava les planes de Lleida amb el Pallars Jussà i la Ribagorça.

A través del Port de Comiols el camí es bifurcava en dos ramals, un d’ells cap a la vila de Tremp, per Isona i la Conca Dellà, aprofitant l’antiga calçada romana, en direcció a Pont de Montanyana pel Port de Montllobar.

L’altre en direcció a Cellers i Alsamora per Toló, on enllaçava amb el provinent del Coll d’Ares, des d’Àger, igualment com el que travessava el pas de Mont-rebei, que s’unia a ells per adreçar-se per la ribera del riu Noguea Ribagorçana vers el Pont de Montanyana.

Aquest important camí, antiga via romana i cabanera, va ser objecte d’assalts en diferents èpoques de l’història, en el tram des de l’antic Hostal de Folquer i Montargull fins el Coll de Comiols, Bonrepòs, Gramenet i Sant Salvador de Toló, per on circulaven les diligències.

Molts d’aquests bandolers, es refugiaven a la Serra de Comiols i als voltants de Montadó, zona molt barrancada i plena de coves habitables, com en Peretonet de Mas de Guillem, al voltant de 1920, o a la dècada del 1470 l’Esteve Grau i en  Lluís Mogana, de 1587 a 1595 també va actuar Arnau Escuder, l’anomenat Batlle d’Alòs.

 

 

 

Any 1902. Diligéncia fent parada a l'Hostal de Baix de Folquer, al camí de Comiols. Autor: desconegut. Artesa de Segre, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Any 1902. Diligéncia fent parada a l’Hostal de Baix de Folquer, al camí de Comiols. Autor: desconegut. Artesa de Segre, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


CASTELL DE COMIOLS

Els vestigis del castell, es redueixen al nivell inferior de la torre mestra, d’una alçada de 5 a 6 metres. De planta circular, té un diàmetre intern de 4,2 metres i un gruix de parets d’1,6 metres. L’espai inferior es cobreix amb una falsa cúpula, feta amb llosetes, col·locades acuradament en cercles.

Se situa coronant el despoblat de Comiols, assentat sobre un gran penyal entre dos profunds barrancs que l’aïllen.

Aquest castell, segons els historiadors, seria  construït a principis del segle XI.

La seva disposició és semblant a la Torre de Fondepou, la de Torres de Cas, la d’Alsamora i altres exemples del Montsec. Al seu costat, una casa que aprofitava les estructures de la torre, té espitlleres que podrien indicar una antiga casa forta.

A l’acta de dotació de la Canònica de Montmagastre, apareix per primera vegada mencionat el castell de Comiols a l’any 1054. Posteriorment surt citat a la llista d’esglésies dotades en el testament d’Arsenda d’Àger (muller d’Arnau de Mir de Tost) a l’any 1068.

L’any 1072, pel testament d’Arnau Mir de Tost, sabem que el castell va passar a la seva filla Letgarda de Tost i al seu nét Guerau Ponç de Cabrera, i d’aquesta manera es va integrar als dominis dels Cabrera, vescomtes d’Àger, alhora que comtes d’Urgell, família a la que va pertànyer durant els segles XIII i XIV.

L’any 1537 Francesc de Villalba va vendre la Baronia de Comiols al monestir de Montserrat.

La última família que va habitar la gran torre del castell de Comiols, i la casa annexa, era coneguda com la família de Can Torra, que van fer construir a la planta baixa graners i a la planta de dalt habitacions.

 

 

 

 


ESGLÉSIA DE SANT ROMÀ DE COMIOLS

La primera notícia que tenim és de l’any 1054 i, primer va dependre de la canòniga de Montmagastre i, més tard, de l’abadia de Sant Pere d’Àger.

A l’acta de dotació de Montmagastre, atorgada per Arnau Mir de Tost l’any 1054, apareix de nou el castell, ipsum castrum de Chomedols així com l’església de Sant Romà.

L’església, ara restaurada, s’adscriu dins l’estil romànic llombard. Consta d’una sola nau amb una peculiar capçalera trevolada a llevant.

Aquesta església té parentiu, respecte a la planta, a la església de Sant Romà de Comiols, que també és del segle XII, i juntament a l’església de la Baronia de Sant Oïsme, son les tres esglésies triabsidals de La Noguera.

Cobreix la nau una volta de canó semicircular, reforçada per tres arcs torals, típica del segle XI, on només els carreus millor tallats de cornises, impostes i faixons denoten la cronologia.

A cada costat de la nau hi ha tres arcs formers, un dels quals emmarca la porta, i en els dos més orientals s’hi obren sengles absidioles semicirculars, precedides per un arc presbiteral, de manera que es forma una obertura absidal de doble arc.

La porta, molt ampla i d’arc de mig punt adovellat, és orientada a sud, i a ponent s’alça un campanar de cadireta de dos ulls. Encara que la primitiva cadireta, segons les restes que es poden observar, era sobre l’arrencada de l’arc triomfal.

Sota el ràfec del mur nord, per sobre l’absidiola, encara es conserva una filada d’opus spicatum.

Cal parar atenció al paviment de lloses, que sembla el primitiu i original i al clos del cementiri, davant del portal, on es va enterrar fins l’any 1934.

L’església es dedicada a Sant Romà, malgrat que excepcionalment aparegui en algun vell document amb la dedicació de Sant Joan. La festa de Sant Romà es feia el 9 d’agost, al temps de batre, i per aquest motiu en canviaren la celebració al mes de maig.

L’aplec de Sant Romà de Comiols acostuma a fer-se cada 1er de Maig i, daltra banda, una altre festa que Comiols celebrava amb il·lusió era l’aplec de l’ermita de Sant Salvador del Bosc, penjada a la vessant nord del Montsec de Rúbies (o de Meià), al terme de Llimiana.

 

 


PETJADA DEL DIMONI DE COMIOLS

La tradició diu que, molt antigament, el poble de Comiols estigué emplaçat a l’altre cantó de l’església, a l’indret on encara pot veure’s gravada en una pedra plana, en un rebaix de 10 cm, una petjada de sabata.

Segons ens explica en Ramon I. Canyelles:

Ramon I. Canyelles
Ramon I. Canyelles La Petjada del Dimoni. Revista La Palanca.

Conten encara avui la gent gran que, segons la tradició, el diable voltava per les serres i el Bosc de Comiols, fent tota classe de maldats.

La gent van fer moltes pregàries per fer-lo fora del terme i de la població i finalment ho van aconseguir.

El diable va sortir corrent, esperitat, del poble en direcció sud, va continuar cap a l’església de Sant Romà, va continuar cap avall girant a la dreta cap al cap del Cinglo que dóna al barranc, i des d’allí, va fer un gran salt cap a l’altre costat del barranc i el van perdre de vista per sempre més.

Però a l’indret on va prendre embranzida i va fer el gran salt, fou tanta la força que va fer que va deixar una urpada marcada a la pedra.

Aquesta urpada és la petjada del Diable, que encara avui es pot veure i que la gent de Comiols, sempre que tornen a l’antic poble encara van a visitar per quedar convençuts que el diable havia marxat per sempre.

 

Podeu veure unes quantes fotografies de La Petjada del Dimoni de Comiols.

Aquesta petjada es troba entrant al poble pel costat sud, just al damunt de la pujada que mena al pla on es troba l’antic poble, i està indicada per una petita fita de pedres.

 

 

Castell de Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Castell de Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 


LA LLEGENDA DEL BOSC DE COMIOLS

Diu la llegenda que el castell de Comiols s’havia aixecat enmig dels boscos més espessos de Catalunya. El senyor de Comiols tenia una filla blanca com un lliri i la claror del sol l’emmorenia i l’enlletgia.

Desitjós el senyor de que la seva filla conservés la blancor va acudir a una bruixa d’Anya per tal de demanar-li consell. La bruixa li feu pagar tres unces d’or i va donar-li quatre llavors que havia de sembrar al punt de mitjanit de Nadal. Si ho feia així creixeria al voltant del castell un bosc tan espès que no hi entraria ni un raig de sol a causa de l’espessor.

Així ho feu el senyor del castell i, efectivament ni un raig de sol entrava al famós bosc (que certament va existir) i la filla del senyor va conservar-se blanca com un lliri.

 

VISITAR COMIOLS

 

A l’antic poblat de Comiols s’hi arriba mitjançant una pista sense asfaltar que surt des de l’esquerra de la carretera d’Artesa de Segre en direcció a Tremp (C-1412b). Abans d’arribar al Coll de Comiols, pujant des d’Artesa de Segre, la pista parteix des del km 28 just en el punt on se situa el mas de Cal Garramitxo.

Cal seguir les indicacions que fan referència al poble de Comiols, passant per Lo Monument del Batlle, Cal Ribera i Cal Torres, tot davallant suaument deixant el torrent a la dreta i el Serrat de Sant Miquel a l’esquerra.

 

 

 

 

 

 

PROTECCIÓ DEL CASTELL DE COMIOLS

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument històric
  • Número de Registre: 484-MH
  • Data de Publicació: 05/05/1949

 

PROTECCIÓ DE L’ESGLÉSIA DE SANT ROMÀ DE COMIOLS

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
  • Disposició: Acord Ple Consell Comarcal
  • Número de Registre: 172-I
  • Data de Publicació: 14/12/2001

 

FONTS

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

La Serra del Montsec és el nom que fem servir per anomenar una única serralada d’uns 50 quilòmetres de llarg que es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall (mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó), el menys conegut de tots, més deshabitat i més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec és Reserva Starlight declarada per la UNESCO, és un Espai d’Interès Natural Protegit i forma part de la Xarxa Mundial de Geoparcs de la UNESCO a través de la figura del Geoparc Orígens.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (també anomenat Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament coneguda com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb; així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!