Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Conjunt Megalític de Benavarri



El conjunt megalític funerari situat entre Benavarri i Aler, conforma una concentració inusual i excepcional de monuments funeraris (dòlmens, túmuls i menhirs)…

Dolmen de Mas d'Abad, Benavarri. Ribagorça, Montsec de l'Estall. Osca, Aragó.

 

CONJUNT MEGALÍTIC DE BENAVARRI

Benavarri, Ribagorça. Montsec de l’Estall. Osca, Aragó.


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE BENAVARRI


La vila de Benavarri, centre de la Baixa Ribagorça (província d’Osca, Aragó), forma un nucli compacte a la vessant meridional d’un turó, ocupat al cim pel castell de Benavarri, antic castell dels comtes de Ribagorça, d’on fou capital des del segle XIV.

Es troba a 90 km d’Osca i 65 km de Lleida, a una altitud de 782 m, en un petit sinclinal entre els rius Éssera i Queixigar.

La major part del territori pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana. Al nord hi ha la Serra del Castell de Llaguarres i al sud-est la Serra del Montsec d’Estall.

Benavarri se situa doncs a la Franja de Ponent (va passar a formar part de la província d’Osca l’any 1834) i sempre ha estat un lloc de pas de convergència de cultures i cruïlla de camins.

Fou un important castell àrab que cap a l’any 1062 pertanyia al rei Ramir I d’Aragó i comte de Ribagorça i al segle XII va pertànyer a Pere Mir d’Entença i als vescomtes d’Àger.

Jaume II d’Aragó creà el segon comtat de Ribagorça per al seu fill Pere III d’Aragó l’any 1322. Els comtes fixaren aquí la seva residència, seu de justícia i de reunió del Consell General de Ribagorça.

 

 

EL MOLÍ FARINER DE BENAVARRI


El molí fariner de Benavarri, al Barranc de Sant Medard, aprofita part de la roca per a la seva construcció i tot el conjunt de l’edifici, la bassa, el cub, la riera i el pont, conforma un autèntic i singular paratge…

Molí Fariner del Barranc de Sant Medard, Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

 

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE BENAVARRI


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons la interpretació de Joan Coromines, aquest afirma que:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

Nom de la població més rellevant de la baixa Ribagorça, centre històric de capital importància durant tota l’Edat Mitjana i encara avui nucli organitzador de la vida econòmica, política i cultural de la comarca.

Existeix un homònim de menor importància, una partida de muntanya entre Castellciutat i Bellestar (Urgellet). Hi ha també alguns parònims guiadors. El més suggeridor és ‘Navarri’, llogaret en el marge dret del riu Ésera entre Campo i Morillo de Liena, en domini lingüístic aragonès. ‘Navarri’ és també el nom d’una casa ben coneguda a Bonansa (Alta Ribagorça).

Probablement d’un antic basc ribagorçà BENABARRI, amb l’element ‘nabarri’ ‘pedregar’, testimoniat encara pel basc actual…

[J. Coromines va revisar críticament a E. T. C. pp. 60-61 les diverses propostes adduïdes fins aleshores i descarta una etimologia àrab basada en el nom propi ‘Aben-Auar’. En aquella ocasió va acceptar que el topònim podia ser un postantroponímic; i, si no podia basar-se en un nom aràbic, que amb raó havia rebutjat, va creure que hi havia prou motius per proposar una etimologia basca. Tenint en compte que ‘Benafarro’ és el nom actual de la Baixa-Navarra i que ‘nabarr’ era en basc antic el gentilici corresponent al català ‘navarrès’, va imaginar que d’alguna persona que es digués ‘*Benabarr’ ‘el baix navarrès’ podia sortir el nom del poble Benavarri, com qui diu ‘el poblé del baix navarrès’.]

 

 

Possible menhir caigut que senyalitzaria el Dolmen de Mas d'Abad. Benavarri, Ribagorça. Montsec de l'Estall. Osca, Aragó.

Possible menhir caigut que senyalitzaria el Dolmen de Mas d’Abad. Benavarri, Ribagorça. Montsec de l’Estall. Osca, Aragó.

 

 

Però les interpretacions d’aquest topònim han estat variades i les propostes més importants son aquestes:

  • A partir de la segmentació del topònim i l’obtenció d’elements lingüístics bascos: be i navarri.  S’addueix que els noms d’accidents geogràfics no acostumen a derivar del nom propi d’una persona, com al contrari passa amb en els noms de masos i els pobles, i que en aquest cas existeixen llocs con la ‘Serra de Benavarri’ i per tant l’origen probable sigui navarri equivalent a ‘pedregal’ o ‘lloc pedregòs’ que en ribagorçà dirien ‘lloc ple de pigalls’, ‘lloc pigallat. La partícula be, faria referència a la ‘part baixa’ o ‘sòl’ o ‘allò de baix’ que usat com a sufix indicaria la part baixa d’un indret. D’aquesta forma s’interpretaria Benavarri com ‘el pedregar de baix’.

 

  • També existeix una explicació de l’origen del topònim Benavarri partint de la onomàstica ibera. La major part dels noms personals ibers són noms compostos bisíl·labs i, amb menor freqüència, monosilàbics. Entre els cent quaranta elements formatius plenament identificats en l’onomàstica ibera es troben bene i abaŕ. Aquests elements antroponímics poden funcionar indistintament com primer i segon membre de la composició. En definitiva, el topònim Benavarri es correspondria, sota l’estudi de la onomàstica ibera, molt probablement amb un antropònim (nom de persona) d’origen iber que comptaria amb dos formants bisíl·labs (bene i abaŕ) ben identificats.

 

  • Finalment, altres autors proposen un nom d’origen àrab a partir de Aben-Auar, és a dir, Ibn-‘Awâr, potser el primer cacic àrab de Benavarri. Però en aquest cas el resultat evolutiu de la partícula de filiació ‘Ibn’ és ‘Vin’ tant a la toponímia catalana com a l’aragonesa (Vinaròs, Vinaixa, Binaced, Binèfar, Binacet, etc.).

 

 

Reproducció en 3D del Dolmen de Mas d'Abad. Benavarri, Ribagorça. Montsec de l'Estall. Osca, Aragó.

Reproducció en 3D del Dolmen de Mas d’Abad. Benavarri, Ribagorça. Montsec de l’Estall. Osca, Aragó.

 

 

CONJUNT MEGALÍTIC DE BENAVARRI


La paraula ‘dolmen‘ procedeix etimològicament del bretó. Els termes dol i men signifiquen respectivament ‘taula’ i ‘pedra’.

Els dòlmens són sepulcres megalítics prehistòrics, utilitzats per a inhumacions col·lectives, que es van construir principalment al vessant atlàntic europeu durant el final del Neolític i l’Edat del Coure, entre dos i tres mil anys abans de Crist.

Alguns estudiosos indiquen que la seva situació podria coincidir amb itineraris tradicionals i que tinguessin també funcions de possible delimitació de territoris.

El Conjunt Megalític de Benavarri consta de tres tombes descobertes, alguns túmuls i diferents menhirs, que alguns historiadors han proposat que podrien delimitar un àrea funerària concreta i conjunta.

El paisatge d’aquestes contrades, composta principalment de carrascar i turons plens de roquissars, segurament ha permès conservar aquests dòlmens fins els nostres dies.

La majoria de les tombes megalítiques han arribat als nostres dies, total o parcialment, espoliades i mutilades en la seva arquitectura

També és cert que els dòlmens descoberts han arribat al coneixement científic i arqueològic a través de les fonts orals, les llegendes, o la toponímia, però molt poques vegades a través de fonts escrites.

Tant el Dolmen de Mas de d’Abad com el Dolmen de Sant Salvador, així com el Dolmen de Mas de Baló van ser comunicats i indicats per Ramon Roy, a l’any 1991, veí de la zona.

 

 

Dolmen de Mas d'Abad, Benavarri. Ribagorça, Montsec de l'Estall. Osca, Aragó.

Dolmen de Mas d’Abad, Benavarri. Ribagorça, Montsec de l’Estall. Osca, Aragó.

 

 

DOLMEN DE MAS D’ABAD


El Dolmen de Mas d’Abad el trobem en una zona anomenada El Pedregal en una replà en el costat sud d’un tossal de 800 metres d’alçada.

Aquesta zona queda situada al oest de la vila de Benavarri i al sudoest del poble d’Aler.

Per arribar, des de la vila de Benavarri, s’ha d’agafar la carretera N-123 cap Aler i passats 2 quilòmetres agafar un pista a l’esquerra que en direcció sud porta fins un collet a un quilòmetre de distància. Prop del collet, des d’on es divisa el Mas d’Abad, hi ha un sender senyalitzat, a la dreta, que al principi va paral·lel a la pista.

El dolmen se situa a 760 metres d’alçada, al nord de Mas d’Abad i amb una orientació SE-NO.

El monument funerari consta de un túmul de pedres, molt deteriorat i arrasat que fa 8 metres de diàmetre, i 11 lloses que formen part de la cambra funerària i 8 lloses més que formen part del corredor orientat a l’oest i de 2,80 metres de llarg.

Al mateix temps es localitza, a uns metres del dolmen, un possible menhir caigut que podria senyalitzar el monument funerari.

El dolmen conserva una coberta situada al costat del corredor, trobant-se també una segona llosa de 2,50 metres de l’entrada del dolmen de 1,10 x 0,80 metres que podria ser part de la coberta. La cambra té unes mides de 1,40 metres d’amplada màxima per 1,60 de metres de llargada.

Totes les lloses son de pedra calcària del mateix tipus que es troba al voltant del tossal on s’ubica el dolmen.

La planta del monument funerari es poligonal malgrat que l’extrem nord-est de la cambra està derruït i arrasat i es desconeix com quedava tancada.

Situació en el mapa del Dolmen de Mas d’Abad

 

 

 

 

DOLMEN DE MAS DE BALÓ


Aquesta zona queda situada a l’oest de la vila de Benavarri i al sudoest del poble d’Aler.

El Dolmen de Mas de Baló es troba en un dels costats del tossal de Sant Salvador (880 metres d’altura), sobre un suau turó que es perllonga cap a l’est.

El dolmen queda situat en un replà superior, com si fos un balcó, sobre el vessant del turó, a 830 metres d’altitud.

No vam trobar cap camí senyalitzat, ni tampoc cap sender que s’apropés de forma clara. Al ser una zona de carrasca i calcària vam optar per pujar en vertical des del Mas de Baló directament. No s’ha confondre el Mas de Baló amb la Granja de Mas de Baló que queda una mica més a l’oest del mas.

Des de l’altitud del Dolmen de Mas de Baló es divisa el llatzeret de Sant Salvador (es a dir un antic hospital religiós per malalts de lepra), el propi Mas de Baló, Benavarri i el Congost de Mont-rebei.

Aquest dolmen és un sepulcre simple que consta duna cambra i restes del seu túmul. La cambra és de planta poligonal, amb tendència al cercle, i composta per vuit ortostats (lloses), als quals cal afegir quatre ubicats més exteriorment.

No es determina cap corredor d’accés a la cambra i a l´interior hi ha una gran llosa que divideix l´espai de forma longitudinal que podria correspondre a restes de la coberta caiguda o un element que determinés certa compartimentació de l’interior.

Es tracta d’un monument de petites dimensions, ja que la càmera té unes mides al seu eix nord-sud d’1,65 metres i l’est-oest d’1,95 metres. L’interior es troba, almenys parcialment, buidat i farcit amb pedres del túmul.

El túmul, actualment té 2,30 metres de diàmetre des de la part exterior de la càmera. Tot ell, com passa amb els seus companys, està construït amb pedra calcària extreta del mateix lloc on s’ubica.

Situació en el mapa del Dolmen de Mas de Baló

 

 

Restes del túmul i Dolmen de Sant Salvador. Benavarri, Ribagorça. Montsec de l'Estall. Osca, Aragó.

Restes del túmul i Dolmen de Sant Salvador. Benavarri, Ribagorça. Montsec de l’Estall. Osca, Aragó.

 

 

DOLMEN DE SANT SALVADOR


Aquesta zona queda situada a l’oest de la vila de Benavarri i al sudoest del poble d’Aler.

L’accés es pot fer des d’un camí que puja per la pista que uneix el Mas d’Abad amb el Mas de Serveto i està senyalitzat.

El Dolmen de Sant Salvador es troba en un dels costats del tossal de Sant Salvador (880 metres d’altura), on s’ubiquen les restes d’un antic llatzeret (hospital religiós per malalts de lepra).

El dolmen es troba en un replà molt rodejat de vegetació de carrascar, a una altitud de 850 metres i en una orientació nordest-sudoest.

El Dolmen de Mas de Santa Salvador és de cambra simple i es conserven mol visibles les restes del túmul que l’allotjava que devia tenir uns 6 metres de diàmetre.

La seva planta es de cambra rectangular composta de lloses calcàries, d’origen local, però l’extrem occidental presenta una forma absidial única, mentre que la oriental tanca de forma ortogonal amb dues línies paral·leles de lloses.

En aquest sepulcre no es detecta cap tipus de corredor que permetés l’accés a l’interior i dins la cambra trobem una llosa que podria haver format part de la coberta.

Situació en el mapa del Dolmen Sant Salvador

 

 

Planta singular del Dolmen de Sant Salvador. Benavarri, Ribagorça. Montsec de l'Estall. Osca, Aragó.

Planta singular del Dolmen de Sant Salvador. Benavarri, Ribagorça. Montsec de l’Estall. Osca, Aragó.

 

 

PROTECCIÓ


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Aquests llocs estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

 

FONTS


 

  • Aguilera Isidro, B, Mir Roy, Ma Fernanda, El núcleo megalítico de Benabarre (Huesca): noticia, descripción y entorno. Bolskan 1997
  • Baldellou Vicente, Painaul A, Calvo Mª J, Ayuso P, Las pinturas rupestres de Remosillo en el Congosto de Olvena (Huesca), Bolskan 1996
  • Ramón, N, Utrilla, P. Hallazgos prehistóricos en la comarca de la Ribagorza (Huesca). Bolskan, nº. 9. Huesca, pp. 55-56.

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa..

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com