Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Congost de Siscar o Congost del Queixigar

 

La millor manera d’accedir al Congost de Siscar és des de Tolba, per raons gastronòmiques, geològiques, històriques i paisatgístiques…

Congost de Siscar o Congost del Queixigar, Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Congost de iscar o Congost del Queixigar, Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

CONGOST DE SISCAR

(o Congost del Queixigar, o Foscos del Queixigar)


Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

 

 

APROXIMACIÓ GEOGRÀFICA


El riu de Queixigar és un afluent del riu Guard que pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana.

El riu transcorre en direcció nord-sud pels municipis de Monesma i Queixigar (on neix), Castigaleu (situat a la vall alta del riu on el riu transcorre engorjat), Lluçars, municipi de Tolba, i els pobles de Siscar i Entença (ja en municipi de Benavarri).

Tot el seu curs fluvial transcorre per la Ribagorça d’Osca, i desemboca finalment a Casserres del Castell, municipi  d’Estopanyà, al Pantà de Canelles.

Per nosaltres, la més interessant manera d’accedir al Congost de Siscar (o Congost del Queixigar, o Foscos del Queixigar) és des de Tolba. Les raons són gastronòmiques, geològiques, històriques i paisatgístiques.

Primer de tot cal fer parada al Forn de pa de Tolba, de F. Mas, famós pel seu pa, les seves coques de carbassa i les seves magdalenes, una fama que es perd en el temps.

Fins i tot la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3), dins el programa Temps de Neu, va dedicar un petit reportatge a aquest forn de pa: Forn de Pa de Tolba.

Des del punt de vista geològic, aquesta zona s’anomena l’Anticlinal de Tolba, una zona encara no del tot prou estudiada però de molt interès pels geòlegs, que intenten interpretar l’encavalcament que la Serra del Montsec d’Estall fa en aquesta àrea, descrivint un brusc canvi de sentit cap al nord est, al oest de l’Aflorament de Tolba, fent després un nou gir, a sud oest de Lasquarri i Llaguarres.

 

 

Camí de la Vall del riu Queixigar en direcció al Congost de Siscar o Congost del Queixigar amb el Castell de Falç presidint l'itinerari, Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Camí de la Vall del riu Queixigar en direcció al Congost de Siscar o Congost del Queixigar amb el Castell de Falç presidint l’itinerari, Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

Des del punt de vista històric, una altre raó per iniciar el camí des de Tolba, és la possibilitat d’observar l’antiga fortalesa del Castell de Falç.

Aquest castell de frontera, enfeudat i confiat per Ramir I d’Aragó, a Arnau Mir de Tost , que serví per eixamplar els seus dominis, barrant el pas als pallararesos per l’est i el pas als musulmans pel sud. El castell ocupa el cim d’un tossal sobre la confluència del Riu Sec i el Riu Queixigar.

Envoltat de precipicis, el Castell de Falç és inaccessible per l’est i pel sud, i és visible durant gran part del recorregut d’aproximació al Congost de Siscar o Congost del Queixigar.

De fet, l’extrem del tossal conforma una cresta impressionant que cau sobre l’aiguabarreig del riu Queixigar i el riu Sec, una aresta bastant apreciada pels escaladors.

Des del punt de vista paisatgístic (i també històric), el camí que surt de Tolba cap a la vall del riu Queixigar, és un antic camí que s’havia abandonat degut al descens de les activitats agrícoles i d’explotació de la zona.

Sent difícil de seguir i recórrer fins fa poc, s’ha recuperat de nou i s’ha senyalitzant per l’ús senderista.

Tot això gràcies a la petició de l’Ajuntament de Tolba d’una subvenció a la Diputació d’Osca i l’interès, dedicació i entusiasme altruista de Carlos Juanco, veí i natural de Tolba que coneixia el camí que havia fet des de ben petit.

En Carlos, ara jubilat i amb temps per dedicar-s’hi ens va explicar sobre el terreny, un munt de coses sobre aquest camí i sobre la zona, i des d’aquí li donem gràcies sinceres per la seva ajuda.

 

 

Camí de la Vall del riu Queixigar en direcció al Congost de Siscar o Congost del Queixigar, Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Camí de la Vall del riu Queixigar en direcció al Congost de Siscar o Congost del Queixigar, Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE TOLBA


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Tolba, a la Ribagorça d’Osca queda situada a la vall del riu Queixigar, entre l’extrem oriental de la Serra del Castell de Llaguarres (a la zona de Lasquarri) i l’extrem occidental del Montsec d’Estall.

Per aquí passava la via romana que baixava de Viacamp i anava a Siscar i Entença i s’originaven els ramals que conduïen a Lluçars i l’Almúnia de Sant Llorenç, a Lasquarri i Llaguarres a través de la Serra de l’Atmellera, a Benavarri o a l’actual despoblat de l’Estall i Fet.

L’etimologia de Tolba es desconeguda, però en Joan Coromines afirma que procedeix d’un topònim pre-romà com Tolŭba o Tolŏba amb terminacions ibèriques com Onuba (Huelva) o Salduba (l’antiga ciutat ibera de Caesaraugusta o Caesar Augusta, nom de la ciutat romana de Saragossa), i amb el radical de Toló (poble del municipi de Gavet de la Conca, Montsec de Rúbies, al Pallars Jussà), o de Toledo (Castella La Mancha) o de Tolosa (Tarragona).

Res a veure amb “Tolva”, un castellanisme per tremuja (embut), nom aliè a la llengua tradicional d’aquesta terra i que alguns han volgut associar el nom en relació amb la geomorfologia de la zona. 

 

 

Camí de la Vall del riu Queixigar en direcció al Congost de Siscar o Congost del Queixigar, Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Camí de la Vall del riu Queixigar en direcció al Congost de Siscar o Congost del Queixigar, Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

APROXIMACIÓ AL CONGOST PER LA VALL DEL QUEIXIGAR


Aquest camí s’inicia tot just a la cantonada del forn de pa de Tolba. S’agafa el carrer de la Balsa, primer asfaltat i després de terra, fins que s’acaba a l’esplanada d’una granja.

Aquí es podria deixar el cotxe si no l’heu deixat abans al poble, i aquí és on comença camí de la vall del riu Queixigar cap al Congost de Siscar o Congost del Queixigar.

El camí d’aproximació dura aproximadament 30 minuts, fàcils en baixada o en pla i molt entretinguts.

El camí està senyalitzat per fites de color lila i groc, molt sorprenents i artístiques fetes per una regidora de l’Ajuntament de Tolba, però també hi ha senyalització “oficial” amb plafons informatius.

El primer tram del camí va baixant poc a poc fins a la llera del riu i s’arriba al primer pas estret entre dues roques enormes que queden senyalitzades com els Gossos de Pinyana. Imaginem que les han nomenat així perquè és un pas angost on cadascuna de les roques a banda i banda fan de cans cerbers, llegendaris de la mitologia grega.

 

 

 

 

Posteriorment, s’ha de creuar el riu per unes pasarel·les instal·lades que ens porten al costat esquerra del riu.

A partir d’aquí el camí transcorre per sobre d’una antiga sèquia de reg, ara en desús, que regava uns antics horts i que seria bo de recuperar. Aquesta sèquia queda taponada i serveix de plataforma pel camí que segueix l’itinerari entre boscos, sempre al costat esquerra del riu.

Més endavant, el camí ressegueix el riu, travessant-lo en diferents moments, mitjançant ponts de pedres grans i fàcils de saltar. Això sempre que la corrent d’aigua sigui lleu, doncs no hi ha cap pont, i el riu es travessa fins a quatre vegades per diferents indrets.

Trobarem les ruïnes d’una gran i antic molí fariner que disposava d’una gran bassa, de més de 100 metres de llarg, que actualment es troba dessecada.

El camí segueix travessant boscos d’avets, que es cultivaven antigament per vendre després a les fires de Barcelona, pel Nadal, i finalment s’arriba a una zona oberta i plana que és l’aiguabarreig del riu Sec i del riu Queixigar.

Per tot el tram d’aproximació, si aixequem la vista, podem divisar el tossal que ocupa el Castell de Falç amb la seva característica torre de guaita primigènia i part de les estructures de l’antiga muralla amb algunes restes cúbiques d’altres antigues torres del recinte.

En aquest punt s’inicia el pròpiament dit Congost de Siscar o Congost del riu Queixigar. De cop el camí s’endinsa dins el riu, entre parets verticals , i ja no es possible segui camí a vall sense mullar-se.

Aquest és l’inici de l’itinerari on el riu queda encabit en el congost de parets verticals de dos tossals de més de 700 metres d’alçada, per això aquest congost també és conegut com “Els Foscos del Queixigar“.

 

 

 

 

CONGOST DE SISCAR, CONGOST DEL QUEIXIGAR, O FOSCOS DEL QUEIXIGAR


El recorregut del congost pròpiament dit és d’uns 1.500 metres i consta d’almenys un ràpel de 10 metres i els pous d’aigua són de 2 i 3 metres i per tant relativament segurs a l’hora de fer el salt.

El punt més complicat, és un tram que s’ha de descendir per unes cordes uns 8 metres d’alçada.

El desnivell total del congost no arriba als 50 metres i el recorregut, només d’anada pot durar una hora aproximadament, al qual s’ha d’afegir els 30 minuts d’aproximació.

Observarem que és un estretíssim congost calcari, amb badines i blocs encastats entre les parets que, fins i tot quan el sol està en el zenit, no deixen passar els raigs de llum del sol, d’aquí el nom de Foscos del Queixigar.

Un cop iniciem el congost, les parets es tanquen i formen un passadís que no s’obrirà fins al final del descens.

Comencem a caminar per l’aigua durant uns 300 metres i uns metres més avall un enorme bloc caigut i encastat, com si fos una porta d’accés al més enllà, ens convida a equipar-nos per començar el barranc per un caos de blocs de pedres, troncs i branques moguts i arraconats per la força de l’aigua.

 

 

Mapa de situació i recorregut del Congost de Siscar o Congost de Queixigar, entre Tolba i Siscar. Ribagorça d'Osca. Montsec d'Estall. Imatge: http://www.alberguemontfalco.com

Mapa de situació i recorregut del Congost de Siscar o Congost de Queixigar, entre Tolba i Siscar. Ribagorça d’Osca. Montsec d’Estall. Imatge: http://www.alberguemontfalco.com

 

 

D’aquest garbuix en sortirem a través de dos ràpels de 8 i 3 metres. Després continuarem per l’estret congost i travessarem la zona de foscos on la resta és nedar, grimpar i caminar.

A poc a poc anirem completant el congost fins arribar a la sortida del congost, aquesta vegada al poble de Siscar (ara municipi de Benavarri).

A la sortida, les formes de les parets verticals del congost són molts semblants a l’entrada de la part nord des de Tolba, però en aquest cas, el riu pràcticament desapareix per filtració i apareix una glera amplia en forma d’amfiteatre on el llit del riu queda sec i ple de còdols.

El Congost de Siscar, Congost del Queixigar, o Foscos del Queixigar, des del punt de vista esportiu no destaca molt, però en canvi des del punt de vista paisatgístic i estètic, és un congost impressionant pel modelatge de les seves parets que s’han creat per la força erosiva dels còdols que arrossega l’aigua i els estrets passadissos amb alts murs de roca calcària que s’han format.

Aquí podeu veure un vídeo d’uns alemanys fent la baixada esportiva del barranc amb molta aigua i molt forta, tot i que ells no comencen el camí per la vall del riu Queixigar: Cajigar (Aragon) 2013.

 

 

 

 

POSSIBLES PERILLS DEL CONGOST DE SISCAR


 

És important recordar que introduir-se en un congost, de clima mediterrani, s’ha de fer durant l’estació seca i quan no hi hagi indicis de tempesta, ja que el cabal pot augmentar bruscament i no hi ha lloc per l’aixopluc ni refugi possible.

Si decidim introduir-nos dins el barranc, sempre serà recomanable portar un neoprè, casc, i tenir coneixements d’escalada i descens mitjançant tècniques de ràpel.

Durant el recorregut hi ha un salt de 8 metres, un de 3 metres, i un altre de 2 metres. Per tant, és important utilitzar una corda d’almenys 20 metres.

Malgrat les aigües són prístines, no és recomanable veure del riu, ja que no es garanteix que pugui estar lliure de purins.

 

 

Punt del barranc del Congost de Siscar o Congost del Queixigar on es necessari equipar-se per continuar. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Punt del barranc del Congost de Siscar o Congost del Queixigar on es necessari equipar-se per continuar. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs els Foscos del Queixigar en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa.

  • Aspres del Montsec, a la comarca de La Noguera, també anomenat Aspres de La Noguera o Aspres de Balaguer, és el nom històric que rebien unes terres dures de treballar, de muntanyes trencades, barrancs profunds i alts roquissers entre Balaguer i Àger. Actualment anomenem Aspres del Montsec a una unitat de paisatge que engloba, en la seva totalitat, els municipis d’Alòs de Balaguer i Les Avellanes i Santa Linya, i part dels municipis de Àger, Camarasa, Artesa de Segre, Foradada, Os de Balaguer, etc.

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com