Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

La Comarca de La Noguera, la més extensa de Catalunya

 

Mapa de la comarca de La Noguera.

Mapa de la comarca de La Noguera.

 

La comarca de La Noguera, amb una superfície total de 1.784,06 quilòmetres quadrats, és la més extensa de tot Catalunya. Se situa al sector central de la demarcació de Lleida i és la comarca que exerceix de transició entre la plana i els relleus pirinencs. Limita al nord amb el Pallars Jussà, al nord-est amb l’Alt Urgell, a l’est amb el Solsonès i La Segarra, al sud amb El Segrià, el Pla d’Urgell i l’Urgell, i a l’oest amb el territori aragonès.

Destaca la majestuositat de la Serralada del Montsec, que dividida pels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana forma el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies i Sant Mameti el Montsec de l’Estall (a La Ribagorça d’Osca). El pas d’aquests rius disposa els talls impressionants i feréstecs del Congost de Mont-rebei i el Congost de Terradets. A més a més, dins de la Serra del Montsec, trobem altres congostos impressionants com el que el riu Segre forma el Congost de Mur i com el que el riu Boix forma el Congost de l’Escala del Pas Nou.

Seguint la mateixa orientació trobem les valls d’Àger i la Coma de Meià amb un seguit de serres intermèdies com Montclús, Sant Mamet, Sant Miquel, Mont-Roig, Serra Carbonera, etc. que acullen coves, avencs i indrets d’impressionant bellesa. La Noguera Alta contrasta amb la plana de la Noguera Baixa, que ocupa un àmplia extensió de terres molt suaus i regades per sèquies i canals. El paisatge d’aquestes vastes planures és ple del verd dels farratges, els cereals i els arbres fruiters.

 

Mapa de la situació de la comarca de la Noguera a Catalunya

Mapa de la situació de la comarca de la Noguera a Catalunya

 

La Noguera s’inclou dins l’àmbit de Ponent, zona en la qual també s’integren les comarques de les Garrigues, el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Segarra. Des del punt de vista administratiu, la comarca la conformen 30 municipis i 122 entitats singulars de població, i la capitalitat comarcal l’ostenta Balaguer.

El tipus de poblament és concentrat, amb l’existència d’un nucli de poblament urbà que és Balaguer, ja que és l’únic que supera els 10.000 habitants, i dos nuclis de poblament intermedi (Artesa de Segre i Ponts). La resta d’entitats de població correspondrien a la categoria de poblament rural ja que, en cap cas, el nuclis ultrapassen els 2.000 habitants. Cal remarcar que més de la meitat dels municipis de la comarca, 16 concretament, presenten poblacions inferiors als 500 habitants.

 

Mapa de les Àrees Naturals de la Comarca de la Noguera i la divisió administrativa per municipis

Mapa de les Àrees Naturals de la Comarca de la Noguera i la divisió administrativa per municipis

 

L’origen del Topònim

El topònim de Noguera apareix precisament amb la creació de les comarques com a unitats administratives. Aquest topònim fou recollit en la proposta de delimitació comarcal de la Ponència de la Divisió Territorial del 1933 i fou instaurat en el moment que les comarques adquiriren vigència legal, el 1936. El topònim fou recollit per la Generalitat l’any 1987, moment en què es reinstauraren administrativament les comarques.

Buscar un nom amb una certa tradició històrica per a la comarca definida entorn a Balaguer no era fàcil. Des d’una perspectiva més historicista alguns s’haurien definit més aviat pels Aspres de Balaguer (o els Aspres de la Noguera, o potser els Aspres del Montsec) que apareix ja abans de la conquesta cristiana, durant la mateixa i posteriorment. El nom és esmentat en els documents d’època amb els noms Mons d’Aspres i els Aspres, ben indicadors d’unes terres dures de treballar, en muntanyes trencades, valls profundes i alts roquissers.

Aquest nom fou viu fins al segle XVII, apareix com a topònim equivalent als altres topònims comarcals en la cartografia dels segles XVII i XVIII i és anotat així en la Geografia de Catalunya del jesuïta Pere Gil. En aquesta geografia apareix ja Balaguer com a cap de comarca i Montgai al límit d’aquesta, entre Butsènit i Bellcaire. Però el topònim Aspres no deixa de ser un topònim referit només a una part del territori de la comarca actual, l’àrea de relleu trencat i terres primes que va des del nord de Balaguer a la Vall d’Àger.

El topònim Noguera referit a un àmbit més o menys comarcal té també alguna citació històrica. Pere Gil assenyala un sector amb el nom de Noguera, el que va des dels congosts d’Escales, Areny i Montanyana vers la comarca de Lleida, tot seguint la Noguera Ribagorçana a l’una i l’altra banda del riu. Aquesta zona, en el Cartulari de Roda, apareix amb el nom de Noguerola, potser perquè la Noguera Ribagorçana té un cabal inferior al de la Noguera Pallaresa.

El topònim Noguera també completa el nom d’algunes poblacions riberenques de la Noguera Ribagorçana: Ivars de Noguera, Tragó de Noguera, Areny de Noguera, etc.

Tot i amb això, en els moments immediats a la promulgació de la Llei d’Organització Comarcal aparegué un cert moviment favorable al canvi de nom de la comarca. El nom del comtat d’Urgell, proposat des de les instàncies del mateix Consell Comarcal, recorda els millors moments de capitalitat de Balaguer. L’esplendor medieval de Balaguer, viscuda en el moment que els comtes d’Urgell residien en el Castell Formós i posada en perill pel compromís de Casp i la derrota de Jaume II el Dissortat, roman en la memòria de la ciutat.

De fet, apart del nom de la comarca, hi ha cinc rius que porten el component “Noguera”: la Noguera de Cardós, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, el Noguera de Tor i la Noguera de Vall Ferrera. Les aigües de totes les Nogueres van a parar al Segre. A la Noguera Pallaresa (que vessa en el Segre entre Alòs de Balaguer i Camarasa a l’Aiguabarreig del Segre i Noguera Pallaresa) se li suma la Noguera de Cardós, a Llavorsí. Abans, a Tírvia, la Noguera de Cardós absorbeix la Noguera de Vall Ferrera. La Noguera Ribagorçana (que cau dins el Segre més avall, passat Vilanova de la Barca) rep la Noguera de Tor per damunt el Pont de Suert.

És aventurat de creure, com suposen alguns, que Noguera sigui un mot que ve del llatí navica, barca, o del llatí nigra, negra. El més probable és que “Noguera” sigui originàriament un nom comú, no un nom propi, de significat que ignorem i d’etimologia incerta. La comarca de la Noguera és un país d’aigües bones i abundoses, on, d’altra banda, no hi ha prou noguers com per justificar-ne el nom.

José Joaquín Montoro Sagasti, el 1958, en un carta a la revista Destino feia les següents afirmacions:

“(…) Riu ràpid, en el basc actual, es diu “uguerra”, i per anomenar amb més propietat una torrentera ràpida, diuen: “n’ugarr” o “ain nuguer”, o “ain niguerra”. Tot això és igual a “nuguerra”. La paraula basca “nuguerra” o “n’ugarr” per evolució, catalanització, va donar lloc, en romanitzar-se al Pirineu català, a “noguera”, que és l’equivalència evolutiva catalana de l'”ain nuguer”, o “n’ugarr”, o “nuguerra” bascòniques. (…)”

 

Aquestes afirmacions no semblen pas fora de lloc, ja que hi ha molts que afirmen que el nom Noguera seria una derivació del mot árab “nugaria”, equivalent a cavitat, congost, fondalada, depressió.

 

 

Divisió Administrativa: Municipis i Entitats Singulars de Poblacio

Municipis de la Comarca de La Noguera
Entitats Singulars de Població
Àger Àger, Agulló, Corçà, Fontdepou, Els masos
de Millà, Millà, La Règola, Sant Josep de Fontdepou,
Vilamajor
Albesa Albesa, Camporells
Algerri Algerri
Alòs de Balaguer Alòs de Balaguer
Artesa de Segre Alentorn, Anya, Artesa de Segre, Baldomar, La Clúa, Collderat,
Collfred, Comiols, Folquer, Montargull, Montmagastre, El Pont d’Alentorn,
Sant Marc de Batlliu, Seró, Tudela de Segre, La Vall d’Ariet, Vall-Llebrera,
La Vedrenya, Vernet, Vilves
Les Avellanes i Santa Linya Les Avellanes, Santa Linya, Tartareu, Vilanova de la Sal
Balaguer Balaguer
La Baronia de Rialb Bellfort, Gualter, El Palau de Rialb, Pallerols, Políg, El Puig
de Rialb, Sant Cristòfol de la Donzell, Sant Martí de Rialb,
La Serra de Rialb, La Torre de Rialb, Vilaplana
Bellcaire d’Urgell Bellcaire d’Urgell, El Pedrís
Bellmunt d’Urgell Bellmunt d’Urgell
Cabanabona Cabanabona, Vilamajor
Camarasa L’Ametlla del Montsec, La Baronia de Sant Oïsme, Camarasa, Figuerola
de Meià, Fontllonga, La Maçana, Sant Llorenç de Montgai
Castelló de Farfanya Castelló de Farfanya
Cubells Cubells, La Torre de Fluvià
Foradada Foradada, Marcovau, Montsonís, Rubió de Baix, Rubió
de Dalt, Rubió del Mig
Ivars de Noguera Ivars de Noguera
Menàrguens Menàrguens
Montgai Montgai
Oliola Claret, Coscó, El Gos, Maravella, Oliola, Plandogau, Renant, La
Serra de Dalt
Os de Balaguer Alberola, Gerb, El Monestir de les Avellanes, Os de Balaguer
Penelles Almassor, Bellestar, El Castell del Remei, Els Falcons, Penelles, Torreneral
Ponts La Força, Ponts, Torreblanca, El Tossal
Preixens Pradell, Preixens, Les Ventoses
La Sentiu de Sió Sant Jordi de Muller, Sant Miquel, La Sentiu de Sió, El Tossal
de les Forques
Térmens Térmens
Tiurana Tiurana, Miralpeix
Torrelameu Torrelameu
Vallfogona de Balaguer L’Hostal Nou i la Codosa, La Ràpita, Vallfogona de Balaguer
Vilanova de l’Aguda L’alzina, Guardiola, Ribelles, Vilalta, Vilanova de l’Aguda
Vilanova de Meià Argentera, Boada, Gàrzola, Lluçars, Santa Maria de Meià,
Tórrec, Vilanova de Meià

 

La comarca de La Noguera es caracteritza per ser la zona de transició entre les terres planeres de la Depressió Central catalana i les estribacions pre-pirinenques. La meitat meridional de la comarca és planera, i en destaca la presència de planes al.luvials pròximes als rius i l’abundància de margues i gresos, així com la presència de tossals residuals de forma cònica i plataformes tabulars.

A mida que s’avança cap al nord, el relleu va guanyant alçada amb l’aparició d’unitats com les de la Serra Carbonera, el Mont-roig, Sant Mamet i Montclús, serres totes elles conformades per roques calcàries i carbonatades que assoleixen alçades màximes que oscil·len al voltant dels 700-1000 metres. Entre aquestes vessants s’obren valls com la d’Àger o la de Vilanova de Meià.

A l’extrem més septentrional de la comarca es localitza la Serra del Montsec, massís calcari d’orientació Est-Oest, que queda dividida pels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana forma el Montsec d’Ares, el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, i el Montsec de l’Estall (a La Ribagorça d’Osca), i que assoleix els 1.684 metres al pic del Mirapallars. En aquesta serralada hi ha zones on els materials del secundari se situen per damunt dels del terciari com a conseqüència de l’existència de mantells de corriment, que alteren l’ordre lògic dels estrats.

 

Mapa Físic de la Noguera

Mapa Físic de la Noguera

 

La Xarxa Hidrogràfica.

Tot el territori de la comarca de la Noguera es troba inclòs dins de la conca hidrogràfica del Segre, destacant per importància, a més del propi Segre, altres dos rius: la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. Aquests tres cursos fluvials són de règim nivopluvial, és a dir que l’aportació d’aigua té dos orígens: la precipitació i el desglaç. Aquest fet dóna lloc a un cabal amb dos màxims anuals, el primer dels quals es produeix a la primavera, quan a part de precipitacions més abundants es produeix la fusió de les neus acumulades a les capçaleres pirinenques. L’altre màxim, menys important, té lloc a la tardor i és degut exclusivament a la pluviometria.

Espais d’un gran atractiu natural s’apleguen al voltant dels embassaments de Camarasa, Canelles, Santa Anna, Sant Llorenç de Montgai i Rialb, que configuren l’espai més gran d’aigües tranquil.les de Catalunya. Entre el verd del paisatge boscós i el blau de les làmines d’aigua trobem espais envoltats d’una rica i variada fauna i flora, com la que podem apreciar a la reserva natural de Sant Llorenç de Montgai i a l’Aiguabarreig dels rius Segre amb el Noguera Pallaresa.

El riu Segre travessa bona part d’aquest ampli territori entre espadats i racons fantàstics com el Congost de Salgar i el Cel de Rubió fins a arribar, aigües avall, a Alòs de Balaguer, on el riu queda encaixonat formant el Congost del Mur, un dels paratges més impressionants del seu curs.

Aquests règims naturals són modificats per l’home mitjançant la construcció d’embassaments que permeten regular-ne el cabal i obtenir-ne un aprofitament hidroelèctric, així com també són explotats per a reg (La Noguera Ribagorçana alimenta els canals de Pinyana i el de Catalunya i Aragó; el Segre proveeix el canal d’Urgell). Altres rius que drenen el territori de la Noguera són el riu Llobregós, el riu Sió i el riu Corb, tots ells afluents del Segre, així com també hi ha petits rius i rieres amb conques petites que no abasten més enllà que un petit territori dins de la comarca.

 

Climatologia

El clima a l’àrea meridional de la Noguera és mediterrani de tendència continental, i està caracteritzat per precipitacions irregulars, amb una acusada secada estival, i poc abundants ja que els relleus que envolten tota la Depressió Central exerceixen de barrera als vents humits. Les temperatures esdevenen extremes i l’amplitud tèrmica molt marcada. A l’àrea septentrional de la comarca les precipitacions són lleugerament més quantioses i les temperatures menys contrastades, donant lloc a l’aparició d’un clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa. És remarcable l’existència de dos fenòmens meteorològics que es produeixen a la comarca i que són la boira ( tardor-hivern) i les calamarsades (primavera-estiu).

 

Els Sòls

Els sòls predominants en aquesta zona són les xero-rendzines, de tonalitats ocres i vermelles pàl·lides i amb un perfil A-B-C. Són poc profunds i molt secs, formats sobre roques sedimentàries carbonatades i amb un horitzó B molt ric en carbonat càlcic. En les àrees més septentrionals de la comarca s’hi troben algunes terres brunes, sòls molt fèrtils amb un horitzó humífer bastant desenvolupat i poc àcids, sota el qual es troba un horitzó argilós.

 

La Vegetació

El carrascar és la vegetació climàcica de la zona i estaria caracteritzat per l’existència d’un estrat arbori dominat per la carrasca i un sotabosc amb presència d’espècies com el garric, l’arçot, la gatosa, o l’argelaga. Però en realitat la zona està molt antropitzada i l’estrat arbori és poc profús, deixant lloc al predomini dels arbusts. Apareixen també algunes timonedes, comunitats conformades per mates baixes de romaní i timonets distribuïdes de forma esclarissada. Les rouredes de roure martinenc amb un sotabosc de boix són un bosc poc ombrívol que ocupa espais importants a l’àrea més septentrional de la comarca, especialment a les obagues, i corresponen a un paisatge submediterrani.

 

Història i Patrimoni

El fet d’haver estat l’avantguarda de la Catalunya Vella, com bé explica Isidre Roma al comentari de més avall, bona part de la comarca (Alòs de Balaguer, Camarasa, Cubells, Montgai, Bensa -a La Sentiu-, Santa Linya i PrivàVilanova de la Sal ) va ser patrimoni primer de la Casa Comtal de Barcelona, i inclús van gaudir de batllia Reial i Vegueria pròpia (la de Camarasa), va deixar empremta en viles, castells, esglésies i monestirs. El millor romànic el podem admirar a la col·legiata de Sant Pere d’Àger, l’església de Santa Maria del Castell de Cubells, la canònica de Sant Pere de Ponts, el claustre del Monestir de les Avellanes, el monestir de Santa Maria de Palau de Rialb.

El gòtic és present a Santa Maria de Balaguer, Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Sant Salvador de Vilanova de Meià, Sant Joan de Térmens, també a l’església de Sant Pere de Cubells, un edifici de grans dimensions, amb capelles laterals d’estil gòtic molt treballades a més d’altres elements com un púlpit policromat… Al mateix temps, són molt interessants els retaules gòtics de pedra policromada d’Albesa, Castelló de Farfanya i Alòs de Balaguer.

Del barroc n’hi ha mostres a le façana de les esglésies de Santa Maria d’Algerri i Sant Miguel d’Os de Balaguer, així com al retaule de la Verge del Roser de Ponts. Una mostra del modernisme català la podeu apreciar al xalet Montiu de Balaguer.

L’antiga capitalitat del comtat d’Urgell converteix Balaguer en una de les ciutats històriques i monumentals més importants del nostre país, on destaquem la monumental església de Santa Maria, el castell Formós, el convent de Sant Domènec, el conjunt del barri històric amb la plaça porticada del Mercadal i el monestir romànic de Santa Maria de les Franqueses.

 


Situació en el Mapa de la Comarca de La Noguera.


 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarretes de SerradelMontsec.cat?




Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets







Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

7 Comments

  1. Un comentari respecte al gòtic de la comarca. A cubells hi ha una església Gòtica ( la gran desconeguda del poble per la fixació que té tothom amb Santa Maria del Castell). Es tracta de l’església de Sant Pere, un edifici de grans dimensions i amb capelles laterals d’estil gòtic molt treballades a més d’altres elements com un púlpit policromat). A part també tenim dues esglésies romàniques més: Sant Miquel i Sant Bartomeu de PUgís.

    Pel que fa a la referència de la pertanyença al comptat d’urgell, cal tenir present que, si més no Alòs de Balaguer, Camarasa, Cubells, Montgai, Bensa (a La Sentiu) Santa Linya i Privà (VIlanova de la Sal) i altres territoris no van pertànyer mai o bé quasi mai al Comptat d’Urgell. Van ser patrimoni primer de la Casa Comtal de Barcelona, després per successió dels Reis, i inclús van guadir de batllia Reial i Vegueria Pròpia ( La de Camarasa).

  2. Hola Isidre, he afegit els teus savis comentaris tant sobre el gòtic tan sobre la pertanyença de la comarca al comptat d’Urgell.

    Per altre banda, ja tindrem temps de parlar de Cubells ampliament més endavant, tant de la història, com del patrimoni que teniu. I a més, espero i m’agradaria que col.laboressim d’alguna manera conjunta en algún moment per parlar, escriure i promocionar la cultura d’aquesta comarca.

    Gràcies per les teves aportacions

  3. Trobo que aquesta pàgina web és molt interassant!!!:)

  4. Hola!

    podrieu posar la situació al mon de la comarca de la Noguera (Catalunya)

    gracies!

    Clara Llòria Pascual.

  5. Al mapa de comarques teniu un gran error que cal esmenar ja i urgent. Si situem les comarques desde La Segarra Fins al Segrià, l’Urgell toca a la Segarra no el Pla D’Urgell, el Pla d’Urgell està entre l’Urgell i el Segrià.

    es important.

  6. Hola Víctor, tens tota la raó. Ja està modificat.

    I Gràcies

  7. Us heu deixat monuemts com la Torre de Vilves o l’església romànica de Vilves

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca