Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Castell de Toló

 

La plataforma del Castell de Toló és un exemple notable i molt clar d’un oppidum, un dels casos més espectaculars i evidents del Montsec, on queda ben clar el seu ús com a castell-refugi…

Turó del Castell de Toló. La zona plana i transitable del turó ocupa uns 3.600 metres quadrats i te una llargada màxima d'uns 100 metres. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

CASTELL DE TOLÓ

Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).


 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL CASTELL DE TOLÓ


L’actual poble de Toló nasqué del castell homònim i també és l’origen posterior del poble de Sant Salvador de Toló.

Actualment tots dos pobles estan habitats i formen part del municipi de Gavet de la Conca, comarca del Pallars Jussà.

El petit poble de Toló queda arrecerat i encarat al sud, sota el turó de 1.121 metres on antigament s’ubicava l’històric Castell de Toló i l’església de Sant Vicenç de Toló.

És un turó de tipus butte, és a dir amb 3 costats inaccessibles molt escarpats, i un cim curiosament molt pla, que obté una visió esplèndida sobre la Conca Dellà i una visió directa sobre el Castell de Llordà i el Coll de Comiols.

Aquest turó no deixa de ser la continuació, sobresortint cap l’oest, dels cingles anomenats Les Arnes Dretes, que al nord de Toló s’anomenen Les Feixes i Costes del Genera.

Tot aquest espai queda dominat a ponent per la Serra de Campaneta, escenari de batalles de la Guerra Civil Espanyola, conservant bona quantitat de trinxeres.

La Serra del Cucut, que domina al sud, també amb molta quantitat de restes de trinxeres de la Guerra Civil Espanyola, és al mateix temps l’esquena del Cingló Desferrador.

Tot plegat a la cara nord del Montsec de Rúbies (o de Meià), un àrea travessada pel camí GR-1 (conegut també com a Sender Històric).

Les antigues rutes de transhumància coincideixen molts cops amb els camins emprats pels antics pelegrins.

En el cas del Montsec les carrerades i cabaneres (denominació donada als camins pròpiament ramaders) principals venen a coincidir amb els trams de traspàs del Montsec.

Un dels camins importants era el que comunicava Lleida amb Àger que servia de nexe cap el Pallars i la Ribagorça. L’altre era el que es dirigia, des de les riberes del Segre, a través del port de Comiols, a la Conca de Tremp bifurcant-se en dos ramals.

Un dels ramals anava cap a Tremp per Isona, aprofitant una antiga calçada romana, i després continuava fins a Montanyana, pel port de Montllobar.

L’altre ramal anava en direcció a Alsamora, passant per Toló, travessant la Vall de Barcedana, i Cellers. A Alsamora s’unia al camí que pujava d’Àger per Coll d’Ares.

 

 

 

 

APROXIMACIÓ A TOLÓ


Les comunicacions cap a Toló, un lloc que és un autèntic cul de sac i per això mateix Toló és un autèntic paradís oblidat del Montsec, només es poden fer per pistes de muntanya que, segons l’època de l’any, poden quedar malmeses.

Des de Vilanova de Meià s’arriba a Toló a través del Camí de l’Escala del Pas Nou (carretera L-913 asfaltada) fins al Pla de les Forques, on s’ha d’agafar la pista de terra cap a Currolda i travessar el riu de Conques.

Des del Port de Comiols i la Conca de Tremp, s’arriba a Toló per la carretera L -911 (asfaltada) i abans del quilòmetre 6 s’ha d’agafar una pista de terra fins el poble.

Mai ha estat un lloc massa poblat, tot i que a principis del segle XX consten més de 30 pobladors i 10 edificis habitats.

Actualment només hi ha dues o tres cases habitades, una de les quals és un allotjament rural sostenible i ecoturístic molt interessant anomenat Lo Cel de Toló.

Aquest petit poble ha sofert la despoblació com tants d’altres del Montsec, però no us deixarà indiferents el paisatge i les perspectives sobre tota la Conca Dellà, la Serra de Comiols i el Roc de Benavent i la Serra de Campaneta.

 

 

Imatge del tossal del Castell de Toló. A sota, les restes del poble abandonat de Toló i l'allotjament rural sostenible Lo Cel de Toló. Foto: loceldetolo.cat.

Imatge del tossal del Castell de Toló. A sota, les restes de l’antic poble de Toló i en primer terme l’allotjament rural sostenible Lo Cel de Toló. Foto: loceldetolo.cat.

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE TOLÓ


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Els historiadors estan i filòlegs estan bastant d’acord en que nom de Toló tindria el seu origen en un oppidum anterior a la romanització, és a dir tindria un origen iber.

Alguns han determinat que l’origen del mot “Toló” vindria de la paraula àrab tolon, equivalent a “terra morta”. No sembla que seria el nostre cas sabent que el lloc de Toló existiria amb anterioritat a la ocupació àrab de la península.

D’altres, com Joan Coromines, determinen que el mot “Toló” tindria un origen a partir del radical iber de tol-.

Aquest radical també es troba a, per exemple, Labitolosa, Toluges, Tolustre, Tolzó, etc, i es considera un element que defineix un lloc extremadament plà o lloc altiplanat.

Tindria cert sentit, ja que Joan Coromines defineix el topònim “Tolustre” (al municipi de Coll de Nargó) com un gran altiplà de pastures al terme de Gavarra.

També el topònim “Tolzó” (al municipi de Soriguera) s’adequa a aquesta definició ja que té un relleu orogràfic extremadament semblant al turó on s’ubica l’antic castell de Toló.

Un altre exemple son els llocs de Toluges (al Rosselló) així com l’antiga ciutat de Tolosa (ciutat francesa), ambdues situades en llocs de plana contundent.

Sembla per tant que el radical tolo- s’ha aplicat a llocs d’evident orografia plana així com altiplans.

 

 

Orografia i relleu del turó on s'assentava l'antic Castell de Toló. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Orografia i relleu del curiós turó on s’assentava l’antic Castell de Toló. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DEL CASTELL DE TOLÓ


Els historiadors identifiquen Toló com un exemple notable i molt clar d’un oppidum, és a dir un castell-refugi d’una vall o àrea determinada durant l’època ibera.

El castell de Toló és un dels casos més espectaculars i evidents del Montsec on queda ben clar el seu ús com castell-refugi, doncs la zona plana i transitable del turó ocupa uns 3.600 metres quadrats i te una llargada màxima d’uns 100 metres.

L’oppidum o castellum solia situar-se al cim d’un turó i aprofitava el mateix relleu i els mateixos cingles, com a defensa natural. De fet, no calien gaire fortificacions artificials per defensar el lloc.

A la zona del Montsec podem trobar alguns exemples com el mateix Toló o el Castell de Tarabau, a la Baronia de Rialb. En ambdós casos la fortificació va ser reaprofitada posteriorment en època medieval.

Alguns historiador contraposen l’oppidum de Toló a l’Isona romanitzada (antiga Aeso), especulant si podria haver estat la gran fortalesa refugi dels pobles indígenes d’aquesta banda de la Conca Dellà.

Recordem que el topònim de la Vall de Barcedana, situada a ponent de Toló, s’atribueix a una suposada tribu ceretana ubicada a la vall.

Aquests llocs fortaleses-refugis, moltes vegades no foren ocupades ni densament ni de forma permanentment i tingueren el paper de refugis temporals pels habitants de les zones no fortificades.

 

 

 

 

Les primeres notícies documentals de Toló són del segle XI, però les restes arqueològiques apunten que la història de la fortificació té uns orígens molt més antics i per tant precarolingis.

En època d’Ermengol II d’Urgell, es continuaria l’expansió del comtat d’Urgell per la banda del Pallars Jussà, des de la Conca Dellà fins a Llimiana, participant Arnau Mir de Tost.

El castell de Toló va caure en poder d’Arnau Mir de Tost, a qui el comte Ermengol III d’Urgell en cedí els drets l’any 1058.

En morir el comte l’any 1065, els drets sobre el castell de Toló que pertanyien a la seva muller, la comtessa Sança d’Aragó, foren transferits a Sant Pere d’Àger.

El 17 d’octubre de 1059, Arnau Mir de Tost signava un acte de conveniència amb Ermengol III d’Urgell, en el qual es comprometia a tenir per ell totes les terres, directes i pàries “ex partibus Hispània” i a no acceptar el castell d’Estopanyà ni cap altre del comte de Barcelona, empenyorant en la seva paraula el “castrum Tolo” i el “castrum Sancta Lezinie” (Santa Linya).

Per la seva banda, Arnau Mir de Tost en el seu testament, redactat l’any 1072, llegà el castell a la seva filla Valença de Tost i al seu nét Arnau Ramon.

Es desconeix el moment en què el castell de Toló va passar a integrar els dominis dels vescomtes de Vilamur, que el mantingueren des de la segona meitat del segle XIV.

Toló va ser durant la primera meitat del segle XI i possiblement en la segona meitat del segle X una fortalesa de frontera davant les perilloses incursions àrabs, des de la Ribagorça, a través de la Conca de Tremp (o Conca Deçà) i la Conca Dellà.

 

 

Planta del turó del Castell de Toló, a escala 1/500, amb l'església de Sant Vicenç en el seu punt més dominant. Font: Jordi Bolòs.

Planta del turó del Castell de Toló, a escala 1/500, amb l’església de Sant Vicenç en el seu punt més dominant. Font: Jordi Bolòs.

 

 

EL CASTELL DE TOLÓ


Al turó de Toló (del tipus anomenat butte) amb 3 costats inaccessibles i molt escarpats, i un cim curiosament molt pla, s’ubicava l’antic castell que des de dalt de la seva torre tenia visió directa sobre el Coll de Comiols, Castell de Llordà, el Castell de Mur, la Conca Dellà i la Conca de Tremp (o Conca Deçà) i fins a una distància d’uns 80 km.

Aquest turó, que si bé devia tenir un aspecte original semblant, és evident que durant segles ha sofert modificacions i aplanaments per part dels seus habitants, per convertir-lo en un gran recinte emmurallat que resseguia els límits naturals de les cingleres que l’envolten.

Del castell feudal no en queda res, tot i que es poden observar restes de murs caiguts als peus de les cingles, exceptuant unes bassamentes d’una possible torre just en el que es considera que era l’entrada al recinte que, a més a més, és l’extrem des del qual hi ha la millor perspectiva visual.

El castell feudal del segle XI podia ser situat en aquest indret. A l’extrem oposat de l’esplanada, a l’oest de la punta septentrional, hi ha restes d’una paret amb un gruix de 65 cm i una longitud d’uns 5 metres. Així mateix, prop de l’església també hi ha algunes restes de murs.

Alguns historiadors afirmen que el castell-palau de Llordà era un castell sense guarnició nombrosa i sospiten que el Castell de Toló es va convertir en la base del seu exercit.

 

 

Restes de l'església de Sant Vicenç de Toló. Gavet de la Conca, Pallars Jussà, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Restes de l’església de Sant Vicenç de Toló. Gavet de la Conca, Pallars Jussà, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE TOLÓ


L’església de Sant Vicenç de Toló no apareix documentada fins l’any 1314, en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp.

Aleshores indicaven que era una església de castell i que no hi havien pogut entrar. Sant Vicenç era, doncs, en aquests moments, l’església parroquial del lloc de Toló.

Res documental sobre l’església torna a trobar-s’hi fins la visita pastoral de l’any 1758, quan era ja una església sufragània dependent de Sant Salvador de Toló.

El visitador indicà que Sant Vicenç, que havia estat l’antiga església parroquial, restava privada de culte perquè es trobava en un estat “indecent”, fins i tot el cementiri, al qual li faltava terra.

Actualment només es conserva un fragment del mur sud, on hi ha una finestra de doble esqueixada enmig d’un parament de carreu irregular ben disposat. Fins fa uns anys es conservaven encara altres restes de l’església.

Destacava la part baixa d’una torre, de planta quadrada, adossada a l’angle sud-est de la nau, on es distingia una finestra de doble esqueixada i un fris decoratiu d’arcuacions llombardes, delimitades per lesenes als angles i acompanyades d’un fris en dent de serra, col·locat per dessota de les arcuacions, al contrari del que seria habitual a les esglésies de la primera meitat del segle XI.

Aquest tipus de romànic llombard pirinenc del segle XI es pot observar també a Biscarri, Abella de Conca, Sant Sadurní de Llordà, Mur, Estorm, etc.

Probablement aquesta església tenia un espai unitari i rectangular, la nau, al qual s’afegeix directament l’hemicicle de l’absis.

Moltes vegades els campanars feien la doble funció religiosa, defensiva i de guaita, i explicaria el concepte de torre que sovint s’aplica a molts dels cloquers.

Es tracta d’esglésies molt petites, que en part expliquen la manca de faixons, amb un fort caràcter militar, com és el cas d’aquesta.

 

 

Turó del Castell de Toló. La zona plana i transitable del turó ocupa uns 3.600 metres quadrats i te una llargada màxima d'uns 100 metres. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

Turó del Castell de Toló. La zona plana i transitable del turó ocupa uns 3.600 metres quadrats i te una llargada màxima d’uns 100 metres. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

LA TROBALLA D’UNA ESGLÉSIA INÈDITA


L’Arxiu Gavín, del Monestir d’Avellanes va trobar durant l’any 2013 restes d’una església romànica a la Serra de la Campaneta.

La troballa fou descoberta per Josep Pla i Josep Sansalvador mentre fotografiaven les trinxeres de la Guerra Civil Espanyola que hi ha en aquella zona, durant les tasques de recerca del patrimoni religiós i civil que es duu a terme des de l’Arxiu Gavín.

Després d’uns mesos d’investigacions no s’ha trobat cap font d’informació que doni testimoni anterior de l’existència d’aquesta església.

Les característiques que fan pensar que es tracta de les restes d’una ermita o petita capella romànica són el seu absis semicircular orientat a l’est, les restes d’una pedra amb inscripcions, i el fet que es conservi la planta de la capella ben delimitada.

Les restes de l’església però van ser modificades en part, arran de la construcció d’una trinxera durant la Guerra civil espanyola 1936-1939.

L’església, de nom i advocació desconegudes, probablement seria una ermita, situada en un lloc enlairat i mirador del territori que l’envolta.

És possible que s’hi construís de forma estratègica a l’estar a prop de les ruïnes del castell  de Toló i la capella de Sant Vicenç de Toló.

L’Arxiu Gavín confia en que es cataloguin les restes, es protegeixin i es faci el possible per recuperar la memòria d’aquest patrimoni.

 

 

Pared sud o de migdia de l'església trobada i inèdita, aprofitada per posar-hi trinxeres. Foto josep Sansalvador, Arxiu Gavín.

Pared sud o de migdia de l’església trobada i inèdita, aprofitada per posar-hi trinxeres. Foto josep Sansalvador, Arxiu Gavín.

 

 

LA RECUPERACIÓ DE LA CABRA CATALANA


Aquesta antiga raça de cabres pròpia de Catalunya, documentada amb aquest nom al segle XIV, quasi va desaparèixer mitjan segle XX, declarant-se espècie extinta l’any 2005.

En el 2011 però, l’associació Slow Food Terres de Lleida i Cultures Trobades van iniciar un procés de recuperació d’aquesta raça gràcies a un petit ramat localitzat curiosament a Sant Salvador de Toló.

L’àrea de distribució de la Cabra Catalana, s’havia documentat des de la Vall d’Aran fins el Montsec. Aquesta raça fou estudiada pel veterinari català Pere Màrtir Rossell i Vilar juntament amb altres races catalanes.

Malauradament la seva antiga zona de distribució es va anar reduint progressivament, tot i això als anys 1970 encara restava una important població d’aquesta raça reclosa al Montsec.

Durant els anys 1990 va desaparèixer del Montsec d’Ares i del Montsec de l’Estall fins l’any 2005 que fou detectada l’existència d’una petita població al Montsec de Rubies (o de Meià) que s’havia mantingut inalterada fins al dia d’avui.

És una raça de robustos animals de capa majoritàriament blanca, de perfil recte i cara ampla. Les banyes són en forma d’arc, paral·leles cap endarrere i amb tendència a obrir-se enfora.

Són el resultat històric de la seducció que determinat tipus d’animal exerceix sobre un grup humà. En el cas de la Cabra Catalana, els ramaders van seleccionar cabres de dimensions grans, de braguer recollit, alta resistència al fred i plenament adaptades a la mitjana i alta muntanya.

El color blanc ajudava a veure-les de lluny.

 

 

Exemplars de cabra catalana. Font: culturastrobades.cat.

Exemplars de cabra catalana. Font: culturastrobades.cat.

 

 

L’any 2009, les tasques de prospecció de cabra catalana dutes a terme per Santiago Álvarez Bartolomé van donar resultats. Es va trobar una explotació de raça pura.

Era un ramat sense relleu generacional que s’havia reduït de 700 animals a 50 en pocs anys. El ramat estava a la venta i considerablement envellit fet que presagiava la seva dissolució en ramats d’altres races, en el millor dels casos.

Primerament, es va intentar que fossin adquirits per alguns dels ramaders pròxims al Montsec però, la impossibilitat de materialitzar aquesta opció i l’escepticisme descobert en diferents àmbits, va provocar obrir una explotació ramadera i dissenyar un programa de conservació de la raça.

Així es va iniciar el projecte de recuperació de la Cabra Catalana a Vilanova de Meià, a partir de 21 exemplars procedents del ramat del Ton Pellissé de Sant Salvador de Toló.

A principis de l’any 2011, es van instal·lar els animals en un corral per tal d’iniciar la fase inicial de cria controlada.

Aquesta fase, que es durà al llarg de dos anys, incloïa l’estudi de la raça i de les seves aptituds lleteres, càrniques i de pastura i comptà amb el suport de la Fundación Biodiversidad que hi aporta el 50% del seu cost.

La resta la cobriria l’associació Cultures Trobades mitjançant patrocinis i una campanya d’apadrinament dels animals.

A Vilanova de Meià, cap a mitjans d’octubre, se celebra des de l’any 2011 la jornada festiva de la Cabra Catalana en motiu de la troballa i el procès de recuperació de la raça caprina catalana.

Podeu veure un vídeo de Tàrrega Televisió, on s’explica com l’Artur Bòria de Cultures Trobades fa de pastor d’aquesta espècie recuperada.

 

 

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs el Castell de Toló en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Mieà-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

PROTECCIÓ:


  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument Històric
  • Número de Registre: 888-MH
  • Data de Publicació: 05/05/1949

 

FONTS:


  • Origen dels Noms Geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes... Bofarull i Terrades, M. Cossetània Edicions, 2002.
  • Estudio de Toponimia Ibérica. Silgo Gauche, L. Visión Libros, 2013.
  • Catalunya Romànica. Pòrtic.
  • Patrimoni.Gencat: http://patrimoni.gencat.cat/
  • A propòsit dels topònims Barcedana i Llimiana. Bolòs, J. Butlletí. Societat d’Onomàstica 3, Barcelona, 1981.
  • Catalunya Romànica. Enciclopedia Catalana.cat
  • Cuturestrobades.cat
  • MonestirDeLesAvellanes.com

 

 

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA DEL MONTSEC


 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com