Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Castell de Girbeta

 

Des del Castell de Girbeta hi ha visibilitat directe amb el Congost de Mont-rebei, Alsamora, Castellnou del Montsec, el Castell de Montllobar, la Torre de Viacamp, la Serra de Montgai i el Montsec d’Estall tot alhora…

Torre del Castell de Girbeta i, al fons, la montanya de la Cara de la Dona del Congost de Mont-rebei. Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

CASTELL DE GIRBETA

Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


Situació del Castell de Girbeta

El Castell de Girbeta se situa a la part nord i aragonesa del Congost de Mont-rebei, al poble de Girbeta (o Xiribeta) dins del municipi de Viacamp i Lliterà, a la comarca de la Ribagorça d’Osca.

El castell de Girbeta, queda en una situació privilegiada a la punta de la Serra del Castell de Girbeta, tot just abans de l’estretor de la boca nord Congost de Mont-rebei, edificat sobre el curs de la Noguera Ribagorçana, ara embassat en el Pantà de Canelles

La seva torre encara dempeus està comunicada visualment amb la torre d’Alsamora, Castissent, Castellnou del Montsec, i Els Altimiris, la torre de Viacamp i el Castell de Montllobar.

Si voleu tenir una visió meravellosa i poc coneguda de la cara nord del Cogost de Mont-rebei i el Pantà de Canelles des del Montsec d’Estall, feu el recorregut de tota la Feixa de Girbeta partint del despoblat de Girbeta, passant per l’ermita de la Mare de Déu del Congost, oberta i visitable, fins arribar al Castell de Girbeta.

 

 

Torre del Castell de Girbeta des d’Els Altimiris. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


Origen del Topònim de Girbeta

Hi ha documentades moltes formes del topònim referit a Girbeta: Girveta, Xirbeta, Gerueta, Chiribeta, Xiribeta, Giribeta de Montgai, etc..

No queda clar el seu origen etimològic però podria tenir un origen iberobasc, no perquè sigui la mateixa llengua, la basca i l’ibera, sinó perquè no se sap ben bé l’origen. La veu “gir” existia en la llengua ibera, i en basc la paraula “txiri” correspon al mot català “encenall”, en el sentit d’ondulació.

Per tant, segons alguns estudis, l’etimologia de Girbeta vindria de “xiri” + “beta”, en el sentit de “ondulacions de la faç“, fent referència a una clara descripció toponímica.

D’altra banda, també es proposa una relació directa amb altres topònims del pirineu de veu “Gerr-” (< agirr-/aierr-) equivalent a una descripció toponímica d'”obert, exposat al vent“. Com Gerri, Algerri, Gerb, o Girbeta.

Joan Coromines senyala que aquests topònims designen sempre llocs oberts generalment exposats cap el sud, en paratges mes aviat profunds i sense perspectives llunyanes.

Ambdues formulacions toponímiques (“ondulacions de la faç” o “obert, exposat al vent“), podrien tenir un sentit descriptiu del medi físic a l’hora de descriure el Castell de Girbeta així com les restes de l’antic poblat de Girbeta la Vella.

El castell i torre de Girbeta, es troba solitari sobre un tossal, exposat als quatre vents, aixecant-se 200 metres sobre el nivell de l’aigua del Pantà de Canelles, a menys de 500 metres de distància del pantà.

Així, l’antic assentament de Girbeta la Vella, queda assentat i protegit seguint les ondulacions de la Feixa de Girbeta i les barrancades que deriven del tossal del Castell de Girbeta.

 

 

Torre del Castell de Girbeta des de la vessant sud del Congost de Mont-rebei. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


Girbeta la Vella o Xiribeta la Vella

La Feixa de Girbeta protegeix una antiga població medieval que encara conserva bastants murs. Alguns interpreten que seria l’antic poble de Girbeta (o Xiribeta) que s’acostuma a anomenar com Girbeta la Vella o Xiribeta la Vella.

Aquestes pletes segurament amaguen el que foren restes d’antics habitatges perfectament protegits i encarats a migdia, un exemple d’hàbitat semitroglodita dels molts que en aquesta zona es van desenvolupar en els segles medievals.

Cap al final de la Feixa de Girbeta, antigament hi havia una escala excavada a la roca que pujava des dels camps que hi ha a la vora del riu fins a la feixa.

Sembla ser que el propietari dels camps manar destruir-la perquè ningú baixes als seus horts. En el seu origen, l’escala devia tenir una vintena de metres.

 

 

Torre del Castell de Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


Història del Castell de Girbeta

El Castell de Girbeta (també conegut com Torre dels Moros o Torre de Montgai), s’assenta en el punt culminant d’un esperó de la serra homonima.

La primera notícia documental data del 1077, on apareix consignat el Castell de Girbeta confrontant amb els termes de Montanyana i de Castissent.

El terme de Girbeta va pertànyer al comtat del Pallars Jussà i els seus castellans eren provinents d’una branca dels familiar dels senyors d’Orrit-Areny.

Pere I Roger de Girbeta apareix amb aquest títol l’any 1092, sent destacat cavaller a la cort de Ramon IV del Pallars Jussà.

Aquesta família, posteriorment, obtindria la castlania i el feu dels castells de Bellmunt, Fet, Finestres i Pinyana a canvi de jurar fidelitat i ajuda al vescomte Guerau I Ponç de Cabrera, vescomte d’Àger i gendre d’Arnau Mir de Tost.

Una vegada extingit el cognom, per diferents motius, el castell passà a ser propietat dels Mauleon-Anglesola, i posteriorment als barons de Girbeta-Montgai, i més tard infeudada als barons d’Espés-Alagon, els quals el mantingueren fins el final de l’antic règim.

 

 

Torre del Castell de Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


Castell de Girbeta

Encara manté una torre cilíndrica construïda amb carreus petits i ha perdut la seva rematada i els seus pisos a l’interior.

Posseïa un recinte fortificat del qual queden vestigis voltant de la mateixa, al seu costat sud-est, confosos amb les restes de la torre.

La porta d’accés orientada al sud, estava situada a certa alçada de la qual encara s’observen restes de l’arc com dels brancals que formaven el va de la porta.

Per tant se situava al primer nivell de la torre quedant un nivell inferior per sota.

 

 

Planta del Castell de Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó, Montsec d'Estall.

Planta del Castell de Girbeta i secció de la torre, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó, Montsec d’Estall.

 

 

L’interior s’organitzava en quatre plantes podent-se observar vestigis d’arrencades dels mateixos i forats de bastida.

És difícil assegurar com seria la seva rematada, encara que en el seu últim pis es veuen les arrencades de les finestres que formarien un mirador.

La torre, d’uns 15 metres d’alçada i amb unes distàncies entre pisos que oscil·laven entre els 3,7 i 4,5 metres, tenia en el nivell superior, molt malmès, almenys 5 obertures acabades amb un arc i una volta de mig punt sense esqueixada.

 

 

Orientació de les 5 obertures d'observació de la torre del Castell de Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Aragó, Montsec d'Estall.

Orientació de les 5 obertures d’observació de la torre del Castell de Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Aragó, Montsec d’Estall.

 

 

Les 5 obertures s’orientaven cadascuna al sud, en direcció al Congost de Mont-rebei, a l’est en direcció a Alsamora i Castellnou del Montsec, al nord-est cap el Castell de Montllobar, al nord-oest en direcció a la Torre de Viacamp, i cap l’oest en direcció a la Serra de Montgai i el Montsec d’Estall.

L’aparell molt irregular i de carreus petits recorda gairebé la maçoneria, la qual cosa fa pensar en una construcció del segle XI, en un moment proper a l’any 1000.

L’antic clos de muralles permet saber que la planta era corba i es pot relacionar amb la muralla de Castell de Mur, molt ben conservat.

 

 

ELS CAMINS RALS DE GIRBETA

 

Al voltant de Girbeta (o Xiribeta) està ple de camins antics d’origen remot que tenen un valor històric, arquitectònic, cultural, paisatgístic i estètic. Un patrimoni que cal conservar i admirar.

Aquests camins històrics per el trànsit a peu, amb cavalleries o animals de bast, no han estat modificats i presenten encara les seves característiques originals: empedrats, murets de pedra seca, ponts… creats durant centenars d’anys.

Principalment són els camins coneguts com a camins rals o camins reials. Terme que antigament s’aplicava als principals camins públics de comunicació entre localitats i que actualment és un qualificatiu popular sense cap valor legal ni administratiu, però que denota la significació històrica del camí.

 

 

Camí Ral de Girbeta al Castell de Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

Amb població disseminada i disposada en valls allunyades respecte els principals centres urbans, els camins eren una peça clau, tant per a la seva articulació interna com per garantir els intercanvis entre la muntanya i la plana, sovint amb molta enginyeria per poder sortejar els abundosos accidents geogràfics, com els congostos o ports.

L’emigració cap als centres urbans i també la irrupció del cotxe van provocar la decadència d’un model d’organització del territori i de retruc van marginar de forma dràstica la xarxa de camins tradicionals. Així la xarxa de camins va ser en part destruïda implacablement per les retroexcavadores que obrien o milloraven els camins d’accés rodat als pobles.

El progrés, en un territori empobrit, ho justificava tot: destrossar camins empedrats, construir granges amb totxanes i uralita… I el pas del temps i la manca d’ús, per l’absència de caminants, es van aliar per accelerar els símptomes d’abandonament: murs de pedra seca esberlats, esllavissades de terres, invasió de la cobertura vegetal, descomposició de paviments, fins arribar, en el pitjor dels casos, a la desaparició total del traçat.

 

 

Antic camí ral que unia Girbeta amb el despoblat de Los Masos de Dalt i el Castell de Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec d'Estall.

Antic camí ral que unia Girbeta amb el despoblat de Los Masos de Dalt i el Castell de Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

Tot i això, molts d’aquests camins històrics, però, encara els podem trobar a Girbeta (o Xiribeta).

Camins que encara conserven l’empedrat aprofitant la roca mare com a paviment base, on després s’omplien els forats i els desnivells amb pedres verticals, i encara conserven els murets de pedra seca a les llindes com si fossin cabaneres.

 

 

 

 

PROTECCIÓ:

 

  • Protecció: Bé d’Interès Cultural del Patrimoni Cultural Aragonès.
  • Classificació: Cap

 

FONTS:

 

  • La recuperació de camins tradicionals. Tutusaus, Jordi. Arola Editors, 2015.
  • Catalunya Romànica. VV.AA, Enciclopèdia Catalana. 1995.
  • Viquipèdia.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca