Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Congost de Mont-rebei

 

Actualment, el Congost de Mont-rebei, al cor de la Serra del Montsec, suposa un dels principals signes d’identitat del territori, no únicament des del punt de vista ecològic, paisatgístic, històric, arqueològic sinó també geològic i espeleològic.

Vessant sud del Congost de Mont-rebei. Al fons i al centre, el castell de Girbeta. Montsec d'Ares i Montsec d'Estall.

Vessant sud del Congost de Mont-rebei. Al fons i al centre, el castell de Girbeta. Montsec d’Ares i Montsec d’Estall.

 

CONGOST DE MONT-REBEI

 

 

 


Aproximació Geogràfica al Congost de Mont-rebei

Situat dins de la Serra del Montsec, aquest congost és un dels espais naturals més singulars des del punt de vista paisatgístic i de biodiversitat que tenim a Catalunya.

Està catalogat com a Reserva Natural Parcial, Zona ZEPA, Zona PEIN i Xarxa Natura 2000.

Fins i tot hi ha un compromís institucional i governamental de declarar el Montsec com a Parc Natural, que mai arriba però.

També ha estat proposat com a patrimoni de la humanitat a la UNESCO i com a curiositat, el Congost de Mont-rebei, va ser escenari del record del món de “rope jumping”.

El Congost de Mont-rebei és el pas natural que separa el Montsec d’Ares i el Montsec d’Estall:

  • El Montsec d’Ares, dins de la província de Lleida, (Catalunya) abasta les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà, i els municipis ,en aquesta zona, d’Àger i el de Sant Esteve de la Sarga, els quals engloben els pobles de Corçà i Alsamora.
  • El Montsec d’Estall, dins de la província d’Osca, a l’Aragó, abasta la comarca de la Ribagorça, i el municipi de Viacamp i Lliterà, el qual engloba alguns nuclis, alguns d’ells despoblats, com Lliterà, Girbeta, Montgai, l’Estall, Montfalcó, Fet, Finestres, etc…

El Congost de Mont-rebei, suposa un dels patrimonis naturals paisatgístics i històrics més important del Prepirineu. El camí clàssic del congost de Mont-rebei (sender GR® 1) és una de les rutes més espectaculars entre Catalunya i Aragó.

Actualment, el Congost de Mont-rebei, suposa un dels principals signes d’identitat del territori, no únicament des del punt de vista ecològic, paisatgístic, històric, arqueològic sinó també geològic i espeleològic.

També té un gran atractiu per a escaladors, espeleòlegs i arqueòlegs, ja que s’hi troben excel·lents parets, avencs i coves, com per exempel la Cova Colomera.

Actualment, la gestió i manteniment de la reserva és a càrrec de la Fundació Catalunya-La Pedrera.

 

 

 

 

 


Origen Etimològic del Congost de Mont-rebei

Tot i que Joan Coromines baralla la hipòtesi que el  topònim de Mont-rebei prové de Monremei (sentit dir al Bisbe d’Urgell dels anys 50 del segle XX i també a un fill del veí poble de Castissent), ell mateix es decanta sense gaires dubtes a una altra hipòtesi: Mont-rebei prové de Monte rapidiu, és a dir, la muntanya dels rabeigs (pronunciat rabeis a la zona).

Es tracta d’un nom del tot descriptiu, atès que els rabeigs els forma la Noguera Ribagorçana escolant-se entre les muntanyes molt altes de Mont-rebei, on sembla que l’aigua es complagui, rabejant-s’hi, és a dir l’aigua esta estona circulant entre rocs i fent festa de l’estretor del lloc per on circula.

Altres estudis, com el de Jordi Mir i Parache, el fan venir de l’evolució per metàtesi (canvi d’ordre de sons o de síl·labes) de Bon remei, com és freqüent que passi en català. També és freqüent la conversió en m d’una b inicial, cosa que aniria a favor d’aquesta hipòtesi.

L’autor, a més, argüeix que a l’altre extrem de la Serra del Montsec, prop de Comiols, o sigui al Montsec de Rúbies (o Montsec de Meià), hi ha el santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs, que molts pallaresos pronuncien Mon repòs. Segons aquesta altra hipòtesi d’en Jordi Mir i Parache, la grafia correcta del topònim hauria de ser Monrebei.

 

 

 

 


Història de Mont-rebei

Mont-rebei, o Mont-rebeig és un despoblat dins el terme de Sant Esteve de la Sarga, a prop dels pobles de La Clua i d’Alsamora.

Tant Mont-rebei com Alsamora, antigamentpertanyeren al bisbat de Roda d’Isàvena i més modernament al bisbat de Lleida, al qual foren traspassades les parròquies al suprimir-se el de Roda d’Isàvena, en època medieval.

Tot i que pertany administrativament a la comarca del Pallars Jussà (Catalunya), des del punt de vista geogràfic era un poble ribagorçà. Malgrat que al llarg de la història s’havia decantat cap al Pallars, la proximitat del Pont de Montanyana es feia notòria, sobretot pel que fa al comerç i les relacions.

 

Antiga Masia de Mont-Rebei. «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.

Antiga Masia de Mont-Rebei. «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.

 

Mont-rebei, fou un dels ajuntaments constituïts amb el desplegament de la Constitució de Cadis, l’any 1812, i pervisqué com a municipi independent fins que el febrer del 1847 foren suprimits els ajuntaments que tenien menys de 30 veïns (caps de família), en aplicar-se la nova llei municipal del 1845.

Mont-rebei fou unit a Alsamora, que el 1920 canviava de nom i capitalitat municipal, passant així a l’actual de Sant Esteve de la Sarga.

La Masia de Mont-rebei feia de capçalera d’aquest poble. Les seves restes resten a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, just al lloc on el Barranc Gros s’aboca al riu, dins el Pantà de Canelles.

El 1848, Mont-rebei encara tenia tres cases, un molí fariner i un molí draper de nocs (com un martinet amb maces, dites noc, per batre teixits). Actualment només queden les ruïnes del molí fariner i del seu mas principal, que tenia una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.

Aquesta capella té l’origen en època medieval, però no semblava conservar res de la primitiva construcció just abans del seu total ensorrament.

Els altres masos, més allunyats i enlairats, com ara el Mas de Sant Jaume, lo Pinell, la Masieta, la Casota, la Torreta, Ca de Boïls, etc, són tots també abandonats i rònecs.

Per tant, el poble de Mont-rebei és desaparegut, avui dia: només queda la masia antigament anomenada de l’Agustí, actualment en femení: Mas de l’Agustina.

 

 


El Congost de Mont-rebei o Portell del Montsec

El Congost de Mont-rebei era la via obligada per a pujar Ribagorça amunt arran de la Noguera Ribagorçana. Aquest pas impressionant també era utilitzat antigament per a baixar de la Vall d’Aran vers Balaguer. En aquells moments al Congost de Mont-rebei se li anomenava el Portell del Montsec, o senzillament “El Portell”.

Al congost de Mont-rebei, el riu discorre pel fons d’un canó de fins a 500 metres d’alçària amb llocs on l’amplada no passa dels 20.

És l’únic gran congost de Catalunya que es manté verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament hi passa un camí de ferradura, parcialment excavat a la roca, que permet gaudir d’una manera molt espectacular d’aquest indret.

Pel congost discorre la Noguera Ribagorçana, riu nascut a Era Val d’Aran, als quatre estanys situats sota el pic de Molières (3010 m.).

Des de la seva construcció, l’any 1959, ara són les aigües de l’embassament de Canelles, les que veiem circulant tranquil·lament, al fons del Congost.

El Congost de Mont-rebei era intransitable fins al 1924 quan, per iniciativa de la Mancomunitat s’hi construí un camí de bast pel marge esquerre, excavant-lo a la roca viva, a la paret de Catalunya.

Aquest camí va permetre des de l’any 1924 una continuació a peu, ràpida i senzilla entre Pont de Montanyana i Àger. Però amb la construcció de l’embassament de Canelles es van perdre moltes comunicacions i relacions de veïnat.

 

 

Fotografia antiga que mostra el pas fet excavat a la roca per la Mancomunitat al Congost de Mont-rebei.

Fotografia antiga que mostra el pas fet excavat a la roca per la Mancomunitat al Congost de Mont-rebei.

 

 

Cal recordar que fins a l’any 1959 els pobles de l’Estall, Casserres del Castell, Fet, FinestresMontfalcó es relacionaven des de sempre amb Àger, que actuava de capital econòmica i social de la rodalia. I era així, ja des de temps antics en què aquests pobles pertanyien a l’arxiprestat d’Àger.

L’any 1977 amb l’augment de la capacitat del Pantà de Canelles, el camí de la Mancomunitat quedà sota les aigües.

Gràcies a les gestions empeses per una comissió d’entitats excursionistes de Catalunya, l’empresa elèctrica Enher construeix un nou camí, excavat a la roca, 30 metres per sobre de l’antic, que s’inaugura pel novembre de 1982.

Van trigar més d’un any i va incloure la palanca sobre el barranc de Sant Jaume.

Més tard, el 1999 la Fundació Territori i Paisatge (de l’antiga Caixa de Catalunya) adquirí unes 600 hectàrees a la riba esquerra que inclouen tant el mateix congost de Mont-rebei, la riba esquerra del riu, com els espadats meridionals i la part de la suau obaga del Montsec d’Ares, amb l’objectiu de preservar els seus valors naturals i de paisatge.

 

 

EL PETÓ DE MONT-REBEI

 

Hi ha una llegenda que diu que fa miler d’anys, Ares i Estall havien estat dos amants apassionats.

Les seves roques estaven unides i no es diferenciaven l’un de l’altre. Però van ser castigats pels déus i se’ls va obligar a quedar separats, just a l’instant en què es besaven.

D’aquesta forçada separació, es va formar el profund i ombrívol Congost de Mont-rebei. Quan això succeí, tot just s’estaven fent un petó.

Ara mateix ells se segueixen estimant, com així ha de ser per tota la eternitat.

Si guaiteu amb molta cura durant la nit o el capvespre, i molt especialment a les nits de lluna plena, tot mirant cap al congost des de la cara nord, veureu les seves siluetes amb detall, i descobrireu com estan situats, amb l’actitud de tornar a apropar-se, per tornar-se a fer un petó.

En aquesta fotografia podeu veure perfectament el pic de La Cara de la Dona (esquerra del Congost de Mont-rebei al Montsec d’Ares), on es pot veure perfectament la silueta d’Ares amb actitud de tornar a apropar-se a Estall per tornar-se a fer un petó:

 

 

 

View this post on Instagram

 

#Chiriveta #girbeta #caradedona #Motsecdares #montsecdelestall #montsecdestall #montrebei

A post shared by Núria López (@plurilopez) on

 

 


La Cova Colomera

També es coneix com a Cova Palomera o Cova de les Gralles. Dins la cova, es poden veure sots profunds plens de taques blanques, són els excrements d’una colònia roquerols (Hirundo rupestris) que fan els seus nius als forats de la cova, molt nombrosos i amagats.

Al sostre de la cova, es poden veure moltes franges tacades de negre: són restes de fum d’antigues fogueres. Una mica més endins també hi ha una reixa metàl·lica que protegeix la part més profunda i fosca de la caverna.

Convé no saltar aquesta reixa perquè darrera hi ha un jaciment arqueològic de gran valor on s’han trobat restes del Neolític Antic, Neolític Final i Edat de Bronze.

De les excavacions arqueològiques s’estan obtenint dades de les condicions ambientals dels darrers 7.000 anys que permeten entendre el canvi climàtic.

Està situada a 545 metres d’altura, en el marge esquerra del Congost de Mont-rebei el seu accés és a través d’un corriol obert amb ajudes per grimpar.

Oberta en terres calcàries, és una cova molt complexa, amb diferents vies internes. L’entrada és una gran escletxa oberta en diagonal, que arriba als 48 m. d’alçada i als 35 d’amplada.

A l’interior, es troba una estreta galeria paral·lela a la cinglera. que en uns 15 m. de recorregut puja un desnivell de 15 m.

S’arriba doncs a un gran rebedor, d’uns 33 metres de longitud, d’on surten les diferents galeries que recorren l’interior de la cova, anomenades Via Àngels, Via Centenari i Via Final.

El refugi natural que proporciona aquesta cova ha estat utilitzat pels humans des de l’antiguitat.

La cova Colomera es va convertir en un punt de pas fonamental per a les rutes de transhumància i per a la comunicació entre el nord i el sud, entre la zona dels Pirineus i el Pla de Lleida.

Des de dins la cova estant, si mirem cap enfora, el clarobscur que se’ns presenta és fascinant: emmarcades per les negres parets de roca que tenim a contrallum, es veuen, salvatges, els precipicis de més de 500m de la banda aragonesa del congost amb centenars d’alzines que s’arrapen al poc espai que els hi ofereixen les cornises.

 

 

Vista dels dos camins que travessen el Congost de Mont-rebei: l'inferior construit per la Mancomunitat l'any 1924 només visible quan l'aigua del pantà de Canelles és molt baixa. I el superior, l'actual camí transitable construit per ENHER i sender de gran recorrecut GR® 1.

Vista dels dos camins que travessen el Congost de Mont-rebei: l’inferior construit per la Mancomunitat l’any 1924 només visible quan l’aigua del pantà de Canelles és molt baixa. I el superior, l’actual camí transitable construit per ENHER i sender de gran recorrecut
GR® 1.

 

 

ELS ALTIMIRIS

 

Si aneu al Congost de Mont-rebei, teniu una ruta alternativa molt interessant, fer el camí i visitar el jaciment d’Els Altimiris.

Les restes i les vistes des d’aquesta alçada són espectaculars, ja que aquest antic poblat està situat a 867 metres prop del cim del Montsec d’Ares, a l’extrem d’un esperó rocallós flanquejat per cingleres que es precipiten sobre el Congost de Mont-rebei i ocupa uns 9.000 m2.

Es tracta d’un assentament corresponent al període que situem entre la desintegració de l’imperi romà a finals del segle V de la nostra era i l’inici del procés de feudalització, pels volts de l’any 900.

L’indret escollit pels antics pobladors sorprèn a qualsevol per la seva localització: sense camps de conreu al seu entorn, sense facilitat d’accés i sense aigua a l’abast, que sapiguem fins el moment.

Hi ha molt pocs assentaments arqueològics d’aquesta època i per tant, Els Altimiris té una importància cabdal per a reconstruir una part de la història de Catalunya que fins ara tenia molts interrogants.

Si voleu saber-ne més: El poblat dels Altimirs

 

 


Geologia del Congost de Mont-rebei

La Serra del Montsec és un imponent relleu que suposa una part substancial del Pirineu meridional lleidatà.

És una serra orientada de llevant a ponent i tallada perpendicularment per les valls del rius Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa.

Geològicament correspon al front d’una de les làmines encavalcants principals de la vessant sud pirinenca, amb uns magnífics afloraments de la sèrie mesozoica d’aquesta regió.

L’escadussera cobertora vegetal i els enlairats penya-segats deixen a la vista les formacions rocoses en un paisatge que combina a l’hora una gran bellesa amb un notable valor científic i didàctic.

El Congost de Mont-rebei es situa a la part occidental de la Serra del Montsec. Aquesta zona queda situada entre el Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall.

La solana de la serra és abrupta, sovint descoberta de vegetació i amb grans penya-segats a diferents nivells.

El vessant obaga del nord, més boscós, descendeix de forma progressiva cap a la conca de Tremp. Les alçades culminants de la serra en aquesta zona es troben a més de 1400 m.

 

 

 

 

El fons de la vall del Noguera Ribagorçana està actualment embassat pel Pantà de Canelles, on el nivell de les aigües es situa a una cota als voltants de 500 m.

Pel nord, aquesta zona està limitada pel barranc transversal de la Juriana, després dels relleus del Montsec d’Alsamora,  a la zona de Catalunya i pel Barranc de Montgai  i la Serra de Montgai, a la zona de d’Osca, Aragó.

Mentre que cap el sud, el límit de la zona s’ha establert en funció de criteris geològics (traça de l’encavalcament del Montsec) al vessant meridional de la Serra del Castell de Corçà, a la part de Catalunya, i la Serra de Santa Quitèria, a la part d’Osca, Aragó.

 

 

Esquema geològic simplificat de la Serra del Montsec

Esquema geològic simplificat de la Serra del Montsec.

 

 

L’interès geològic es centra en aspectes sedimentaris i tectònics, ja que proporciona l’oportunitat de reconèixer una sèrie estratigràfica de referència del Mesozoic sudpirinenc, especialment pel que fa al Cretaci.

Hi trobem roques calcàries i margoses alternants, amb una gran expressió en el paisatge, i en detall amb restes fòssils que permeten la seva atribució cronostratigràfica de forma precisa.

Dins de la successió cretàcica hi ha una discordança angular (entre el Cretaci inferior i el superior) que és un testimoni valuós, per poc freqüent, de l’activitat tectònica extensiva preorogènica del domini pirinenc.

D’altra banda, el conjunt dels materials es troba plegat i fracturat en el bloc superior d’una gran estructura encavalcant (encavalcament del Montsec), que es també una de les principals estructures tectòniques del Pirineu meridional.

Des del punt de vista didàctic i científic te un gran interès tant en els ensenyaments secundaris com en els universitaris, com acredita el fet que ha estat objecte de visites regulars i treballs de camp per estudiants de diverses universitats espanyoles i estrangeres.

Aquest fet és també palès en la publicació de la guia geològica divulgativa de Joan Rosell i Sanuy i Carme Llompart (Guia geològica del Montsec i de la Vall d’ÀgerBarcelona, 1998) en la que es descriu un itinerari que travessa de nord a sud la geologia de la zona seguint el camí del congost.

 

 

Fotografia antiga de les desaparegudes mines de lignit de Corçà, a la boca sud del Congost de Mont-rebei.

Fotografia antiga de les desaparegudes mines de lignit de Corçà, a la boca sud del Congost de Mont-rebei.

 

 

La successió mesozoica de la Serra del Montsec s’inicia amb materials lutítics i guixosos de colors rosats pertanyents al Triàsic (fàcies Keuper), normalment molt deformats a causa de constituir el nivell de lliscament dels encavalcaments.

Per sobre, el Juràssic és representat per roques d’origen marí: calcàries oolítiques, margues, i dolomies grolleres de color gris fosc.

El Cretaci inferior és constituït per calcàries, margues i lignits que testifiquen unes condicions de sedimentació palustres. Aquests lignits van ser objecte d’explotació antigament en les mines de Corçà, la boca de les quals està avui inundada sota l’aigua del Pantà de Canelles.

 

 


Espai Natural del Congost de Mont-rebei

El Congost de Mont-rebei, constitueix, sense cap mena de dubte, un espai natural singular, al ser l’únic gran congost lliure d’infraestructures, per la seva gran biodiversitat d’hàbitats, i per comptar amb la presència d’espècies en perill com són la llúdriga o el trencalòs.

Hi ha pocs espais amb tantes figures de protecció que magnifiquin la seva gran importància ambiental:

  • L’any 1987 es va declarar el Congost de Mont-rebei Reserva Natural, per a la conservació de la llúdriga.
  • L’any 1992 el Congost de Mont-rebei es va incloure al PEIN, dins la Serra del Montsec.
  • L’any 2004 el Congost de Mont-rebei era incorporat a la Xarxa Natura i fou declarat també com a ZEPA (Zona Especial de Protecció d’Aus) de la UE.
  • El govern de la Generalitat va subscriure el compromís de declarar el Montsec com a Parc Natural, i actualment s’han encarregat els estudis de base per la seva declaració.
  • L’any 2015 es va iniciar la candidatura a la UNESCO per incloure el Congost de Mont-rebei (juntament amb altres zones) dins del Projecte Geoparc de Conca de Tremp – Montsec. L’àmbit territorial del projecte comprèn: El Pallars Jussà; Baix Pallars al Pallars Sobirà; Coll de Nargó a l’Alt Urgell; Vilanova de Meià, Camarasa i Àger a La Noguera.

 

 

Congost de Mont-rebei. Montsec de l'Estall i Montsec d'Ares.

Congost de Mont-rebei. Montsec de l’Estall i Montsec d’Ares.

 

 

El recobriment vegetal del congost és marcat per una banda a la vessant sud, on domina la vegetació mediterrània: alzina de carrasca, garrigues, brolles i prats secs, i per altre banda, el vessant nord, on domina la vegetació eurosiberiana de caràcter submediterrani amb predomini de les rouredes de roure de fulla petita i rouredes de roure martinenc.

Destaquen diverses espècies endèmiques com la raríssima Petrocoptis monsticciana , així com la Corona de Rei (Saxifraga longifolia), l’Orella d’Ós (Ramonda myconi) , l’Eriçó (Erinacea anthyllis), el Faig (Fagus sylvatica), l’Alzina Litoral (Q. ilex ssp. ilex), l’Alzina Carrasca (Q. ilex ssp. rotundifolia), la Boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), l’Auró Negre (Acer monspessulanum), l’Auró Blanc (Acer campestris), el Corner (Amelanychis ovalis), l’Arç Blanc (Crataegus monogyna), la Jonça (Aphyllanthes monspeliensis), els Til·lers (Tilia cordata), etc.

 

 

ESPAI PROTEGIT DEL CONGOST DE MONT-REBEI

 

Recordeu que aquest és un espai protegit i fràgil. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

Natura 2000
 

 

 

 


Fauna i Flora del Congost de Mont-rebei

El Congost de Mont-rebei, és un indret d’indubtable valor ecològic per la fauna salvatge que alberga, entre la qual cal destacar les aus rapinyaires, i per la bellesa del seu paisatge agrest.

El recobriment vegetal del congost és marcat per una banda a la vessant sud, on domina la vegetació mediterrània: alzina de carrasca, garrigues, brolles i prats secs, i per altre banda, el vessant nord, on domina la vegetació eurosiberiana de caràcter submediterrani amb predomini de les rouredes de roure de fulla petita i rouredes de roure martinenc.

 

  • Trencalòs (Gypaetus barbatus)
    D’enorme grandària i silueta esvelta. S’alimenta principalment d’ossos, que s’empassa sencers o trenca deixant-los caure des de gran alçada.
  • Àguila daurada (Aquila chrysaetos)
    Àguila de grans dimensions, que viu en zones muntanyoses amb cingles. És caçadora i també menja carronya. Pot arribar a volar a 240 km/h.
  • Aufrany (Neophron percnopterus)
    El més petit dels voltors europeus, s’alimenta de deixalles i petites carronyes. Migrador, passa els hiverns a l’Àfrica.
  • Llúdriga (Lutra lutra)
    És un mamífer carnívor, que s’alimenta de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics. Són grans nedadores i poden romandre submergides fins a 6 minuts sense sortir a la superfície per respirar.
  • Tritó pirinenc (Euproctus asper). Viu als rierols d’aigües fredes i oxigenades, on camina pel fons cercant aliment.
  • Corona de rei (Saxifraga longifolia)
    Planta endèmica dels Pirineus, que viu a les fissures de les roques en substrats calcaris. Floreix entre els mesos de maig i agost.
  • Orella d’ós (Ramonda myconi)
    Viu a les esquerdes de les roques ombrejades dels Pirineus i de zones muntanyoses de la meitat est de Catalunya. Floreix de maig a juliol, quan adopta unes coloracions violetes, i després s’asseca per tornar a brotar amb les pluges de la tardor.
  • Roure martinenc (Quercus pubescens)
    Arbre caducifoli mitjà que pot arribar a 25 metres, i que a Catalunya es troba als boscos de muntanya mitjana. Tal com indica el seu nom llatí, els branquillons i el revers de les fulles són peluts.
  • Petrocoptis (Petrocoptis monsticciana)
    Planta rupícola endèmica, única al món. Catalogada com a protegida.

Petrocoptis (Petrocoptis monsticciana)

 

 

RESERVA D’APARCAMENT A MONT-REBEI

 

Recorda:

Decideix el dia, tingues en compte que per tenir una millor experiència a l’espai natural intenta evitar dies festius molt assenyalats ja que es concentra molta gent i no gaudiràs de ple de l’espai. Consulta calendari i horari d’obertura de l’aparcament.

 

  • La reserva és no reembossable.
  • La reserva és vàlida per un vehicle i per un dia.
  • Porta el localitzador de la reserva que t’hem enviat el dia que vinguis.
  • En arribar, personal de l’espai t’indicarà on aparcar.
  • Pàrquing amb horari de tancament.
  • No és permesa la pernoctació i acampada a l’aparcament.
  • Recomanable arribar entre 9:30 i 11:00 hores.

 

Amb la teva aportació estàs contribuint al manteniment i cura de l’espai natural. Qualsevol dubte pots enviar un mail a info@congostdemontrebei.cat

Si sou un grup organitzat o nombrós, tingueu en compte que:

  • És aconsellable que aviseu amb anticipació (5/6 dies) de la vostra arribada enviant un mail a info@congostdemontrebei.cat
  • Si ets una autocaravana tingues en compte que:
  • Si el teu vehicle supera els 2,30 metres NO pot accedir a l’aparcament (existència barrera d’alçada).
  • No està permesa la pernoctació ni l’acampada a l’aparcament.
  • Si ets un autocar tingues en compte que:
  • No podràs entrar a l’aparcament i per tant no cal que reservis la teva plaça.
  • Hi haurà un lloc específic proper a l’entrada per poder fer baixar a les persones que transportes.

 

Per realitzar reserves: Fundació Catalunya La Pedrera

 

 


Vídeo de Fotografies del Congost de Mont-rebei

 

 

FONTS:

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

1 Comment

  1. Bon dia, estic intentant reservar plaça d´aparcament per visitar el congost, però no em deixa posar la hora.
    agrairia ajuda en aquest punt doncs no puc acabar la reserva per al dia 30 de maig
    salutacions,
    Anna

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca