Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Congost del Mu. Alòs de Balaguer i Camarasa

 

El Segre travessa el municipi d’Alòs de Balaguer i bona part del seu recorregut transcorre entre els espadats i els paisatges del Congost de Mu…

Congost de Mu (o Congost del Mu). Alòs de Balaguer i Camarasa. Espai d'Interès Natural de l'Aiguabarreig Segre i Noguera Pallaresa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Congost de Mu (o Congost del Mu). Alòs de Balaguer i Camarasa. Espai d’Interès Natural de l’Aiguabarreig Segre i Noguera Pallaresa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

CONGOST DEL MU

Alós de Balaguer i Camarasa. La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.


 

 

 

 

 

APROXIMACIÓ GEOGRÀFICA AL CONGOST DEL MU


El riu Segre travessa el municipi d’Alòs de Balaguer, als contraforts de la Serra del Montsec de Rúbies (o de Meià) i el dom de Sant Mamet.

Bona part d’aquest recorregut transcorre entre espadats i racons fantàstics com el Congost del Mu, on el riu queda encaixonat formant un dels paratges més impressionats del seu curs.

Tot i que l’anomenat Congost del Mu pròpiament dit, només arriba fins l’Aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa, l’excursió es pot allargar tres o quatre kilòmetres més pel Congost de Camarasa, fins que arribar al Pont del Pastor a la carretera del Doll, prop de la vila de Camarasa.

Aquest itinerari pel Congost de Camarasa és anomenat Carretera de la Central Hidroelèctrica d’Alòs de Balaguer, per la qual també s’arriba a les cases de l’Illa o els campaments de FECSA (colònia dels antics treballadors de la central de Camarasa), avui abandonades.

Durnat el Congost de Camarasa, el riu Segre segueix encaixonant entre les derivacions del pic de Lo Mu i el Tossal de Sant Jordi de la Serra Carbonera, pel marge esquerre del riu Segre, i la Serra del Mont-roig pel marge dret del riu Segre, on es troba la Cova del Tabac.

Aquest Congost de Camarasa si bé és també força espectacular no té la bellesa desbordant i la serenor indescriptible del Congost del Mu.

 

 

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DEL CONGOST DE MU


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. El nom d’aquest congost ve donat per tres accidents geogràfics molt importants: l’Estret del Mu, el Barranc del Mu i el pic de lo Mu, de 718 metres i alçada màxima de la Serra Carbonera.

l’Estret de Mu es situat a l’inici del Congost del Mu i probablement és el lloc més estret de tot recorregut. El Barranc del Mu, per on desaigüen tots els torrents estacionals de la Serra Carbonera. I un dels pics més representatius, per la seva altitud i per la seva morfologia, de la Serra Carbonera, el pic d’El Mu.

El Congost del Mu comença a l’Estret del Mu, seguint la direcció del curs del riu, a un parell de kilòmetres a l’oest d’Alòs de Balaguer seguint el camí del Solà, i finalitza a la Minipresa Hidroelèctrica d’Alòs de Balaguer, al municipi de Camarasa.

Basta dir, breument, que el nom del Congost del Mu, ve del llatí MURUS ‘muralla’, ‘mur’, ‘paret’. Que si hem de fer cas a l’entorn físic, el nom queda justificat sobradament ja que la Serra Carbonera, en el seu costat nord, dominada pel pic de Lo Mu, cau com una paret vertical sobre el riu Segre, una pared infranquejable que conforma tot el Congost del Mu.

 

 

 

 

EXCURSIÓ PEL CONGOST DEL MU


Elevació de l'Excursió pel Congost de Mu. Alòs de Balaguer i Camarasa. Espai d'Interès Natural de l'Aiguabarreig Segre i Noguera Pallaresa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec Rúbies

Elevació de l’Excursió pel Congost de Mu. Alòs de Balaguer i Camarasa. Espai d’Interès Natural de l’Aiguabarreig Segre i Noguera Pallaresa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec Rúbies

 

  • Modalitat: A peu.
  • Durada: Entre 1h 30 m i 2h aproximadament.
  • Altitud Min: 260 metres; Màx: 351 metres.
  • Desnivell Acumulat pujant: 308 metres; Baixant: 307 metres.
  • Distància: 7 Km aproximadament.
  • Grau de Dificultat: Baixa.
  • Finalitza al punt de partida (circular): No

 

 

INICI DE L’EXCURSIÓ PEL CONGOST DEL MU


Just on està situat el pont d’Alòs de Balaguer sobre el riu Segre, al marge dret, trobem els cartells indicatius de l’inici del camí fins a la presa de Camarasa.

Aquest camí s’anomena Camí del Solà i ens porta directament fins l’inici del Congost de Mu.

Aquesta primera part del camí és completament plana sense cap dificultat i transcorre sempre al marge dret del Segre.

A uns 2,5 km de l’inici de l’excursió des del pont, trobem una zona d’esbarjo anomenada l’Espadella, una zona amb taules de pedra, una font, i fins i tot una barraca-barbacoa per fer brasa.

El tram en direcció est-oest del riu Segre dóna unes característiques geogràfiques particulars a aquest sector fluvial, que no es repeteixen en altres rius del pre-Pirineu. La resistència dels materials entre Alòs de Balaguer i Camarasa genera un paisatge abrupte, no habitual en una zona tan meridional.

Les altituds màximes estan entre els 773 m de Lo Castellar a Alòs de Balaguer, i els 718 m de Lo Mu a Camarasa, mentre que el riu davalla a una altitud entre 340 i 250 m.

Aquestes característiques geomorfològiques es poden apreciar, seguint el Camí del Solà, si mirem a la nostra dreta observant les anomenades Roques Prenyades on es troba el Jaciment de la Cova del Parco, important jaciment arqueològic del nostre país.

 

 

Mapa de la ruta del Congost de Mu. Alòs de Balaguer i Camarasa. Espai d'Interès Natural de l'Aiguabarreig Segre i Noguera Pallaresa, La Noguera. Lleida, Catalunya, Montsec de Rúbies. Aparegut a la revista '<a href="http://www.descobrir.cat" target="_blank" rel="noopener">Revista Descobrir</a>'.

Mapa de la ruta del Congost de Mu. Alòs de Balaguer i Camarasa. Espai d’Interès Natural de l’Aiguabarreig Segre i Noguera Pallaresa, La Noguera. Lleida, Catalunya, Montsec de Rúbies. Aparegut a la revista ‘Revista Descobrir‘.

 

 

A mesura que anem avançant per la pista, el paisatge s’estreny, el camí transcorre més a la vora del riu i baixa al seu nivell, passant a frec de l’aigua.

Haurem caminat 1 km més, aproximadament, des de la Font de l’Espadella fins que arribem a l’Estret del Mu, lloc on s’acaba la pista transitable per vehicles 4×4 i comença el camí només apte per caminants.

Just en aquest punt, a l’Estret de Mu, trobem una passarel·la penjada a la roca que ens permet endinsar-nos al majestuós paisatge del Congost del Mu, on podem observar l’espectacularitat amb què els contraforts de la Serra Carbonera i els contraforts de Lo Castellar i el Serrat del Poll cauen verticalment sobre l’aigua de forma impressionant.

 

 

 

 

DE L’ESTRET DEL MU FINS EL PONT PENJANT


Fins a l’Estret del Mu, hem recorregut aproximadament uns 3 km, i si fins ara el camí era simplement un passeig tranquil, ample i completament pla, a partir del moment que arribem a la passarel·la penjant, el camí es transforma en una sendera que segueix transcorrent a voltes vora el riu i a voltes a una distància considerable.

Aquesta sendera va pujant poc a poc amunt del congost, sempre per la vessant dreta del riu, fins que s’eleva a una alçada important, on les vistes del congost son espectaculars, amb el riu ficat al fons del congost i amb l’horitzó a ponent sempre emmarcat per la gran mola dels cingles del Mont-roig.

 

 

 

 

Aquest segon tram fins el pont penjant, és un tram una mica més complicat però gens feixuc, ja que el camí està molt ben marcat i no hi ha perill de perdre la sendera.

És interessant perquè encara es conserven trams empedrats de l’antic camí ral que unia Alòs de Balaguer i Camarasa, abans de construir la Minipresa Hidroelèctrica d’Alòs de Balaguer que va anegar tot el congost.

Aquest segon tram va pujant poc a poc per la vessant de Lo Palomar (691 m), per la zona de Namperes i La Malvera, separant-se i elevant-se del riu de forma cosiderable.

 

 

 

 

Quan arribem al Barranc del Palomar, trobem un cruïlla amb una altre sendera que es dirigeix cap a la zona de Penalta. No haurem d’agafar aquesta sendera, sinó que hem de seguir avall seguint el camí que baixa de forma pronunciada cap al riu Segre.

El camí baixa serpentejant pel barranc fins que arribem de nou al nivell del riu Segre, i des d’aquí haurem de caminar un 300 metres més fins arribar al pintoresc i bonic pont penjant de fusta. Aquest pont travessa el riu Segre i ens porta fins al marge esquerre del riu.

El camí continua pel marge esquerra del riu Segre fins a la presa de Camarasa. Fins aquest punt i des de l’Estret del Mu, la distància és d’uns 3’5 kilòmetres aproximadament.

En total, fins el pont penjant haurem recorregut una distància d’uns 6’5 km de distància caminant.

 

 

 

 

DEL PONT PENJANT FINS L’AIGUABARREIG DELS RIUS SEGRE I NOGUERA PALLARESA


Una vegada travessem el pont de fusta penjant sobre el riu Segre, ja només resten uns 500-600 metres fins arribar a l’Aiguabarreig del riu Segre i el Noguera Pallaresa.

Continuarem el camí pel marge esquerre del riu fins que trobem una altre pasarel·la metàl·lica a la roca, que circula sobre la minicentral Hidroelèctrica d’Alòs de Balaguer, fins que arribem a la carretera asfaltada que dona accés a la Central Hidroelèctrica de Camarasa.

En aquest punt, s’acaba l’excursió. Tot i que es pot allargar tres o quatre kilòmetres més, caminant per una pista asfaltada que circula encaixonada dins del Congost de Camarasa, fins el Pont del Pastor, a la carretera del Doll.

Aquesta pista asfaltada és la Carretera de la Central Hidroelèctrica d’Alòs de Balaguer, per la qual també s’arriba a les cases de l’Illa també anomenades els campaments de FECSA (colònia dels antics treballadors de la central de Camarasa), avui abandonades.

 

 

 

 


ESPAI NATURAL DE L’AIGUABARREIG DELS RIUS SEGRE I NOGUERA PALLARESA


El Congost del Mu es troba dins de l’àrea de l’ESPAI NATURAL DE L’AIGUABARREIG DELS RIUS SEGRE I NOGUERA PALLARESA, a la comarca de La Noguera.

També es troba dins de l’anomenada Xarxa Natura 2000 a l’àrea definida de l’Aiguabarreig Segre – Noguera Pallaresa.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret ha quedat dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic, si voleu saber-ne més, consulteu els següents articles:

 

 

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs el Congost del MuL en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Mieà-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

MAPA DEL MONTSEC


 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!