Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Congost de Mont-rebei



 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL CONGOST DE MONT-REBEI


Situat dins de la Serra del Montsec, aquest congost és un dels espais naturals més singulars des dels punts de vista paisatgístics i de biodiversitats que tenim a Catalunya.

Està catalogat com a Reserva Natural Parcial, Zona ZEPA, Zona PEIN i Xarxa Natura 2000. Fins i tot hi ha un compromís institucional i governamental per declarar la Serra del Montsec com a Parc Natural, que mai arriba però.

També ha estat proposat com a patrimoni de la humanitat a la UNESCO i com a curiositat afegida, el Congost de Mont-rebei, va ser escenari del record del món de “rope jumping”, i escenari d’algunes pel·lícules.

El Congost de Mont-rebei és el pas natural en direcció nord-sud que separa el Montsec d’Ares i el Montsec d’Estall:

El Congost de Mont-rebei, suposa un dels patrimonis naturals paisatgístics i històrics més important del Prepirineu i el camí clàssic del congost de Mont-rebei, és també sender GR® 1, és una de les rutes més espectaculars entre Catalunya i Aragó.

Actualment, el Congost de Mont-rebei, suposa un dels principals signes d’identitat del territori, no únicament des del punt de vista ecològic, paisatgístic, històric, arqueològic sinó també geològic i espeleològic.

També té un gran atractiu per a escaladors, espeleòlegs i arqueòlegs, ja que s’hi troben excel·lents parets, avencs i coves, com per exemple la Cova Colomera.

Actualment, la gestió i manteniment de la reserva és a càrrec de la Fundació Catalunya-La Pedrera.

L’àrea geogràfica que comprén la cara nord del Congost de Mont-rebei forma part de la subcomarca anomenada Terreta, o Noguerola, o Clotada d’Areny.

La Terreta (Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud.

Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest.

La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà).

 

 

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE MONT-REBEI


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc.

Tot i que Joan Coromines baralla la hipòtesi que el  topònim de Mont-rebei prové de Monremei (sentit dir al Bisbe d’Urgell dels anys 50 del segle XX i també a un fill del veí poble de Castissent), ell mateix es decanta sense gaires dubtes a una altra hipòtesi: Mont-rebei prové de Monte rapidiu, és a dir, la muntanya dels rabeigs (pronunciat rabeis a la zona).

Es tracta d’un nom del tot descriptiu, atès que els rabeigs els forma la Noguera Ribagorçana escolant-se entre les muntanyes molt altes de Mont-rebei, on sembla que l’aigua es complagui, rabejant-s’hi, és a dir l’aigua està estona circulant entre rocs i fent festa de l’estretor del lloc per on circula.

Altres estudis, com el de Jordi Mir i Parache, fan venir el nom de Mont-rebei de l’evolució per metàtesi (canvi d’ordre de sons o de síl·labes) de Bon remei, com és freqüent que passi en català. També és freqüent la conversió en m d’una b inicial, cosa que aniria a favor d’aquesta hipòtesi.

L’autor, a més, argüeix que a l’altre extrem de la Serra del Montsec, prop de Comiols, o sigui al Montsec de Rúbies (o Montsec de Meià), hi ha el santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs, que molts pallaresos pronuncien Mon repòs. Segons aquesta altra hipòtesi d’en Jordi Mir i Parache, la grafia correcta del topònim hauria de ser Monrebei.

 

 

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DEL CONGOST DE MONT-REBEI


Mont-rebei, o Mont-rebeig és un despoblat dins el terme de Sant Esteve de la Sarga, a prop dels pobles de La Clua i d’Alsamora.

Tant Mont-rebei com Alsamora, antigament pertanyeren al bisbat de Roda d’Isàvena i més modernament al bisbat de Lleida, al qual foren traspassades les parròquies al suprimir-se el de Roda d’Isàvena, en època medieval.

Tot i que pertany administrativament a la comarca del Pallars Jussà (Catalunya), des del punt de vista geogràfic era un poble ribagorçà i de La Terreta. Malgrat que al llarg de la història s’havia decantat cap al Pallars, la proximitat del Pont de Montanyana es feia notòria, sobretot pel que fa al comerç i les relacions.

Mont-rebei, fou un dels ajuntaments constituïts amb el desplegament de la Constitució de Cadis, l’any 1812, i pervisqué com a municipi independent fins que el febrer del 1847 foren suprimits els ajuntaments que tenien menys de 30 veïns (o caps de família), en aplicar-se la nova llei municipal del 1845.

 

 

Masia Mont-rebei, avui coberta per les aigües de l’embassament de Canelles. Font: Llibre “Rius de Lleida” de J. Vallverdú i T. Sirera. Edicions Destino 1973.

Masia Mont-rebei, avui coberta per les aigües de l’embassament de Canelles. Font: Llibre “Rius de Lleida” de J. Vallverdú i T. Sirera. Edicions Destino 1973.

 

 

Mont-rebei fou unit a Alsamora, que el 1920 canviava de nom i capitalitat municipal, passant a l’actual de Sant Esteve de la Sarga.

La Masia de Mont-rebei feia de capçalera d’aquest poble dispers. Les seves restes encara resten a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, just al lloc on el Barranc Gros s’aboca al riu, dins el Pantà de Canelles.

L’any 1848, Mont-rebei encara tenia tres cases, un molí fariner i un molí draper de nocs (com un martinet amb maces, dites noc, per batre teixits). Actualment només queden les ruïnes del molí fariner i del seu mas principal, que tenia una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.

Aquesta capella té l’origen en època medieval, però no semblava conservar res de la primitiva construcció just abans del seu total ensorrament.

Els altres masos, més allunyats i enlairats, com ara el Mas de Sant Jaume, Lo Pinell, La Masieta, La Casota, La Torreta, Ca de Boïls, etc, són tots també abandonats i rònecs.

Per tant, el poble de Mont-rebei és desaparegut avui dia: només queda la masia antigament anomenada de l’Agustí, actualment en femení: Mas de l’Agustina.

 

 

Restes del Mas de Mont-rebei que donava nom a l'antic terme homònim que avui queda integrat dins de Sant Esteve de la Sarga. A la dreta la torre de l'antic castell de Girbeta (o Xiribeta), a Viacamp, Ribagorça d'Osca, Montsec de l'Estall. Fotografia de 2022 de Jokin Lacalle (https://twitter.com/jolaus)

Restes del Mas de Mont-rebei que donava nom a l’antic terme homònim que avui queda integrat dins de Sant Esteve de la Sarga. A la dreta la torre de l’antic castell de Girbeta (o Xiribeta), a Viacamp, Ribagorça d’Osca, Montsec de l’Estall. Fotografia de 2022 de Jokin Lacalle (https://twitter.com/jolaus)

 

 

EL CONGOST DE MONT-REBEI o PORTELL DEL MONTSEC


El Congost de Mont-rebei era la via obligada per a pujar Ribagorça amunt arran de la Noguera Ribagorçana.

Aquest pas impressionant també era utilitzat antigament per baixar de la Vall d’Aran vers Balaguer. En aquells moments al Congost de Mont-rebei se li anomenava el Portell del Montsec, o senzillament El Portell.

Al Congost de Mont-rebei, el riu discorre pel fons d’un canó de fins a 500 metres d’alçària amb alguns llocs on l’amplada no passa dels 20 m.

És l’únic gran congost de Catalunya que es manté verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament hi passa un camí de ferradura, parcialment excavat a la roca, que permet gaudir d’una manera molt espectacular d’aquest indret.

Pel congost discorre la Noguera Ribagorçana, riu nascut a la Vall d’Aran, als quatre estanys situats sota el Pic de Molières (3010 m.).

Des de la seva construcció, l’any 1959, ara són les aigües de l’embassament de Canelles, les que veiem circulant tranquil·lament, al fons del Congost.

El Congost de Mont-rebei era intransitable fins al 1924 quan, per iniciativa de la Mancomunitat de Catalunya s’hi construí un camí de bast pel marge esquerre, excavant-lo a la roca viva, a la paret de Catalunya.

 

 

Fotografia antiga que mostra el pas fet excavat a la roca per la Mancomunitat al Congost de Mont-rebei.

Fotografia antiga que mostra el pas fet excavat a la roca per la Mancomunitat al Congost de Mont-rebei.

 

 

Aquest camí va permetre des de l’any 1924 una continuació a peu, ràpida i senzilla entre Pont de Montanyana i Àger. Però amb la construcció de l’embassament de Canelles es van perdre moltes de les comunicacions i relacions establertes de veïnat.

Cal recordar que fins a l’any 1959 els pobles de l’Estall, Casserres del Castell, Fet, FinestresMontfalcó es relacionaven des de sempre amb Àger, que actuava de capital econòmica i social de la rodalia. I era així, ja des de temps antics en què aquests pobles pertanyien a l’arxiprestat d’Àger.

L’any 1977 amb l’augment de la capacitat del Pantà de Canelles, el camí de la Mancomunitat quedà sota les aigües impedint el seu trànsit pel congost.

Gràcies a les gestions empeses per una comissió d’entitats excursionistes de Catalunya, l’empresa elèctrica Enher construeix un nou camí, excavat a la roca, 30 metres per sobre de l’antic, que s’inaugura pel novembre de 1982.

La construcció del nou camí va trigar més d’un any i va incloure la palanca sobre el Barranc Fondo.

Més tard, a l’any 1999 la Fundació Territori i Paisatge (de l’antiga Caixa de Catalunya) adquirí unes 600 hectàrees a la riba esquerra que inclouen tant el mateix congost de Mont-rebei, la riba esquerra del riu, com els espadats meridionals i la part de la suau obaga del Montsec d’Ares, amb l’objectiu de preservar els seus valors naturals i de paisatge.

 

 

 

 

EL PETÓ DE MONT-REBEI


Hi ha una llegenda que diu que fa milers d’anys, Ares i Estall havien estat dos amants apassionats.

Les seves roques estaven unides i no es diferenciaven l’un de l’altre. Però per alguna raó van fer emprenyar als deus i van ser castigats obligant-los a quedar separats, just a l’instant en què es besaven.

D’aquesta forçada separació, es va formar el profund i ombrívol Congost de Mont-rebei. Ara mateix ells dos, Ares i Estall segueixen estimant-se, com així ha de ser per tota la eternitat.

Si guaiteu amb molta cura i amb una bona perspectiva i molt especialment a les nits de lluna plena, tot mirant cap al congost des de la cara nord, veureu les seves siluetes amb detall, i descobrireu com estan situats, amb l’actitud de tornar a apropar-se, per tornar-se a fer un petó.

En aquesta fotografia podeu veure perfectament el pic de La Cara de la Dona (esquerra del Congost de Mont-rebei al Montsec d’Ares), on es pot veure perfectament la silueta d’Ares amb actitud de tornar a apropar-se a Estall per tornar-se a fer un petó:

 

 

Torre del Castell de Girbeta i, al fons, la muntanya de 'La Cara de la Dona' del Congost de Mont-rebei. Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Torre del Castell de Girbeta i, al fons, la muntanya de ‘La Cara de la Dona’ del Congost de Mont-rebei. Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

LA COVA COLOMERA


La Cova Colomera també es coneix com Cova de les Gralles i es poden veure sots profunds plens de taques blanques, són els excrements d’una colònia de roquerols (Hirundo rupestris) que fan els seus nius als forats de la cova, molt nombrosos i amagats.

Al sostre de la cova, es poden veure moltes franges tacades de negre: són restes de fum d’antigues fogueres. Una mica més endins també hi ha una reixa metàl·lica que protegeix la part més profunda i fosca de la caverna.

Convé no saltar aquesta reixa perquè darrera hi ha un jaciment arqueològic de gran valor on s’han trobat restes del Neolític Antic, Neolític Final i Edat de Bronze. El refugi natural que proporciona aquesta cova ha estat utilitzat pels humans des de l’antiguitat.

De les excavacions arqueològiques s’estan obtenint dades de les condicions ambientals dels darrers 7.000 anys que permeten entendre el canvi climàtic.

Està situada a 545 metres d’altura, en el marge esquerra del Congost de Mont-rebei el seu accés és a través d’un corriol obert amb ajudes per grimpar.

Oberta en terres calcàries, és una cova molt complexa, amb diferents vies internes. L’entrada és una gran escletxa oberta en diagonal, que arriba fins els 48 metres d’alçada i fins els 35 d’amplada.

A l’interior, es troba una estreta galeria paral·lela a la cinglera. que en uns 15 mestres de recorregut puja un desnivell de 15 metres.

S’arriba doncs a un gran rebedor, d’uns 33 metres de longitud, d’on surten les diferents galeries que recorren l’interior de la cova, anomenades Via Àngels, Via Centenari i Via Final.

La cova Colomera es va convertir en un punt de pas fonamental per a les rutes de transhumància i per a la comunicació entre el nord i el sud, entre la zona dels Pirineus i el Pla de Lleida.

Des de dins la cova estant, si mirem cap enfora, el clarobscur que se’ns presenta és fascinant: emmarcades per les negres parets de roca que tenim a contrallum, es veuen, salvatges, els precipicis de més de 500m de la banda aragonesa del congost amb centenars d’alzines que s’arrapen al poc espai que els hi ofereixen les cornises.

 

 

Vista dels dos camins que travessen el Congost de Mont-rebei: l'inferior construit per la Mancomunitat l'any 1924 només visible quan l'aigua del pantà de Canelles és molt baixa. I el superior, l'actual camí transitable construit per ENHER i sender de gran recorrecut GR® 1.

Vista dels dos camins que travessen el Congost de Mont-rebei: l’inferior construit per la Mancomunitat l’any 1924 només visible quan l’aigua del pantà de Canelles és molt baixa. I el superior, l’actual camí transitable construit per ENHER i sender de gran recorrecut
GR® 1.

 

 

ELS MIRADORS DE MONT-REBEI


Es tractava de dissenyar uns bancs simples i toscos que contrbuïrien a millorar l’experiència paisatgística de Mont-rebei. I així ho va fer l’arquitecte Prudenci Español per al congost Mont-rebei.

El projecte consistia en situar estratègicament uns miradors al llarg del sender incrustat a la vertical de pedra disgregada del congost. Els miradors es defineixen amb unes peces molt simples d’acer i fusta. Amb aquesta simple estratègia es van definint unes perspectives privilegiades al llarg del recorregut a què el caminant ocasional pot atendre i gaudir fent una pausa per al descans i la contemplació.

Aquesta predisposició de respecte, la vora del camí adquireix un valor privilegiat en què les peces afegides adquireixen un caràcter escultòric especial en diàleg amb l’entorn natural.

Així, s’aconsegueix una recreació estètica en relació amb el lloc que es conforma per la sensació d’abisme, d’estar a punt, en què aquest lleuger límit davant del buit ens posa en evidència la fragilitat de l’existència. Són uns bancs que callen perquè parli la percepció romàntica del que és natural.

Són elements senzills, geomètrics i contundents, que realcen totes aquelles qualitats i riquesa de formes de la natura. Callen perquè parli ella.

Els bancs són elements contundents de fusta i acer. Un potent peu d’acer galvanitzat és el suport principal del banc, sobre el qual hi ha l’estructura on se subjecta la fusta. Un banc de fusta de 10 cm. de gruix.

El resultat és una plataforma de fusta de pi tractada i ampla (des dels 50 cm. als 80 cm. segons el banc).

Amb el temps anirà adquirint el to grisenc que el posarà en relació amb el precipici. Adquirirà l´escala del temps immemorial de l´entorn.

 

 

Mirador de Mont-rebei dissenyat per l'arquitecte Prudenci Español.

Mirador de Mont-rebei dissenyat per l’arquitecte Prudenci Español.

 

 

GEOLOGIA DEL CONGOST DE MONT-REBEI


La Serra del Montsec és un imponent relleu que suposa una part substancial del Pirineu meridional lleidatà. És una serra orientada de llevant a ponent i tallada perpendicularment per les valls del rius Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa.

Geològicament correspon al front d’una de les làmines encavalcants principals de la vessant sud pirinenca, amb uns magnífics afloraments de la sèrie mesozoica d’aquesta regió.

L’escadussera cobertora vegetal i els enlairats penya-segats deixen a la vista les formacions rocoses en un paisatge que combina a l’hora una gran bellesa amb un notable valor científic i didàctic.

L’interès geològic es centra en aspectes sedimentaris i tectònics, ja que proporciona l’oportunitat de reconèixer una sèrie estratigràfica de referència del Mesozoic sudpirinenc, especialment pel que fa al Cretaci.

Hi trobem roques calcàries i margoses alternants, amb una gran expressió en el paisatge, i en detall amb restes fòssils que permeten la seva atribució cronostratigràfica de forma precisa.

 

 

 

 

Dins de la successió cretàcica hi ha una discordança angular (entre el Cretaci inferior i el Cretaci superior) que és un testimoni valuós, per poc freqüent, de l’activitat tectònica extensiva preorogènica del domini pirinenc.

D’altra banda, el conjunt dels materials es troba plegat i fracturat en el bloc superior d’una gran estructura encavalcant (encavalcament del Montsec), que es també una de les principals estructures tectòniques del Pirineu meridional.

Aquest fet és també palès en la publicació de la guia geològica divulgativa de Joan Rosell i Sanuy i Carme Llompart (Guia geològica del Montsec i de la Vall d’Àger) en la que es descriu un itinerari que travessa de nord a sud la geologia de la zona seguint el camí del congost de Mont-rebei.

 

 

Fotografia antiga de les desaparegudes mines de lignit de Corçà, a la boca sud del Congost de Mont-rebei.

Fotografia antiga de les desaparegudes mines de lignit de Corçà, a la boca sud del Congost de Mont-rebei.

 

 

La successió mesozoica de la Serra del Montsec s’inicia amb materials lutítics i guixosos de colors rosats pertanyents al Triàsic (fàcies Keuper), normalment molt deformats a causa de constituir el nivell de lliscament dels encavalcaments.

Per sobre, el Juràssic és representat per roques d’origen marí: calcàries oolítiques, margues, i dolomies grolleres de color gris fosc.

El Cretaci inferior és constituït per calcàries, margues i lignits que testifiquen unes condicions de sedimentació palustres.

Aquests lignits van ser objecte d’explotació antigament en les mines de Corçà, la boca de les quals està avui inundada sota l’aigua del Pantà de Canelles i només és visible quan l’aigua el Pantà de Canelles queda molt baix.

 

 

 

 

ESPAI NATURAL DEL CONGOST DE MONT-REBEI


El Congost de Mont-rebei, constitueix, sense cap mena de dubte, un espai natural singular, al ser l’únic gran congost lliure d’infraestructures, per la seva gran biodiversitat d’hàbitats, i per comptar amb la presència d’espècies en perill com són la llúdriga o el trencalòs.

Hi ha pocs espais amb tantes figures de protecció que magnifiquin la seva gran importància ambiental:

  • L’any 1987 es va declarar el Congost de Mont-rebei Reserva Natural, per a la conservació de la llúdriga.
  • L’any 1992 el Congost de Mont-rebei es va incloure al PEIN, dins la Serra del Montsec.
  • L’any 2004 el Congost de Mont-rebei era incorporat a la Xarxa Natura i fou declarat també com a ZEPA (Zona Especial de Protecció d’Aus) de la UE.
  • El govern de la Generalitat va subscriure el compromís de declarar el Montsec com a Parc Natural, i actualment s’han encarregat els estudis de base per la seva declaració.
  • L’any 2015 es va iniciar la candidatura a la UNESCO per incloure el Congost de Mont-rebei (juntament amb altres zones) dins del Projecte Geoparc de Conca de Tremp – Montsec. L’àmbit territorial del projecte comprèn: El Pallars Jussà; Baix Pallars al Pallars Sobirà; Coll de Nargó a l’Alt Urgell; Vilanova de Meià, Camarasa i Àger a La Noguera.

El recobriment vegetal del congost és marcat per una banda a la vessant sud, on domina la vegetació mediterrània: alzina de carrasca, garrigues, brolles i prats secs, i per altre banda, el vessant nord, on domina la vegetació eurosiberiana de caràcter submediterrani amb predomini de les rouredes de roure de fulla petita i rouredes de roure martinenc.

Destaquen diverses espècies endèmiques com la raríssima Petrocoptis monsticciana , així com la Corona de Rei (Saxifraga longifolia), l’Orella d’Ós (Ramonda myconi) , l’Eriçó (Erinacea anthyllis), el Faig (Fagus sylvatica), l’Alzina Litoral (Q. ilex ssp. ilex), l’Alzina Carrasca (Q. ilex ssp. rotundifolia), la Boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), l’Auró Negre (Acer monspessulanum), l’Auró Blanc (Acer campestris), el Corner (Amelanychis ovalis), l’Arç Blanc (Crataegus monogyna), la Jonça (Aphyllanthes monspeliensis), els Til·lers (Tilia cordata), etc.

 

 

Congost de Mont-rebei. Montsec de l'Estall i Montsec d'Ares.

Congost de Mont-rebei. Montsec de l’Estall i Montsec d’Ares.

 

 

FAUNA I FLORA DEL CONGOST DE MONT-REBEI


El Congost de Mont-rebei, és un indret d’indubtable valor ecològic per la fauna salvatge que alberga, entre la qual cal destacar les aus rapinyaires, i per la bellesa del seu paisatge agrest.

El recobriment vegetal del congost és marcat per una banda a la vessant sud, on domina la vegetació mediterrània: alzina de carrasca, garrigues, brolles i prats secs, i per altre banda, el vessant nord, on domina la vegetació eurosiberiana de caràcter submediterrani amb predomini de les rouredes de roure de fulla petita i rouredes de roure martinenc.

 

  • Trencalòs (Gypaetus barbatus)
    D’enorme grandària i silueta esvelta. S’alimenta principalment d’ossos, que s’empassa sencers o trenca deixant-los caure des de gran alçada.
  • Àguila daurada (Aquila chrysaetos)
    Àguila de grans dimensions, que viu en zones muntanyoses amb cingles. És caçadora i també menja carronya. Pot arribar a volar a 240 km/h.
  • Aufrany (Neophron percnopterus)
    El més petit dels voltors europeus, s’alimenta de deixalles i petites carronyes. Migrador, passa els hiverns a l’Àfrica.
  • Llúdriga (Lutra lutra)
    És un mamífer carnívor, que s’alimenta de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics. Són grans nedadores i poden romandre submergides fins a 6 minuts sense sortir a la superfície per respirar.
  • Tritó pirinenc (Euproctus asper). Viu als rierols d’aigües fredes i oxigenades, on camina pel fons cercant aliment.
  • Corona de rei (Saxifraga longifolia)
    Planta endèmica dels Pirineus, que viu a les fissures de les roques en substrats calcaris. Floreix entre els mesos de maig i agost.
  • Orella d’ós (Ramonda myconi)
    Viu a les esquerdes de les roques ombrejades dels Pirineus i de zones muntanyoses de la meitat est de Catalunya. Floreix de maig a juliol, quan adopta unes coloracions violetes, i després s’asseca per tornar a brotar amb les pluges de la tardor.
  • Roure martinenc (Quercus pubescens)
    Arbre caducifoli mitjà que pot arribar a 25 metres, i que a Catalunya es troba als boscos de muntanya mitjana. Tal com indica el seu nom llatí, els branquillons i el revers de les fulles són peluts.
  • Petrocoptis (Petrocoptis monsticciana)
    Planta rupícola endèmica, única al món. Catalogada com a protegida.

 

 

"Petrocoptis

Petrocoptis monsticciana), planta rupícola endèmica del Congost de Mont-rebei, única al món. Catalogada com a protegida.” class=”size-full” /> Petrocoptis (Petrocoptis monsticciana), planta rupícola endèmica del Congost de Mont-rebei, única al món. Catalogada com a protegida.

 

 


ELS ALTIMIRIS


Els Altimiris, a l’Obaga del Montsec d’Ares i a l’extrem d’un esperó rocallós, flanquejat per cingleres que es precipiten sobre el Congost de Mont-rebei i amb unes panoràmiques espectaculars…

Jaciment de Els Altimiris, Sant Esteve de la Sarga. Montsec d'Ares, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya.

 

 

 

RESERVA D’ACCÉS A MONT-REBEI


Decideix el dia, tingues en compte que per tenir una millor experiència a l’espai natural intenta evitar dies festius molt assenyalats ja que es concentra molta gent i no gaudiràs de ple de l’espai. Consulta calendari i horari d’obertura de l’aparcament.

Recorda: 

  • La reserva és no reembossable.
  • La reserva és vàlida per un vehicle i per un dia.
  • Porta el localitzador de la reserva que t’hem enviat el dia que vinguis.
  • En arribar, personal de l’espai t’indicarà on aparcar.
  • Pàrquing amb horari de tancament.
  • No és permesa la pernoctació i acampada a l’aparcament.
  • Recomanable arribar entre 9:30 i 11:00 hores.

 

Amb la teva aportació estàs contribuint al manteniment i cura de l’espai natural. Qualsevol dubte pots enviar un mail a info@congostdemontrebei.cat

 

Si sou un grup organitzat o nombrós, tingueu en compte que:

  • És aconsellable que aviseu amb anticipació (5/6 dies) de la vostra arribada enviant un mail a info@congostdemontrebei.cat
  • Si ets una autocaravana tingues en compte que:
  • Si el teu vehicle supera els 2,30 metres NO pot accedir a l’aparcament (existència barrera d’alçada).
  • No està permesa la pernoctació ni l’acampada a l’aparcament.
  • Si ets un autocar tingues en compte que:
  • No podràs entrar a l’aparcament i per tant no cal que reservis la teva plaça.
  • Hi haurà un lloc específic proper a l’entrada per poder fer baixar a les persones que transportes.

 

Per realitzar reserves: Fundació Catalunya La Pedrera.

 

 

Vessant sud i sortida del Congost de Mont-rebei. Al fons i al centre, el castell de Girbeta. A dreta el Montsec d'Estall i a l'esquerra el Montsec d'Ares.

Vessant sud i sortida del Congost de Mont-rebei. Al fons i al centre, el castell de Girbeta. A dreta el Montsec d’Estall i a l’esquerra el Montsec d’Ares.

 

 


RESERVA NATURAL PARCIAL DEL CONGOST DE MONT-REBEI i ESPAI D’INTERÈS NATURAL SERRA DEL MONTSEC


El Congost de Mont-rebei es troba dins de la RESERVA NATURAL PARCIAL DEL CONGOST DE MONT-REBEI que suposa un dels principals signes d’identitat del territori, no únicament des del punt de vista ecològic, paisatgístic, històric, arqueològic sinó també geològic i espeleològic.

La Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei es troba dins de l’àrea de l’ESPAI NATURAL DE LA SERRA DEL MONTSEC. És un Espai Natural Protegit, Xarxa Natura 2000 (àrea definida de la Serres del Montsec, Serra de Sant Mamet i Serra Mitjana) amb Zones Especials de Protecció per a les Aus (ZEPA).

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals, històrics, arqueològics i paleontològics estan protegits i són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret ha quedat dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic, si voleu saber-ne més, consulteu els següents articles:

 

 

FONTS


 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa..

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com