Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Castell de Comiols. Artesa de Segre.

 

A banda i banda del Serrat de Sant Miquel, al Montsec de Rúbies, el castell de Comiols era considerat la darrera fortalesa que, des de Cardona, separava la Catalunya carolíngia del món musulmà…

Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

COMIOLS

Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE COMIOLS

En plena solitud, dalt d’un serrat estret i rocós a 954 metres d’altitud i orientat a migdia, s’aixequen les restes del despoblat de Comiols, amb l’església romànica de Sant Romà i les restes del famós castell de Comiols.

A banda i banda d’aquest promontori rocós i allargassat hi ha sengles espadats i, segons diu Josep Lladonosa, el castell de Comiols era la darrera fortalesa que des de Cardona separava la Catalunya carolíngia del món musulmà.

La primera referència es de l’any 1010 i realment és un lloc segur per ser poblat,  a més a més de servir de vigia del Coll de Comiols i tenir vista directa sobre Montmagastre, les planes dels seus voltants.

Comiols, forma part del municipi d’Artesa de Segre, a la comarca de La Noguera.

Arribant des de la pista de muntanya que parteix del kilòmetre 28 de la carretara C-1412b, la primera edificació dempeus que trobem al Serrat de Sant Miquel és l’Església de Sant Romà de Comiols.

Aquesta església deixa pas a la resta de la cresta a través de dos passos estrets un a cada costat. Després apareix una casa forta que sembla que fa d’entrada al despoblat i finalment la torre, la part més visible de l’antic castell.

 

 

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE COMIOLS

El nom d’un lloc (topònim) ens parla i ens interpel·la sobre la seva història. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

Comiols és el topònim que identifica un dels colls més destacats entre el Segre Mitjà i l’anomenada Conca de Tremp.

Documentat com Comezols l’any 1068, etimològicament s’interpreta com una derivació de la forma llatinitzada Colles Mediolos, equivalent a “coll del mig” i la seva aplicació ens remet a un sentit territorial.

El coll de Comiols que rep el seu nom de l’antiga vila que el vigilava, travessa pel mig el corredor que hi ha entre la Serra de Comiols, on finalitza la Serra del Montsec de Rúbies (o de Meià), i el Roc de Benavent que enllaça amb la Serra Mitjana.

 

 


ESPAI PROTEGIT DE L’ESPAI D’INTERÈS NATURAL DE LA SERRA DEL MONTSEC, SANT MAMET I SERRA MITJANA

 

El Castell de Comiols i l’ermita de Sant Romà de Comiols, formen part de l’espai de la Xarxa Natura 2000 (Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat) anomenat Serres del Montsec, Sant Mamet i Serra Mitjana així com de l’Espai d’Interès Natural Serra del Montsec.

L’espai també presenta l’interès biogeogràfic de constituir, junt amb l’alineació Montsec-Mitjana-Aubenç, un dels límits meridionals de distribució per a moltes espècies de la flora (faig, pi negre,…) i de la fauna (pigot negre, gall fer, …).

Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

'Baixant de Comiols'. 1918. Santiago Perdigó i Díaz Caneja. Es veu un ruc carregat i un cotxe a la carretera de Comiols sota el Roc de Benavent. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

‘Baixant de Comiols’. 1918. Santiago Perdigó i Díaz Caneja. Es veu un ruc carregat i un cotxe a la carretera de Comiols sota el Roc de Benavent. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

 

 


CASTELL DE COMIOLS

Els vestigis del castell, es redueixen al nivell inferior de la torre mestra, d’una alçada de 5 a 6 metres. De planta circular, té un diàmetre intern de 4,2 metres i un gruix de parets d’1,6 metres. L’espai inferior es cobreix amb una falsa cúpula, feta amb llosetes, col·locades acuradament en cercles.

Se situa coronant el despoblat de Comiols, assentat sobre un gran penyal entre dos profunds barrancs que l’aïllen. Aquest castell, segons els historiadors, és datable cap a principis del segle XI.

La seva disposició és semblant a la Torre de Fondepou, la de Torres de Cas, la d’Alsamora i altres exemples del Montsec. Al seu costat, una casa que aprofitava les estructures de la torre, té espitlleres que podrien indicar una antiga casa forta.

A l’acta de dotació de la Canònica de Montmagastre, apareix per primera vegada mencionat el castell de Comiols a l’any 1054. Posteriorment surt citat a la llista d’esglésies dotades en el testament d’Arsenda d’Àger (muller d’Arnau de Mir de Tost) a l’any 1068.

L’any 1072, pel testament d’Arnau Mir de Tost, sabem que el castell va passar a la seva filla Letgarda de Tost i al seu nét Guerau Ponç de Cabrera, i d’aquesta manera es va integrar als dominis dels Cabrera, vescomtes d’Àger, alhora que comtes d’Urgell, família a la que va pertànyer durant els segles XIII i XIV.

L’any 1537 Francesc de Villalba va vendre la Baronia de Comiols al monestir de Montserrat.

 

 

Església de Sant Romà de Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Església de Sant Romà de Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 


ESGLÉSIA DE SANT ROMÀ DE COMIOLS

La primera notícia es de l’any 1054, i primer va dependre de la canóniga de Montmagastre i, més tard, de l’abadia de Sant Pere d’Àger.

A l’acta de dotació de Montmagastre, atorgada per Arnau Mir de Tost l’any 1054, apareix de nou el castell, ipsum castrum de Chomedols així com l’església de Sant Romà.

L’església, ara restaurada, s’adscriu dins l’estil romànic llombard. Consta d’una sola nau amb una peculiar capçalera trevolada a llevant. Cobreix la nau una volta de canó semicircular, reforçada per tres arcs torals.

A cada costat de la nau hi ha tres arcs formers, un dels quals emmarca la porta, i en els dos més orientals s’hi obren sengles absidioles semicirculars, precedides per un arc presbiteral, de manera que es forma una obertura absidal de doble arc.

La porta, molt ampla i d’arc de mig punt adovellat, és a la façana sud. A ponent s’alça un campanar de cadireta de dos ulls. Sota el ràfec del mur nord, per sobre l’absidiola, encara es conserva una filada d’opus spicatum.

Cal parar atenció al paviment de lloses, que sembla el primitiu.

 

 


PETJADA DEL DIMONI DE COMIOLS

Segons ens explica en Ramon I. Canyelles:

Ramon I. Canyelles
Ramon I. Canyelles La Petjada del Dimoni. Revista La Palanca.

Conten encara avui la gent gran que, segons la tradició, el diable voltava per les serres i el Bosc de Comiols, fent tota classe de maldats.

La gent van fer moltes pregàries per fer-lo fora del terme i de la població i finalment ho van aconseguir.

El diable va sortir corrent, esperitat, del poble en direcció sud, va continuar cap a l’església de Sant Romà, va continuar cap avall girant a la dreta cap al cap del Cinglo que dóna al barranc, i des d’allí, va fer un gran salt cap a l’altre costat del barranc i el van perdre de vista per sempre més.

Però a l’indret on va prendre embranzida i va fer el gran salt, fou tanta la força que va fer que va deixar una urpada marcada a la pedra.

Aquesta urpada és la petjada del Diable, que encara avui es pot veure i que la gent de Comiols, sempre que tornen a l’antic poble encara van a visitar per quedar convençuts que el diable havia marxat per sempre.

 

Podeu veure unes quantes fotografies de La Petjada del Dimoni de Comiols. Aquesta petjada està entrant al poble pel costat sud, per on porta la pista, just al damunt de la pujada que mena al pla on es troba la població. Està indicada per una petita fita de pedres.

 

 

Castell de Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Castell de Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 


LA LLEGENDA DEL BOSC DE COMIOLS

Diu la llegenda que el castell de Comiols s’havia aixecat enmig dels boscos més espessos de Catalunya.

El senyor de Comiols tenia una filla blanca com un lliri i la claror del sol l’emmorenia i l’enlletgia.

Desitjós el senyor de que la seva filla conservés la blancor va acudir a una bruixa d’Anya per tal de demanar-li consell. La bruixa li feu pagar tres unces d’or i va donar-li quatre llavors que havia de sembrar al punt de mitjanit de Nadal. Si ho feia així creixeria al voltant del castell un bosc tan espès que no hi entraria ni un raig de sol a causa de l’espessor.

Així ho feu el senyor del castell i, efectivament ni un raig de sol entrava al famós bosc (que certament va existir) i la filla del senyor va conservar-se blanca com un lliri.

 

VISITAR COMIOLS

 

A l’antic poblat de Comiols s’hi arriba mitjançant una pista sense asfaltar que surt des de l’esquerra de la carretera d’Artesa de Segre en direcció a Tremp (C-1412b), 1,5 Km abans d’arribar al Coll de Comiols, aquesta pista concretament parteix des del km 28. de la carretera C-1412b.

Cal seguir les indicacions que fan referència al poble de Comiols, passant per la masia de cal Ribera i davallant suaument deixant el torrent a l’esquerra.

L’aplec de Sant Romà de Comiols acostuma a fer-se l’1 de Maig.

 

 

 

 

 

 

PROTECCIÓ DEL CASTELL DE COMIOLS

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument històric
  • Número de Registre: 484-MH
  • Data de Publicació: 05/05/1949

 

PROTECCIÓ DE L’ESGLÉSIA DE SANT ROMÀ DE COMIOLS

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
  • Disposició: Acord Ple Consell Comarcal
  • Número de Registre: 172-I
  • Data de Publicació: 14/12/2001

 

FONTS

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUI SOM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i Sant Mamet, el Montsec d’Ares, el Montsec d’Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l’Espai d’Interès Natural Protegit de la Serra del Montsec, els seus paisatges, els seus Espais d’Interès Geològics, l’Espais de Xarxa Natura 2000, l’Espai Natural Protegit de Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, La Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etc.

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida, Catalunya), la comarca del Pallars Jussà (Lleida, Catalunya) i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.

Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!