Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Comiols. Artesa de Segre.

 

A banda i banda del Serrat de Sant Miquel, al Montsec de Rúbies, el castell de Comiols es considerava la darrera fortalesa que des de Cardona separava la Catalunya carolíngia del món musulmà…

Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

COMIOLS

Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 


Aproximació Geogràfica a Comiols

En plena solitud i dalt d’un serrat estret i rocós a 954 m d’altitud i orientat cap a migdia s’aixequen les restes del despoblat de Comiols, amb l’església romànica de Sant Romà i les restes del famós castell de Comiols.

A banda i banda d’aquest promontori rocós i allargassat hi ha sengles espadats i, segons Josep Lladonosa i Pujol, el castell de Comiols era la darrera fortalesa que des de Cardona separava la Catalunya carolíngia del món musulmà.

La primera referència es de l’any 1010 i realment és un lloc segur per ser poblat,  a més a més de servir de vigia del Coll de Comiols amb vista directe sobre Montmagastre.

Comiols, actualment és agregat d’Artesa de Segre, a la comarca de La Noguera, dins de la pròpia Serra de Comiols a la vesant est de la Serra del Montsec de Rúbies.

Arribant des de la pista de muntanya que parteix del kilòmetre 28 de la carretara C-1412b, la primera edificació dempeus que trobem al Serrat de Sant Miquel és l’Església de Sant Romà de Comiols.

Aquesta església deixa pas a la resta de la cresta dos passos estrets un a cada costat. Després apareix una casa forta que sembla que fa d’entrada al despoblat i finalment la torre, la part més visible de l’antic castell.

 

 

 

 


Castell de Comiols

Els vestigis del castell, es redueixen al nivell inferior de la torre mestra, d’una alçada de 5 a 6 m. De planta circular, té un diàmetre intern de 4,2 m i un gruix de parets d’1,6 m. L’espai inferior es cobreix amb una falsa cúpula, feta amb llosetes, col·locades acuradament en cercles.

Se situa coronant el despoblat de Comiols assentat sobre un gran penyal entre dos profunds barrancs que l’aïllen. Aquest castell, segons els historiadors, és datable cap a principis del segle XI.

La seva disposició és semblant a la Torre de Fondepou, la Torre de Cas, la d’Alsamora i altres exemples. Al seu costat, una casa que aprofitava les estructures de la torre, té espitlleres que podrien indicar una antiga casa forta.

A l’acta de dotació de la Canònica de Montmagastre, apareix per primera vegada mencionat el castell de Comiols a l’any 1054. Posteriorment surt citat a la llista d’esglésies dotades en el testament d’Arsenda (muller d’Arnau de Mir de Tost) a l’any 1068.

El 1072, pel testament d’Arnau Mir de Tost, sabem que el castell va passar a la seva filla Letgarda i al seu nét Guerau Ponç, i d’aquesta manera es va integrar als dominis dels Cabrera, vescomtes d’Àger, alhora que comtes d’Urgell, família a la que va pertànyer durant els segles XIII i XIV.

El 1537 Francesc de Villalba va vendre la Baronia de Comiols al monestir de Montserrat. L’any 1570, aquest cenobi benedictí permutà a Miquel de Villalba diverses baronies, entre elles, Comiols, a canvi de diversos béns situats al Vallès.

 

 

Església de Sant Romà de Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Església de Sant Romà de Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 


Església de Sant Romà de Comiols

La primera notícia es de l’any 1054, primer va dependre de la canóniga de Montmagastre i després de l’abadia de Sant Pere d’Àger.

A l’acta de dotació de Montmagastre, atorgada per Arnau Mir de Tost el 1054, apareix de nou el castell, «ipsum castrum de Chomedols» i també l’església de Sant Romà.

L’església, ara restaurada, s’adscriu dins l’estil llombard. Consta d’una sola nau amb una peculiar capçalera trevolada a llevant. Cobreix la nau una volta de canó semicircular, reforçada per tres arcs torals.

A cada costat de la nau hi ha tres arcs formers, un dels quals emmarca la porta, i en els dos més orientals s’hi obren sengles absidioles semicirculars, precedides per un arc presbiteral, de manera que es forma una obertura absidal de doble arc.

La porta, molt ampla i d’arc de mig punt adovellat, és a la façana sud. A ponent s’alça un campanar de cadireta de dos ulls. Sota el ràfec del mur nord, per sobre l’absidiola, hi ha una filada d’opus spicatum.

Cal parar atenció al paviment de lloses, que sembla el primitiu.

 


Petjada del Dimoni de Comiols

Segons ens explica en Ramon I. Canyelles:

“Conten encara avui la gent gran que, segons la tradició, el diable voltava per les serres i el Bosc de Comiols, fent tota classe de maldats.

La gent van fer moltes pregàries per fer-lo fora del terme i de la població i finalment ho van aconseguir.

El diable va sortir corrent, esperitat, del poble en direcció sud, va continuar cap a l’església de Sant Romà, va continuar cap avall girant a la dreta cap al cap del Cinglo que dóna al barranc, i des d’allí, va fer un gran salt cap a l’altre costat del barranc i el van perdre de vista per sempre més.

Però a l’indret on va prendre embranzida i va fer el gran salt, fou tanta la força que va fer que va deixar una urpada marcada a la pedra.

Aquesta urpada és la petjada del Diable, que encara avui es pot veure i que la gent de Comiols, sempre que tornen a l’antic poble encara van a visitar per quedar convençuts que el diable havia marxat per sempre.”

 

Podeu veure unes quantes fotografies de La Petjada del Dimoni de Comiols. Aquesta petjada està entrant al poble pel costat sud, per on porta la pista, just al damunt de la pujada que mena al pla on es troba la població. Està indicada per una petita fita de pedres.

 

 

Castell de Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Castell de Comiols, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 


La Llegenda del Bosc de Comiols

Diu la llegenda que el castell de Comiols s’havia aixecat enmig dels boscos més espessos de Catalunya.

El senyor de Comiols tenia una filla blanca com un lliri i la claror del sol l’emmorenia i l’enlletgia.

Desitjós el senyor de que la seva filla conservés la blancor va acudir a una bruixa d’Anya per tal de demanar-li consell. La bruixa li feu pagar tres unces d’or i va donar-li quatre llavors que havia de sembrar al punt de mitjanit de Nadal. Si ho feia així creixeria al voltant del castell un bosc tan espès que no hi entraria ni un raig de sol a causa de l’espessor.

Així ho feu el senyor del castell i, efectivament ni un raig de sol entrava al famós bosc (que certament va existir) i la filla del senyor va conservar-se blanca com un lliri.

 

VISITAR COMIOLS

 

A l’antic poblat de Comiols s’hi arriba mitjançant una pista sense asfaltar que surt des de l’esquerra de la carretera d’Artesa de Segre en direcció a Tremp (C-1412b), 1,5 Km abans d’arribar al Coll de Comiols, aquesta pista concretament parteix des del km 28. de la carretera C-1412b.

Cal seguir les indicacions que fan referència al poble de Comiols, passant per la masia de cal Ribera i davallant suaument deixant el torrent a l’esquerra.

L’aplec de Sant Romà de Comiols acostuma a fer-se l’1 de Maig.

 

 


Vídeo de Fotografies del Castell de Comiols i Església de Sant Romà

 

 

FONTS:

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca