Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Castell de Viacamp

 

La torre del castell de Viacamp domina l’entorn equidistant entre els castells d’Alsamora, Girbeta i Montanyana per l’est, Lluçars al nord i Fals pel sud…

Torre de Viacamp al capvespre. Al fons, el Congost de Mont-rebei. Montsec de l'Estall. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Torre de Viacamp al capvespre. Al fons, el Congost de Mont-rebei. Montsec de l’Estall. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

CASTELL DE VIACAMP

Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE VIACAMP


Referent des del segle XI, època en que es va erigir com talaia defensora enfront els musulmans, la torre defensiva de Viacamp pertany al municipi de Viacamp i Lliterà, un municipi de la comarca de la Ribagorça, situat entre la divisòria dels riu Noguera Ribagorçana i el riu Queixigar.

Domina l’entorn i és equidistant dels castells i torres d’Alsamora, Girbeta i Montanyana per l’est, Lluçars al nord-oest i Fals pel sud-oest.

El català és l’idioma propi de la població, motiu pel qual lingüísticament forma part dels territoris de parla catalana. Administrativament forma part de la província d’Osca, a la comunitat autònoma d’Aragó.

Una coneguda dita popular anomena als habitants de Viacamp com uns morts de gana:

 

A Viacamp, morts de fam

 

Sobre la part alta d’un allargat turó en direcció Est-Oest queden les restes del recinte fortificat, l’església de Sant Esteve, un aljub medieval i una magnífica torre defensiva circular que formava part del sistema defensiu de la Ribagorça.

La torre ocupa l’extrem est de la plataforma rocosa i destaca amb rotunditat en el paisatge de la zona on les altres torres defensives d’aquesta terra de frontera estableixen contacte visual directe (Lluçars, Fals, Montanyana, etc).

 

 

Torre de Viacamp, dalt del tossal allargat on s'assentava el recinte fortificat de Viacamp. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Torre de Viacamp, dalt del tossal allargat on s’assentava el recinte fortificat de Viacamp. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE VIACAMP


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons Joan Coromines:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

VIA Del llatí VIA “camí; carretera; carrer; viatge”. Noms llatins compostos amb ‘Via’ + un altre topònim.

VIACAMP Nom llatí compost amb ‘Via’ + un altre topònim.

Poble de la Baixa Ribagorga. Oït ‘biakám’ a Corça. Casserres, Tolba, etc. Mencions anteriors. A l’any 1077: ‘Via Campo’; L’any 1199: ‘Viacampo’; Any 1237: ‘Viacamp’; Anys 1276 i 1277: ‘Viacam’; Any 1279 i 1280: ‘Viacamp’; Anys 1281: 20 citat junt amb ‘Fals’; Any 1495: ‘Vi(ll)a Camp tenia 15 focs segons aquest cens; Any 1554: “el castillo de Viacamp — confronta con casas de Abadía y con la iglesia de S. Esteban y con la Varbacana”.

Si agafen el sentit literal i segons les notes de Joan Coromines, Viacamp significaria lloc que es troba en el ‘camí als camps’, o lloc que es troba en el ‘camí que porta als camps’.

Faria al.lusió a Via Campi (en llatí ‘campi’, és plural de ‘campus’, equivalent a plana o camp) nom de la via de tradició antiga que discorria per l’indret i que des del Pallars i la Ribagorça (les muntanyes)  conduïa vers les diferents llocs en direcció sud i sud-est, cap a les planes.

 

 

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DE VIACAMP


Ramir I rei d’Aragó, va manar la seva construcció cap a 1061, dins de la seva campanya d’edificació de defenses en terra conquerida.

En la seva conquesta cap a la Conca del Cinca, Ramir I rei d’Aragó va ser qui va establir aquesta frontera des de Montanyana per barrar al pas als comtats pallaresos, amb l’ajuda del senyor de la guerra Arnau Mir de Tost, al que va confiar les fortaleses i la seguretat d’aquesta frontera.

Una de les prioritats d’aquest tipus d’edificacions frontereres, va ser la de controlar camins medievals, així com organitzar petits grups de població i explotacions agrícoles al voltant dels castells.

Un d’aquests camins transcorria pel riu Isàvena i creuava per Lasquarri, Lluçars, Viacamp i Montanyana, unint-se a un altre que baixava per la conca de la Noguera Ribagorçana i, que travessant el riu, entrava a la Conca de Tremp, vigilada per la Torre d’Alsamora.

Sobre el marge dret de la Noguera Ribagorçana, la torre de Girbeta comunicava visualment amb la d’Alsamora i cap a occident amb la de Viacamp. La Torre de Viacamp dominava els camins que des del nord descendien per Montanyana i es bifurcaven cap a Graus passant per Lluçars, o cap Benavarri pel castell de Fals.

Arnau Mir de Tost, pioner en la penetració a la Ribagorça, tenia bona amistat amb els reis d’Aragó, especialment amb Ramir I, de qui rebé en feu els castells de Lasquarri, Llaguarres i Capella. Després també amb Sanç Ramir, que l’infeudà els castells de Fals, Viacamp i Lluçars.

Aquesta torre de Viacamp, així com les de Lluçars i Montanyana construïdes totes per Arnau Mir de Tost, estan considerades no només torres de guaita sinó a més a més torres-residència.

La torre de Viacamp s’inclou en la línia de frontera establerta a mitjans del segle XI, juntament amb les fortaleses de Fals, Lluçars, Tolba i Girbeta, i entorn a l’any 1050-60 s’afegeix Casserres amb els termes d’Estanya, Entença, Sicar, Calladrons, etc.

La conquesta de Viacamp segurament es va fer baixant des de la línia fronterera de Llaguarres, Lasquarri, Capella i Montanyana.

 

 

Planta del recinte fortificat de Viacamp. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec de l'Estall. Dibuix de Francesc Fité i Llevot.

Planta del recinte fortificat de Viacamp. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec de l’Estall. Dibuix de Francesc Fité i Llevot.

 

 

LA TORRE DE VIACAMP


Datada l’any 1060, la torre és visible des de bona part de la Ribagorça, resultant a la vista molt esvelta i poderosa.

Mesura 4,60 metres de diàmetre interior i uns 17 metres quadrats de superfície útil, entre uns murs de 2,25 metres de gruix.

Tant per la seva forma com per la seva grandària sembla que la seva construcció es va inspirar en la torre de La Puebla de Fantova, situada més al nord. Consta de quatre pisos i cadascun tenia un ús ben diferenciat.

Pel seu aixecament es van realitzar dos murs, amb les seves pertinents bastides, de pedra acurada, l’extern i l’intern i simultàniament es va omplir al centre d’argamassa, aquesta sí, de molt diversa qualitat.

La planta baixa o magatzem, situada arran de terra, és una planta cega, utilitzada de magatzem. Això era indispensable per guardar aliments, com a prevenció per als setges.

La planta primera és la d’accés, amb la seva porta orientada al sud-est per millorar la il·luminació interna, així la porta en alt dificultava l’entrada a la torre.

Per si fos poc, interiorment s’encallava amb tauló creuat allotjat en els murs laterals.

El pis es recolzava en bigues de fusta introduïdes en els murs, conservant els escorrentius a la mateixa altura i afrontats.

En aquesta planta trobem el vàter, una estada acollida sota l’espessor del mur nord, es va traçar en colze i presenta un arc semicircular i seient en pedra perforada, enllaçat a un canal d’evacuació en el mur.

A la planta segona s’hi troben tres grans obertures de mig punt a l’interior i adovellats per fora, ja que emergeixen de forma espitllerada a l’exterior per impedir l’entrada de fletxes en cas d’atac, ja que era el pis utilitzat d’habitatge.

 

 

Recreació de la Torre de Viacamp. Ribagorça Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Recreació de la Torre de Viacamp. Ribagorça Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

La planta tercera, presenta set obertures oberts amb arc de mig punt prolongats en volta de canó adovellats l’exterior, l’interior que donava passa a cadafals individualitzats, es conserven els forats d’escorrentius.

Els cadafals estaven present gairebé en la totalitat de les torres de l’entorn, encara que no ens han arribat als nostres dies. Es tracta d’unes construccions de fusta a manera de balcons que sobresortien en els murs i permetien un major angle de tir.

Es cobrien a la part superior per una teulada, també de fusta i el seu sòl disposava d’obertures per atacar a l’enemic.

No obstant això eren molt vulnerables al foc, raó per la qual aviat van evolucionar i van donar lloc al matacà, que és un sistema de defensa per la mateixa finalitat però que està construït en pedra.

El nombre de set obertures distribuïts en cercles i repetits en altres torres de l’època, sembla tenir caràcter simbòlic, ja que en aquella època significava la perfecció de l’univers, coincidint amb el nombre de dies que va trigar Déu en crear el món.

Aquesta era la planta de defensa de la torre per això les seves set obertures són més àmplies, i sense adorns, que els de la planta segona.

En aquesta planta hi havia un diminut oratori entre dos dels seus vans, la capella orientada a l’est servia als defensors per venerar una imatge religiosa en moments de recolliment, la qual quedava coberta per la volta del forn i s’il·luminava gràcies a un petit va al centre de la fornícula.

 

 

 

 

SANT ESTEVE DE VIACAMP


Sant Esteve era l’antiga església parroquial del poble de Viacamp d’origen romànic.

És esmentada al segle XI, per la qual cosa va devia haver una construcció anterior a l’actual i que era contemporània al castell, l’advocació era segons queda documentat a l’any 1072, a Sant Miquel, bastant habitual en capelles castelleres.

És una església d’una sola nau amb dues capelles als costats amb un absis trapezoïdal i un campanar d’espadanya adossat al mur sud. La porta està formada per grans dovelles polides i treballades amb punter formant un arc de mig punt i que descansa sobre una imposta, sobre la porta s’observa una finestra.

A la part esquerra de la porta podem veure les restes d’una escala de cargol que pujava al cor, ambós desaparegut. Sobre la porta s’aprecien els forats de les bigues de la desapareguda escala.

S’observa alguna resta de la volta en els murs laterals, i en la capçalera, i permet endevinar que era de canó de perfil apuntat. Totes les capelles són de volta de canó i obertes amb arc de mig punt formant petites dovelles verticals.

L’altar major es va construir aprofitant la pedra de les roques, per accedir al presbiteri era necessari pujar dos esglaons.

La sagristia estava situada al sud d’absis, s’accedia per una porta que es va transformar més tard en finestra. El campanar de cadireta d’un sol ull, aquesta en el mur sud, està situat sobre el camí d’accés a l’ermita, la finestra del campanar és dovellada i conserva encara la campana, malgrat que actualment és inaccessible.

Encara que es va eliminar la sagristia, hi ha un parell d’esquerdes que amenacen la construcció. L’accés a l’interior està prohibit per l’alt risc d’ensorrament encara que l’accés no està tancat.

Separat per un mur es troba el cementiri de Viacamp que es feia servir fins no fa gaire, encara que actualment està en desús.

 

 

Ermita de la Mare de Déu de l'Obac. Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Ermita de la Mare de Déu de l’Obac. Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE L’OBAC


Àmpliament reformada, l’ermita està situada en un cuidat entorn on hi ha una petita caseta circular on un pou encara dóna servei.

Són les restes d’un antic monestir romànico-gòtic del segle XIII. La volta és un xic apuntada i la conformen tres trams amb torals que suporten contraforts externs.

Un gran arc de triomf comunica la nau amb el presbiteri d’absis encara semicircular. El portal es manté encara dins la tradició del romànic amb una filera de puntes de diamant decorant l’arc dovellat.

Encara que es cita en documents en 1072, l’únic que queda de l’època medieval és part del mur sud i el guardapols de la façana que podria datar del segle XIII.

En 1809 l’església va ser ocupada per les monges del monestir de Santa Maria de Sixena, que fugien de les tropes napoleòniques.

Durant la Guerra Civil Espanyola es va cremar la imatge de la Mare de Déu a la qual se li tenia molta devoció a tota la comarca.

Afirma la llegenda que la imatge mai es cobria de pols i que l’esbarzer on es va trobar es conservava verd durant tot l’any i al llarg dels segles.

Actualment podem observar una còpia moderna de la imatge la qual està al presbiteri.

 

 

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs Viacamp en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

Viacamp a l'any 1911. Fotografia de Juli Soler i Santaló (1865-1914). Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Viacamp a l’any 1911. Fotografia de Juli Soler i Santaló (1865-1914). Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

PROTECCIÓ


 

  • Protecció: Bé d’Interès Cultural
  • Classificació: Monument
  • Número de Registre: CAST 30/2006
  • Data de Publicació: 22/05/2006

 

FONTS


 

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com