Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Castell de Fals. Tolba.



 

El Castell de Fals se situa a Tolba, a la vall del riu Queixigar, entre l’extrem oriental de la Serra del Castell de Llaguarres i l’extrem occidental del Montsec d’Estall…

Castell de Fals i, a sota, l'antiga l'església de Sant Just i Sant Pastor de Fals. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

 

CASTELL DE FALS

Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE TOLBA


El Castell de Fals el trobem al municipi de Tolba, a la Ribagorça d’Osca, situat a la vall del riu Queixigar.

Aquesta vall se situa entre l’extrem oriental de la Serra del Castell de Llaguarres (a la zona de Lasquarri) i l’extrem occidental del Montsec de l’Estall, i la sortida del Congost del Queixigar (o Congost de Siscar). 

Era el punt de trobada del camí que pujava des de la Vall d’Àger per les viles de Corçà, Bellmunt i Fet, per després arribar fins a Benavarri.

També era punt de trobada del camí que pujava des del Pla de Lleida, seguint el curs de la Noguera Ribagorçana, per Castellonroi, Valldellou, Baells, Natxà i Camporrells.

Per aquí passava la via romana que baixava de Viacamp i anava a Siscar i Entença (encara es poden trobar trams empedrats tot i que molt malmesos) i s’originaven els ramals que conduïen a Lluçars, a l’Almùnia de Sant Llorenç, a Lasquarri i a Llaguarres a través de la Serra de l’Atmellera.

Vers l’Est, el terme arriba fins Els Cunyols. a 1.028 metres d’alçada, que engloba els masos de Mas de Quintillà, Mas de Pere Piquer, Mas de Gavarrella, Mas de Xiquet, etc, a l’extrem occidental del Montsec de l’Estall.

A més del riu Queixigar, al terme de Tolba drenen, per l’esquerra, la riera de Viacamp i el Barranc de Sant Cristòfol (que seria el límit meridional), i el Barranc de la cova de Viola (pel límit septentrional), el riu Sec i el barranc de Vilanova (pel límit occidental).

El municipi inclou també el poble de les Segarres Baixes, el de Lluçars, el llogaret de Corones, el despoblat i antic Castell de Fals, i l’Almùnia de Sant Llorenç, a més de les antigues masies de Vilanova, de Puigalbó i del Romeral.

Com a curiositat, sembla ser que una besàvia del polític català Oriol Junqueras, era filla d’aquesta vila de Tolba.

Recordeu que el Castell de Fals és de propietat privada. Els propietaris anglesos viuen al Mas de Fals, al peu del castell. Això no vol dir que no es pugui tenir accés al castell però s’ha de tenir present que es propietat privada i s’ha de respectar.

 

 

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE TOLBA i FALS


S’ha identificat, infundadament, aquesta vila amb la pretesa diòcesi de l’època visigòtica d’Hictosa.

Alguns la situaven, segons documents dels segles X i XI, prop de Barbastre o prop de Tolba, i altres cap a Roda d’Isàvena. Avui es creu que aquesta denominació sorgí d’una mala lectura del nom de Dertosa.

Però és més probable la identificació de la vila de Tolba amb l’antiga Tolobis dels jacetans, esmentada per Pomponi Mela (geògraf romà), per Ptolemeu (geògraf grec), per l’Itinerari d’Antoní i per l’Anònim de Ravenna.

L’etimologia de Tolba es desconeguda, però en Joan Coromines afirma que procedeix d’un topònim pre-romà com Tolŭba o Tolŏba amb terminacions ibèriques com Onuba (Huelva) o Salduba (l’antiga ciutat ibera de Caesaraugustanom de la ciutat romana de Saragossa), i amb el radical de Toló (poble del municipi de Gavet de la Conca, al Montsec de Rúbies, al Pallars Jussà), o de Toledo a Castella La Mancha, o de Tolosa a Tarragona.

Res a veure amb “Tolva”, un castellanisme per tremuja (embut), nom aliè a la llengua tradicional d’aquesta terra i que alguns han volgut associar per relació amb la geomorfologia de la zona.

El lloc on avui s’assenta el poble va ser primerament conegut com El Pui, és a dir una zona elevada del terreny. A prop del cim d’aquest turó hi ha una font, la qual cosa podria explicar perquè va passar a ser una cruïlla de camins.

La primera població de la zona s’assentava al voltant de l’antic castell de Fals, on podien protegir-se dins de les muralles del castell. La vila de Tolba té els seus orígens, presumiblement, en els anys posteriors a la conquesta cristiana de la zona amb l’expulsió dels musulmans.

Un cop eliminats els perills de ser zona fronterera la població van començar a establir-se a El Pui que a diferència de Fals comptava amb un subministrament adequat d’aigua potable i un millor accés al riu.

A l’hora de escriure sobre aquest interessant enclavament medieval, el primer problema que es planteja és el del seu nom. El terme “Fals” procedeix del llatí “falx, falcis” i el seu significat és merament descriptiu: “estret que forma un riu entre dues serres”.

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons Joan Coromines:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

Sens dubte un de tants noms llatins provinents d’un nom propi germànic. Del nom propi FALK, -O (llatinitzat ‘Falcus’), del qual consten molts testimonis; aquí sens dubte en la forma de nominatiu i genitiu FALKS, O potser més aviat el genitiu ‘burg Falks’ traduït com ‘torre d’En Falc’. I el cas és que ja ens consta com a nom propi català, amb aquesta -s. Encletxada entre la ‘l’ i la ‘-s’, des de l’origen, és natural que la ‘k’ hagi desaparegut.

 

 

Alguns experts també afirmen que les formes com Pals o Pallars i d’altres formes semblants com Fals, derivarien del mot Pfalz, del gòtic o germànic, que voldria dir cinglera, o penya-segat, que també podria correspondre per la orografia on es troba el Castell de Fals.

Curiosament, l’escut i la bandera de Tolba contenen com a element principal una falç. En clara referència al castell de Fals.

 

 

Castell de Fals i l'antiga església de Sant Just i Sant Pastor de Fals. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de d'Estall.

Castell de Fals i l’antiga església de Sant Just i Sant Pastor de Fals. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de d’Estall.

 

 

CASTELL DE FALS


Del castell de Fals encara es pot veure la torre rodona, mig en peu, i parts importants de la seva muralla. És observable des de molts punts de la zona, des del Castell de Benavarri, des de la Torre de Viacamp, etc.

Aquesta visualització directe des d’altres castells permetia la comunicació mitjançant senyals lluminosos utilitzant torxes.

El castell ocupa el cim d’un tossal sobre la confluència del Riu Sec i el Riu Queixigar. Envoltat de precipicis, és inaccessible per l’est i pel sud, precisament la zona de la vall i Congost del riu Queixigar (o Congost de Siscar) que arriba des de Tolba.

 

 

Planta del Castell de Fals segons Adolfo Castán Sarasa. Tolba, Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

Planta del Castell de Fals segons Adolfo Castán Sarasa. Tolba, Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

 

És un conjunt compost per dos recintes i una església. El recinte inferior és una gegantesca barrera d’almenys 70 metres de longitud, aferrada al nord i sud escarpats, tancant així la faldilla occidental del tossal, únic flanc que dóna facilitats.

La muralla és nítida, però la seva alteració és notable, sembla de etapes diferents i el seu traçat és lineal, només interromput per una sola torre quadrangular, que no sobresurt.

El recinte superior s’adhereix a la carena. A l’extrem del parament hi ha la torre principal, lligada a un llenç llis de 21 metres de longitud. Aquesta cortina sembla originària en el seu terç inferior.

La torre principal és cilíndrica, de 3,07 metres de diàmetre intern. Té 15 metres d’alçada amb basament massís i planta baixa amb buits quadrats i tres pisos.

El primer obre una sagetera, el segon és el de la porta i el superior distribueix una corona d’obertures sense tancament per donar sortida als cadafals individualitzats.

Està construïda amb aparell petit, costum a partir de finals de segle X, típic de les torres rodones de guaita.

La torre de guaita és l’element més primitiu del conjunt, ja que funcionava en un principi únicament com torre de control fronterera.

Aquesta torre de base massissa, tenia un magatzem amb tres espitlleres, un primer pis amb la porta elevada i el darrer pis només defensiu, amb tots el pisos de fusta.

 

 

El Congost de Siscar (o Congost del Queixigar, o Foscos del Queixigar) vist en vertical des d'alt del Castell de Fals.

El Congost de Siscar (o Congost del Queixigar, o Foscos del Queixigar) vist en vertical des d’alt del Castell de Fals.

 

 

Tant el castell de Fals, com el de Viacamp i el de Tolba, juntament amb Montanyana i Areny, van ser feu d’Arnau Mir de Tost, atorgat pel rei Ramir I d’Aragó.

En virtut del seu testament, Viacamp, Lluçars i Fals van quedar en herència pels vescomtes d’Àger, mentre que Montanyana i Areny esdevindrien herència dels comtes del Pallars Jussà.

La frontera que marquen les fortaleses de Fals, Lluçars, Tolba i Girbeta va ser establerta entre el 1058 i 1060 on després s’afegiria Casserres del Castell.

Aquesta conquesta es devia iniciar des del nord, possiblement des de Llaguarres (o Lasquarri), i l’establí el rei Ramir I d’Aragó, per eixamplar els seus dominis, barrant el pas als pallararesos per l’est i el pas als musulmans pel sud, emparant-se en Arnau Mir de Tost al qual confià aquesta frontera.

L’any 1322 es va integrar en el tercer comtat de Ribagorça i l’any 1588 els partidaris dels comtes de Ribagorça van ser assetjats en aquest castell pel bandoler Minyó de Montellar, durant la Guerra Civil Ribagorçana, que ajudava els rebels ribagorçans.

Des de llavors pràcticament va desaparèixer la població de Fals, quedant únicament l’anomenat Mas de Fals.

 

 

 

 

ESGLÉSIA DE SANT JUST I SANT PASTOR DE FALS


La vella església romànica dedicada als sants Just i Pastor, és de nau rectangular i capçalera semicircular del segle XII. Tot just subsisteix una part dels seus murs i alguna petita resta de la portada occidental.

Aquesta antiga església, que formava part del castell de Fals, va ser la seu d’una comunitat regular de canonges que es va establir fins el 1161, quan el bisbe de Lleida la va extingir i la va subordinar al prior de Roda d’Isàvena.

La façana de l’antiga església de Sant Just i Sant Pastor de Fals, del segle XII es va recuperar de la ruïna i es va traslladar al poble de Tolba, on llueix com a portalada principal de l’actual església de Mare de Déu del Puig (o Nostra Senyora del Puig).

 

 

SANT JUST i SANT PASTOR DE FALS


La façana romànica de Sant Just i Sant Pastor de Fals, recuperada i traslladada a Tolba, llueix com portalada de l’actual església de la Mare de Déu del Pui…

Caps zoomòrfics, figures senceres d'animals i simples esferes decoren l'aresta rebaixada de la portalada romànica de cinc arquivoltes, de finals del segle XII, de l'església de Sant Just i Sant Pastor de Fals. Tolba, Ribagorça d'Osca. Aragó, Montsec de l'Estall.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs el Castell de Fals en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

 

 

FONTS:


 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com