Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Castell de Viacamp

 

Referent des del segle XI, època en que es va erigir com talaia defensora enfront els musulmans, la torre defensiva de Viacamp es troba a la comarca de la Ribagorça, al Montsec de l’Estall…

Torre de Viacamp al capvespre. Al fons, el Congost de Mont-rebei. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Torre de Viacamp al capvespre. Al fons, el Congost de Mont-rebei. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

CASTELL DE VIACAMP

Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall

 

 

 

 

APROXIMACIÓ GOEGRÀFICA A VIACAMP

Referent des del segle XI, època en que es va erigir com talaia defensora enfront els musulmans, la torre defensiva de Viacamp es troba a la localitat del mateix nom, pertanyent al municipi de Viacamp i Lliterà, un municipi de la comarca de la Ribagorça, en la divisòria dels rius Noguera Ribagorçana i Queixigar.

Domina l’entorn i equidistant entre els castells i torres de Girbeta i Montanyana per l’est, Lluçars al nord-oest i Falç pel sud.

El català és l’idioma propi de la població, motiu pel qual lingüísticament forma part dels territoris de parla catalana. Administrativament forma part de la província d’Osca, a la comunitat autònoma d’Aragó.

Etimològicament, Viacamp fa al.lusió a Via Campi. La via de tradició antiga que discorria per l’indret i que des del Pallars conduïa vers Benavarri i Lluçars.

Sobre la part alta d’un allargat turó en direcció Est-Oest queden les restes del recinte fortificat, l’església de Sant Esteve, un aljub medieval i una magnífica torre defensiva circular.

La torre ocupa l’extrem est de la plataforma rocosa i destaca amb rotunditat en el paisatge de la zona. Altres torres defensives, d’aquesta terra de frontera, estableixen contacte visual, com les de Lluçars, Falç, Montanyana, etc.

 

 

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DE VIACAMP

Ramir I rei d’Aragó, va manar la seva construcció cap a 1061, dins de la seva campanya d’edificació de defenses en terra conquerida.

Una de les prioritats d’aquest tipus d’edificacions frontereres, va ser la de controlar camins medievals, així com organitzar petits grups de població i explotacions agrícoles al voltant dels castells.

Un d’aquests camins transcorria pel riu Isàvena i creuava per Lasquarri, Lluçars, Viacamp i Montanyana, unint-se a un altre que seguia la conca de la Noguera Ribagorçana i que travessant el riu entrava a la Conca de Tremp, vigilada per la Torre d’Alsamora.

Sobre el marge dret de la Noguera Ribagorçana, la torre de Girbeta comunicava visualment amb la d’Alsamora i cap a occident amb la de Viacamp. La de Viacamp al mateix temps enllaçava visualment amb la de Tolba.

La Torre de Viacamp dominava els camins que des del nord descendien per Montanyana i es bifurcaven cap a Graus passant per Lluçars, o cap Benavarri pel castell de Falç.

Arnau Mir de Tost, pioner en la penetració a la Ribagorça, tenia bona amistat amb els reis d’Aragó, especialment amb Ramir I, de qui rebé en feu els castells de Lasquarri, Llaguarres i Capella. Després també amb Sanç Ramir, que l’infeudà els castells de Falç, Viacamp i Lluçars.

Aquesta torre de Viacamp, així com les de Lluçars i Montanyana construïdes també per Arnau Mir de Tost, es consideren torres-residència.

 

 

Planta del recinte fortificat de Viacamp. Ribagorça. Osca. Montsec de l'Estall.

Planta del recinte fortificat de Viacamp. Ribagorça. Osca. Montsec d’Estall.

 

 

LA TORRE DE VIACAMP

Datada l’any 1060, la torre és visible des de bona part de la Ribagorça, resultant a la vista molt esvelta i poderosa.

Mesura 4,60 metres de diàmetre interior i uns 17 metres quadrats de superfície útil, entre uns murs de 2,25 metres de gruix.

Tant per la seva forma com per la seva grandària es va inspirar en la torre de La Puebla de Fantova, situada més al nord. Consta de quatre pisos i cadascun tenia un ús ben diferenciat.

Pel seu aixecament es van realitzar dos murs, amb els seus pertinents bastides, de pedra acurada, l’extern i l’intern i simultàniament es va omplir al centre d’argamassa, aquesta sí, de molt diversa qualitat.

La planta baixa o magatzem, situada arran de terra, és una planta cega, utilitzada de magatzem. Això era indispensable per guardar aliments, com a prevenció per als setges.

La planta primera és la d’accés, amb la seva porta orientada al sud-est per millorar la il·luminació interna, així la porta en alt dificultava l’entrada a la torre.

Per si fos poc, interiorment s’encallava amb tauló creuat allotjat en els murs laterals.

El pis es recolzava en bigues de fusta introduïdes en els murs, conservant els escorrentius a la mateixa altura i afrontats.

En aquesta planta trobem el vàter, una estada acollida sota l’espessor del mur nord, es va traçar en colze i presenta un arc semicircular i seient en pedra perforada, enllaçat a un canal d’evacuació en el mur.

A la planta segona s’hi troben tres grans obertures de mig punt a l’interior i adovellats per fora, ja que emergeixen de forma espitllerada a l’exterior per impedir l’entrada de fletxes en cas d’atac, ja que era el pis utilitzat d’habitatge.

 

 

Recreació de la Torre de Viacamp. Ribagorça, Osca. Montsec de l'Estall

Recreació de la Torre de Viacamp. Ribagorça, Osca. Montsec d’Estall.

 

 

La planta tercera, presenta set obertures oberts amb arc de mig punt prolongats en volta de canó adovellats l’exterior, l’interior que donava passa a cadafals individualitzats, es conserven els forats d’escorrentius.

Els cadafals estaven present gairebé en la totalitat de les torres de l’entorn, encara que no ens han arribat als nostres dies. Es tracta d’unes construccions de fusta a manera de balcons que sobresortien en els murs i permetien un major angle de tir.

Es cobrien a la part superior per una teulada, també de fusta i el seu sòl disposava d’obertures per atacar a l’enemic.

No obstant això eren molt vulnerables al foc, raó per la qual aviat van evolucionar i van donar lloc al matacà, que és un sistema de defensa per la mateixa finalitat però que està construït en pedra.

El nombre de set obertures distribuïts en cercles i repetits en altres torres de l’època, sembla tenir caràcter simbòlic, ja que en aquella època significava la perfecció de l’univers, coincidint amb el nombre de dies que va trigar Déu en crear el món.

Aquesta era la planta de defensa de la torre per això les seves set obertures són més àmplies, i sense adorns, que els de la planta segona.

En aquesta planta hi havia un diminut oratori entre dos dels seus vans, la capella orientada a l’est servia als defensors per venerar una imatge religiosa en moments de recolliment, la qual quedava coberta per la volta del forn i s’il·luminava gràcies a un petit va al centre de la fornícula.

 

 

Torre de Viacamp i Ermita de Sant Esteve. Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Torre de Viacamp i Ermita de Sant Esteve. Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

SANT ESTEVE DE VIACAMP

Sant Esteve era l’antiga església parroquial del poble de Viacamp d’origen romànic. És esmentada al segle XI, per la qual cosa va devia haver una construcció anterior a l’actual i que era contemporània al castell, l’advocació era segons queda documentat en 1072, a Sant Miquel, bastant habitual en capelles castelleres.

És una església d’una sola nau amb dues capelles als costats amb un absis trapezoïdal i un campanar d’espadanya adossat al mur sud. La porta està formada per grans dovelles polides i treballades amb punter formant un arc de mig punt i que descansa sobre una imposta, sobre la porta s’observa una finestra.

A la part esquerra de la porta podem veure les restes d’una escala de cargol que pujava al cor, ambós desaparegut. Sobre la porta s’aprecien els forats de les bigues de la desapareguda escala.

S’observa alguna resta de la volta en els murs laterals, i en la capçalera, i permet endevinar que era de canó de perfil apuntat. Totes les capelles són de volta de canó i obertes amb arc de mig punt formant petites dovelles verticals.

L’altar major es va construir aprofitant la pedra de les roques, per accedir al presbiteri era necessari pujar dos esglaons.

La sagristia estava situada al sud d’absis, s’accedia per una porta que es va transformar més tard en finestra. El campanar de cadireta d’un sol ull, aquesta en el mur sud, està situat sobre el camí d’accés a l’ermita, la finestra del campanar és dovellada i conserva encara la campana, malgrat que actualment és inaccessible.

Encara que es va eliminar la sagristia, hi ha un parell d’esquerdes que amenacen la construcció. L’accés a l’interior està prohibit per l’alt risc d’ensorrament encara que l’accés no està tancat. Separat per un mur es troba el cementiri de Viacamp que es feia servir fins no fa gaire, encara que actualment està en desús.

 

 

Ermita de la Mare de Déu de l'Obac. Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Ermita de la Mare de Déu de l’Obac. Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE L’OBAC

Àmpliament reformada, l’ermita està situada en un cuidat entorn on hi ha una petita caseta circular on un pou encara dóna servei.

Són les restes d’un antic monestir romànico-gòtic del segle XIII. La volta és un xic apuntada i la conformen tres trams amb torals que suporten contraforts externs.

Un gran arc de triomf comunica la nau amb el presbiteri d’absis encara semicircular. El portal es manté encara dins la tradició del romànic amb una filera de puntes de diamant decorant l’arc dovellat.

Encara que es cita en documents en 1072, l’únic que queda de l’època medieval és part del mur sud i el guardapols de la façana que podria datar del segle XIII.

En 1809 l’església va ser ocupada per les monges del monestir de Santa Maria de Sixena, que fugien de les tropes napoleòniques.

Durant la Guerra Civil Espanyola es va cremar la imatge de la Mare de Déu a la qual se li tenia molta devoció a tota la comarca.

Afirma la llegenda que la imatge mai es cobria de pols i que l’esbarzer on es va trobar es conservava verd durant tot l’any i al llarg dels segles.

Actualment podem observar una còpia moderna de la imatge la qual està al presbiteri.

 

 

 

 

 

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!