Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Llorenç Vell



Amb unes privilegiades vistes de Sant Llorenç de Montgai, el Mont-roig, Monteró i els Aspres del Montsec, el conjunt de Llorenç Vell es troba en un…

Ermita de la Mare de Déu del Castell, Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

 

LLORENÇ VELL

Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra de Mont-roig.


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LLORENÇ VELL


Aigua avall de la vila de Camarasa es troba el pantà de Sant Llorenç de Montgai, un paratge bucòlic amb un encant i una situació privilegiada dins la comarca de La Noguera.

A la dreta del riu Segre hi ha el poble que li dóna el nom, Sant Llorenç de Montgai (dit antigament Llorenç de Balaguer o Llorenç de Montgai).

Als peus de la Serra de Mont-roig, l’àrea de Sant Llorenç de Montgai, dins del municipi de Camarasa, és una de les portes d’entrada i sortida de la Serra del Montsec.

El castell, d’època islàmica, era ubicat en un penya-segat que sobresurt de la Serra de Sant Cristòfol, dominant un ampli territori. Avui només queden alguns vestigis deteriorats. Malgrat això, al seus peus encara resta en bon estat de conservació l’església de la Mare de Déu del Castell.

Sant Llorenç de Montgai, actualment forma part del municipi de Camarasa, de  l’Espai Natural Protegit de l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, i al mateix temps forma part de la Reserva Natural Protegida de Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai.

Aquest enclavament és un important espai d’interès natural que ocupa tot l’embassament de Sant Llorenç de Montgai i el riu Segre fins la presa de Camarasa amb una gran riquesa en aus aquàtiques. S’hi pot trobar un hide per la observació d’aus.

De l’antic lloc de Llorenç Vell, queden les restes del l’antic castell de Llorenç i l’actual ermita de la Mare de Déu del Castell, la qual encara té culte i devoció.

El topònim de Llorenç és un exemple probable de nom de lloc romànic, creat abans de la invasió musulmana. Esmentat en època musulmana com Lurinis i Loribas, questa fortificació devia existir abans de la invasió i, per tant, un tal Llorenç devia ser un personatge important d’època goda senyor d’aquest lloc.

 

 

 

 

EL CASTELL DE LLORENÇ


Al castell, fins i tot s’han trobat ruïnes d’un poble ibèric, ceràmiques ibèriques i altres de difícil identitat. També s’hi troben restes d’antigues torres, amb un aparell força regular i ben unit.

El castell de Llorenç o Llorenç Vell tancava l’acostament per la vall del Segre cap a Balaguer i la seva existència es justifica plenament per la situació que gaudia com a defensa avançada de Balaguer.

La part central del castell ocupa el rocall més enlairat rodejat d’espadats pronunciats excepte a la cara oriental, on s’aprofità el trencament natural per habilitar l’accés.

El traçat de la muralla perimetral, obra del període islàmic, presenta una planta irregular adaptada a la difícil orografia. Se’n conserven traces al nord-oest, a l’oest i al sud, però no al nord.

A l’extrem dels tres esperons rocallosos de la banda oriental hi ha restes del que podrien haver estat torres de planta quadrada. Aquesta muralla està feta amb maçoneria irregular encofrada lligada amb argamassa de tàpia i calç.

Al pla inferior del rocall, a la banda meridional, hi ha un segon perímetre emmurallat amb restes d’una torre de planta poligonal irregular i un pany de muralla, possiblement d’època feudal, de 10,5 metres amb la banda baixa feta amb aparell regular de carreus ben escairats i la part superior amb encofrats de tàpia.

Entre els dos esperons rocallosos que emmarquen l’accés al castell hi ha una cisterna de planta rectangular i volta de canó de mig punt feta amb maçoneria irregular. Encara conserva el broc per on entrava l’aigua de recollida des de la part superior.

 

 

 

 

Per les solucions arquitectòniques emprades i per les restes materials recollides en superfície i la documentació d’època islàmica i feudal, es creu que el període d’ocupació d’aquest zona superior de la fortificació comença probablement abans del segle X i perdura fins al segle XIII.

Sembla clar que aquest castell fou un important hisn de la frontera superior àrab de Lleida, que protegia Balaguer dels possibles atacs dels nobles cristians del nord des d’un lloc que dominava directament el pas del riu Segre i visualment tota la Plana d’Urgell fins a Lleida.

L’avenç de la conquesta cristiana envoltà progressivament el castell de Llorenç de manera que l’any 1090 els nuclis més pròxims de Camarasa i Gerb es trobaven ja en poder cristià.

Des de l’any següent, Llorenç hagué de pagar pàries al castell de Gerb per continuar essent un castell andalusí. No fou conquerit encara a l’any 1105 quan caigué Balaguer i aguantà fins vers el 1115, quan ja s’esmenta Llorenç com una vila cristiana.

Un cop conquerit el castell decaigué la seva importància ja que va desaparèixer tota l’estructura fronterera en la qual havia tingut un paper tan important.

L’escriptor àrab Al-Udrí, al segle X, fa referència a un castell anomenat Lurinis, situat a la vora de Balaguer,  que serví de base, l’any 928, a Muhammad Ibn Lubb, per emprendre pel seu compte, una expedició contra la ciutat de Tortosa. Mes tard, al segle XI, al-Ràzí, esmenta el castell de Loribas entre les fortificacions del territori de Lleida.

Fou una fortificació realment important i la ultima en caure de tota la dreta del Segre, i és aleshores quan es signa un tractat pel qual passava a pertànyer a l’àmbit de Balaguer.

Formalment, és a partir de l’any 1116 quan documentalment es parla del castell i del poble cristià de Llorenç.

 

 

Els dos esperons rocallosos que emmarquen l'accés al castell per la part est. Amb restes de torres de planta quadrada al seu extrem i parts d'antigues muralles. Castell de Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

Els dos esperons rocallosos que emmarquen l’accés al castell per la part est. Amb restes de torres de planta quadrada al seu extrem i parts d’antigues muralles. Castell de Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

 

 

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL


Amb unes privilegiades vistes sobre el poblet de Sant Llorenç de Montgai i la cinglera del Mont-roig, l’ermita de la Mare de Déu del Castell, és un edifici de factura romànica, reconstruït però encisador.

L’ermita, que probablement hagués estat la parròquia del terme del Llorenç, es va construir cap al final del segle XII i després reconstruïda cap a finals del segle XIII.

Consta d’una sola nau, molt allargada, coronada a llevant per un absis semicircular centrat per una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt adovellat.

Al presbiteri, separat de la nau per dos graons, hi ha obertes dues capelles: la nord, més petita és d’època romànica i al sud és posterior.

Tot el perímetre exterior del temple, sota el ràfec, el recorre una cornisa motllurada, semblant a la que ressegueix la finestra geminada, tot i que segurament tardanes.

 

 

Interior de l'ermita de la Mare de Déu del Castell, Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

Interior de l’ermita de la Mare de Déu del Castell, Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

 

 

Al costat sud s’alça un campanar de cadira de dos ulls, d’arc de mig punt i teulada plana.

La talla actual de la Mare de Déu del Castell és una reproducció de l’original que hi havia anteriorment i que fou destruïda, com tantes altres, durant la Guerra Civil de 1936-1939.

Passada la guerra es va recuperar l’ermita, la qual estava molt malmesa, i la gent del poble va treballar de forma altruista en la recuperació que tingué un cost de 60.000 pessetes i l’aportació de 80 jornals.

D’aplecs o romeries a la Mare de Déu del Castell se’n fan tres a l’any, els quals encara es continuen celebrant-se actualment. Es celebren aplecs el 17 de gener, el 25 de maig i el tercer diumenge de setembre.

L’ermita té uns terrenys, el pagès que els conrea està obligat en la trobada d’hivern a donar un pa a tots els assistents així com als malalts de Sant Llorenç.

 

 

 

 

RELLOTGES DE SOL DE L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL


A l’ermita es poden trobar rellotges de sol catalogats com a canònics o de missa, rellotges que no mesuraven les hores com ara les coneixem, sinó que mes aviat marcaven moments rellevants per a realitzar alguna activitat religiosa.

Són fets de manera empírica, sense cap mena de càlcul previ per la seva senzillesa i traçats pels mateixos que els havien de llegir, monjos, ermitans, etc.

Encarats generalment al migdia, amb el gnòmon perpendicular i amb la indicació generalment de l’hora Tèrcia, la Sexta i la Nona, segons indica la regla de Sant Benet.

Un dels rellotges, situat a una alçada mitjana, és un rellotge canònic gravat sobre un carreu, amb les tres línies ben marcades i és molt probable que la resta de marques horàries hagin estat fetes posteriorment a l’execució del rellotge amb la finalitat de donar-li l’aparença d’un rellotge vertical.

Un altre rellotge, el trobem ja a certa alçada, apareix gravat sobre un carreu que forma part de la cadena cantonera, mostra clarament les tres marques de les hores canòniques clàssiques, són radials respecte l’orifici del gnòmon en el centre del carreu i del cercle que el delimita, no conserva el gnòmon i també s’aprecien unes puntes de ferro a mode de gnòmon.

 

 

Rellotges de les parets de l'ermita de la Mare de Déu del Castell de Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

Rellotges de les parets de l’ermita de la Mare de Déu del Castell de Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

 

 


ESPAI NATURAL DE L’AIGUABARREIG DELS RIUS SEGRE I NOGUERA PALLARESA


Aquest lloc es troba dins de l’àrea de l’ESPAI NATURAL DE L’AIGUABARREIG DELS RIUS SEGRE I NOGUERA PALLARESA, a la comarca de La Noguera.

També es troba dins de l’anomenada Xarxa Natura 2000 a l’àrea definida de l’Aiguabarreig Segre – Noguera Pallaresa.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret ha quedat dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic, si voleu saber-ne més, consulteu els següents articles:

 

 

Ermita de la Mare de Déu del Castell, Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

Ermita de la Mare de Déu del Castell, Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs Sant Llorenç de Montgai en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

PROTECCIÓ:


  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument Històric
  • Número de Registre: 801-MH
  • Data de Publicació: 22/04/1949

 

FONTS:


  • Bellmunt i Figueras, J. Fets, costums i llegendes. La Noguera.
  • VV.AA. Catalunya Romànica. Pòrtic.
  • Els Rellotges de Sol de El Sol De L’Era
  • Bolòs, J. Història, Cartografia i Toponímia. Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes. València, 2001: 1021-1028.
  • Domingo Rúbies, D. Història de l’Horta de Camarasa. Revista Urtx.

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa..

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com