Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

DO Costers del Segre i el Montsec

 

La DO Costers del Segre abasta terrenys de les comarques de La Noguera i El Pallars Jussà, entre d’altres, envoltant la Serra del Montsec…

Denominació d'Origen Costers del Segre i El Montsec

 

DO COSTERS DEL SEGRE i EL MONTSEC

La Noguera i Pallars Jussà. Lleida, Catalunya.


 

 

 

 

 

LA TRADICIÓ VITIVINÍCOLA DE PONENT


La tradició vitivinícola de les Terres de Lleida es remunta a l’època dels Ibers, on trobem les primeres llavors de Vitis Vinifera, en el poblat iber dels Vilars d’Arbeca. No obstant, és durant el període de la romanització de les Terres de Ponent que s’introdueix el cultiu de vinya, convertint-se en uns dels cultius més importants durant el segle XIX, on hi havia plantades un total de 119.000 hectàrees de vinya.

Malauradament, amb l’aparició de la fil·loxera la superfície va reduir-se dràsticament fins a 15.000 hectàrees. No obstant aquest lamentable fet, i gràcies a l’acció emprenedora del cellers com Castell del Remei i Raimat, els quals vàren apostar per renovar les vinyes fil·loxades i realitzar noves plantacions amb l’implantació de varietats innovadores com el Cabernet Sauvignon, entre d’altres.

La Denominació d’Origen Costers del Segre abasta terrenys de les comarques del Pallars Jussà, el Segrià, l’Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra. Aquesta denominació d’origen es divideix en 7 subzones geogràfiques: El Segrià, Raimat, Artesa de Segre, l’Urgell, el Pallars, Valls del Riu Corb i Les Garrigues.

Jaume Ciurana director a l’any 1983 de l’INCAVI, i Manuel Raventós Artés, director general de Codorniu i del Celler Raïmat varen considerar que l’excel·lent qualitat vitivinícola que les comarques lleidatanes i la tradició de la zona calia que fos vetllada per un consell regulador que a la vegada liderés la promoció de la regió aprofitant el gran èxit manifest dels vins de Raïmat.

Arran d’aquestes converses es varen reunir al Casal de la Caixa a Tàrrega gent de les diferents subzones. A partir d’aquest moment es va anar donant forma i es va configurar el que és l’actual Consell Regulador de la DO Costers del Segre.

Finalment, la Denominació d’Origen és constituïda per Ordre del 28-5-86 (DOGC núm. 701 de 17-6-86) i ratificada per Ordre del 11-5-88.

 

 

Àrees de la DO Costers del Segre de la província de Lleida.

Àrees de la DO Costers del Segre de la província de Lleida.

 

 

VARIETATS DE RAÏM DO COSTERS DEL SEGRE


L’arribada de la fil·loxera a Catalunya va ser a l’any 1879, tot i que a la comarca de Lleida no va arribar fins de l’any 1895 (l’any 1893 es van començar a trobar indicis de l’insecte).

L’any 1893 es parla que afecta a la Seu d’Urgell. Però fou a l’any 1895 que a Agramunt, Balaguer, Castell del Remei i, progressivament, a tot el territori occidental les vinyes anaren restant afectades. A l’any 1986 la part alta de la Segarra ja eren víctimes de la fil·loxera.

A la Conca de Tremp arribà al juny de 1900 i tingué uns efectes ràpids i devastadors. El 1901 ja s’havia estès notablement.

Després de la fil·loxera, el conreu de la vinya va disminuir molt. D’aquesta forma, l’any 1909 la superfície plantada amb vinya americana (resistent a la fil·loxera) assolia a la província de Lleida 15.161 hectàrees, de les quals 13.343 eren replantació de terres fil·loxerades i 1.818 eren terres que abans no estaven dedicades a la vinya.

Les 102.920 hectàrees no reconstituïdes, es van dedicar majoritàriament al cultiu de l’olivera. A la zona de ponent, les varietats destruïdes per la fil·loxera van ser: Pinós, Samsó, Sumoll i Garnatxa.

Les varietats empeltades en ceps americans foren: Monastrell, Macabeu, Trepat, Garnatxa i Sumoll. En aquest moment va ser quan també es van importar les varietats franceses, com el Cabernet Sauvignon.

 

 

Denominació d'Origen Costers del Segre

Denominació d’Origen Costers del Segre

 

 

PRÀCTIQUES DE CULTIU I PRODUCCIÓ


Dins de les pràctiques definides per la DO Costers del Sergre, tots els treballs culturals respectaran l’equilibri fisiològic de la planta, resultaran respectuosos amb el medi ambient i s’aplicaran els coneixements agronòmics que tendeixin a l’obtenció d’un raïm en condicions òptimes per a la seva vinificació, amb una densitat de plantació màxima de 4.500 vinyes per hectàrea i una densitat mínima de 1.500 vinyes per hectàrea.

La producció màxima admesa serà de 120 hectolitres de vi per hectàrea, tant en varietats blanques com en varietats negres.

En la producció de most se seguiran les pràctiques tradicionals aplicades amb una tecnologia moderna orientada a la millora de la qualitat dels vins. S’aplicaran pressions adients per a l’extracció del most o del vi i la seva separació de la brisa, de manera que el seu rendiment no sigui superior a 75 litres de most o vi per cada 100 Kg de verema.

 

 

Denominació d'Origen Costers del Segre

Denominació d’Origen Costers del Segre

 

 

TIPOLOGIA DE VINS


Els vins elaborats i embotellats, emparats per la Denominació d’ Origen Costers del Segre, responen als tipus i graduacions alcohòliques volumètriques adquirides següents:

  • Blanc: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 10,5 % vol. màxim 14,5%.
  • Rosat: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 10,5 % vol. màxim 13,5%.
  • Negre: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 11 % vol. màxim 14,5%.
  • Vi Escumòs de qualitat: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 10,80% vol. màxim 12,80%.

Els vins qualificats per la Denominació d’Origen Costers del Segre podran utilitzar-se com vins base per a l’elaboració de vins escumosos de qualitat. S’elaboraran segons el mètode tradicional amb segona fermentació en l’ampolla amb una durada de 9 mesos d’envelliment, a comptar des de la data de tiratge fins el degollament.

  • Vi de licor: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 15 % vol. màxim 22%.
  • Vi d’agulla: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 10 % vol. màxim 12,5%.

 

 

Mar de vinyes amb la Serra del Montsec al fons. Foto: http://www.costersdelsegre.es

Mar de vinyes amb la Serra del Montsec al fons. Foto: http://www.costersdelsegre.es

 

 

SUBZONA ARTESA (LA NOGUERA)


La Subzona Artesa queda situada al sud i sud-est dels contraforts del Montsec de Rúbies, amb una part sobre els paisatges dels Aspres del Montsec i una part també sobre els paisatges que travessa el riu Segre d’est a oest, la part baixa del Mig Segre. D’altra banda, també agafa part dels paisatges al voltant de la Serra Llarga i els Secans de la Noguera.

Aquesta comarca vitivinícola es caracteritza per un clima molt extremat, d’hiverns especialment rigorosos i perllongats, el que obliga a conrear varietats a cicle curt: Macabeo, Monastrell i Cabernet Sauvignon.

El municipis de la Subzona Artesa son: Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Balaguer, Castelló de Farfanya, Foradada, Menàrguens, l’entitat menor Montclar ubicada al terme municipal d’Agramunt, Cubells i Ós de Balaguer.

 

DO Costers del Segre. Subzona Artesa (comarca de La Noguera).

DO Costers del Segre. Subzona Artesa (comarca de La Noguera).

 

 

SUBZONA DEL PALLARS JUSSÀ


La Subzona del Pallars Jussà queda situada a la banda nord i obaga de la Serra del Montsec especialment a la zona del Montsec de Rúbies (o de Meià), la Conca de Tremp, la Conca Dellà, però també a l’obaga del Montsec d’Ares, a la Conca Deçà (o Conca de Tremp). Comprén els antics agregats dels termes municipals de:

  • Castell de Mur i els agregats de Cellers i Guàrdia de Tremp
  • Gavet de la Conca i els agregats de Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall
  • Isona i Conca Dellà i els agregats de Conques, Figuerola d’Orcau, Orcau-Basturs i Sant Romà d’Abella
  • Llimiana
  • Talarn
  • Tremp i els agregats de Gurp, Palau de Noguera, Puigcercós, Suterranya, Vilamitjana.

 

D.O. Costers del Segre. Subzona de Pallars Jussà.

D.O. Costers del Segre. Subzona de Pallars Jussà.

 

 

LA RUTA DEL VI


Tenint en compte aquesta llarga tradició vitivinícola de les Terres de Lleida, una de les millors formes per conèixer i descobrir aquestes terres mitjançant la seva cultura, tradició i paisatges, es sense cap mena de dubte amb l’Enoturisme.

La Ruta del Vi es desglossa en diferents itineraris i permet al viatger compaginar els atractius paisatgístics i monumentals de diverses comarques de Ponent amb visites als principals cellers lleidatans i restaurants amb interès culinari.

Un viatge enològic en què els vins tradicionals o de nova factura dibuixen un paisatge on passat, present i futur s’encavalquen: www.rutadelvidelleida.com

 

 

DO Costers del Segre i El Montsec

DO Costers del Segre i El Montsec

 

 

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA DEL MONTSEC


 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

LA BOTIGA DE SERRADELMONTSEC.CAT


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text i vols que escrigui per a tu, envia'm un mail a serradelmontsec@gmail.com!