Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Castell de Sant Gervàs. Sant Miquel de la Vall.

 

El Castell de Sant Gervàs protegia, durant l’Edat Mitjana, amb les seves quatre torres les entrades al comtat de Pallars des del Congost de Terradets a l’Hostal Roig i complementava la protecció natural que donava la Serra del Montsec enfront els atacs musulmans…

Castell de Sant Gervàs a Sant Miquel de la Vall. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies.

Castell de Sant Gervàs a Sant Miquel de la Vall. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies.

 

CASTELL DE SANT GERVÀS

Sant Miquel de la Vall. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

Aproximació Geogràfica a Sant Miquel de la Vall

A la comarca del Pallars Jussà, enfilat al Serrat d’Aransís, dominant la Vall de Barcedana, hi ha el poble de Sant Miquel de la Vall o Sant Miquel de Llimiana, actualment dins del municipi de Gavet de la Conca.

Aquest poble canvià el seu nom el 1937 pel de la Vall del Montsec. El 1860 era inclòs en el municipi d’Aransís, mentre que el 1847 Pascual Madoz el descriu dins el terme de Llimiana.

A la primeria del segle XX el poble donà nom al municipi, que s’anomenava de Sant Miquel de la Vall i incloïa Aransís, que era la població més important, Sant Martí de Barcedana i Sant Cristòfol de la Vall.

El poble és situat a 845 m d’altitud, entre dos petits barrancs, i actualment pertany al municipi de Gavet de la Conca a la comarca del Pallars Jussa.

 

 

La Fortalesa de Sant Gervàs

La fortalesa de Sant Gervàs protegia durant l’Edat Mitjana amb les seves quatre torres les entrades al comtat de Pallars des del Congost de Terradets a l’Hostal Roig.

Formava part d’un conjunt de castells i torres defensives aixecats al voltant del segle XI en llocs estratègics, complementant la protecció natural que donava la Serra del Montsec enfront de les invasions musulmanes.

El conjunt medieval que inclou el castell i el poble annex, podem datar-lo, des de finals del segle X fins a inicis del segle XI. El castell, erigit sobre un aflorament de roca, posseeix dos elements principals, d’una banda la torre de l’homenatge, amb més de 15 metres d’alçada, i de l’altra, el recinte murallat, de forma triangular.

Les primeres filades dels carreus de la torre, que son molt grans i heterogenis, ens parlen de l’antigor de la construcció. La torre, circular, tenia tres nivells. En el segon pis hi era situada la porta adovellada i en el tercer pis es conserven les restes del que foren les defenses verticals de la torre.

Encara es distingeixen clarament els traus on s’encaixava una galeria de fusta, anomenada cadafals, des d’on es procedia a defensar l’estructura, mitjançant el llançament de rocs.

 

 

Recreació de la fortalesa de Sant Gervàs, Sant Miquel de la Vall. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies.

Recreació de la fortalesa de Sant Gervàs, Sant Miquel de la Vall. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies.

 

 

El recinte murallat del castell resta desaparegut en bona part del seu perímetre. Només el sector nord-occidental manté gairebé l’estructura original.

El recinte és de planta triangular i tanca cadascun dels seus angles amb una bestorre. D’aquestes bestorres només se’n conserva una.

En l’interior del recinte castral, diversos edificis de planta rectangular s’adossaven als murs. Aquests eres els espais de residència i de serveis del castell.

El Castell de Sant Gervàs està situat en un lloc privilegiat per al control dels diversos passos d’entrada i sortida de la comarca, per la qual cosa a l’edat mitjana tingué una importància cabdal, cosa que explica el seu volum i la magnitud de les troballes que s’hi han fet.

Ha estat excavat entre 1978 i 1980 per equips d’arqueòlegs dirigits pel Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona.

 

 

Castell de Sant Gervàs a Sant Miquel de la Vall. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies.

Castell de Sant Gervàs a Sant Miquel de la Vall. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies.

 

 

Història del Castell de Sant Gervàs

Aquest castell, construït en el canvi de mil·leni probablement per la incipient família de Ponts, fou un element clau en la conquesta i repoblació de la Vall de la Barcedana.

Des de la seva posició, defensava els accessos a la vall des dels dominis musulmans d’Àger. El castell i el poble annex que s’hi construí, visqueren els seu millors moments durant els segles XI i XII.

Posteriorment decaigué durant el segle XIII segurament per l’efecte de l’emigració a millors terres, les pestes i les lluites feudals. El lloc restà definitivament abandonat i enrunat a finals del segle XV.

De fet, originalment l’antic poble (Sant Miquel el Vell) era al mateix castell, i ha estat posat al descobert en les diferents campanyes arqueològiques desenvolupades els anys 1978, 1979 i 1980.

A part del castell pròpiament dit, anomenat Castelló Sobirà, davant del Castelló Jussà, que era on és l’actual poble de Sant Miquel de la Vall, hi van ser trobades les restes de l’església parroquial de Santa Maria, la plaça de l’església, amb el traçat de les cases que la formaven (entre elles la que possiblement fou casa rectoral), diverses cases, un carrer, el forn de calç i el conjunt de fortificacions del recinte.

Tot aquest conjunt, retingut en la memòria col·lectiva de la vall, era conegut com Els Vilots.

 

 

Restes de la torre principal del Castell de Sant Gervàs a Sant Miquel de la Vall amb el Montsec de Rúbies al fons. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies.

Restes de la torre principal del Castell de Sant Gervàs a Sant Miquel de la Vall amb el Montsec de Rúbies al fons. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies.

 

 

Amb el pas del temps, el que havia estat Castelló Jussà del mateix complex acollí el desplaçament de la població, i així es forma un Sant Miquel de la Vall Jussà que va anar esdevenint el centre de població més important de la vall.

Paral·lelament, un tercer recinte fortificat del mateix castell, l’anomenat Castellet, donà pas al poble de Sant Martí de Barcedana.

Al centre i a l’extrem de ponent de la plataforma hi ha el vilatge abandonat, del qual només es conserven els fonaments i les primeres filades dels murs de les cases, però que han permès unes prospeccions arqueològiques que han desvetllat una part de la composició del vilatge.

Restes de la plaça, de carrers, i de diverses cases, entre les quals destaca l’anomenada casa rectoral. Es calcula en una vintena de famílies la que visqué en aquest poble. Fou encara habitat almenys fins al segle XVI, tot i que els pobles de més avall, ja esmentats, s’anaren formant segurament des del mateix segle XI.

 

 

Origen del Topònim de ‘Barcedana’

La “Vall” que dona nom a l’actual poble de Sant Miquel de la Vall, és la Vall de Barcedana, nom també del riu que l’atravessa d’Est a Oest i desaigüa a l’Embassament de Terradets.

Aquesta vall degué ser reconquerida o repoblada a mig segle X, pels comtes de Pallars i el monjos de Gerri i va ser més tard quan el priorat de Meià començà a tenir interessos a la zona, vers el segle XIII, quan s’obrí el Camí de l’Escala del Pas Nou pel vèrtex oriental del triangle que forma la Vall.

Segons la hipòtesi de Manuel Riu i Riu, es podria pensar que els habitants antics de la Barcedana, i que li donaren nom, foren membres d’una tribu ceretana refugiats a la vall per la pressió dels romans a la Cerdanya, o bé detinguts en llur expansió vers l’Occident i el Sud pels ilergetes en la barrera del Montsec.

El nom de Barcedana restaria, doncs, el segle X, com un fòssil testimonial que ens certificaria uns fets de la història antiga, que no tenim documentats, i no significaria res mes que “Vall-Ceretana”.

És sorprenent fer arribar els ceretans fins el Montsec, però el component “Bar” o “Var”, de Barcedana, deriva de “vall”, com admet Joan Coromines o Enric Moreu-Rey.

Hi ha documentat el topònim com “in valle Sisitana” (any 966), “in valle Circitana” (any 1074), i “de valle Cirritani” (any 1163) havent passat de “Vall Ceretana” o “Vall Cerdana” a “Barcedana”.

Fins ara, les tres campanyes d’excavacions realitzades a Sant Miquel de La Vall no permeten remontar-nos més enllà de finals del segle X.

Però sobre la hipòtesi de l’origen topònimic de la Vall, cal recordar que sota el paviment medieval d’una de les cases de Sant Miquel, amb l’argila, van sortir dos petits fragments de ceràmica romana, molt rodats, que permetrien creure que els primitius habitants de la vall de Barcedana, en llurs incursions o visites a Isona o a Llimina, no deixarien d’apreciar la superior civilització que els rodejava.

O potser foren els repobladors medievals de la vall els qui haurien d’admirar la tècnica dels romans que havien poblat el veïnatge?

 

 

Església romànica de Sant Gervàs del Castelló Sobirà

A l’extrem del jaciment hi ha les restes de l’església romànica de Sant Gervàs del Castelló Sobirà (més exactament Sant Gervàs i Sant Protàs del Castelló Sobirà).

És una ermita molt poc documentada al llarg de la història. Malgrat ser clarament d’origen medieval, les primeres notícies que en tenim són del 1758, en una visita pastoral.

En aquell moment se la disputaven els rectors de Sant Miquel de la Vall i de Santa Maria de Llimiana, el segon dels quals era l’administrador en aquell moment.

 

 

Església romànica de Sant Gervàs del Castelló Sobirà al Castell de Sant Gervàs, Sant Miquel de la Vall. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies.

Església romànica de Sant Gervàs del Castelló Sobirà al Castell de Sant Gervàs, Sant Miquel de la Vall. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies.

 

 

El 1904 consta com a capella de Sant Miquel de la Vall, tot i que la dependència administrativa era de l’ajuntament de Llimiana.

És una església d’una sola nau, recentment restaurada en la zona presbiteral, amb capçalera d’un sol absis semicircular, unit a la nau mitjançant un estret arc presbiteral.

Dos arcosolis possiblement posteriors a la primitiva construcció ocupen el lloc on en altres esglésies hi ha les absidioles que formen una capçalera trilobulada.

El del sud té volta apuntada; el del nord, s’obre a una capella gòtica, coberta amb volta de creueria i acabada amb una petita absidiola rectangular al nord.

La porta és al mur nord (cosa molt poc habitual en època medieval). Hi ha finestres de doble esqueixada, a l’absis i a ponent, així com a l’absidiola del nord, i d’altres d’una sola esqueixada: a la mateixa absidiola nord i a l’arcosoli sud.

Una finestra cruciforme s’obre a la façana de ponent. L’aparell és del segle XII i començaments del XIII, amb carreus ben tallats, escairats i polits, disposats en filades regulars. L’obra gòtica de l’absidiola nord, dels segles XIV i XV, està resolta d’una forma molt semblant a l’obra romànica.

 

 

VISITA I EXCURSIÓ AL CASTELL I ERMITA DE SANT GERVÀS

 

Per arribar a Sant Miquel de la Vall es pot fer des dos llocs diferents, un des de Vilanova de Meià, agafant la carretera del Pas Nou (actual L-913) i una vegada arribats a dalt, agafar la pista asfaltada anomenada Camí de Mata-Solana,fins arribar a Sant Martí de Barcedana on es troba el desviament cap Sant Miquel de la Val

L’altre camí alternatiu és arribar per la carretera C-13 fins el Pont de Monares, al Congost de Terradets, i desviar-se cap a Llimiana per la carretera LV-9121 fins arribar al desviament de la Carretera de Sant Miquel de la Vall, fins arribar a Sant Martí de Barcedana on es troba el desviament cap Sant Miquel de la Vall.

L’itinerari comença a l’església de Sant Miquel de la Vall (840 m) y està molt ben senyalitzat sense cap tipus de pèrdua seguint les marques grogues y vermelles indicat pel senyal de la ruta “El Castell de Sant Gervàs”.

Aquest camí de ferradura fet amb pedra seca, i en alguns trams pavimentat, puja fent giravolts per un alzinar que cobreix les terrasses de Sant Miquel de la Vall, on temps enredera s’hi plantaven ametllers i oliveres.

A mida que s’enfila el camí, cap al sud s’obre un panorama de immillorables vistes del Montsec de Rúbies, la Vall de Barcedana i el Congost de Terradets.

Dades de l’excursió: Desnivell: 150 m; Temps: 1h 39 min; Distància: 3,5 km; Dificultat: baixa.

 

 

L’aplec de Sant Gervàs es celebra cada 1er de Maig i aplega veïns no només de Llimiana sinó de tota la vall de Barcedana i pobles veïns del municipi de Gavet de la Conca, que actualment engloba les viles d’Aransís, Castellnou, Fontsagrada, Mata-Solana, Merea, Perolet, Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Sant Miquel de la Vall, Sant Salvador de Toló i Sant Serní.

 

 

Video de Fotografies del Castell i Ermita de Sant Gervàs a Sant Miquel de la Vall. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarretes de SerradelMontsec.cat?




Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets







Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca