Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Castell de Sant Gervàs. Sant Miquel de la Vall.

 

El Castell de Sant Gervàs protegia les entrades al comtat de Pallars, des de Terradets fins a Hostal Roig, complementant la protecció natural de la Serra del Montsec front els musulmans…

Castell de Sant Gervàs a Sant Miquel de la Vall. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies.

 

CASTELL DE SANT GERVÀS

Sant Miquel de la Vall. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE SANT MIQUEL DE LA VALL


A la comarca del Pallars Jussà, als peus de la Serrat dels Obacs al nord, i dominant la Vall de Barcedana, hi ha el poble de Sant Miquel de la Vall (també conegut antigament com Sant Miquel de Llimiana), actualment dins del municipi de Gavet de la Conca.

A l’any 1860 aquest petit poble estava inclòs dins de l’antic municipi d’Aransís, tot i que a l’any 1847, Pascual Madoz descriu Sant Miquel de la Vall dins del terme de Llimiana.

A principis del segle XX el poble donà nom al municipi anomenat Sant Miquel de la Vall el qual incloïa la vila d’Aransís, que era la població més important, el poble de Sant Martí de Barcedana i el de Sant Cristòfol de la Vall.

Sant Miquel de la Vall queda situat a 845 metres d’altitud, entre dos petits barrancs. Pel que fa al camí que enllaçava l’Hostal Roig amb Terradets, s’apunta a que el sistema defensiu del Castell de Sant Gervàs es completava amb una torre de guaita, situada al cim de la cinglera, i torres desaparegudes, avui en dia, a Sant Cristòfol de la Vall, a Sant Martí de Barcedana i a Mata-solana.

La Vall de Barcedana solca els vessants de tramuntana del Montsec de Rúbies (o de Meià), de forma paral·lela, i drena les aigües de tota aquesta banda davant de Cellers. Es tracta d’una vall encaixada, amb forts desnivells on els petits nuclis de població queden enlairats.

D’antic la Vall de Barcedana l’anomenaven ‘La Vall’, en referència a La Vall del Priorat de Meià, quan Arnau de Llordà deixà com hereu universal de la jurisdicció de la vall de Barcedana el monestir de Santa Maria de Meià. Per això els pobles de Sant Cristòfol de la Vall i de Sant Miquel de la Vall duen ‘de la Vall’ de cognom.

 

 

 

 

ORIGEN DEL TOPÒNIM DE “BARCEDANA”


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc.

Segons la hipòtesi de Manuel Riu i Riu, es podria pensar que els habitants antics de la vall de Barcedana, i que li donaren nom, foren membres d’una tribu ceretana refugiats a la vall per la pressió dels romans a la Cerdanya, o bé detinguts en llur expansió vers l’Occident i el Sud pels ilergetes en la barrera de la Serra del Montsec.

El nom de Barcedana seria la mostra fòssil testimonial que ens certificaria uns fets de la història antiga, que no tenim documentats, i no significaria res més que Vall-Ceretana.

És sorprenent fer arribar els ceretans fins la Serra del Montsec, però el component “Bar” o “Var”, inclós dins el topònim “Barcedana”, deriva de “vall”, com admet Joan Coromines o Enric Moreu-Rey.

Però el cas es que segons Joan Coromines:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

La documentació antiga ens refereix a l’any 893: “Sri. Stephani q. voc. Sarga Sti Martini in ‘Valle Cirsatana'”. A l’any 930: “Sti. Martini q. est in ‘Valle Circitana'” citat entre Sant Esteve de la Sarga i Sant Pere de Gavet. L’any 966: “eccl. Sti. Martini in ‘Valle Sisitana'”. A l’any 1163: “Gerrensi monasterio eccl. S. P. de Gavet et S. Martini de ‘Valle Cirritani’ [leg. Cirsitani] — S. Privati juxta Limignanam”.

VALLEM CERESETANAM, deriva de CERESETUM ‘cirerar’ (el mateix que l’ètimon de ‘Ceret’). L’evolució fonètica ens explica totes les formes. Partint de la sincopada ‘Valcersdana’, amb metàtesi ‘Barcelsdana’ > ‘-cesdana’ > ‘-cedana’. I, amb una síncope diferent: ‘Valcersedana’ > ‘-cisidana’, la grafia de 966, per ‘-cesedana’ (amb i llatinitzant per e).

 

 

 

 

 

CONJUNT MONUMENTAL DE SANT GERVÀS


El conjunt monumental de Sant Gervàs, amb el Castell de Sant Gervàs, el Castellet i el Castellò Sobirà de Sant Miquel de la Vall, protegia durant l’Edat Mitjana amb les seves quatre torres les entrades al comtat de Pallars des del Congost de Terradets a l’Hostal Roig.

Formava part d’un conjunt de castells i torres defensives aixecats al voltant del segle XI en llocs estratègics, complementant la protecció natural que donava la Serra del Montsec enfront de les invasions musulmanes.

El conjunt medieval que inclou el castell i el poble annex, podem datar-lo, des de finals del segle X fins a inicis del segle XI. El castell, erigit sobre un aflorament de roca, posseeix dos elements principals, d’una banda la torre de l’homenatge, amb més de 15 metres d’alçada, i de l’altra, el recinte murallat, de forma triangular.

Les primeres filades dels carreus de la torre, que son molt grans i heterogenis, ens parlen de l’antigor de la construcció. La torre, circular, tenia tres nivells. En el segon pis hi era situada la porta adovellada i en el tercer pis es conserven les restes del que foren les defenses verticals de la torre.

 

 

Torres del castell de Sant Gervàs, Sant Miquel de la Vall. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleida, Catalunya. Vall de Barcedana.

Torres del castell de Sant Gervàs, Sant Miquel de la Vall. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleida, Catalunya. Vall de Barcedana.

 

 

Encara es distingeixen clarament els traus on s’encaixava una galeria de fusta, anomenada cadafals, des d’on es procedia a defensar l’estructura, mitjançant el llançament de rocs.

El recinte murallat del castell resta desaparegut en bona part del seu perímetre. Només el sector nord-occidental manté gairebé l’estructura original.

El recinte és de planta triangular i tanca cadascun dels seus angles amb una bestorre. D’aquestes bestorres només se’n conserva una.

En l’interior del recinte castral, diversos edificis de planta rectangular s’adossaven als murs. Aquests eren els espais de residència i de serveis del castell.

El Castell de Sant Gervàs està situat en un lloc privilegiat per al control dels diversos passos d’entrada i sortida de la comarca, per la qual cosa a l’edat mitjana tingué una importància cabdal, cosa que explica el seu volum i la magnitud de les troballes que s’hi han fet.

 

 

 

 

ORIGEN DEL CASTELL DE SANT GERVÀS


Aquest castell, construït en el canvi de mil·leni, probablement per l’incipient família de Miró de Ponts, fou un element clau en la conquesta i repoblació de la Vall de la Barcedana.

Des de la seva posició defensava els accessos a la vall, així com el camí de transhumància que venia des del camí de l’Escala del Pas Nou i l’Hostal Roig i a través d’Aransís arribava fins a la Pobla de Segur.

Aquests camins que calia no sols vigilar i aguaitar des de torres i guàrdies, sinó sobretot controlar, a partir d’establiments humans ben protegits i fortificats com serien els Castellons, el Castellet, o Montllor, a la collada de l’Hostal Roig que enllaçava amb el camí reial de Comiols, el més concorregut, així com amb la Portella Blanca de Rúbies.

El castell i el poble annex que s’hi construí, visqueren els seu millors moments durant els segles XI i XII.

Posteriorment decaigué durant el segle XIII segurament per l’efecte de l’emigració a millors terres, les pestes i les lluites feudals. El lloc restà definitivament abandonat i enrunat a finals del segle XV.

De fet, l’antic poble, Sant Miquel Vell, era situat annex al mateix castell i ha estat posat al descobert en les diferents campanyes arqueològiques.

 

 

Restes de la torre principal del Castell de Sant Gervàs a Sant Miquel de la Vall amb el Montsec de Rúbies al fons. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies.

Restes de la torre principal del Castell de Sant Gervàs a Sant Miquel de la Vall amb el Montsec de Rúbies al fons. Gavet de la Conca, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

A part del castell pròpiament dit, anomenat Castelló Sobirà, davant del Castelló Jussà, situat on és l’actual poble de Sant Miquel de la Vall, hi van ser trobades les restes de l’església parroquial de Santa Maria, la plaça de l’església, amb el traçat de les cases que la formaven (entre elles la que possiblement fou la casa rectoral), diverses cases, un carrer, el forn de calç i el conjunt de fortificacions del recinte.

Tot aquest conjunt, retingut en la memòria col·lectiva de la vall, era conegut com Els Vilots.

Amb el pas del temps, el que havia estat el Castelló Jussà del mateix complex acollí el desplaçament de la població, i així es forma una nova població, l’actual Sant Miquel de la Vall  que va anar esdevenint el centre de població més important de la vall.

Paral·lelament, un tercer recinte fortificat del mateix castell, l’anomenat Castellet, amb el temps donà pas al poble de Sant Martí de Barcedana.

Al centre i a l’extrem de ponent de la plataforma hi ha el vilatge abandonat, del qual només es conserven els fonaments i les primeres filades dels murs de les cases, però que han permès unes prospeccions arqueològiques que han desvetllat una part de la composició del vilatge.

Restes de la plaça, de carrers, i de diverses cases, entre les quals destaca l’anomenada casa rectoral. Es calcula en una vintena de famílies la que visqué en aquest poble. Fou encara habitat almenys fins al segle XVI, tot i que els pobles de més avall, ja esmentats, s’anaren formant segurament des del mateix segle XI.

 

 

Interior de l'església romànica de Sant Gervàs del Castelló Sobirà. Més exactament Sant Gervàs i Sant Protàs del Castelló Sobirà. Sant Miquel de la Vall, Gavet de la Conca. Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleida, Catalunya.

Interior de l’església romànica de Sant Gervàs del Castelló Sobirà. Més exactament Sant Gervàs i Sant Protàs del Castelló Sobirà. Sant Miquel de la Vall, Gavet de la Conca. Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleida, Catalunya.

 

 

ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT GERVÀS DEL CASTELLÓ SOBIRÀ


A l’extrem del jaciment hi ha les restes de l’església romànica de Sant Gervàs del Castelló Sobirà (més exactament Sant Gervàs i Sant Protàs del Castelló Sobirà).

És una ermita molt poc documentada al llarg de la història. Malgrat ser clarament d’origen medieval, les primeres notícies que en tenim són de l’any 1758, durant una visita pastoral.

En aquell moment se la disputaven els rectors de Sant Miquel de la Vall i de Santa Maria de Llimiana, el segon dels quals era l’administrador en aquell moment.

El 1904 consta com a capella de Sant Miquel de la Vall, tot i que la dependència administrativa era de l’ajuntament de Llimiana.

 

 

 

 

És una església d’una sola nau, recentment restaurada en la zona presbiteral, amb capçalera d’un sol absis semicircular, unit a la nau mitjançant un estret arc presbiteral.

Dos arcosolis possiblement posteriors a la primitiva construcció ocupen el lloc on en altres esglésies hi ha les absidioles que formen una capçalera trilobulada.

El del sud té volta apuntada; el del nord, s’obre a una capella gòtica, coberta amb volta de creueria i acabada amb una petita absidiola rectangular al nord.

La porta és al mur nord (cosa molt poc habitual en època medieval). Hi ha finestres de doble esqueixada, a l’absis i a ponent, així com a l’absidiola del nord, i d’altres d’una sola esqueixada: a la mateixa absidiola nord i a l’arcosoli sud.

Una finestra cruciforme s’obre a la façana de ponent. L’aparell és del segle XII i començaments del XIII, amb carreus ben tallats, escairats i polits, disposats en filades regulars. L’obra gòtica de l’absidiola nord, dels segles XIV i XV, està resolta d’una forma molt semblant a l’obra romànica.

 

 

 

 

L’HOSTAL ROIG


Va ser un antic hostal, encara dempeus, que avui només serveix de tancat per ramats d’ovelles o cabres. Queda situat al nord del Congost del Pas Nou, a l’obaga del Montsec de Rúbies (o de Meià), i actualment pertany al municipi de Gavet de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.

Aquesta antiga masia feia d’hostal on feien parada i fonda traginers i pastors ja que era punt de partida cap a la Portella Blanca, l’actual despoblat de Rúbies, enllaçava cap el camí ral de Comiols i el Castell de Toló, i també cap a la Pobla de Segur vía Sant Miquel de la Vall i Aransís. Sembla que ha estat habitat de molt antic i probablement es va edificar sobre l’antic poblat de Montllor.

El lloc de Montllor (Monte Lauro), està documentat per primera vegada l’any 1086 com a castell dels comtes de Pallars Jussà amb límits a Llimiana i Toló i encara es localitzen a prop restes del Castell de Montllor i de l’església de Santa Anna, que sembla ser que atenia una població d’unes 20 cases.

Diuen que antigament, el 29 de setembre, per Sant Miquel, baixaven els ramats de la muntanya i s’hi feia a l’Hostal Roig una important fira de bestiar que es convertia en un multitudinari aplec on hi venia gent de les comarques del Pallars Jussà i de La Noguera.

Per l’Hostal Roig hi passa una de les cabaneres de bestiar més importants del país. Aquest camí unia la Coma de Meià, la Vall de Barcedana, la Conca de Tremp i els dos Pallars.

Venia de Tremp, passant per Vilamitjana, el Mas de Ferreria (a la Serra dels Obacs), Coll de Grau (a Mata-solana), Hostal de l’Armengol (o Ca l’Armengol), Hostal Roig i baixava per l’Escala del Pas Nou.

Els últims anys, entre 1960 o 1965, es va deixar de celebrar la fira de Sant Miquel per falta de bestiar, però encara hi havia força gent o peregrins que anaven al Sant del Bosc i tornaven a dinar a l’hostal.

 

 

L'antic Hostal Roig, ja al Pallars Jussà i encara dempeus, que es troba a mig camí entre la Coma de Meià i els pobles de la Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies.

L’antic Hostal Roig, ja al Pallars Jussà i encara dempeus, que es troba a mig camí entre la Coma de Meià i els pobles de la Vall de Barcedana. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

VISITA AL CASTELL I ERMITA DE SANT GERVÀS


Per arribar a Sant Miquel de la Vall es pot fer des vies diferents, una des de Vilanova de Meià, agafant la carretera de lo Pas Nou (actual carretera L-913) i una vegada arribats al Pla de les Forques, agafar la pista asfaltada anomenada Camí de Mata-Solana, passant per l’Hostal Roig i Mata-solana, fins arribar a Sant Martí de Barcedana on es troba el desviament cap Sant Miquel de la Vall.

L’altre via alternatiu per la carretera C-13, també anomenada Eix del Pallars, és arribar fins el Pont de Monares, passat el Congost de Terradets venint del sud, o passat el poble de Cellers venint del nord, i desviar-se cap a Llimiana per la carretera LV-9121 fins arribar al desviament que porta a Sant Cristòfol de la Vall, fins arribar a Sant Martí de Barcedana on es troba el desviament cap Sant Miquel de la Vall.

L’itinerari comença a l’església de Sant Miquel de la Vall  y està ben senyalitzat sense cap tipus de pèrdua seguint les marques grogues y vermelles indicat pels senyals de la ruta.

Aquest camí de ferradura que conserva trams de l’antic empedrat puja fent giravolts per un alzinar que cobreix les terrasses de Sant Miquel de la Vall, on temps enrere s’hi plantaven ametllers i oliveres.

A mida que s’enfila el camí, cap al sud s’obren unes panoràmiques immillorables sobre el Montsec de Rúbies (o de Meià), la Vall de Barcedana i el Congost de Terradets.

El temps de recorregut és d’1h 40 min i una distància de 3,5 quilòmetres (anar i tornar) de dificultad baixa.

L’aplec de Sant Gervàs es celebra cada 1er de Maig i aplega veïns no només de Llimiana sinó també de tota la Vall de Barcedana i pobles del municipi de Gavet de la Conca, que actualment engloba les viles d’Aransís, Castellnou, Fontsagrada, Mata-Solana, Merea, Perolet, Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Sant Miquel de la Vall, Sant Salvador de Toló, Toló i Sant Serní.

 

 

Castell de Sant Gervàs a Sant Miquel de la Vall. Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Castell de Sant Gervàs a Sant Miquel de la Vall. Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs el Castell de Sant Gervàs de Sant Miquel de la Vall en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

PROTECCIÓ


 

  • Protecció: Declarat BCIN
  • Classificació: Monument històric
  • Número de Registre: 886-MH
  • Data de Publicació BOE: 05/05/1949

 

FONTS


 

  • Fité Llevot, F. Els camins del montsec dins les rutes catalanes de peregrinacio
  • Bertran, P. Sant Miquel de Cellers i els canonges regulars de Sant Agusti. Lleida, Institut d’Estudis llerdencs (C.S.I.C.), 1973.
  • Riu, M. Notes històriques de St. Miquel de la Vall (Pallars Jussà). 1985, págs. 77-78.
  • Boix Pociello, J. Torres derrocades en la frontera del Montsec. A ‘Acta historica et archaeologica mediaevalia’, 2003.

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com