Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Castell de Falç, Tolba.

 

El Castell de Falç el trobem a la vila de Tolba, a la Ribagorça d’Osca. Situada a la vall del riu Queixigar, entre l’extrem oriental de la Serra del Castell de Llaguarres (a l’àrea de Lasquarri) i l’extrem occidental del Montsec d’Estall, i la sortida del Congost del Queixigar (o Congost de Siscar)…

 

CASTELL DE FALÇ

Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

Castell de Falç i, a sota, l'antiga l'església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Castell de Falç i, a sota, l’antiga l’església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

Contingut:

 

 


El Municipi de Tolba

El Castell de Falç el trobem a la vila de Tolba, a la Ribagorça d’Osca. Situada a la vall del riu Queixigar, entre l’extrem oriental de la Serra del Castell de Llaguarres (a la zona de Lasquarri) i l’extrem occidental del Montsec d’Estalli la sortida del Congost del Queixigar (o Congost de Siscar). 

Era el punt de trobada del camí que pujava des d’Àger via Corçà, Bellmunt i Fet per arribar a Benavarri.

Era també punt de trobada del camí que pujava des del pla de Lleida, seguint el curs de la Noguera Ribagorçana, per Castellonroi, Valldellou, Baells, Natxà i Camporrells.

Per aquí passava la via romana que baixava de Viacamp i anava a Siscar i Entença  (encara es poden trobar trams empedrats molt malmesos) i s’originaven els ramals que conduïen a Lluçars, l’Almùnia de Sant Llorenç, a Lasquarri i Llaguarres a través de la Serra de l’Atmellera, a Benavarri o a l’actual despoblat de l’Estall i Fet.

Vers l’Est, el terme arriba fins als Cunyols (1.028 metres d’alçada), a l’extrem occidental del Montsec d’Estall.

A més del riu Queixigar, drenen al terme la riera de Viacamp i el barranc de Sant Cristòfol (límit meridional), afluents per l’esquerra, i el barranc de la cova de Viola (límit septentrional), el riu Sec i el barranc de Vilanova (límit occidental).

El municipi inclou també el poble de les Segarres Baixes, el de Lluçars el llogaret de Corones, el despoblat i antic Castell de Falç, i l’Almùnia de Sant Llorenç, a més de les antigues masies de Vilanova, de Puigalbó i del Romeral.

 

 

Castell de Falç i l'antiga l'església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. A sota el Mas de Falç, actualment habitat. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Castell de Falç i l’antiga l’església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. A sota el Mas de Falç, actualment habitat. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

S’ha identificat infundadament aquesta vila amb la pretesa diòcesi de l’època visigòtica d’Hictosa, situada, segons algunes antigues llistes de diòcesis de la Tarraconense.

Alguns la situaven, segons documents dels segles X i XI, prop de Barbastre o Tolba, i altres cap a Roda d’Isàvena. Avui es creu que aquesta denominació sorgí d’una mala lectura del nom de Dertosa.

Però és més probable la identificació amb l’antiga Tolobis dels jacetans, esmentada per Pomponi Mela (geògraf romà), per Ptolemeu (geògraf grec), per l’Itinerari d’Antoní i per l’Anònim de Ravenna.

L’etimologia de Tolba es desconeguda, però en Joan Coromines afirma que procedeix d’un topònim pre-romà com Tolŭba o Tolŏba amb terminacions ibèriques com Onuba (Huelva) o Salduba (l’antiga ciutat ibera de Caesaraugusta o Caesar Augusta, nom de la ciutat romana de Saragossa), i amb el radical de Toló (poble del municipi de Gavet de la Conca, Montsec de Rúbies, al Pallars Jussà), o de Toledo (Castella La Mancha) o de Tolosa (Tarragona).

Res a veure amb “Tolva”, un castellanisme per tremuja (embut), nom aliè a la llengua tradicional d’aquesta terra i que alguns han volgut associar per relació amb la geomorfologia de la zona.

El lloc on avui s’assenta el poble va ser primerament conegut com “el puig”, és a dir una zona elevada del terreny. A prop del cim d’aquest turó hi ha una font, la qual cosa podria explicar perquè va passar a ser una cruïlla de camins.

La primera població de la zona s’assentava a Falç on podien protegir-se dins de les muralles. La vila de Tolba té els seus orígens, presumiblement, en els anys posteriors a la reconquesta de la zona.

Un cop eliminats els perills de ser zona fronterera les gents van començar a establir-se en “el puig” que a diferència de Falç comptava amb un subministrament adequat d’aigua potable i un millor accés al riu.

 

 

Castell de Falç i l'antiga l'església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Castell de Falç i l’antiga església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 


Castell de Falç

A l’hora de escriure sobre aquest interessant enclavament medieval, el primer problema que es planteja és el del seu nom. El terme “Falç” procedeix del llatí “falx, falcis” i el seu significat és merament descriptiu: “estret que forma un riu entre dues serres”.

Curiosament, l’escut i la bandera de Tolba contenen com a element principal una falç. Sembla clar que és una referència al castell de Falç.

Del castell de Falç encara es pot veure la torre rodona, mig en peu, i parts importants de la seva muralla. És observable des de molts punts de la zona, des del Castell de Benavarri, des de la Torre de Viacamp.

Aquesta visualització directe des d’altres castells permetia la comunicació mitjançant senyals lluminosos utilitzant torxes.

El castell ocupa el cim d’un tossal sobre la confluència del Riu Sec i el Riu Queixigar. Envoltat de precipicis, és inaccessible per l’est i pel sud, precisament la zona de la vall i Congost del riu Queixigar (o Congost de Siscar) que arriba des de Tolba.

 

 

Planta del Castell de Falç segons Adolfo Castán Sarasa. Tolba, Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

Planta del Castell de Falç segons Adolfo Castán Sarasa. Tolba, Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

 

És un conjunt compost per dos recintes i una església. El recinte inferior és una gegantesca barrera de si més no 70 m de longitud, aferrada al N i S a escarpes, tancant així la faldilla occidental del tossal, únic flanc que dóna facilitats.

La muralla és nítida, però la seva alteració és notable, sembla de etapes diferents i el seu traçat és lineal, només interromput per una sola torre quadrangular, que no sobresurt.

El recinte superior s’adhereix a la carena. A l’extrem del parament hi ha la torre principal, lligada a un llenç llis de 21 m de longitud. Aquesta cortina sembla originària en el seu terç inferior.

La torre principal és cilíndrica, de 3,07 m de diàmetre intern. Té 15 m d’alçada amb basament massís; planta baixa amb buits quadrats i tres pisos. El primer obre una sagetera, el segon és el de la porta i el superior distribueix una corona d’obertures sense tancament per donar sortida als cadafals individualitzats.

Està construïda amb aparell petit, costum a partir de finals de segle X, típic de les torres rodones de guaita. La torre de guaita és l’element més primitiu del conjunt, ja que funcionava en un principi únicament com torre de control fronterera.

Aquesta torre de base massissa, tenia un magatzem amb tres espitlleres, un primer pis amb la porta elevada i el darrer pis només defensiu, amb tots el pisos de fusta.

 

 

El Congost de Siscar (o Congost del Queixigar, o Foscos del Queixigar) vist en vertical des d'alt del Castell de Falç.

El Congost de Siscar (o Congost del Queixigar, o Foscos del Queixigar) vist en vertical des d’alt del Castell de Falç.

 

 

Tant el castell de Falç, el de Viacamp i el de Tolba, juntament amb Montanyana i Areny, van ser feu, atorgat pel rei Ramir I d’Aragó, d’Arnau Mir de Tost.

En virtut del seu testament, Viacamp, Lluçars i Falç van quedar en herència pels vescomtes d’Àger, mentre que Montanyana i Areny esdevindrien herència dels comtes del Pallars Jussà.

La frontera que marquen les fortaleses de Falç, Lluçars, Tolba i Girbeta va ser establerta entre el 1058 i 1060 on després s’afegiria Casserres del Castell.

Aquesta conquesta es devia iniciar des del nord, possiblement des de Llaguarres (o Lasquarri), i l’establí el rei Ramir I d’Aragó, per eixamplar els seus dominis, barrant el pas als pallararesos per l’est i el pas als musulmans pel sud, emparant-se en Arnau Mir de Tost al qual confià aquesta frontera.

El 1322 es va integrar en el tercer comtat de Ribagorça. En 1588 els partidaris dels comtes de Ribagorça van ser assetjats en aquest castell pel Minyó de Montellar, bandoler durant la Guerra Civil Ribagorçana, que ajudava els rebels ribagorçans.

Des de llavors pràcticament va desaparèixer la població de Falç, quedant únicament l’anomenat Mas de Falç.

 

 

Castell de Falç vist des del camí que porta a Siscar. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Castell de Falç vist des del camí que porta a Siscar. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 


Església de Sant Just i Sant Pastor de Falç

La vella església romànica dedicada als sants Just i Pastor, és de nau rectangular i capçalera semicircular del segle XII. Tot just subsisteix una part dels seus murs i alguna petita resta de la portada occidental.

Aquesta antiga església, que formava part del castell de Falç, va ser la seu d’una comunitat regular de canonges que es va establir fins el 1161, quan el bisbe de Lleida la va extingir i la va subordinar al prior de Roda d’Isàvena.

La façana de l’antiga església de Sant Just i Sant Pastor de Falç, del segle XII es va recuperar de la ruïna i es va traslladar al poble de Tolba, on llueix com a portalada principal de l’actual església de Mare de Déu del Puig (o Nostra Senyora del Puig).

Podeu seguir llegint sobre aquesta Església a l’article “Església de Sant Just i Sant Pastor de Falç

 

 

La Propietat Privada de Mas de Falç

 

Recordeu que el Castell de Falç, malauradament, és propietat privada. Els propietaris viuen al Mas de Falç, al peu del castell. Això no vol dir que no es pugui tenir accés al castell però s’ha de tenir present que es propietat privada i s’ha de respectar.

 

 


Video de Fotografies del Castell de Falç

 

 

FONTS:

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca