Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Castell de Toló. Gavet de la Conca

 

La plataforma del Castell de Toló s’identifica com un exemple notable, clar i únic d’un oppidum, un dels casos més espectaculars i evidents, gairebé únic a Catalunya, on queda ben clar el seu ús com castell-refugi…

Turó del Castell de Toló. La zona plana i transitable del turó ocupa uns 3.600 metres quadrats i te una llargada màxima d'uns 100 metres. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

Turó del Castell de Toló. La zona plana i transitable del turó ocupa uns 3.600 metres quadrats i te una llargada màxima d’uns 100 metres. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

CASTELL DE TOLÓ

Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL CASTELL DE TOLÓ

L’actual poble de Toló, nasqué del castell homònim així com també és l’origen posterior del poble de Sant Salvador de Toló.

Actualment tots dos pobles estan habitats i formen part del municipi de Gavet de la Conca, comarca del Pallars Jussà.

El petit poble de Toló queda arrecerat i encarat al sud, sota el turó de 1.121 metres on antigament s’ubicava l’històric Castell de Toló i l’església de Sant Vicenç.

És un turó de tipus butte, és a dir amb 3 costats inaccessibles molt escarpats, i un cim curiosament molt pla, que obté una visió esplèndida sobre la Conca Dellà i una visió directa sobre el Castell de Llordà i el Coll de Comiols.

Aquest turó no deixa de ser la continuació, sobresortint cap l’oest, dels cingles anomenats Les Arnes Dretes, que al nord de Toló s’anomenen Les Feixes i Costes del Genera.

Tot aquest espai queda dominada a ponent per la Serra de Campaneta, escenari de batalles de la Guerra Civil Espanyola que conserva bona quantitat de trinxeres.

La Serra del Cucut, que domina al sud, també amb molta quantitat de restes de trinxeres de la Guerra Civil Espanyola, és al mateix temps l’esquena del Cingló Desferrador.

Tot plegat a la cara nord del Montsec de Rúbies (o de Meià), un àrea travessada pel camí GR 1 (conegut també com a Sender Històric).

Les antigues rutes de transhumància coincideixen molts cops amb els camins emprats pels antics pelegrins.

En el cas del Montsec les carrerades i cabaneres (denominació donada als camins pròpiament ramaders) principals venen a coincidir amb els trams de traspàs del Montsec.

Un dels camins importants era el que comunicava Lleida amb Àger que servia de nexe cap el Pallars i la Ribagorça. L’altre era el que es dirigia, des de les riberes del Segre, a través del port de Comiols, a la Conca de Tremp bifurcant-se en dos ramals.

Un dels ramals anava cap a Tremp per Isona, aprofitant una antiga calçada romana, i després continuava fins a Montanyana, pel port de Montllobar.

L’altre ramal anava en direcció a Alsamora, passant per Toló, travessant la Vall de Barcedana, i Cellers. A Alsamora s’unia al camí que pujava d’Àger per Coll d’Ares.

 

 

Turó on s'ubica el Castell de Toló. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

Turó on s’ubica el Castell de Toló. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


APROXIMACIÓ A TOLÓ

La molt interessant variant del camí GR 1 (la variant GR 1-4), s’acosta fins al poble de Toló, continuant després per Mata-Solana, resseguint la Vall de Barcedana fins arribar al Congost de Terradets.

Les comunicacions cap a Toló, autèntic cul de sac, i per això mateix autèntic paradís oblidat del Montsec, només es poden fer per pistes de muntanya que, segons l’època de l’any, poden quedar malmeses.

Des de Vilanova de Meià s’arriba a Toló a través del Camí de l’Escala del Pas Nou (carretera L-913 asfaltada) fins al Pla de les Forques, on s’ha d’agafar la pista de terra cap a Currolda i travessar el riu de Conques.

Des del Port de Comiols i la Conca de Tremp, s’arriba a Toló per la carretera L -911 (asfaltada) i abans del quilòmetre 6 s’ha d’agafar una pista de terra fins el poble.

Mai ha estat un lloc massa poblat, tot i que a principis del segle XX consten més de 30 pobladors i 10 edificis.

Actualment només hi ha dues o tres cases habitades, una de les quals és un allotjament rural sostenible i ecoturístic molt interessant anomenat Lo Cel de Toló.

Aquest petit poble ha sofert la despoblació com tants d’altres del Montsec, però no us deixarà indiferents el paisatge i les perspectives sobre tota la Conca Dellà, la Serra de Comiols i el Roc de Benavent.

 

 

Imatge del tossal del Castell de Toló. A sota, les restes del poble abandonat de Toló i l'allotjament rural sostenible Lo Cel de Toló. Foto: loceldetolo.cat.

Imatge del tossal del Castell de Toló. A sota, les restes de l’antic poble de Toló i en primer terme l’allotjament rural sostenible Lo Cel de Toló. Foto: loceldetolo.cat.

 

 

LA RECUPERACIÓ DE LA CABRA CATALANA

 

Aquesta antiga raça de cabres pròpia de Catalunya, documentada amb aquest nom al segle XIV, quasi va desaparèixer mitjan segle XX, declarant-se espècie extinta l’any 2005.

En el 2011 però, l’associació Slow Food Terres de Lleida i Cultures Trobades va iniciar un procés de recuperació d’aquesta raça gràcies a un petit ramat localitzat curiosament a Sant Salvador de Toló.

L’àrea de distribució de la Cabra Catalana, anava des de la Vall d’Aran fins al Montsec. Aquesta raça fou estudiada pel veterinari català Pere Màrtir Rossell i Vilar juntament amb altres races catalanes.

Malauradament la seva antiga zona de distribució es va anar reduint progressivament, tot i això als anys 1970 encara restava una important població d’aquesta raça reclosa al Montsec.

Durant els anys 1990 va desaparèixer del Montsec d’Ares i del Montsec de l’Estall fins l’any 2005 que fou detectada l’existència d’una petita població al Montsec de Rubies (o de Meià) que s’havia mantingut inalterada fins al dia d’avui.

És una raça de robustos animals de capa majoritàriament blanca, de perfil recte i cara ampla. Les banyes són en forma d’arc, paral·leles cap endarrere i amb tendència a obrir-se enfora.

Són el resultat històric de la seducció que determinat tipus d’animal exerceix sobre un grup humà. En el cas de la Cabra Catalana, els ramaders van seleccionar cabres de dimensions grans, de braguer recollit, alta resistència al fred i plenament adaptades a la mitjana i alta muntanya.

El color blanc ajudava a veure-les de lluny.

 

Exemplars de cabra catalana. Font: culturastrobades.cat.

Exemplars de cabra catalana. Font: culturastrobades.cat.

 

L’any 2009, les tasques de prospecció de de cabra catalana dutes a terme per Santiago Álvarez Bartolomé van donar resultats. Es va trobar una explotació de raça pura.

Era un ramat sense relleu generacional que s’havia reduït de 700 animals a 50 en pocs anys. El ramat estava a la venta i considerablement envellit fet que presagiava la seva dissolució en ramats d’altres races, en el millor dels casos.

Primerament, es va intentar que fossin adquirits per alguns dels ramaders pròxims al Montsec però, la impossibilitat de materialitzar aquesta opció i l’escepticisme descobert en diferents àmbits, va provocar obrir una explotació ramadera i dissenyar un programa de conservació de la raça.

Així es va iniciar el projecte de recuperació de la Cabra Catalana a Vilanova de Meià, a partir de 21 exemplars procedents del ramat del Ton Pellissé de Sant Salvador de Toló.

A principis de 2011, es van instal·lar els animals en un corral per tal d’iniciar la fase inicial de cria controlada.

Aquesta fase, que es durà al llarg de dos anys, incloïa l’estudi de la raça i de les seves aptituds lleteres, càrniques i de pastura i comptà amb el suport de la Fundación Biodiversidad que hi aporta el 50% del seu cost.

La resta la cobriria l’associació Cultures Trobades mitjançant patrocinis i una campanya d’apadrinament dels animals.

A Vilanova de Meià, cap a mitjans d’octubre, se celebra des del 2011 una jornada festiva en motiu de la troballa i el procès de recuperació de la raça caprina catalana.

Podeu veure un vídeo de Tàrrega Televisió, on s’explica com l’Artur Bòria de Cultures Trobades fa de pastor d’aquest espècie recuperada.

 

 

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE TOLÓ

Els historiadors estan d’acord en que el lloc del Castell de Toló, així com el seu nom, tindria origen en un oppidum anterior a la romanització, és a dir tindria un origen iber.

Alguns han determinat que l’origen del mot “Toló” vindria de la paraula àrab tolon, equivalent a “terra morta”. No sembla que seria el nostre cas sabent que el lloc de Toló existiria amb anterioritat a la ocupació àrab de la península.

D’altres, com Joan Coromines, determinen que el mot “Toló” tindria un origen a partir del radical iber de tol-.

Aquest radical també es troba a, per exemple, Labitolosa, Toluges, Tolustre, Tolzó, etc, i es considera un element que defineix un lloc extremadament plà o lloc altiplanat.

Tindria cert sentit, ja que Joan Coromines defineix el topònim “Tolustre” (al municipi de Coll de Nargó) com un gran altiplà de pastures al terme de Gavarra.

També el topònim “Tolzó” (al municipi de Soriguera) s’adequa a aquesta definició ja que té un relleu orogràfic extremadament semblant al turó on s’ubica l’antic castell de Toló.

Un altre exemple son els llocs de Toluges (al Rosselló) així com l’antiga ciutat de Tolosa (ciutat francesa), ambdues situades en llocs de plana contundent.

Sembla per tant que el radical tolo- s’ha aplicat a llocs d’evident orografia plana així com altiplans.

 

 

Orografia i relleu del turó on s'assentava l'antic Castell de Toló. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Orografia i relleu del curiós turó on s’assentava l’antic Castell de Toló. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


ORIGEN HISTÒRIC DEL CASTELL DE TOLÓ

Els historiadors identifiquen Toló com un exemple notable, clar i únic d’un oppidum, és a dir un castell-refugi d’una vall o àrea determinada durant l’època ibera.

El castell de Toló és un dels casos més espectaculars i evidents, gairebé únic a Catalunya, on queda ben clar el seu ús com castell-refugi, doncs la zona plana i transitable del turó ocupa uns 3.600 metres quadrats i te una llargada màxima d’uns 100 metres.

L’oppidum o castellum solia situar-se al cim d’un turó i aprofitava el mateix relleu i els mateixos cingles, com a defensa natural. De fet, no calien gaire fortificacions artificials.

A la zona del Montsec, en podem trobar alguns exemples com el mateix Toló o el Castell de Tarabau, a la Baronia de Rialb. En ambdós casos la fortificació va ser reaprofitada en època medieval.

Alguns historiador contraposen l’oppidum de Toló a l’Isona romanitzada (antiga Aeso), especulant si podria haver estat la gran fortalesa refugi dels pobles indígenes d’aquesta banda de la Conca Dellà.

Recordem que el topònim de la Vall de Barcedana, situada a ponent de Toló, s’atribueix a una suposada tribu ceretana ubicada a la vall.

Aquests llocs fortaleses-refugis, moltes vegades no foren ocupades ni densament ni de forma permanentment i tingueren el paper de refugis temporals per als veïns de les zones no fortificades.

 

 

Restes de l'església de Sant Vicenç de Toló al centre de la plana del turó. Toló, Gavet de la Conca. Pallars Jussà, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià)

Restes de l’església de Sant Vicenç de Toló al centre de la plana del turó. Toló, Gavet de la Conca. Pallars Jussà, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià)

 

 


EL CASTELL DE TOLÓ

Les primeres notícies documentals de Toló són del segle XI, però les restes arqueològiques apunten que la història de la fortificació té uns orígens molt més antics i per tant precarolingis.

En època d’Ermengol II d’Urgell, es continuaria l’expansió del comtat d’Urgell per la banda de Pallars Jussà, des de la Conca Dellà fins Llimiana, participant Arnau Mir de Tost.

El castell de Toló va caure en poder d’Arnau Mir de Tost, a qui el comte Ermengol III d’Urgell en cedí els drets l’any 1058.

En morir el comte l’any 1065, els drets sobre el castell de Toló que pertanyien a la seva muller, la comtessa Sança d’Aragó, foren transferits a Sant Pere d’Àger.

El 17 d’octubre de 1059, Arnau Mir de Tost signava un acte de conveniència amb Ermengol III, en el qual es comprometia a tenir per ell totes les terres, directes i pàries “ex partibus Hispània” i a no acceptar el castell d’Estopanyà ni cap altre del comte de Barcelona, empenyorant en la seva paraula el “castrum Tolo” i el “castrum Sancta Lezinie” (Santa Linya).

Per la seva banda, Arnau Mir de Tost en el seu testament redactat el 1072 llegà el castell a la seva filla Valença de Tost i al seu nét Arnau Ramon.

Es desconeix el moment en què el castell de Toló va passar a integrar els dominis dels vescomtes de Vilamur, que el mantingueren des de la segona meitat del segle XIV.

Toló va ser durant la primera meitat del segle XI i possiblement en la segona meitat del segle X una fortalesa de frontera davant les perilloses incursions àrabs, des de la Ribagorça, a través de la Conca de Tremp i la Conca Dellà.

 

 

Planta del turó del Castell de Toló, a escala 1/500, amb l'església de Sant Vicenç en el seu punt més dominant. Font: Jordi Bolòs.

Planta del turó del Castell de Toló, a escala 1/500, amb l’església de Sant Vicenç en el seu punt més dominant. Font: Jordi Bolòs.

 

 

Al turó (de tipus butte) amb 3 costats inaccessibles i molt escarpats, i un cim curiosament molt pla, s’ubicava l’antic castell que des de dalt de la seva torre tenia visió directa sobre el Castell de Llordà i el Castell de Mur.

Aquest turó, que si bé devia tenir un aspecte original semblant, és evident que durant segles ha sofert modificacions i aplanaments per part dels seus habitants, per convertir-lo en un gran recinte emmurallat que resseguia els límits naturals de les cingleres que l’envolten.

Del castell feudal no en queda res, tot i que es poden observar restes de murs caiguts als peus de les cingles, exceptuant unes bassamentes d’una possible torre just en el que es considera que era l’entrada al recinte, que a més és l’extrem des del qual hi ha la millor perspectiva visual.

El castell feudal del segle XI podia ser situat en aquest indret. A l’extrem oposat de l’esplanada, a l’oest de la punta septentrional, hi ha restes d’una paret amb un gruix de 65 cm i una longitud d’uns 5 m. Així mateix, prop de l’església també hi ha algunes restes de murs.

Alguns historiadors afirmen que el castell-palau de Llordà era un castell sense guarnició nombrosa i sospiten que el Castell de Toló es va convertir en la base del seu exercit.

 

 

Restes de l'església de Sant Vicenç de Toló. Gavet de la Conca, Pallars Jussà, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Restes de l’església de Sant Vicenç de Toló. Gavet de la Conca, Pallars Jussà, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE TOLÓ

Sant Vicenç no apareix documentada fins l’any 1314, en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp.

Aleshores indicaven que era una església de castell i que no hi havien pogut entrar. Sant Vicenç era, doncs, en aquests moments, l’església parroquial del lloc de Toló.

Res documental sobre l’església es torna a trobar fins la visita pastoral del 1758, quan era ja una església sufragània dependent de Sant Salvador de Toló.

El visitador indicà que Sant Vicenç, que havia estat l’antiga església parroquial, restava privada de culte perquè es trobava en un estat indecent, fins i tot el cementiri, al qual faltava terra.

Actualment només es conserva un fragment del mur sud, on hi ha una finestra de doble esqueixada enmig d’un parament de carreu irregular ben disposat. Fins fa uns anys es conservaven encara altres restes de l’església.

Destacava la part baixa d’una torre, de planta quadrada, adossada a l’angle sud-est de la nau, on es distingia una finestra de doble esqueixada i un fris decoratiu d’arcuacions llombardes, delimitades per lesenes als angles i acompanyades d’un fris en dent de serra, col·locat per dessota de les arcuacions, al contrari del que seria habitual a les esglésies del primera meitat del segle XI.

Aquest tipus de llombard pirinenc del segle XI es pot observar també a Biscarri, Abella de Conca, Sant Sadurní de Llordà, Mur, Estorm, etc.

Probablement aquesta església tenia un espai unitari i rectangular, la nau, al qual s’afegeix directament l’hemicicle de l’absis.

Moltes vegades els campanars feien la doble funció religiosa i defensiva i de guaita, i explicaria el concepte de torre que sovint s’aplica a molts dels cloquers.

Es tracta d’esglésies molt petites, que en part expliquen la manca de faixons, amb un fort caràcter militar, com és el cas d’aquesta.

 

 

LA TROBALLA D’UNA ESGLÉSIA INÈDITA

 

L’Arxiu Gavín, del Monestir d’Avellanes va trobar durant el 2013 les restes d’una església romànica a la Serra de la Campaneta.

La troballa fou descoberta per Josep Pla i Josep Sansalvador mentre fotografiaven les trinxeres de la Guerra Civil Espanyola que hi ha en aquella zona, durant les tasques de recerca del patrimoni religiós i civil que es duu a terme des de l’Arxiu Gavín.

Després d’uns mesos d’investigacions no s’ha trobat cap font d’informació que doni testimoni anterior de l’existència d’aquesta església.

Les característiques que fan pensar que es tracta de les restes d’una ermita o petita capella romànica són el seu absis semicircular orientat a l’est, les restes d’una pedra amb inscripcions, i el fet que es conservi la planta de la capella ben delimitada.

Les restes de l’església però van ser modificades en part, arran de la construcció d’una trinxera durant la Guerra civil espanyola 1936-1939.

L’església, de nom i advocació desconegudes, probablement seria una ermita, situada en un lloc enlairat i mirador del territori que l’envolta.

És possible que s’hi construís de forma estratègica a l’estar a prop de les ruïnes del castell  de Toló i la capella de Sant Vicenç de Toló.

L’Arxiu Gavín confia en que es cataloguin les restes, es protegeixin i es faci el possible per recuperar la memòria d’aquest patrimoni.

 

Pared sud o de migdia de l'església trobada i inèdita, aprofitada per posar-hi trinxeres. Foto josep Sansalvador, Arxiu Gavín.

Pared sud o de migdia de l’església trobada i inèdita, aprofitada per posar-hi trinxeres. Foto josep Sansalvador, Arxiu Gavín.

 

 

 

PROTECCIÓ:

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument Històric
  • Número de Registre: 888-MH
  • Data de Publicació: 05/05/1949

 

FONTS:

 

  • Origen dels Noms Geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes... Bofarull i Terrades, M. Cossetània Edicions, 2002.
  • Estudio de Toponimia Ibérica. Silgo Gauche, L. Visión Libros, 2013.
  • Catalunya Romànica. Pòrtic.
  • Patrimoni.Gencat: http://patrimoni.gencat.cat/
  • A propòsit dels topònims Barcedana i Llimiana. Bolòs, J. Butlletí. Societat d’Onomàstica 3, Barcelona, 1981.
  • Catalunya Romànica. Enciclopedia Catalana.cat
  • Cuturestrobades.cat
  • MonestirDeLesAvellanes.com

 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca